- Sí, 25 xuxes i 25 cançons, no, 50 cançons!
Aquesta pregunta la vaig copiar d'en Pons i gràcies a ella hem confirmat una cosa que ja sabíem, que a la Sara li agrada molt la música i li agrada molt cantar. De moment, ja l'hem apuntat a teatre musical i els profes ens diuen que ho fa molt bé. I a música sempre treu 10! (icona de papes amb bava).
Ara tenim un front obert: Eurovisió. Sí, amiguets, aquesta cosa pseudocutural que ja entrava a casa quan érem petits ha passat a la nostra filla. El proper dilluns 1 de febrer es decideix la cançó que ha de representar Espanya al festival i nosaltres ja hem escoltat les 6 cançons finalistes, algunes més d'una vegada. I tot i que no és la que més ens agrada, ens juguem un pèsol que guanyarà Maria Isabel aka "antes muerta que sencilla". I la Sara la canta.
A més, jo tinc un grup a la feina eurofan amb el qual ens juguem esmorzars i el Joan es va comprar el disc especial 50 anys d'Eurovisió (aquí, qui estigui lliure de culpa...:)
S'ha de dir que a la història d'Eurovisió hi ha hagut cançons bones. De fet, pensem que la qualitat ha anat baixant amb els anys. Vegem, per exemple, l'any 1967:
L'encantadora "Puppets on a String" de Sandy Shaw, United Kingdom, guanyadora.
Fins i tot li trobem la gràcia a "Hablemos del amor" de Raphael, 6è.
Però inclús avui en dia és possible trobar alguna cançó bona a Eurovisió. Aquesta va quedar segona fa dos anys. Són els Common Linnets d'Holanda:
I si Eurovisió és una estructura d'Estat, esperem tenir aviat una cançó representant Catalunya. Serà dolenta o molt dolenta? No ho sabem! Potser és bona i tot!
PS. El títol del post és un "vers" d'una cançó que opta a representar Espanya a Eurovisió i que ens fa molt riure.
Jo no sóc fan d'Eurovisió però sí que tinc un bon record de l'edició 2006. Acabava d'aterrar a Helsinki i vaig anar a sopar amb un amic i els seus amics Hi havia europeus de diferents països i van mirar el Festival. Al final van guanyar els finlandesos. Amb això:
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=gAh9NRGNhUU
Després vam decidir sortir-ho a celebrar. Els carrers de Helsinki estaven de gent eufòrica com si haguessin guanyat la Champions. Bé, potser no tant però és que la Champions no la guanyaran mai.
Hahah, sí, els Lordi van causar impacte en la nostra memòria eurovisiva. Quina gràcia que fossis a Helsinki en aquell moment i quina sort XD!
EliminaAquí sí que no ens posarem d'acord... jo només vaig seguir Eurovisió quan es presentava el Chiquilicuatre. Això sí, si alguna cançó se salva i la posen per la ràdio, potser l'escoltaré i tot, i potser se m'enganxa!
ResponEliminaAixxx, el Chiquiliquatre va desbancar "La revolución sexual" del Guille Milkyway, que estava molt bé. M'estàs dient que ets el colmo del frikisme i només veus de Chiquiliquatre en amunt, eh??
EliminaA veure si surt alguna altra perleta, de moment that's entertainment...
Jo seguia l’Eurovisió l'epoca d'aquestes cançons primeres que has posat, als seixantes... Amb molt d'entusiasme, però no em va durar molts anys... M,ha agradat retrobar "l'amour est bleu" i les marionetes... I m'he saltat el Raphael... M'ha fet mandra... ;)
ResponEliminaCarme, jo aquestes cançons les vaig descobrir després, a mi em van tocar les dels anys 70 (la israeliana "Al.leluia", "Enséñame a cantar"...) que les veia amb la family, tot un esdeveniment! Aquestes que he posat m'agraden molt (bé, el Raphael no tant, però l'he volgut posar). Realment ho posen difícil per recuperar l'entusiasme!
EliminaJo, com la Carme, era fan als seixanta. Després d'adonar-me que en aquests esdeveniments hi ha coses que influeixen més que si les cançons agraden o no, em van treure les ganes.
ResponEliminaMolt bé que a la Sara li agradi la música!
Aferradetes!
A nosaltres també ens agrada que li agradi la música!!
EliminaSí, també hi ha l'afinitat geogràfica clarament, però quan una cançó és molt bona o té molt ganxo té opcions (com l'holandesa, que va quedar segona). Espanya no sé per què envia coses tan infumables, pot ser festivalera i bona a la vegada, no?
Aferradadetes cap a Mallorca!
Recordo l'emoció de les primeres edicions de Eurovisión, ho seguíem amb un interès enorme! I el en demà tot eren comentaris sobre la cançó guanyadora. Ho vivíem.
ResponEliminaAra, la veritat, tants països participants ho fan molt llarg i ja ni m'ho miro.
Però entenc perfectament que a la Sara, si li agrada la música ho segueixi amb interès. Esperem que guanyi la millor cançó, o millor encara, la que més li agradi a ella.
Glo, sí que és llarg, ara, i encara seria molt més llarg si no fessin les dues semifinals (en principi passen els millors, ehem, més els "Big Five", que van directament a la final: Regne Unit, Espanya, França, Alemanya i Itàlia), però en aquesta casa encara ens ho passem bé amb l'invent, fins i tot convidem a una amiga de la Sara (que es queda clapada al sofà :))
EliminaAixò, la que més li agradi a la Sara!
Eurovisió? Aquell concurs trampejat que sembla que vagi de música però realment va de col·legueo entre el jurat dels diferents països? No, no el miro mai.
ResponEliminaPD: Molt ben fet de prendre exemple del què apareix en el meu blog, et pronostico un bon futur
PD2: M'ha arribat la notificació de Correus que haig de passar a buscar un paquet, ves a saber què serà.
Pons, que ara la meitat és jurat i la meitat és públic (també hi ha col·legueo, altrament dit afinitat geogràfica-político-cultural). Doncs molaria un post teu sobre el tema... dóna-li una oportunitat!
EliminaPD: Gràcies, gràcies!
PD2: Ai mare, què serà!
La darrera cançó que has posat també m'ha agradat molt, amb efectes especials inclosos.
ResponEliminaQue bé que la Sara tingui facilitat per la música, jo no en tinc gens, només em diuen que canto bé.
Sí que és maca, Helena, va ser la millor de d'aquell any de carrer.
EliminaSí que la té, de ben petiteta ja cantava... mira, podríeu formar un duet :)
De petit havia seguit Eurovisió. I m'agradava. Ara la veritat és que deu fer 30 anys, o més que no la seguim (exceptuant l'any del "maiqueljason" del Xiquiliquatre, que ens va orientar de com seguia el tema.
ResponEliminaTotes les cançons que ens has adjuntat m'agraden. Excepte Raphael. No puc amb ell ni amb les reverències que feia a les autoritats franquistes.
Seria divertit poder competir, amb estat propi. Aleshores segur que m'hi tornava a aficionar.
Hahaha, la veritat és que tots o almenys els més grandets seguíem Eurovisió de petits, era un aconteixement, després va entrar en decadència i quedem uns quants que li tornem a veure la gràcia.
EliminaAmb estat propi potser faríem cançons millors que les que envia Espanya? heus ací una incògnita per desvetllar. T'agafo la paraula!
El Raphael el que té és un punt folclòric divertit :)
EliminaDe petit, també el veia, clar que llavors, només hi havia la primera cadena i el UHF per mirar ! hehehe....però hi han hagut bones cançons a través dels anys...i bons cantants que hi han passat.
ResponEliminaEl títol del post , es la cançó d'enguany ?? Si es que si, això promet !! ;)
Sí, hi ha uns quants lliris entre cards, i fins i tot uns quants cards divertits, com els Lordi del Sergi o el Chiquiliquatre (tot i que era millor el Milkyway, eh?).
EliminaEl títol del post és d'una de les cançons que opten a representar Espanya, d'un tal Maverick, bastant dolenta, per cert, però pensem que guanyarà Maria Isabel. La menys dolenta és d'una tal Barei. El resultat que tots estem esperant se sabrà dilluns. Entenc que no podreu dormir fins llavors però heu de ser forts!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM. Roser27 de gener de 2016, 21:48
ResponEliminaCaram, m'ha fet gràcia que a la Sara li agradi el festival d'Eurovisió...Jo abans sempre el mirava, perquè hi havia cançons molt boniques, però des que es va convertir en un espectacle de circ, més que
un festival de caçons, la veritat és que vaig anar perdent interès...
Està molt bé que de petits la quitxalla ja s'interessi per la música...La meva reneboda( l'Aina) amb sis anys també fa música i teatre i
fins i tot, aquest any, de 4 a 18 anys, van fer
una comèdia musical, una espècie de paròdia dels pastorets...
Petonets i visca la música!
Sí, ara hi compta tant o més l'espectacle que la cançó, això és veritat...
EliminaDoncs me n'alegro que la teva Aina també faci teatre musical, la Sara va fer El mag d'Oz (d'espantaocells, concretament), maco maco!
Petonets i visca la música, sí!
d'eurovisió la única cosa que em va quedar de per vida va ser Abba
ResponEliminaWaterloo, de quan podien ser festivaleres i bones a la vegada...
Eliminaa veure si arribarà a cantautora la teva Sara!!!! quins records eurovisió .....fa anys que la veritat és qui me n'assabento....quan era infant com que no hi havia massa distracció recordo com tota la família seguia el concurs ....
ResponEliminaNo ho sé, però sempre està cantussejant, de moment que segueixi fent teatre musical!
EliminaEra tot un esdeveniment... Royaume Uni (Rayominí) douze points... per una bona que surt ara, n'hi ha desenes d'horteres, però ens ho passem bé :)
Doncs per sorpresa nostra ha guanyat la que ens agradava més, la de la Barei, ves per on.
ResponEliminaMira que bé !!!
EliminaAl menys es una cançoneta ben alegre, us farà ballar una miqueta, eh!
Ja us veig a les dues a Suècia, fent de Barei Fans !!! hehehe
Home, Artur, la Sara ja m'ha dit que si fan la gala a prop hi podríem anar, aisinyor!! Sort que la tornada és facileta :))
Elimina...a prop, a prop...aquí al costat !hehehe....Sara, digues que si !!!
Elimina:)
No donis idees!!
EliminaAi qué bé, algú que no critica eurovisió! hehehe, a mi sempre que puc m'agrada veure'l però m'agrada que siguen cançons originals i cantades en el propi idioma del país, cada vegada les fan més en anglés... i si, estaria molt bé que es presentara alguna en català! És veritat que l'espectacle d'uns anys enrere ha estat espantós, però la idea del festival és bonica.
ResponEliminaI molt bé que Sara siga tan bona en música, és molt important aquesta matèria i veig que creativitat no li faltarà mai!
Saludets!
Ei Ada! per fi algú que segueix Eurovisió :) A mi també m'agrada que hi hagi diversitat de llengües al festival, però, almenys aquest any, aquesta cançó en anglès crec que era la millor, o la menys dolenta, de les 6 finalistes. I tampoc passa res per portar un any una cançó en anglès. El que seria una pena és que sempre totes fossin en anglès (fins i tot les de França i Itàlia, que aguanten el tipus). A veure el 14 de maig!
EliminaSegur que la música és bona per a la Sara, i a ella li encanta (suposo que per això treu excel·lents!) Veig que a la teva foto toques un violoncel o un contrabaix, oi? Ets músic?
Saludets!
Jo en tot això d'Eurovisió només trobo lliure de culpa en Jimmy Jump.
ResponEliminaHahaha, t'has retratat! Ets una seguidora (o seguidor) d'Eurovisió!
EliminaQui sap si la Sara representarà CAtalunya a Eurovisió?
ResponEliminaT'imagines?? Això sí que seria una experiència extrasensorial!!
Elimina