dimarts, 23 de febrer de 2016

La curació del cec (relats conjunts)

Els deixebles estaven expectants, i també alguns curiosos. Jesús no les tenia totes, el seu darrer miracle no havia estat gaire reeixit i notava certa suspicàcia en l'ambient. I és que acabava de curar un coix, és veritat, però a canvi l'havia deixat cec. Una errada del sistema miraculós, es deia. Però per què li passava això? és que potser no era l'Elegit? potser no era el fill de Déu? 

Per això, en aquell moment crucial, recordant el Pare nostre que havia resat la darrera vegada, posà la mà sobre els ulls del cec i declamà: "Mare nostra que esteu en el zel..."

Un dels deixebles marxà, indignat, tot i l'èxit del miracle.


                 
La curació del cec, El Greco

PS. Ep, espero que ningú s'ofengui!

18 comentaris:

  1. No hi trobo cap motiu, ja que fins aquí, no hi ha res ofensiu...Ara que jo hauria buscat una altra font d'inspiració!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els camins de la inspiració són inescrutables, M. Roser! Bon vespre!

      Elimina
  2. Sort que en aquesta ocasió va resultar, un altre error hauria estat molt preocupant ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que ser el Messies tampoc no és fàcil, Alfonso... bon dia!

      Elimina
  3. La gent es molt exigent pel què fa els miracles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, que es posin a fer-los ells!

      Elimina
  4. Jo no m'ofenc.
    "El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
    I no permeteu que els fills de puta
    avortin l’amor, facin la guerra," (D. Miquel)

    El deixeble que marxà prefereix la guerra que l'amor?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que sí, xavier, hi ha gent que prefereix la guerra a l'amor...

      Elimina
  5. Jo tp em vaig ofendre. De fet, crec que ja l'havia escoltat. Però entenc que entra dins dels sentiments més íntims de les persones i que aquí si que hi ha una mica de voluntat d'ofendre, doncs es pot denunciar sense fer mal a ningú (que tb és difícil, ho entenc).

    En tot cas i pel què fa al relat, pobrissó Jesús, ni que cobrés una pasta gansa per miracles, ni com el millor cirugià que tb es pot equivocar... hehehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, tenia por que no t'agradés. Jo crec que més que ofendre a la religió, és un alegat feminista.
      Hahaha, Jesús progressa adequadament ;)

      Elimina
  6. Ostres, la primera pensada que vaig tenir pel relat girava al voltant d'aquesta idea, fer un miracle a algú, però que revertís en algú altre, no en el mateix individu, però sí en l'escollit. M'ha fet gràcia, quina situació més compromesa, i el pare nostre paritari... s'ha d'estudiar més això...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi fet gràcia, era la idea, amb una mica de reivindicació del poema de la Dolors Miquel, nanit!

      Elimina
  7. El zel ja sol ser part de la culpa de la ceguesa....en aquest cas transitòria

    ResponElimina
  8. bon relat i amb referencies a l'actualitat suposa que et refereixes al poema de la Dolors Miquel oi? jo no ho trobo irreverent ...l'irreverent és el qui es lucra a costa de la misèria dels altres ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree, sí, a aquest poema em referia, em va semblar fora mida tot plegat, els escàndols, pels que s'ho mereixen. Petons.

      Elimina
  9. Això de fer miracles és molt arriscat, el públic cada cop és més exigent, i els deixebles més tiquis-miquis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Glòria, sort que hem optat per una altra professió!

      Elimina