Els deixebles estaven expectants, i també alguns curiosos. Jesús no les tenia totes, el seu darrer miracle no havia estat gaire reeixit i notava certa suspicàcia en l'ambient. I és que acabava de curar un coix, és veritat, però a canvi l'havia deixat cec. Una errada del sistema miraculós, es deia. Però per què li passava això? és que potser no era l'Elegit? potser no era el fill de Déu?
Per això, en aquell moment crucial, recordant el Pare nostre que havia resat la darrera vegada, posà la mà sobre els ulls del cec i declamà: "Mare nostra que esteu en el zel..."
Un dels deixebles marxà, indignat, tot i l'èxit del miracle.
La curació del cec, El Greco
PS. Ep, espero que ningú s'ofengui!
No hi trobo cap motiu, ja que fins aquí, no hi ha res ofensiu...Ara que jo hauria buscat una altra font d'inspiració!
ResponEliminaBon vespre.
Els camins de la inspiració són inescrutables, M. Roser! Bon vespre!
EliminaSort que en aquesta ocasió va resultar, un altre error hauria estat molt preocupant ...
ResponEliminaÉs que ser el Messies tampoc no és fàcil, Alfonso... bon dia!
EliminaLa gent es molt exigent pel què fa els miracles!
ResponEliminaÉs veritat, que es posin a fer-los ells!
EliminaJo no m'ofenc.
ResponElimina"El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra," (D. Miquel)
El deixeble que marxà prefereix la guerra que l'amor?
Em sembla que sí, xavier, hi ha gent que prefereix la guerra a l'amor...
EliminaJo tp em vaig ofendre. De fet, crec que ja l'havia escoltat. Però entenc que entra dins dels sentiments més íntims de les persones i que aquí si que hi ha una mica de voluntat d'ofendre, doncs es pot denunciar sense fer mal a ningú (que tb és difícil, ho entenc).
ResponEliminaEn tot cas i pel què fa al relat, pobrissó Jesús, ni que cobrés una pasta gansa per miracles, ni com el millor cirugià que tb es pot equivocar... hehehehe
Que bé, tenia por que no t'agradés. Jo crec que més que ofendre a la religió, és un alegat feminista.
EliminaHahaha, Jesús progressa adequadament ;)
Ostres, la primera pensada que vaig tenir pel relat girava al voltant d'aquesta idea, fer un miracle a algú, però que revertís en algú altre, no en el mateix individu, però sí en l'escollit. M'ha fet gràcia, quina situació més compromesa, i el pare nostre paritari... s'ha d'estudiar més això...
ResponEliminaM'alegro que t'hagi fet gràcia, era la idea, amb una mica de reivindicació del poema de la Dolors Miquel, nanit!
EliminaEl zel ja sol ser part de la culpa de la ceguesa....en aquest cas transitòria
ResponEliminaTens raó, no hi havia caigut, Joan :)
Eliminabon relat i amb referencies a l'actualitat suposa que et refereixes al poema de la Dolors Miquel oi? jo no ho trobo irreverent ...l'irreverent és el qui es lucra a costa de la misèria dels altres ....
ResponEliminaGràcies, Elfree, sí, a aquest poema em referia, em va semblar fora mida tot plegat, els escàndols, pels que s'ho mereixen. Petons.
EliminaAixò de fer miracles és molt arriscat, el públic cada cop és més exigent, i els deixebles més tiquis-miquis.
ResponEliminaI tant, Glòria, sort que hem optat per una altra professió!
Elimina