dissabte, 4 d’octubre del 2014

Peixos com nosaltres (en tres actes)

                                                   El Roto

Avui m'ha donat pels peixos de colors... (un poc llarg, sorry)

I. Paraules de David Foster Wallace a uns estudiants, en una cerimònia de graduació el 2005:

"Van dos peixos nedant de bon matí i es troben un peix vell que els diu 'bon dia, nois, què, com està avui l'aigua? Els dos peixos joves continuen nedant fins que un d'ells es para de cop i diu a l'altre "què coi és l'aigua?'"

Clau interpretativa: consciència de la realitat que, de tant avesats com estem, no veiem.

Clau interpretativa siempre positifa: cada cop en som més conscients, sembla, i s'encomana, sembla.


II. El peix del mig (conte meu de fa 11 anys, inspirat en una llegenda africana):

El peix del mig començava a sentir-se incòmode. En el banc de peixos començava a mirar-se el primer amb enveja i l'últim amb menyspreu. Un dia, la seva mare, que l'estava observant, li va explicar una història.

-Fa molts anys, en el principi dels temps, el cel era tan a prop de la terra que només calia treure el cap per a tocar-lo. Un dia, uns peixos molt atrevits van començar a saltar fins que van fer forats al cel. El cel va dir "m'esteu fent mal, voleu parar de saltironar?" però ells no li van fer cas i vinga a saltar. El cel va començar a enretirar-se fins que va quedar on és avui en dia.

-Ah, va dir el peixet, que era molt llest, els forats que van fer els peixos són les estrelles, perquè a la nit la llum del sol passa a través dels forats!

-Sí, aquesta és la part bona de la història. La dolenta és que aquells peixos, de tant saltar van anar a parar a terra.

-I es van morir?

- Aquesta és la part bona i dolenta alhora. No es van morir, perquè eren molt vius. Però no van poder tornar al mar i ara els seus fills no són carn ni peix.

-Vols dir que és perillós ser atrevit?

-Aquesta és la part dolenta. És perillós, sí, perquè les estrelles aquestes... tampoc no te'n refiïs, són com els hams dels pescadors, que també brillen a la nit.

-Però a mi m'agraden les estrelles...

-I a mi, fill, i a mi.

Clau interpretativa: és perillós voler trencar el que hi ha, el sostre que et limita, i obrir nous horitzons.

Clau interpretativa siempre positifa: si dels peixos atrevits en van sortir amfibis, no "ni carn ni peix" sinó "carn i peix", val la pena arriscar-se.


III. The Meaning of Life, dels Monty Python, escena dels peixos, inici del film (dura 1 min.):


Clau interpretativa: l'absurd de la vida, I al final se't mengen.

Clau interpretativa siempre positifa: val la pena mentre hi som, veritat, Howard?


I fins aquí la trilogia del peix! (els colors són de la Sara i l'esperit positiu és dels meus caps, sempre evangaalitzant).

24 comentaris:

  1. Als peixos no se'ls pot parlar de redes, on vas a parar...Si fos l'estiu, diria que has anat a nedar i t'ha inspirat parlar de peixos!
    Hi ha una frase que m'ha fet gràcia: " no es van morir , perquè eren molt vius", és clar que aquest vius es espavilats...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. M. Roser, sí és el doble sentit de "vius", merciii. De fet, estava jo mirant una revista, "El estado mental", i m'he trobat amb això del DFW i apa, se m'ha desencadenat el posteig, petons!

    ResponElimina
  3. Que tot té dues cares és cert,però encara més ho és que el temps és sovint el que les fa evidents. En efecte, com bé dius i ha dit el mestre Woody Allen a bastament, és important mentre dura. I, encara, el temps les relativitza. La tragèdia esdevé comèdia, i la vanitat es ridiculitza.
    La interpretació positifa, del carpe diem, potser sigui la més intel·ligent,mentre estiguem a la peixera. Però sempre amb compte! Cal no oblidar l'ensenyament dels ancians que ja han passat per on ara passem, cosa que sovint fem,em temo, com els peixos joves presumptuosos que no fan cas del vell.

    ResponElimina
  4. Molt lúcid el teu comentari, as usual. Llegeixo en una entrevista a Lluís Llach avui a l'"Ara":

    "És veritat que l'experiència et fa savi. Però també es veritat que et fa més covard, normalment. (...) acceptar el propi declivi, adaptar-se... La saviesa deu ser això. (...) Si no tingués la meva edat no podria fer el que faig. Trencar amb la vida anterior, anar-me'n al Senegal i començar a escriure com un boig."

    En cas del Llach, sembla que l'atreviment de foradar el cel ha vingut amb la seixantena, potser perquè és conscient de l'aigua en què neda.... i que val la pena nedar i saltar, Abraçada!

    ResponElimina
  5. Potser, en clau política, per això m'agrada trobar en Fernàndez i el Mas nedant i saltant en la mateixa direcció, l'atreviment i l'experiència es reforcen i permeten nedar millor i saltar sense estrellar-se, no?

    ResponElimina
  6. A més, als dos els agraden les metàfores, com a mi, hahaha!

    ResponElimina
  7. m'encanten els contes, les paràboles, les metàfores i el gegant del pi .....estem en un moment en que per cercar els peixos ens hem de mullar i remullar el cul ......som-hi doncs !!!! que 920 ajuntaments de Catalunya que són poc més del 96% del total .....s'hagin ja mullat demostra que anem cap endavant

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, s'està mullant molta gent, i molt diferent, això ha de ser bo, per força. Petons, Elfree!

      Elimina
  8. M'ha agradat estar una estona a la teva piscifactoria. Posar a la balança la part negativa i la positiva. El risc i el conservadorisme. Al capdavall, l'important és estar sempre al costat de la justícia i la dignitat. Com van fer dissabte els nostres 96%.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que estiguis a gust a la piscifactoria... Seguirem nedant i saltant i, com més, millor!

      Elimina
  9. Peixos i filosofia... no sé si és perquè és tard i torno d'un concurs de castells, però avui em semblen massa dures aquestes drogues... Et diria que sí que val la pena mentre hi som, però que hi ha realment poques coses per les que valgui la pena arriscar-ho tot. Potser per ser amfibi sí, però poques. I avui no dono per més...

    ResponElimina
  10. Droga dura i amfíbia :)
    Per tornar del concurs de castells, trobo que estàs prou lúcid, espero que us hagi anat molt bé... Per cert, avui el "Rar" del diari "Ara" està dedicat al Murakami, he pensat en tu, a veure si el pots pescar! Nanit!

    ResponElimina
  11. IV Ahir vaig menjar lluç per sopar

    Clau interpretativa: Hi havia alguna que altre espina
    Clau interpretativa siempre positifa: El vaig fer amb tomàquet, all i julivert i estava ben bo ^^

    ResponElimina
  12. Ahir justament vaig llegir un relat que també parla de peixos, te'n copio el tros (és dins "De sobte truquen a la porta", d'Etgar Keret):

    La professora va demanar a tothom que fes un exercici d’escriptura automàtica. «Escriviu el primer que us passi pel cap», va dir. «No penseu, limiteu-vos a escriure». L’Aviad va fer un esforç per no pensar. Li costava molt. Al seu voltant, les dones grans escrivien frenètiques. La història que va escriure era sobre un peix que nedava feliç pel mar i que es va creuar amb una bruixa que el va transformar en un home. El peix no es podia adaptar al canvi i va decidir empaitar aquella bruixa malvada perquè el tornés a convertir en peix. Com que era un peix especialment veloç i amb molta iniciativa, es va casar mentre la perseguia i fins i tot va fundar una petita empresa que importava productes de plàstic de l’Extrem Orient. Gràcies als enormes coneixements que havia adquirit com a peix que havia solcat els set mars, l’empresa va començar a prosperar i tot va acabar cotitzant a la borsa. Mentrestant la bruixa malvada, que estava tipa de tants anys de maldat, va decidir anar a trobar totes les persones a qui havia fet un encanteri, demanar-los perdó i tornar-los al seu estat originari. Un dia, va anar a veure el peix que havia convertit en home. La secretària del peix li va demanar que s’esperés fins que el seu cap hagués acabat una reunió via satèl•lit amb uns socis taiwanesos. En aquell moment de la seva vida, el peix gairebé no recordava que era un peix, i la seva empresa ja controlava mig món. La bruixa es va esperar unes quantes hores i, en veure que la reunió no acabava mai, es va enfilar a l’escombra i se’n va anar volant. El peix continuava prosperant i, en conseqüència, estava cada vegada més enfeinat, fins que un dia, quan ja era molt gran, va mirar per la finestra d’un de les desenes d’edificis que havia adquirit gràcies a un brillant acord immobiliari, i va veure el mar. I de sobte va recordar que era un peix. Un peix molt ric que controlava un bon grapat d’empreses subsidiàries que cotitzaven a les borses de tot el món, però un peix al capdavall. Un peix que feia anys que no tastava la sal del mar. Quan la professora va veure que l’Aviad havia deixat d’escriure li va llançar una mirada interrogativa. «No el sé acabar», va xiuxiuejar l’Aviad, en to de disculpa i en veu baixa per no molestar les dones grans que continuaven escrivint.

    Té molta relació amb el súper relat que explica la mare peix Gemma ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, molt bo, m'ha encantat, no m'estranya que l'Aviad no sàpiga acabar el relat...em sembla que un bon bany, d'entrada, sí que farà. Gràcies, Sílvia, petonets!

      Elimina
    2. I se sentirà com un peix a l'aigua ;) Que tinguis un bon dia, guapa!!

      Elimina
  13. Peix o amfibi val la pena mentre hi som. I tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que val la pena, encara que ens preguntem de tant en tant si val la pena... els humans som així, i potser els peixos i els amfibis també, qui ho sap! :)

      Elimina
  14. Ostres... Crec que estic fatal. Llegint els tres actes he fet la meva pròpia reflexió, la qual en els tres casos s'assemblava més a la clau interpretativa "normal" que no pas a la "siempre positifa"...

    En resum: hauré de trencar més sostres i fer que això valgui la pena mentre sigui per aquí. ;)

    ResponElimina
  15. Genial, Laia, si has fet la teva pròpia interpretació, em sembla que vas ben encarrilada.., la gràcia és trencar sostres sense estrellar-se sinó per evolucionar, fàcil, eh? Muacs.

    ResponElimina
  16. Hola Gemma Sara.
    Moltíssimes gràcies pels teus comentaris a Ambonsulls.

    Joan

    ResponElimina
  17. Hola Joan, gràcies, gràfiques, les teves :D

    ResponElimina