(Sara dixit)
Els de "Libres e iguales" s'han oblidat "fraternales". I a mi se m'acut que aquest és un concepte per explotar en política (crec que la Victòria Camps deia alguna cosa així en un dels seus llibres). Perquè tu et pots estimar molt el teu germà (difícil no estimar-te malgrat els gelos, baralles, etc.) i quan et fas gran viure en cases separades. I veure't sovint i parlar pel wasap.
En el fons, totes les guerres, les de religió incloses, són fraticides, per això són tan demencials. Els de "Libres e iguales" posen l'individu per davant del grup. Els temuts "nacionalismes" posen el grup per davant de l'individu. I si fem un terme mig? potser en la idea revolucionària francesa de "fraternité" hi ha la clau. Perquè tu et pots separar del teu germà però no el mataràs (bé, també hi ha casos, però no podem estar per tot). Potser això té un aire Teresa Forcades, no ho sé, però tampoc és la intenció, no és que siguem germans perquè Déu és el nostre pare, Déu em sembla més aviat un zombie, ara mateix. Som germans perquè som de la família animal humana, només volem poder escollir casa, tots plegats.
Ara barrejo coses, però em sap molt de greu que la Sara no tingui un germà/na (a banda de la germanor en sentit ampli :). No ha pogut ser. Però té els cosinets que són de la seva edat i ens veiem molt. No és ben bé el mateix, però s'hi assembla. Continuant amb la família-família, dilluns la meva germaneta petita, Esther, fa 40 anys. Vulguis que no, impressiona, de vegades a la meva germana li dic Sara, perquè se'm deu liar la neurona "nena petita" al meu cervell.
Ara barrejo coses, però em sap molt de greu que la Sara no tingui un germà/na (a banda de la germanor en sentit ampli :). No ha pogut ser. Però té els cosinets que són de la seva edat i ens veiem molt. No és ben bé el mateix, però s'hi assembla. Continuant amb la família-família, dilluns la meva germaneta petita, Esther, fa 40 anys. Vulguis que no, impressiona, de vegades a la meva germana li dic Sara, perquè se'm deu liar la neurona "nena petita" al meu cervell.
En fi, us deixo amb les imatges de la pel·lícula preferida ara mateix de la Sara, Frozen, que té com a eix principal, no l'amor romàntic clàssic (que també), sinó l'amor entre dues germanes. Bon cap de setmana!! ens n'anem a Calella amb ma germana i els cosinets!!
Imatges escollides per la Sara especialment per al post (li he dit que feia un post de Frozen, benu, més o menys... :)
Minuts musicals
"Milonga del moro judío", del Jorge Drexler, amb un protagonista una mica perdut...
Sempre he pensat que tenir germans és important per forjar la personalitat, tot i que jo tinc una relació molt minsa amb el meu, però si he de tenir fills miraré que siguin almenys dos. De totes maneres, uns cosins propers poden fer aquesta funció raonablement bé, de petits a casa estàvem molt amb els cosins germans, ens vam criar els quatre junts, sobretot la cosina, la gran. I el petit, que només és 7 anys més jove que jo, precisament avui se'ns casa. Tocada de pebrots perquè odio les bodes, però mira, ho farem per ell. Com a mínim no té al indecència de fer-ho per l'església, tenint el compte l'historial familiar, no es pot ser tan hipòcrita!
ResponEliminaXexu, espero que t'ho estiguis passant la mar de bé al bodorrio :D
EliminaTenir germans crec que és molt bo, perquè per poca o molta relació que hi tinguis, és una relació de compartir vivències i afectes que no tens amb ningú més. Sort tenim dels cosinets, sí, però fa ràbia, aquella in-vitro que va sortir malament podria ser una personeta (amb un blog sota el braç ha ha). Espero llegir-te quan sigui el moment de fer els germanets (bé, quan estiguin fets!).
Calella és el millor lloc on perdre´s....
ResponEliminaLa teva filla té molt bon gust.. Frozen és espectacular...( el deu haver pres de sa mare)
Ahir quan vam sortir del cine de veure El Amanecer del Planeta de los Simios, vam parlar una estona en el cotxe del seu rerafons , que va molt més enllà d´una efectiva però molt bona peli d´aventures.
EL rerafons, els comentava, és que la distinció dels grups, per raça, per espècie, per territori, per religió és completament falsa-
Les úniques afinitats que realment prosperen són les del cor, les del sentiment. Deia Tom Waits, allà on deixo el meu barret, allà és casa meva.
Ho he repetit un miler de vegades ... no sóc independentista, i ni molt menys espanyolista.. l´unic partit en el que m´afiliaria és al PBG, el partit de la Bona Gent.
No et cansis mai de petonejar als teus
Hola Enric, des del càmping Roca Grossa, estem a prop!
EliminaGràcies per la floreta, la veritat és que a mi també em va agradar molt "Frozen" (bé, la segona vegada potser no calia...).
Tema complicat, el de la identitat i el territori, jo sóc poc nacionalista però m'he anat fent independentista. Són ganes de canviar i regenerar, també, en tot cas, que ens deixin decidir. De tota manera, hi ha moltes afinitats del sentiment, com dius tu, així que tindrem una bona relació de germanor (l'altre dia algú deia en un article que les relacions millorarien i tot).
A veure si el PGB pot guanyar a nivell planetari, els marcians poden esperar...
No em canso, no, petons!
En moltes o gairebé totes les branques del món psi es veu l'individu com una unitat, s'aspira a la unitat de l'ésser, açò és una gran errada, tot inidividu ha d'estar dividit entre yin y yang, logos i ethos, masculí i femení, guerra i pau, etc. Les guerres comencen pel que tu parles de l'endogàmia de la teua Sara, necessita unes altres persones per a poder viure, necessitem de tenir ensurts, joies, preocupacions, felicitats, etc. per a viure, i la divisió del subjecte, sempre present ha de ser païda.
ResponEliminaUna abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València xicotet racó del nostre domini lingüístic.
Vicent
Vicent, som unes unitats molt duals i múltiples, certament, i necessitem els altres. Els graus de germanor són uns quants, des del germà-germà, passant pel germà-veí-poble, al germà-veí-d'un-altre poble al germà-humanitat (bé, pensant en la pel·li que ha vist l'Enric, segur que he de parlar del germà-altra espècie). No sí si el component emocional-fratern es pot estendre als pobles llunyans i a la humanitat, diuen que estem més disposats a ajudar quan aquella persona llunyana deixa de ser abstracta per fer-se propera, identificable...
EliminaUna abraçada des de la Barcelona santandreuenca.
Com que a casa meva no hi ha gent petita, no he vist la peli...El tema és bonic, tot i que per desgràcia no sempre és real...La cançó d'en Raimon , preciosa...Tant de bo arribi un dia que al mirar aquesta terra tots ens enamorem d'ella, perquè sigui la més guapa, la més solidària, la més oberta de ment...
ResponEliminaI penso que aquest moro, jueu que viu amb els cristians, deixarà d'estar perdut el dia que entengui que els seus germans són tots...
Petonets, de bona nit.
M. Roser, et recomano la pel·li, també agrada als grans...
EliminaM'agrada molt la interpretació de la cançó del moro jueu que fas. Efectivament, els seus germans són tots, però el pobre no ho veu gens clar, no sé si per ell o pels altres, tan de bo ho pogués veure així!
I la cançó del Raimon-Espriu és ben bonica, per això em vaig sorprendre quan em vaig emocionar amb les primeres notes, perquè no sento gaire la crida de la terra (més aviat la dels núvols). Potser és de tants concerts del Raimon on m'ha portat ma mare ;)
Bona nit, ens veiem pel barri!
Jo tb he vist Frozen fa poc! i tot i que continua tenint coses de l'amor romàntic classicon, també és cert que la història de les dues germanes és ben bonica i amb molts rerafons per explorar (les conseqüències d'amagar-se, d'amagar els altres, ....) i l'amor fratern. Preciós!
ResponEliminaSegur que la Sara trobarà aquest amor fratern en els seus cosins doncs vosaltres, amb la teva germana, també el teniu i us cuideu l'una a l'altra.
Rita, a més la pel·li se'n fot de "l'amor vertader a primera vista", tipus Blancaneus, Ventafocs o la Bella Dorment... per això és una pel·li de la Disney moderna, que no són tontos (també em va agradar molt "Brave", per cert, te la recomano si no l'has vista).
EliminaSí, la Sara té sort amb els cosins (i els cosins amb ella), perquè tenim molta relació amb ma germana. Ara, també tenim escalades de tensió que pacifiquem bastant aviat. Ens diem coses més boniques per wasap que a la cara, ja veus tu la vida moderna!!
Bona nit i petons a la Laureta :)
No he vist frozen ....jo sempre vaig voler tenir una germana o germà gran però ai las no vaig poder triar i vaig néixer primer , hi ha de tot en aquesta vida jo sempre he pensat allò de la família és no la pots triar , almenys en part, arribes i no pots escollir pares ni cosins ni oncles ....les amistats si es poden triar , jo més que per fraternitat apostaria per amistats, lligams amistosos els de " libres i iguales" es deuen haver oblidat una lletra volien dir llibres! i referents als iguales em ve al cap la crida de "dos iguales para hoy" que propagaven els venedors de cupons dels cecs ! en algunes coses s'ha anar a punt mig però quan està en joc la supervivència cultural i existencial i política d'un mosaic humà i variat com Catalunya m'inclino del tot al grup, que vagi molt be el cap de setmana! bé el que us queda que ja som a diumenge!
ResponEliminaabraçades !
Jo també sóc la gran però de vegades ma germana em fa de germana gran (a més ha tret el geni del nostre pare, així que oju!).
EliminaEl concepte d'amistat també te'l compro, llibertat, igualtat i amistat em sembla genial. I no és que haguem de ser iguals en plan "dos iguales para hoy" (m'has fet riure), igualtat en el sentit d'equitat, de justícia, em sembla a mi.
Entenc que et decantis pel grup, perquè la terra i el sentiment comunitari és prioritari per a tu. Jo faig de saltimbanqui mental i aposto per tenir una terra independent sense que sigui prioritari per a mi, perquè penso que des d'aquesta terra es pot construir una societat millor (en general, no crec que amb la independència em faci més rica, llàstima!), i ajudar-nos amb la resta de pobles, perquè em sembla que no som tan diferents, en el fons. A més de "Frozen", et recomano la pel·li "Omar" sobre una història d'amor i amistat en el conflicte Israel-Palestina, és molt bona!!
Abraçades!!
Allò de "el que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú" és un refrany que hauríem de tenir més present. Si ens comportéssim amb menys egoisme, pensant en que podem fer mal als altres segurament les coses funcionarien millor.
ResponEliminaNo sé si és això la "fraternitat", però segur que és alguna cosa semblada.
Una fraternal abraçada! :)
Exacte! és l'anomenada regla d'or de la moral, per això la vaig esmentar en un comentari al Facebook quan Convergència va votar en contra de donar suport a l'autodeterminació de Palestina (i de kurds i saharahuis), una mica de coherència, no? Deu tenir a veure amb la fraternitat, sí.
EliminaUna abraçada fraternal, també!!
Jo també soc fill únic com la Sara i ja veus com soc, per tan no pateixis per ella... o sí :P
ResponEliminaAhhh, ara entenc perquè està tan enganxada a les sèries del Disney Channel, estem ben apanyats! ;D
EliminaSi hem de fer tot el que la societat espera de nosaltres... ufff, no sé tu, però jo no pense fer-ho!!
ResponEliminaSi no pot ser, no pot ser, ja es buscarà cosins, amics i altres, no passa res... Encara que he de dir que per mi els germans són molt importants en la meva vida, i els estime moltíssim!!!
Aquest vídeo de Raimon és boníssim, aquell concert va ser genial, m'encanta la seva força en cantar "al vent"...
Besets per a Sareta
Hola Ada! Avui precisament tenim la meva neboda i la Sara juntes, aquí a Port Aventura, i semblen germanetes... la veritat és que 'el roce hace el cariño', així que no és tan important el grau de filiació com el grau de contacte, suposo.
ResponEliminaAixí que vas anar a aquest concert del Raimon? Quina casualitat, jo he anat a molts, a aquest, no, forma part de la meva vida perquè forma part de la vida de la meva mare. Ens veiem!