Bé, perduda, perduda, no ben bé, perquè crec que mai he estat gaire espiritual, això que he provat el tai-txi i el reiki, i fins als 14 anys vaig ser creient de la religió cristiana... Doncs ara m'ha donat pel ioga, tot va començar aquests dies d'hivern que no em trobava bé. La meva cosina em va dir que el ioga va molt bé, i com que me la crec, vaig apuntar-m'hi.
Va anar bé, no vaig veure la llum, la meva cosina em va dir que tampoc es tractava de veure cap llum, sinó de fer uns exercicis que van bé per al cos i per a la ment. De fet, un dia que ens vam quedar soles amb la mestra, em va dir que els efectes del ioga es noten a llarg termini, que un dia em notaré una mica diferent i serà pel ioga. Potser sí. De moment m'agrada quan ballem al nostre aire, al principi de la sessió; em sento francament impotent quan intento fer el "pajarito", que és una cosa impossible de fer, molt millor la granota; i amb els mantres em veig des de fora i una mica ridícula, jo intento dir el mantra i creure-me'l, com per exemple, "l'esperit està per damunt de l'ego", que està molt bé, però no ho acabo de sentir. No sé si és paradoxal que una atea posi les mans en pregària o en posició "om" i faci "ommm, tot és diví".
A "La meva guia de ioga" diuen "i com que cada persona és diferent i està en un moment diferent, vivint la seva circumstància particular, cadascú obté del ioga el que necessita en aquell moment. Els beneficis abracen des de la relaxació fins a la il·luminació". Ja he dit que la il·luminació (que té a veure amb sentir-se u amb l'univers -"ioga" en sànscrit vol dir "unió") encara no m'ha arribat, però sí que m'acabo relaxant, així que de moment, continuo... Feu ioga?
En portuguès també es pot fer ioga. La clau: respirar, respirar bé, pel nas, respirar profundament...
PS. Abans que la Sara fos abduïda per Disney Channel, vèiem Info K, i un dia va sortir una escola on els nens feien ioga (segur que saben fer l'ocellet).
PS2. Trobo que la idea de connexió és molt actual, de fet, amb la globalització i les xarxes socials, estem lligats, no sé si d'una manera profunda o no, depèn de les connexions. Aquests mots tan de moda "col·laborar", "compartir"... no és estrany que el ioga es posi de moda, fa sentir bé.
PS. Abans que la Sara fos abduïda per Disney Channel, vèiem Info K, i un dia va sortir una escola on els nens feien ioga (segur que saben fer l'ocellet).
PS2. Trobo que la idea de connexió és molt actual, de fet, amb la globalització i les xarxes socials, estem lligats, no sé si d'una manera profunda o no, depèn de les connexions. Aquests mots tan de moda "col·laborar", "compartir"... no és estrany que el ioga es posi de moda, fa sentir bé.
El ioga fa una bona temporada que està de moda. Quan treballava totes les meves companyes en feien, fins i tot una era professora i havi fet un munt de cursos. Tothom que conec que n'ha fet n'ha quedat content, fins i tot els més incrèduls, així que suposo que és d'aquestes coses que funcionen si tu vols que funcionin. En realitat és molt més físic del que sembla i esgota força. L'exercici físic i genera cert plaer i benestar, així que pot anar per aquí la cosa. Però a mi encara no m'han convençut, massa estàtic tot plegat. No em sé concentrar i penso que em posaria nerviós. La veritat és que no entenc com algunes persones que conec s'hi han enganxat, però bé, cadascú és lliure de deixar-se guiar per allò que vulgui. Naturalment, si a tu et funciona, no ho deixis, i a per l'ocellet!
ResponEliminaXeXu, sí, és molt físic, fem postures que esgoten però que com tu dius, generen cert benestar, suposo que es pot comparar a caminar per la muntanya, encara que és més estàtic, efectivament, i a la muntanya no reciteu mantres, em sembla, però podeu cantar cançons...
EliminaDe moment seguiré, perquè crec que surto millor del que entro, o me'n faig la il·lusió, a més els profes em cauen bé i això dels mantres té el seu rotllo paradoxal....
Ara, l'ocellet ja et dic jo que va per llarg!
Això de fer el pajarito no serà el que fan a Benidorm els jubilats, veritat?
ResponEliminaJp, m'has donat una idea, a la propera sessió proposaré que fem els pajaritos de la Maria Jesús y su acordeón, total, si tot l'univers és u, tots els ocells són u!
EliminaNo ho acabo de veure això del yoga. Qui guanya? Qui perd? Necessito competició ;P
ResponEliminaNo pons, si tot és u, aquí no hi ha competició que valgui, competir en germanor... no no, ara, una mica amb tu mateix i els teus límits físics sí que diria que competeixes, o posa-li un altre verb més conciliador...
Eliminatambé me l'he mirat, però a mi, això de tancar-me a fer coses en una habitació em resulta contraproduent, puc acabar assassinant en sèrie. Res com sortir a fer un tomb per la muntanya (ja que puc) i escoltar els pajaritus :)
ResponEliminaAbraçada :)
Clidi, em sembla que d'assassinats en sèrie no en parla el meu llibre, però més val no provar-ho... tens sort de poder veure pajaritus reals, en comptes d'imitar-los ;D
EliminaAbraçada!
Doncs jo no en faig, però el meu germà si. Per a mi és una filosofia de vida, pel que veig en ell. La veritat és que hi ha un canvi notable des que va començar a ara.
ResponEliminaLa meva psicòloga diu que hauria de fer tai-txi per a l'equilibri (no tan sols físic) i que el ioga també podria ser una altra opció. Després de nou hores i mitja de treball, el que em falta és temps i un centre que coincideixi amb els meus horaris.
Sempre m'ha agradat i espero poder fer-ho algun dia. Els mantres em relaxen moltíssim.
L'ocellet arribarà quan sigui l'hora. ;)
Aferradetes!!
M'alegro que al teu germà li provi tant, Lluna, a la meva cosina també li va molt bé, a mi... de moment em fa més bé que mal, però suposo que encara és aviat.
EliminaA veure si tens sort i trobes un centre on fer tai-txi o ioga, jo vaig tenir sort i vaig trobar un horari que m'anava ajustat (mentre la Sara fa circ), mira-ho perquè segur que tens llocs per aquí que en fan, i ens ho expliques, eh?
Els mantres... qüestió de deixar-se portar, potser sí, i l'ocell, uf, a veure.
Aferradetes ommmm aferradetes ommmmm
Jo vaig intentar fer ioga i vaig anar-hi dos dies...He mirat aquest vídeos i jo això de fer el pi, no podria i si hagués d'inflar globus, acabaria marejada com una sopa...En canvi vaig fer una temporadeta tai- txi i em va anar força bé, però el féiem a l'aire lliure...
ResponEliminaA mi també em relaxa més anar a fer un tomb per la muntanya, mirar les flors , escoltar els ocellets i veure quines figures fan els núvols... Cadascú ha de trobar el què li vagi millor i passar de modes!
Bon vespre. Gemma.
És que aquest vídeo fa una mica de por, M. Roser, amb aquesta gent penjada cap per avall... però em va fer gràcia, mira, serà perquè és en portuguès... :)
EliminaEl tai-txi em va agradar força, però em vaig cansar, el reiki està bé fins que et parlen del reiki a distància, el meu cap deu ser molt limitat però no entenc que li pugui fer reiki a una persona que viu a Mollerussa o a Kuala Lumpur.
Fer un tomb per la muntanya està molt bé, eh? no és incompatible, de fet, de tant en tant també instigo per anar a dinar a Collserola i veure verd.
Bon vespre i bones pràctiques, les que siguin que ens vagin bé, sí!
He fet tai-txi i altres coses semblades. Però sóc poc disciplinada i en seguida em canso. Amb el ioga ni m'hi he atrevit...
ResponEliminaSé per persones que el practiquen que és bo, que va bé i que sense fer el pajaritu se'n treuen molts beneficis.
Cal que siguis constant, doncs, val la pena.
Glòria, també em vaig cansar del tai-txi, a veure si sóc constant amb el ioga i vaig veient-ne els beneficis, sense donar-li molta importància al seu caràcter més o menys espiritual.... gràcies.
EliminaVaig fer ioga uns anys, hi vaig arribar per la via jnana, és a dir, per la lectura, i vaig ser prou constant, però ho vaig haver de deixar per una lesió greu al genoll -no va ser causada pel ioga-. Ara faig unes classes dirigides on s'integren molt intel·ligentment tècniques de ioga, tai-txi i altres.
ResponEliminaNo sé si busco la il·luminació, però crec que la millor manera de trobar-la és no buscar-la intencionadament. Tampoc crec que tothom tingui la SEVA via. Crec que en l'obertura a múltiples vies. I en no deixar-se enlluernar per cap d'elles -en especial si miren d'escurar-te la butxaca-. Millor els besllums que l'enlluernament.
Doncs no m'estranya que facis ioga (curiosament barrejat amb altres pràctiques) deu ser perquè et veig savi ;) tens raó que és absurd buscar la il·luminació, jo em conformo amb la relaxació... ara, algun besllum sí que espero veure, entre contorsió i contorsió i inhalació i exhalació. Potser estic dient coses contradictòries, perquè el ioga em produeix sensacions contradictòries. Bé, suposo que no és dolent, ja aniré veient, amb la calma.
EliminaJo des de l'experiència de la psicoanàlisi, de dèsset anys, et puc dir que un/a s'ha de sentir un/a amb l'Univers, però de tant en tant i també en moments adients sentir-se sol/a, desgraciat/da, en poca harmonia amb ell o amb Ell, és a dir, un gra d'arena i un altre de cal, i quan això ho trobem és que estem no veient una llum, que per cert, també hi existeix, sinó l'harmonia, felicitat, i infelicitat totes dues alhora i saber que tots els nostres símptomes són un amb l'Univers, són necessaris i t'ho dic amb l'experiència de qui ha superat un gran grapat de malestars psicològics gràcies a la paraula, ei ioga és quelcom semblant, però amb el temps, tothom tenim un tempo i voler resultats ràpids, és més, voler resultats i ja en plantejar-se resultats tot queda en orris, aleshores ioga per fer ioga, només així guareix, creu-me.
ResponEliminaUna forta abraçada i segueix fen-lo, et portarà per camins que no havies ni gosat entrar i et seran plaents.
Vicent
Vicent, m'agrada això que dius que un s'ha de sentir u amb l'univers, però també, de tant en tant, sol i inharmònic. De fet, és el que passa, de vegades ens sentim connectats i en harmonia, i de vegades, no... Sí, potser el millor és no esperar massa i si arriben aquests camins, que arribin (no ho crec, sóc bastant totxo per aquestes coses de l'esperit). Una abraçada relaxada.
EliminaSi en un mes no he vist la llum, o almenys un besllum o almenys un camí mínimament espiritual, me'n vaig a fer zumba!
ResponEliminano he fet mai ioga , tot el que fa pinta de massa il·luminació em repel una mica, digues-me desconfiada ....no dubto dels beneficis físics i mentals del ioga sobretot en quan a concentració, relaxació i etc però a mi tant el nirvana com la il·luminació com qualsevol altra mena d'estat d'aquestes característiques em fan una mica d'iuiu sobretot si són induits o dirigits per algú altre ....però vaja si et va bé et va bé , abraçades!
ResponEliminaper cert el zumba és divertit, i no t'exigeixen cap tipus d'iluminació
ResponEliminaHola Elfree, ahir vaig sortir amb mames de l'escola i una em parlava del zumba, però volia fer ioga, però això faig fer aquest estirabot, però també ho podria fer, m'agrada ballar (al ioga també ballem, a la nostra bola), no ho sé, reconec que hi ha aquesta part més espiritual que també m'atrau, encara que no m'hi senti gaire a prop, coi, una mica contradictòria sí que sóc :) Abraçades!!
ResponEliminaL'ocellet és difícil, però l'aranya peluda és criminal...
ResponEliminabuf, aquest post dóna per molt, per a mi.
ResponEliminaCelebro que trobis en el ioga un bon espai. De fet, em sembla un esport interessant.
Però com a esport em sembla molt bé, però com a religió i espiritualitat, ja no estic massa d'acord. I experiències properes em fan viure-ho una mica amb recel.
Entenc tot el que dius i ho visc força així. No entenc aquesta nova espiritualitat i, de fet, la defujo bastant.
Amb tot, tinc ganes de porvar el ioga com esport.
rits, veig que et crea curiositat, com a mi, i tens clar que la part espiritual del ioga no va amb tu, a mi també se'm fa estranya però intento entrar en el joc, ja que hi sóc, és un esport especial, eh?
ResponElimina