dissabte, 7 de desembre de 2013

7 i pujant!

- Sara, pots posar música, sisplau, que així és menys horrible estar malalt?
- Com la crisi?



Evolució de la vida humana segons la qualificació actual de pel·lícules per edats.



Dilluns 9 de desembre aquesta criatura que fa 5 anys en tenia 2, en farà 7. M'estic mentalitzant, i l'estic mentalitzant, que 7 anys és una edat especial. Si et mires les classificacions dels videojocs i de pel·lícules per edats, després de "l'apta per a tots els públics", ve "no recomanada per a menors de 7 anys". Segur que això és conseqüència d'un gran estudi insipirat en Piaget i de l'observació directa de la realitat: no és casualitat que a aquesta edat (7, 8 anys) es descobreixi la Gran Veritat sobre els Reis Mags. La Sara ja sap la primera part de la Gran Veritat: el Tió (va ser l'animal del seu cosí Albert, que té dos anys més). Vam fer un petit Consell Familiar sobre el tema i li vam dir que era prou gran per saber-ho. I tot seguit el Joan va puntualitzar "però els Reis són veritat, eh?" (moment intens, aguantem la respiració) i la Sara va dir "esclar que són veritat, perquè els Reis són persones, no són un tronc amb ulls de plàstic!" Sí, senyora, i després diran que anem malament en ciències...!

L'estic mentalitzant, sobretot, perquè vull que no s'assembli tant a mi. L'altre dia en XeXu en parlava, d'assemblar-se o no als pares, i jo últimament hi dono força voltes, perquè vale que et fa il·lusió quan et diuen que la teva filla s'assembla a tu (però més guapa, dic jo), però quan la mestra et diu, a tu i al seu pare, que és llesta però mooolt despistada, i desendreçada, i que es perd mentre estan llegint tots a classe.... les lleis dels gens i els mems (més perillosos, tu!) t'apunten directament. Objectiu: que s'assembli més al seu pare, millor: que no s'assembli a cap dels dos, que s'assembli a ella mateixa, o, almenys, que progressi adequadament. Això requereix un esforç de part nostra, sobretot de part meva, ho sé. Això sí, és molt carinyosa, i això també ho ha tret de mi, que consti, i també és de bona pasta (sobretot espaguetis), i això ho ha tret del seu pare. Però té moltes coses que són molt d'ella: és eixerida, creativa, sensible... i té alma de cantaora. 


Sis mesets, a Calafell, aquell dia va riure molt perquè se'm va acudir donar-me cops al cap amb el sonall, en plan slapstick...


Una de les seves passions, el patinatge, potser que li talléssim el serrell, no?

 Amb el gurú de la tribu (el que coneix el secret del Tió) i la seva cosineta germaneta.

 Amb el regal d'aniversari (dos dies abans del previst, coses que passen!)

                                   Qui ho diu que en aquesta casa no es menja bé?


                                       La Sara té "alma de cantaora".

                                    Ens ha inspirat l'Amparo Sánchez .


         FELICITATS SARA, T'ESTIMEM!!!!!!!!!!


33 comentaris:

  1. Gemma, fes el favor de deixar-te de músiques i concentra't en inculcar-li ordre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eh, eh, que avui hem endreçat, i hem pactat ser més ordenades. Aquest pot ser el principi d'un camí d'èxits sense precedents...

      Elimina
  2. Molt divertit tot plegat i ....set anys ja són prou importants....la Sara es fa gran.....a veure si dintre d'uns anys ella també farà un blog! felicita-la de part meva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho faré, gràcies, Elfree! Potser quan ella sigui gran, perdó, més gran, s'haurà inventat un blog 3D sensurround o algo així :)

      Elimina
  3. Set és un número màgic, ui tant!! A mi als set anys em van dir la veritat dels reis, quan acabaven de passar, i jo vaig dir que vale, però vaig continuar pensant que la barbie me l'havien dut els reis. M'ha fet gràcia l'argumentació de la Sara, és hiper mega lògica. Jo penso que és una artista i els artistes ja els passa això que es perden i es despisten. Que bonic és badar de tant en tant! M'agraden molt les fotos que has triat, la Sara és preciosa. I si s'assembla a tu tindrà molta sort perquè ets una mare guai i això és el més important de tot. Petonets i bon aniversari dilluns (no sé si em podré connectar, ho deixo dit por si acaso)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vas pensar bé, Sílvia, nosaltres seguim posant galetes al Tió...
      Sí, ja m'agrada que sigui artista, però no vull que el desordre i el despiste li siguin un problema a la vida, per sort el Joan fa de contrapès (de vegades amb algun crit no ben bé artístic).
      Sí que és preciosa, gràcies! petons! recullo felicitacions!!

      Elimina
  4. Felitats per la Sara (i per la mare que la va parir)!!!! :D
    El 7 és un número important, clar que sí. Diuen que és quan comencem a prendre consciència del món, del "jo". Recordo tan clarament quan un amic d'un any més que jo em va xivar el secret dels Reis... :( A veure si a la Sara li cola durant un any més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba!! i per la part que em toca! (t'he dit mai que no se t'acudeixi fer part natural?)
      Doncs sí, tampoc és casualitat que sigui l'època de les comunions per als catòlics (algú deu quedar que la fa encara, suposo).
      Aquest record del "secret" el tenim tots d'una manera o altra, no? A veure si superem aquest any, no ho tinc massa clar, pensa que el seu cosí Albert, el gurú de la tribu, està al acecho....
      Petons a ponent!!

      Elimina
  5. Serà possible! Un dia que escrius a hores decents, i que a sobre em cites, i jo arribo a quarts de quinze! Confessaré que he vist el post des del mòbil fa moltes hores, i m'ha fet ràbia no podem llegir-lo llavors, no tenia temps i a més solen ser llargs, així qeu ho he hagut de deixar estar. Però no falto, eh! Aquí estic.

    Primer de tot, moltíssimes felicitats Sara!! 7 anys... mareta, això no s'atura. D'aquí poc hi haurà un spin off del 'Truquem al Gegant del Pi...?', no sé, un que es digui 'Ara no s'hi pot posar', o alguna cosa així.

    Jo no em preocuparia perquè es pugui assemblar a tu, si jo tingués una filla ja m'agradaria que s'assemblés a tu, ja. (Toma ensabonada! I la Gemma vermella com el pebrot filosòfic). En tot cas, millor a tu que no a mi! Al senyor pare de la Sara no tinc el plaer de conèixer-lo, només sé que posa música.

    Està preciosa aquesta nena, s'ha de dir! Un petonet per ella i un calbot pel cosí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, res de quarts de quinze! Una mica vermella sí que em poso, eh? gràcies ;) La veritat és que és molt afalagador que un fill se t'assembli, el que passa és que com que a aquestes edats ja ens coneixem els defectes, volem que tregui el millor de nosaltres, el que l'ajudi més per anar per la vida... de tota manera, crec que també ha agafat el bo dels dos, així que polirem les coses més emprenyadores, ho intentarem!
      (per cert, no creguis que coneixem molt el pare de la criatura, tampoc, està mig abduït per cert diari esportiu amb horaris del segle XIX...).

      Gràcies per les felicitacions i petons per a tu (el calbot, demà a Premià, en primícia mundial).

      Spin off... "El Gegant no hi és, però la Draculaura, sí".

      Elimina
  6. Set anys, o sigui que deu ser de les grans de la classe... I una bona edat per descobrir els petits secrets infantils...El del tió no cal dir-ho i els Reis, festa a la idea que és el darrer any que s'ho creu...Fa cara de ser molt eixerida i de veure-les venir!
    Això de voler que s'assembli al pare o a la mare a l'hora de la veritat, el millor és que sigui ella mateixa, però és clar, la genètica fa que la mainada tingui algun tret dels pares...
    L'important és que sigui feliç.
    Per molts anys, Sara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, t'has despistat, és de les peques, que fa segon... :)
      Sí, és una edat molt xula, amb molta interacció, molt descobriment de coses, secretes i no secretes, aquesta nit ens ha sorprès escenificant imatges de la tele: l'anunci del RACC, clavat, El convidat ("sí, aquesta casa m'agrada molt perquè hi tinc molts llibres i molts records"), el Tomàs Molina... Potser veiem molta tele, ehem!
      Sí, és feliç com un gínjol, sobretot aquests dies, demà hi ha festa a Premià i després la de l'escola amb els nens que fan l'aniversari al desembre.
      Gràcies, petonets!

      Elimina
    2. Ostres, en què devia estar pensant, i mira que he fet anys 2n...Sóc molt repetidora!

      Elimina
  7. Set anys, qui ho diria! Si pràcticament l'hem vista créixer... Res, per molts anys! I felicitats també als pares que tenen molt de mèrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Allau, time flyes! Moltes gràcies de part d'ella. Bé, el que té mèrit és aguantar "Doraemon" al cine, en canvi, "Frozen" és un plaer :))
      Abraçaaaada

      Elimina
  8. Com sabies que escriuria sobre "Frozen"? Sou un parell de bruixes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Observació científica de la realitat...

      Elimina
  9. Ja va tenint una edat que fa gust de tenir la xiqueta, ara veuràs coses que et sorprendran de tu mateixa tot i que no t'agradaria que repetira els teus errors però ací hi som, ja veurem, que tot isca bé, jo pregaré per ella.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent, és que els papes, com tots, som un paquet amb el bo i el dolent, és qüestió de fer una mica d'aquímia, si es pot. Està en una edat molt divertida! (Bé, i als 4, i als 2 i als 0,3... :)

      Elimina
  10. Sí que ets carinyosa, o sigui que tot el que dius d'ella i tu deu ser veritat! Felicitats, Sara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena, ara la despertem, ahir va caure rendida a quarts de 12 de la nit, de l'emoció....

      Elimina
  11. quan penso que jo ja fa set anys que vaig fer aquestes reflexions m'adono encara lo cruel que és el temps.
    Moltes felicitats......a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, 14 anys, aquesta etapa sí que deu ser divertida....! Bon dia, Joan, moltes gràcies!

      Elimina
  12. Felicitats a la Sara, i als seus orgullosos pares, que no els hi falten motius per estar-ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria, ahir va ser un dia molt maco, avui també, que és el dia D.
      Et faig un toque per la trobada pendent.

      Elimina
  13. Gràcies a les 2 per les estones que em feu passar quan arribo. I translúcida i feliç per veure'm al teu costat.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta, translúcida i lúcida, ets! Igualment!

      Elimina
  14. Felicitats! Caram! Set anys de Sara! Es gairebé tan gran com el meu bloc :P

    ResponElimina
  15. Gràcies, Pons! I al teu blog se'l veu la mar d'ordenat!

    ResponElimina
  16. moooltes felicitats, Sara!!!! I si, que s'assembli a ella, que és preciosa i la mar de salada!!!!

    I si, ara sap el tió i sabrà més, què hi farem,,,..... llei de vida, com deia algú aquesta tarda! xò segur que vindran moltes coses boniques!!!

    ps. primins, eh!!!

    ResponElimina
  17. Primins total! XD
    Gràcieeeees!!
    Vindran coses boniques, i tant, i les lletges les atacarem amb humor saezià :)
    Ptons, rita-rits

    ResponElimina
  18. Em feliciti la filòsofa Sara de part meva... amb retard, ho sento!!!
    I sí, els 7 anys marquen una d'aquelles línies d'ombra que deia Conrad. Comporta una mala notícia: els reis deixen de ser els pares!!! Bé, no del tot, diríem que passen de ser monarques absoluts a monarques constitucionalistes, que han de batre's en l'arena del regnat amb el populatxo que envolta el fill/a.
    Una tragèdia menor. No parlem ara de les majors!-)

    ResponElimina
  19. Hahaha, monarques constitucionalistes, aquesta me l'apunto!
    Gràcies, Eduard! mai és tard si la ditxa és bona, com deia Conrad :)

    ResponElimina