divendres, 13 de desembre de 2013

Tres idees de cara a la consulta (compartir no és només per al màrqueting)

Bon dia! m'he despertat pensant en la consulta. A vore, crec que....

.... els polítics són importants i imprescindibles per arribar a fer la consulta (era necessari l'acord de data i pregunta, i tant!), però el procés l'ha de liderar/continuar liderant, visualitzar, potenciar, etc. la "societat civil", és a dir, tu, jo, ell, ella, etc. La legalitat, com s'ha vist en els processos històrics imporants, és secundària i moltes vegades nociva.

.... la doble pregunta em sembla bé, és més fàcil passar d'un estat mental "federalista d'esquerres" (psc catalanista, iniciativa, etc. -ep, que a iniciativa hi ha gent clarament i històricament independentista, com el Romeva...) a un estat mental independentista. Ho dic perquè és el meu mateix procés mental. Hi ha molta gent, com jo, que fa 3 anys no es plantejava la independència (tampoc el federalisme, realment, però era més a prop nostre ideològicament). Si en tres anys hem decidit, de manera progressiva però cada cop més decidida, a votar sí/sí, en un any encara s'hi pot afegir gent.

.... si fa 25 anys va caure un sistema que semblava indestructible, si es va canviar per un que ara mateix sembla abocat al col·lapse, si el capitalisme es basa en la competitivitat i ara el que està de moda=el que ven és col·laborar i compartir.... perquè no treballar en aquest sistema "x" que ens permeti evolucionar com a espècie? I què té a veure això amb la independència de Catalunya? Ni idea, però per a mi (i no estic sola, veig) aquest estat mental enllaça amb un Estat propi, coses del màrqueting, suposo.

Val, però l'important és que es pugui votar el que es vulgui, l'Estat que es vulgui segons l'estat mental de cadascú, identitari, ideològic, sentimental, racional, històric, il·lús, realista, etc. Hem d'aconseguir fer la consulta.


32 comentaris:

  1. Totalment d acord...fem una republica nova per poder fer un sistema diferent! Hi falta un Si...SI SI I SI A UN NOU SISTEMA....q tot esta per fer i toot es possible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tercer SÍ és més difícil, però la gràcia dels humans és que canviem (a trompades, sovint) i evolucionem (en espiral, com diu l'Eduard). De moment ens concentrem en el SÍ SÍ i hi anem pensant, com més cervells, millor, sempre!! petooooons!!!!

      Elimina
  2. SI i SI!!!

    Molt bé, tu i jo i ell i ella i tots, endavant amb la consulta!!!

    Si la societat civil organitzada: ANC, Omnium i AMI, estan d'acord, que hi estan, segur que ens en sortirem...

    Ha començat la campanya!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, endavant, Carme, en un any es poden fer moltes coses, hem fet manifestacions, un via, manifestos, declaracions, milers de tuits, articles, llibres, converses.... trobarem la manera de defensar la legitimitat per damunt de la legalitat, si cal, oi?

      Elimina
  3. Pel 9 de novembre encara queda un any....a mi m'hagués agradat que fos abans i tot! però bé, l'important és que hi hagi data i s'hagin posat d'acord amb la maleida pregunta.

    I a mi, de fet, si la consulta és il·legal, encara em dóna més morbo. Hehehehe!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, em va agafar un subidón quan vaig saber lo de la data i la pregunta... jo és que sóc de la il·lusió fàcil :)

      Morbo si és il·legal.. ostres, no ho havia vist des d'aquest punt de vista... hahaha, ara m'ha vingut al cap aquella cançó de La Trinca eròtico-política sobre aquella primera votació democràtica, vaig a buscar-la.

      http://www.youtube.com/watch?v=tFQ7WuypRoI

      Petons a ponent, Alba!

      Elimina
  4. De moment, el més important és que tenim data i que la voluntat de fer la consulta hi és. Això ens fa reflexionar, implicar-nos i mirar-nos-ho d'una manera crítica si cal, però no deixa de formar part del procés.

    La legalitat sol ser nociva en el sentit que moltes lleis estan pensades precisament perquè passin coses d'aquestes. Almenys en un país dictatorial com España. La constitució està obsoleta, i t'ho dic jo, que té la meva mateixa edat! A més, per algunes coses es pot canviar sense problema, però per altres no, és clar, llavors és una llei universal.

    Si els nostres polítics no s'haguessin posat d'acord seria una vergonya, i potser que pleguéssim, no serien dignes. Amb tot, la pregunta inclou totes les opcions, és cert, però a mi no em satisfà, perquè no és el que el poble demanava a crits al carrer. Que hi ha una massa silenciosa que no crida res? Sí, ben cert. Però llavors és que no reclamen res no? Els independentistes són els que volem un canvi, qualsevol cosa que no sigui Sí/Sí vol dir continuar igual, perquè encara que vulguem ser un estat federat amb España, algú que tingui dos dits de front pensa que España voldrà federar-se amb nosaltres? Només cal mirar el PSC i PP d'aquí... imagina les versions madrilenyes d'aquest partit.

    ICV és una altra cosa, i és cert que la mentalitat és una altra. Si la independència ens pogués portar a una millora en terreny social, que sembla ser que sí, molts votants d'aquest partit, entre els que t'inclous, poden fer aquest canvi de mentalitat. La independència són canvis a molts nivells. El primer, per mi, és sentimental, però més d'un cop he dit, i em reafirmo, que en un marc de Catalunya independent podria plantejar-me perfectament un partit com ICV, la seva proposta m'agrada, però abans em cal fer un pas endavant.

    Així que sí, ara toca pencar perquè només hi ha una opció que pugui fer la diferència, i aquesta és la que hem d'aconseguir, i a més, amb àmplia majoria, cosa que serà difícil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, entenc que et decebi la pregunta, però pensa que és bo que ningú es pugui sentir exclòs d'entrada (que alguns igualment s'hi sentiran, això també).

      Sobre el tema de la legalitat, ara estava llegint un comentari a l'article que ha fet l'Empar Moliner a l'Ara i que cita una sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia del 22 de juliol de 2010: "Quan hi ha contradiccions entre la legalitat constitucional i la voluntat democràtica, prevaleix aquesta segona, i, en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és la voluntat dels ciutadans la que crea i modifica la legalitat." Això dóna esperances, no?

      Sí, jo sempre he votat Iniciativa (menys un cop PSC i un cop Esquerra), tot i que l'últim cop vaig votar la CUP (en realitat no sóc tan radical com voldria, però m'agraden). El camí que estem fent (perquè ja sabem que no existeix, que l'hem de fer...) ha d'aplegar el màxim de gent possible, estem d'acord, i sé que la independència pot ser objectiu tant de l'esquerra com de la dreta, però jo em veig més capaç de convèncer la gent més afí a mi ideològicament. Que no és homogènia, que hi ha gent nacionalista i gent que està en contra del nacionalisme, gent que té vincles afectius amb Espanya i gent que no, però la independència és una oportunitat per escollir una altra forma d'Estat i per fer millors polítiques (el canvi de sistema és un horitzó, mentrestant s'ha d'anar fent coses). I crec que es poden seguir mantenint vincles afectius amb Espanya des de la independència, per què no? és evident que el federalisme és quimèric, ara per ara, per això, un cop dius sí a la primera pregunta, el segon sí no és tan difícil, i fins i tot pot fer il·lusió, és una il·lusió col·lectiva molt potent. Aquest castell l'hem de pujar entre (quasi) tots :)

      Elimina
  5. Ben pensat, encara podria haver sigut una pregunta encara més penosa. En comptes de ser una pregunta doble podria haver sigut tot un questionari amb 20 preguntes tipus test amb 5 opcions cada una.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home... doncs ja m'apuntaria jo a fer-lo, aquest qüestionari! Pons, tu ets jove i no ho saps, però de vegades s'han de fer petites renúncies per posar-se d'acord...

      Elimina
  6. Les preguntes mal contestades restaran?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir No/Sí? No ho sé, no sé si està pensada o està per pensar tota la casuïstica... Per cert, no ens havíem vist mai, no?

      Elimina
  7. La pregunta encara podia haver estat més senzilla, però si així fa que més persones s'enfilin al carro de la llibertat, ja m'està bé.
    Mireu si en són de recaragolats que un contertuli d'una tele es queixava perquè els del sí, podríem votar dos cops i els del no, només una...(ver para creer)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estic d'acord, M. Roser, com més ple el carro, millor.
      El contertuli aquest que es compri una urna i que voti a casa seva tantes vegades com vulgui, sí el número és el que importa...

      Elimina
  8. Queda clar que el pas principal i més motivant seria fer la consulta. Ara bé, no tinc tant clar que l'estat espanyol s'hi posi de cara. Jo crec que, finalment, hi haurà d'acabar intervenint la Unió Europea, i espero que es comporti com el que hauria de ser, garantint el dret i la llibertat de les persones i la democràcia (i no com una oligarquia d'estats).

    D'altra banda, crec, com tu, que si la societat civil segueix al capdavant i liderant el moviment, això, senzillament, no es podrà aturar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, sí, entre els drets de les persones i el poder dels estats, aniríem molt malament si les instàncies supranacionals recolzessin el poder dels estats, Vull pensar que aquestes instàncies són suficientment independents del poder dels estats...

      Elimina
  9. Ara és el moment de no abaixar els braços perque ja tenim consulta, ara més que mai hem de convèncer a qui pugui tenir encara algun dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Joan, dones per fet que tindrem consulta, bé! i per convèncer, no sé, sense agobiar, amb empatia.... (no havia de fer un curs de màrqueting, jo? XDD)

      Elimina
  10. Poder plantejar, només poder plantejar la consulta en tranquil·litat seria el pas que l'estat espanyol necessita per a saber-se madur democràticament i saber que no es pot mantenir a qui no ho vol, jo no sóc partidari de l'independentisme, més aviat com a valencià més partidari d'una igualtat, digues-li com vulgues, entre les diferents llengües de l'estat, i és que és tan difícil que el català-valencià siga del mateix estatus que el castellà com que siguem ciutadans,els "perifèrics" de primera, i ho dic perquè l'obligació de saber la llengua només la tenen els castellans, el català-valencià no és obligatori saber-la, una de les coses per la que llançaren avall l'Estatut català, i que era una tangibilitat del pacte institucional que ja funcionava d'aquesta manera. I pel que jo dic, quan els castellans tornen a ocupar la Generalitat catalana i anul·len momentàniament l'autonomia caldrà fer una nova transició, la de la igualtat dels pobles d'Espanya, i si no l'ocupen i assoliu la independència sapieu sentir-nos a nosaltres els valencians que tot i no voler la independència seguirem sent germans o fills vostres.

    Una abraçada des del barri de Russafa de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, un dels arguments que em costen més de rebatre a la meva amiga del PSC (encara?) no dissident és per què, si volem un canvi de model d'Estat (de monarquia a República) i de política (de dreta a esquerra), no ho intentem fer amb la resta Espanya. També podria ser amb la resta de Països Catalans, si pensem en la llengua i en la cultura, com tu dius. Però crec que hi ha dues coses en contra, bàsicament: que és molt més difícil de realitzar a la pràctica, ara mateix, i que la independència aconsegueix il·lusionar molta més gent. En tot cas, per això hem de votar, per saber-ho del cert. A més, això pot animar els altres pobles a moure's, no? Els canvis, quan es fan possibles, també s'encomanen, em sembla a mi! Fills no, però germans, sí, i tant, i dels francesos, jo em sento cosina germana, però molt germana, vaja, germana.

      Una abraçada!!

      Elimina
    2. Perdoneu que m'hi fiqui, però ahir vaig sentir aquest Maurici Lucena que ha caigut -estic convençut- com un comissari del PSOE al PSC, explicant l'inexplicable gir del PSC en contra del dret a decidir. I venia a dir que si els partits no evolucionessin, el PSOE estaria encara defensant un model marxista de societat. Evidentment, els partits canvien. Ho ha fet Convergència, ho va fer Esquerra, el PSUC etc... Però el que em sembla que és aclaridor, involuntàriament, de la comparació de Lucena és que revela que igual que el PSOE va deixar enrera el marxisme èrquè en el fons no el va defensar mai més que amb la boca petita i per pura façana, igualment el pSOE i el pSC (almenys l'ara dominant) només va defensar el dret d'autodeterminació com a element decoratiu. Vaja, com un ideal estrany i remot que sabem que mai es realitzarà, una utopia. Com el republicanisme, vaja.

      Elimina
    3. No hi estic gaire d'acord, Eduard, la meva mare era del PSC i ara vota CiU per la qüestió nacional (per mi, coneixent-la, inaudit), si era mentida que llavors no defensaven el dret a decidir, llavors van enganyar ma mare, però potser és ara que no el defensen. És gual el que digui el Lucena i el PSC oficial, a mi sobretot m'importa que la gent d'esquerres (sobretot la que m'estimo, la meva amiga anti-nacionalista, la meva cosina que va viure mitja vida a Granada) vulguin votar a la consulta i si pot ser (tenim un any per argumentar i il.lusionar, les dues coses) votin independència. La veritat és que seria més feliç vivint en un país en què vol viure la gent que estimo (em sap greu, però no estimo ningú del PP ni de Ciutadans, aquests hauran d'acatar les urnes). Ah, el meu pare és de dretes, convergent de tota la vida i català pels quatre costats, però menys nacionalista que la meva mare, que és aragonesa de mare riojana... quin cacau, no?? :))

      Elimina
  11. hi estic d'acord en part .....sí és important importantíssim que ens preguntin això d'entrada....però m'ha fet pensar molt les dues preguntes ...m'agradaria ser tant optimista com tu , de fet he programat u post al voltant de tot plegat en to pessimista .....deu ser la lluna...tan debò tinguem temps d'engrescar a molts més gent

    ResponElimina
  12. Elfree, sóc optmista perquè ho sóc de mena i crec que no vaig tan desencaminada: segons l'enquesta del Periódico, la independència és l'opció més votada, i si es guanya part del vot "no" a la segona pregunta i part dels indecisos, que era és un 20%, es pot guanyar per més del 50%. Vinga! No us desanimeu els indepes de tota la vida, us necessitem!!!

    ResponElimina
  13. Jo crec que el que enllaça l'evolució de la nostra societat amb la independència d'aquest mínim racó de món que som Catalunya és la democràcia. Grècia era un racó de món menys poblat que la Catalunya actual quan d'un grapadet de polis va sorgir la pràctica democràtica. D'una Catalunya feudal, marca entre imperis plenament medievals, van sorgir unes institucions que van fer donar un petit salt a la idea de parlamentarisme. Potser ara va tocant un salt més. I totes les idees es fan amb la pràctica i és ella la que les fecunda, nodreix i retroalimenta.
    El que no pot ser la democràcia és l'esclerosi a la que la condemna l'actual règim bipartidista espanyol, la idea d'una Constitució de, diuen, garanteix els drets de ciutadans i ciutadanes però que emmordassa una part de la població que vol autodeterminar-se i una gran part de la població que vol manifestar-se i exigir el respecte dels seus drets elementals (com l'habitatge o la sanitat), amb noves lleis que "regulen" drets sota el paraigua de la seguretat. Aquí també el reforçament de la participació ciutadana que suposa el moviment independentista pot ajudar i mai "distreure" o tirar cortines de fum, com sostenen mal intencionats d'una banda i ben intencionats d'una altra.

    ResponElimina
  14. Totalment d'acord, democràcia i més democràcia i encara més, perquè encara és molt precària. Des dels grecs, la democràcia evoluciona en espiral (m'encanta aquest concepte teu, el trobo molt encertat).

    ResponElimina
  15. Els teus raonaments em semblen molt assenyats. És un moment important que pot ser el començament per fer realitat els somnis de molts de nosaltres. Hem d'aprofitar-lo.

    ResponElimina
  16. Sí... bé, potser em passo d'optimista, no ho sé, però aquest procés em mou, i ens mou, i això sempre és bo, petons, Glòria.

    ResponElimina
  17. Bones festes, Gemma!!!!!


    ps. crec que estic saturada de consulta .... hehehe,.... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encarant la recta final! Estic saturada d'hospital! :)

      Elimina
  18. "Si votes pots perdre, si no vas a votar ja has perdut".

    ResponElimina