dimecres, 8 de juny de 2011

D'animals i de colors

-Vull de color rosa escriure.

Per celebrar que la Sara s'acaba de salvar d'un càstig (anar-se'n directa al llit per no acabar-se el pollastre i fer el ronso), estem aquí al blog. I ara escriu la Sara:

L'ELEFANT ES BONIC

Anem al youtube i me'n recordo d'Hatari! (me'n recordo poc però recordo que em va agradar) i la Sara accepta:



I atenció, que això no s'acaba:

LES PAPALLONES TENEN MES DE TRES COLORS

Hem trobat aquest vídeo i la Sara m'ha convençut.



I encara:

ELS PORQUETS ES REBOLQUEN EN EL FANG PER NO CREMAR-SE LA PELL

I COM que ja s'ha fet TARD ho hem de deixar aquí. Ara a l'hora d'anar a DORMIR hi pensarem.
Bona NIT!

22 comentaris:

  1. ben dit i amb colors! i té molta raó la teva filla!

    ResponElimina
  2. :-) sí, avui estava inspirada, després del sopar que m'ha donat, encara ens ho hem passat bé youtubejant!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt aquesta musiqueta del "Caribean Blue" de l'Enya. El color rosa sempre em recorda el disc "Under The Pink" de la Tori Amos. Els elefants em recorden perquè diuen que tenen molt bona memòria. Bona nit!

    ResponElimina
  4. Estava desitjant veure el tercer vídeo... :P

    ResponElimina
  5. Sara, tens que menjar-te el pollastre, que has de crèixer, si no et quedaràs baixeta...

    ResponElimina
  6. Òscar, he estat investigant (no oblidem que aquest és un blog d'investigació i reflexió profunda) i he vist que la teva Tori Amos té una cançó que es diu Sleeps With Butterflies. Entre ella i l'Enya estic com flotant ara mateix...

    ResponElimina
  7. Porquet, si la Sara vol, després et busquem un vídeo ben maco que esperem que faci justícia als de la teva espècie (ara està amb la seva amiga de l'ànima i no està per experiments...)

    ResponElimina
  8. Aris. Li acabo de dir i ha rigut.

    He de dir, en favor seu, que el pollastre estava una mica insuls. Un dels meus propòsits per a l'any 2011 era aprendre a cuinar i ja estem a juny!

    (Ei, hi ha plats que em surten bé, hi ha plats que em surten bé, hi ha plats que em surten bé).

    ResponElimina
  9. La cançó que dius és del disc "The Beekeeper" que potser és el disc d'ella que menys m'agrada (el que no vol dir que no m'agradi), mentre que "Under The Pink" és el que més m'agrada. Aquest disc pot costar al principi però insisteix i seràs degudament recompensada. A més si la Sara comença jove amb la Tori serà una gran inversió de futur per la seva oïda.

    ResponElimina
  10. Ok, et faré cas, Òscar, la Tori i "I wanna be your dog" faran un bon combinat ;)

    ResponElimina
  11. Porquet, sembla que el teu moment Youtube ha passat. Prepara't per passar a un nou pla de la realitat: et menjarem en forma de salsitxes!

    ResponElimina
  12. En el llibre "viatge màgic a l'Àfrica del Jordi LLompart (Em sembla que també hi ha peli) hi ha un fragment on tots els nens va explicar contes a la ciutat dels elefants i tots els elefants escolten els contes del nens, així els elefants els guardaven en la seva memòria i tots els contes, tots! mai es podien oblidar sempre hi havia un elefant que el sabia. Així m'agrada les papallones! volar amb entusiasme so raonem molt no volarem mai! I els porquets....ufff! millor que no en parli amb els que hi han dirigint el país, els ajuntaments.....bon cap de setmana! dos petons

    ResponElimina
  13. Bon cap de setmana, Marta! Parlant d'animals, acabo de veure Inside Job (animals en el pitjor sentit, s'entén). I també he vist Midnight in Paris, que m'ha encantat (el Woody Allen és un animal en el bon sentit, i de colors).

    ResponElimina
  14. Inside Job fa ganes de fer una gran acampada a la Plaça Catalunya de Wall Street. I a la Plaça Catalunya de Washington. I anar desallotjant les places a mesura que van ficant a la presó a aquests animals (taurons, serien).

    ResponElimina
  15. Ja la vaig anar a veure la del Woody, m'ho vaig passar molt bé! la darrera que he vist de peli és "Pequeñas mentiras sin importancia" la recomano!!!!!!!! Bon cap de setmana i dos petons!

    ResponElimina
  16. També me l'han recomanada, aquesta, sembla que parla de persones ;).

    ResponElimina
  17. Començo a pensar que sóc l'única persona al món a qui no li ha agradat "Midnight In Paris". Si n'hi ha alguna altra llegint això que es manifesti, si us plau.
    "Inside Job", molt bona. Per cert que la Tori considera "Never mind the bollocks" dels Sex Pistols un dels seus 10 favorits discos de la història del rock.

    ResponElimina
  18. Oscar no passa res si no t'agradat! per gustos, els colors!!! que n'hi ha molts!!

    ResponElimina
  19. Bé, però si d'alguna cosa es pot discutir és de gustos, no?

    ResponElimina
  20. Doncs Òscar, a mi, quan dic que la pel·li em va encantar és exactament això, "encantar", igual que em va encantar "La rosa púrpura del Cairo" (bé, no tant però déu n'hi do). És a dir, que té una màgia, el joc amb el temps, que la fa especial. I a més és de les més divertides que he vist últimament (la referència al Tea Party, per exemple) sense deixar de parlar, esclar, de la mort i de la relació de la creació amb la mort. I tot això amb el missatge que cap temps passat va ser millor, que és absurd (encara que força inevitable) mitificar el passat i els personatges del passat. I bé, la part romàntica, amb l'atzar fent de mestre de cerimònies...

    En fi, si tornes a passar per aquí pots dir per què no t'ha agradat...

    ResponElimina
  21. “La Rosa Porpra del Caire” és de les millors pel·lícules de Woody Allen, per mi. No crec que tingui gaire a veure amb aquesta, a banda de introduir un element fantàstic. Passo a copiar el que vaig escriure a l’apunt de l’Allau sobre la pel·li, que feina feta no hi ha destorb! Afegir abans que algun dia la tornaré a veure i tot és possible que llavors m’agradi molt més, igual senzillament tenia un mal dia: “Allau, dius moltes coses en aquesta crítica sobre Woody Allen en que coincideixo plenament. En el cas d’aquesta pel·lícula sobretot quan dius que “El retrat d’algunes figures històriques peca de superficial i submís als clixés més populars. I també m’irrita que, quan més va, més “pijos” són els protagonistes de les pel·lícules d’Allen.” Ja sé que no coincideixo amb gairebé ningú en aquest cas, però jo que sóc un gran fan, per a mi ha estat una de les pel·lícules d’ell que menys m’han agradat. Trobo la trama una poca-soltada, no per fantàstica sinó perquè senzillament aquest cop no m’entra. Els personatges famosos del passat són una colla de tòpics ambulants sense cap interès. El Buñuel no podria ser menys Buñuel, per cert i l’acudit que protagonitza no té gràcia. La Marion molt mona, però una cara bonica no salva una pel·lícula. Com pot ser tan poc autoconscient aquest home de fer una pel·licula que ens llença el missatge de que qualsevol temps passat no va ser millor quan la seva filmografia sembla que s’esforci en demostrar tot el contrari? Vaja, estava pensant de fer-ne un apunt al meu blog però em sembla que ja l’he fet al teu... “
    http://allausz.blogspot.com/2011/05/postal-des-de-paris.html

    ResponElimina
  22. M'ha agradat llegir el teu comentari i el post de l'Allau, que veig que fa servir el mateix verb que jo, "encantar".

    Ara, d'acord que l'acudit de Buñuel no té gràcia i el deixa una mica de tonto ("El ángel exterminador" es mereix millor escena).

    Sobre si el millor Allen és el passat Allen, segurament és veritat, segur que és veritat, però potser també hi ha una mica mica de mitificar el passat?

    ResponElimina