Com que totes les manifestacions tenen vuitada, he penjat aquesta imatge on, si us hi fixeu, apareix Nietzsche sobre fons verd. I què hi fa Nietzsche en una manifestació per la democràcia autèntica?
Això és el que em vaig preguntar jo mentre feia la foto, però em va fer il·lusió trobar-me'l. Suposo que el que portava la pancarta sabia que a Nietzsche això de la democràcia i l'igualitarisme li agradava més aviat poc, més aviat gens. (O el que li agradava era atacar-ho).
Democràcia té a veure amb la moral del ramat i amb la pretensió dels grisos i mediocres d'igualar-se als forts i poderosos. Suposo que no la portava per això, la pancarta, sinó per aquest esperit revolucionari de la "tranvaloració dels valors" i la reivindicació de "l'esperit lliure".
La qüestió és si tothom pot transvalorar valors i esdevenir un esperit lliure. Per Nietzsche sembla que no, que hi ha una aristocràcia insalvable de l'esperit. Però es pot adaptar aquesta idea al context democràtic? I tant. Nietzsche ha estat interpretat i reclamat des de tantes bandes que també pot contribuir a aquesta mena de revolta-pacífica-que-no-sabem-on-ens-durà-però-esperem-que-a-algun-lloc-més-just.
De Més enllà del bé i del mal (traducció meva):
"Com? Un gran home? Jo veig sempre només un comediant del seu propi ideal." (Se m'apareix el careto de més d'un polític).
"Qui lluita contra els monstres ha de mirar de no convertir-se ell mateix en un monstre. Quan mires molt temps al fons d'un abisme, l'abisme mira al fons teu." (M'encanta aquesta cita, parla d'integritat, crec).
I aquesta, dedicada a la Sara:
"Maduresa de l'home (i de la dona, afegeixo): significa haver retrobat la serietat que tenia quan jugava de nen."
D'Humà, massa humà (traducció meva):
"Enemics de la veritat.- Les conviccions són enemigues més perilloses de la veritat que les mentides." (Contra el dogmatisme, complementa la de l'abisme, trobo).
"Incurable.- L'idealista és incorregible: tan aviat el fas caure del seu ideal que es fa de l'infern un altre ideal (...)". (Ai sí, em sembla que sí, Frederic).
Sóc una gran entusiasta de Nietszche! ha estat molt mal entès i també molt manipulat, moral d'esclaus defineix perfectament el tarannà i el comportament dels polítics amb les financeres i els bancs.... de totes maneres el post ben trobat! alegria de viure ,la vida és una dansa! Friedrick dixit
ResponEliminaElfree, és veritat això que dius de la moral d'esclaus respecte dels polítics, no hi havia pensat! Sí, quedem-nos amb el Nietzsche revolucionari (el que parteix en dos la història de la humanitat), ateu i vitalista. De tota manera, no és estrany que hagi estat malinterpretat o interpretat de moltes maneres, perquè els seus escrits també donen per molt i variat...
ResponEliminaBona i vital revetlla!!
Em sembla recordar que en aquella revista que ens vem comprar que ens explicava si existia Déu o no, hi havia un bon reportatge sobre Nietzsche. Sí, que venia amb el Zaratustra que encara no m’he llegit... Aquestes frases m’han semblat molt interessants i, com diu el tòpic, m’han fet pensar molt. El pobre Nietzsche ja és una icona pop i tan aviat pot servir per una mani, com per un anunci de sopes. Jo crec que no li agradaria veure’s en fregaos com aquest, però com ja no pot protestar... De totes maneres, no el conec gaire, la veritat sigui dita. Una professora nietszchiana estricta em va dir un cop també que li semblava que s’explicava molt malament la seva filosofia en general. Aquesta cançoneta m’agrada molt i m’ha agradat molt recuperar-la. Bon solstici per les dues chicas del blog!
ResponEliminaÒscar, sí, no era casualitat que es parlés de Nietzsche i de Déu a la mateixa revista... per cert, me l'he seguit comprant, només hi trobo a faltar el pòster central :-).
ResponEliminaM'alegro que t'hagin agradat les frases, n'hi ha un parell que arrossego des de fa anys, que se'm van quedar enganxades quan les vaig llegir.
No, no crec que a Nietzsche li fes gràcia això de les manis, però és igual, si alguna idea seva ens serveix, l'hem d'utlitzar. Per exemple, viure segons els propis valors i no segons la moral establerta, és a dir fer una societat de persones lliures; subvertir el valor dels diners (ep, no sé ben bé què vol dir); crear nous valors o revalorar-los... no ho sé, concretar no és fàcil, però bé, aquesta era la idea del pancartista, molt probablement.
Ei, a mi la cançó aquesta també m'agrada molt i no em canso d'escoltar-la. Una abraçada estiuenca.