Ja es veu que després del que m'ha fet enrabiar perquè entrés a la banyera, les seves expectatives no eren molt altes. I la veritat és que després del/s crit/s de rigor, sí, estava una mica contenta, però una mica mica.
Em ve de gust fer un patchwork de llibres d'autoajuda, dels que, quan els llegeixes dius, com la Sara, "clar que sí!" i després tot continua igual. Diu el Francesc Miralles que coneix lectors d'autoajuda que fan exactament el contrari del que llegeixen. Em sembla que m'hi reconec. Hi ha una barrera, una dificultat de base per passar de la teoria a la pràctica que fa que moltes vegades no puguis passar del mica contenta, precisament.
Aquest patchwork ens donarà alguna bona pista...
Paz de espíritu. Jack anotó esta cuestión y la estudió muy en serio. No tuvo más remedio que reconocer que seguía siendo su máxima prioridad.
La felicidad sólo llega cuando no somos objetos de otros, sino sujetos de nosotros mismos.
El desequilibrio permanente entre anhelos y logros es, pues, otra de las causas más comunes de baja autoestima.
Esta vergüenza privada es especialmente destructiva porque no se refiere a la manera de comportarse, sino que ataca directamente y a mansalva la esencia personal. El argumento no afecta al verbo, sino al sujeto: "No hice el ridículo, sino soy ridículo".
T.I Rubin, Supere la indecisión; Alex Rovira, La brújula interior; Luis Rojas Marcos, La autoestima; Walter Riso, El derecho a decir no.
És a dir, que el nostre bon amic Jack només tindrà pau d'esperit i serà feliç si no desitja allò que no pot aconseguir i es fa subjecte de si mateix, sense por a fer el ridícul (el farà igual) i en tot cas sense pensar que és ell el ridícul (no veig massa la diferència). El nostre bon amic Jack va deixar d'anar al psicòleg quan anava a tenir el nen i pensava que ja no hi hauria de tornar, però sí. Es mira el seu fill i li pregunta si està content. Clar que sí, li diu. Per què? Perquè estic amb tu. Se l'hagués menjat a petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada