dissabte, 13 de febrer del 2010

Causalitats (i casualitats)

Gemma: Per què estic tan cansada?
Sara: Perquè fa un fred que pela. Vinga, mama, nem a jugar a fúmbol.

I vaig jugar-hi, esclar. Perquè si el fred fa cansament, per força jugar a fúmbol te l'ha de treure. I perquè no hi ha manera de resistir-se a un "suggeriment" com aquest.

Curiosa relació causa-efecte la del fred-cansament-fúmbol. Suposo que si fes calor hagués dit "Perquè fa calor. Anem a jugar a fúmbol" o "Perquè tinc una pilota. Anem a jugar a fúmbol" i té tota la raó, a més.

El mestre en el tema de les causes seria Hume, a veure si ens il·lumina una mica aquest fragment de la Investigació sobre l'enteniment humà: "Iguals motius sempre produeixen iguals accions: idèntics fets se segueixen d'idèntiques causes. L'ambició, l'avarícia, l'amor a un mateix, la vanitat, l'amistat, la generositat, l'esperit social, aquestes passions, barrejades de maneres diferents i distribuïdes per tota la societat, han estat, des que hi ha món, i són encara l'origen de totes les accions i quefers que hom hagi observat en el gènere humà. ¿Volem conèixer els sentiments, inclinacions i tarannà dels Grecs i els Romans? Estudiem bé el tremp i les accions dels Francesos i els Anglesos: un hom no pot equivocar-se gaire en tranferir als antics la majoria de les observacions fetes per esguard dels darrers. El gènere humà és tan igual tostemps i pertot arreu, que la història no ens diu sobre això res de nou ni d'estrany."

No hi ha misteri, el petit Hume també feia inferències estranyes, fruit de la causalitat i la casualitat, i també volia jugar amb la seva mare Katherine quan tenia 3 anys, allà pel 1714.

És veritat que els humans som essencialment els mateixos? Què no hi ha gran diferència entre els Grecs i nosaltres? Vaig tenir un profe que deia que pel carrer et pots trobar aristotèlics, kantians, nietzscheans... però les passions bàsiques són les mateixes, sembla evident.

Bé, em sembla que ens hem liat una mica amb això de les passions, la qüestió és que el petit Hume i la petita Sara juguen amb les causalitats i les casualitats com volen, i amb una energia que déu n'hi do, inversament proporcional a la de la Katherine i la meva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada