dissabte, 19 de maig del 2018

El quadre magdalena





Vaig entrar en aquella sala i vaig veure el quadre. Què era? Goya? Velázquez? Era molt famós, segur. Però les meves amigues no hi van parar massa atenció. Al cap d'un segon hi vaig caure: era famós però només per a mi. Era el quadre del menjador dels meus avis!

Vaig mirar qui havia fet aquella còpia -perquè l'autèntic era el nostre, esclar-: Marià Fortuny, "La vicaria". Em va transportar directa a la infantesa, a aquell menjador petit amb la taula que l'ocupava tot i la cuina americana (com si fos moderna).

I ara que tinc capturat el quadre el torno a mirar i veig la meva iaia, rodona i riallera, fent empanadilles i el meu avi, que s'assemblava a Fred Astaire, jugant al Tente. I m'hi vull quedar una estona.

I penso que he viscut un episodi de magdalena de Proust com una casa de pagès (com uns baixos al barri d'Horta).




11 comentaris:

  1. Que bonic un quadre que et porti records agradables de la infantesa...Precisament el menjador dels avis, un episodi fantàstic!!!
    Petonets, Gemma.

    ResponElimina
  2. Gràcies, M. Roser! De vegades passen aquests episodis que et transporten al passat a la velocitat del llamp :)
    Petonets!

    ResponElimina
  3. Però la teva iaia feia magdalenes? Els camins de la nostra ment, com sempre, inesperats. Està molt bé transportar-se a aquells moments, perquè segur que els enyores i tens presents. Has trobat una màquina del temps que no t'esperaves, segur que en trobaràs més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, feia empanadilles però seria fantàstic que fes magdalenes, així tancaríem el cercle. M'agrada veure-ho com una màquina del temps, és ben bé així. N'hi ha més, i tant.

      Elimina
  4. el com una imatge i uns records ens transporten en el temps ....jo a mesura que vaig fent anys també tinc molts flaixos de magdalena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Flaixos de magdalena :) i els que tindrem, i nosaltres mateixes serem magdalenes per als nostres (això encara no ho havia pensat!). Ptns

      Elimina
  5. :-))))

    Visquen els avis i les magdalenes en forma de quadre.

    Molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que visquin! Els records poden ser molt vius!
      Molts petons canti :)

      Elimina
  6. La memòria té uns mecanismes inescrutables, com "els camins del senyor".
    Una olor, una paraula, una música, una situació... i en el teu cas, un Fortuny, et poden transportar a llocs que per als altres són inimaginables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tot això que dius, una cançó, una olor... pot ser un potent evocador de records. I els records de vegades fan mal i de vegades són plaents. Aquests són plaents...

      Elimina
  7. Hola paso por tu blog por si deseas visitar el mio gracias.

    http://anna-historias.blogspot.com/2018/06/lliure-soc.html?m=1.
    Gracias

    ResponElimina