divendres, 30 de març de 2018

El treball dignifica



El treball dignifica, ja ho deia en Pepe Rubianes: te pule, te abrillanta, te da esplendor. Per això, ara que acabo de fer vint-i-quatre anys, quasi la meitat de la meva vida, a l'Administració, em ve al cap un epistodi de gran dignitat. I que es remunta al principi dels temps.

Quan portava un any a la feina, ens van dir que havien de retallar personal. Érem tres i havíem de quedar dues. Una altra noia o jo. Un dia, mentre aquesta noia era a l'estranger, un company em va dir que havia de signar un paper: era l'acusament de rebuda de la carta de comiat de la meva "competidora". No em va tremolar la mà. Això sí, després vaig tenir la dignitat de plorar.

Potser, quan em jubili, preguntaré per què va anar així, per què no es va poder fer millor. Quan em jubili, perquè si ho pregunto abans, potser revisen el procediment i em fa fora per posar-hi aquesta noia, que és molt maca, per cert. Ara, no puc evitar pensar que si pogués tornar enrere, no signaria el paper aquest que no em pertocava. No sé què hagués passat. Mai ho sabré.

Aquesta feina m'ha donat amics, satisfaccions i alegries. Llàstima que hagués de començar amb un mort a l'armari.

16 comentaris:

  1. Caram, és treballar a l'administració pública i tenir morts a l'armari? No recordo tenir-ne cap jo, però segur que algú dec haver deixat pel camí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noi, a tot arreu cuecen habas, encara que en aquesta ocasió em va afavorir. Qui més qui menys té un mort a l'armari, no?

      Elimina
  2. Entenc que et sentissis malament i m'agrada això que tinguessis la dignitat de plorar...De vegades la vida ens posa davant de situacions ben poc agradables!
    Petonets, Gemma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens agradable. Mai he acabat d'entendre per què em van fer signar a mi, no és net. Petonets, Roser, gràcies!

      Elimina
    2. Bé, crec que era un tema de terminis, perquè aquesta noia era a l'estranger, però no és net, igualment.

      Elimina
  3. Hi ha circumstàncies difícils de pair. Suposo que a la persona que va haver de prendre el determini, encara li devia costar més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, segurament, jo era molt joveneta llavors. Però si em van escollir a mi, pel que fos, ho haurien pogut fer millor, perquè el procés ja era prou traumàtic! Bona nit, xavier,

      Elimina
  4. potser va ser la renuncia voluntària de la noia ? has sabut res més d'ella? carai quina manera de començar a la feina ....t'honora que en parlis
    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Elfree. No, no hi va renunciar voluntàriament. Al principi vam tenir molt mal rotllo, però després n'he sabut, d'ella, i quan es va morir el meu pare em va enviar el condol. Si pogués tirar enrere, crec (dic crec perquè mai se sap) que no hagués signat el paper aquest que no em pertocava. Ara ho afegiré al text. Mai sabré què hagués passat. Però és veritat que no em fa sentir gens satisfeta de mi mateixa, per molt jove que fos. Petonets!

      Elimina
    2. No, ara no el signaria.
      Acabo de fer un mail de disculpa a la meva companya. Soc una mica lenta de reflexos!

      Elimina
  5. Es una feina, segur que en va trobar una altra tard o d'hora, ni que l'haguéssis escanyat amb les teves pròpies mans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha, sí, m'he posat una mica tràgica. Tens raó, té una bona feina i realment el que fes jo no tenia gaire importància, però ho tenia com una cosa clavada!

      Elimina
  6. els armaris són plens....i ens ensenyen a lluitar des de ben aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, va bé treure morts de l'armari. M'he escrit amb la meva companya i ella no ho tenia present. Ha estat molt bé, bon rotllo. Merci.

      Elimina