La núvia i el núvi es miren la prova de les invitacions de casament.
—Trobo que hem quedat molt bé. -diu ell.
—Doncs jo trobo que estem com desencaixats, com si no ens fes il.lusió, crec que hauríem de repetir la foto.
—Sí home, tu saps quant ens ha cobrat aquest fotògraf italià?
— I per què havies de llogar un fotògraf italià? Que ha vingut expressament d'Itàlia?
—De París. I del segle XX. Em van dir que captava l'essència de la gent, per això és tan bo.
—La meva essència és aquesta cara trista i desencaixada, aquesta mirada perduda? Mira, potser sí.
—Potser sí, què?
—Que aquest casament em desencaixa.
—Coi de fotògraf italià, vols deixar de dir bestieses?
—Cada cop ho veig més clar.
—El què?
—Saps aquell capítol de Friends en què el Chandler i la Monica són feliços de decidir que no es casen?
—Sí
—Doncs això, feliç no-casament, carinyo.
—No ens casem per culpa d'un capítol de Friends?
—No, Gràcies a un capítol. I al teu fotògraf italià.
Al cap d'una estona, al nuvi se li il·lumina la cara.
—I si enviem les invitacions del no-casament??
—La meva essència és aquesta cara trista i desencaixada, aquesta mirada perduda? Mira, potser sí.
—Potser sí, què?
—Que aquest casament em desencaixa.
—Coi de fotògraf italià, vols deixar de dir bestieses?
—Cada cop ho veig més clar.
—El què?
—Saps aquell capítol de Friends en què el Chandler i la Monica són feliços de decidir que no es casen?
—Sí
—Doncs això, feliç no-casament, carinyo.
—No ens casem per culpa d'un capítol de Friends?
—No, Gràcies a un capítol. I al teu fotògraf italià.
Al cap d'una estona, al nuvi se li il·lumina la cara.
—I si enviem les invitacions del no-casament??
Molt original Gemma...Mira que desfer-se un casament per culpa d'un fotògraf italià! Ara que això de celebrar en no-casament, no seria una mala idea si ja està tot preparat, he, he...
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M. Roser, em dec haver insipirat amb la invitació de casament del meu cosí, que sí que fan cara d'il·lusió! Petonets.
EliminaBon retrat del que potser molta gent pensa quan es troba davant de l'altar. O del jutge de pau.
ResponEliminaDoncs aquests encara hi són a temps, no hi ha res com un bon fotògraf italià que et digui què sents. Gràcies, Joan!
EliminaMolt bo, Gemma!!! M'ha agradat molt.
ResponEliminaSegur que serà divertit enviar les invitacions del no-casament.
Moltes gràcies, Carme. Sí, s'ha de compartir les decisions amb els amics i la família ;) Bon dia!
EliminaMolt original i divertit.
ResponEliminaDe moment no he rebut mai invitacions de no-casament. Potser algun dia començarem a rebre'n.
Gràcies! No ho descartis, la qüestió és saber si la parella segueix o es desfà, pas pareil!
EliminaLa felicitat no està mai dins un contracte signat, la felicitat està en la confiança no escrita.
ResponEliminaSempre dic que si tens pressa per tornar a casa és que ets feliç.
És maca aquesta frase de la pressa per tornar a casa, Joan!
Eliminamolt bo i original ! m'agrada la idea de les invitacions de no casament
ResponEliminaGràcies, Efree! Si és qüestió de celebrar alguna cosa, celebrem :)
EliminaQue filosòfic el teu relat. Però ara ja no sé si es casen, si no es casen si es no-casen... quin merder.
ResponEliminaNo es casen però segueixen junts, és que no els ha agafat bé, ves a saber per què, ep! Que tu no ets gens de matrimoni, els has de compendre!
EliminaPer mi que aquesta nuvia està "compinxada" amb el fotògraf ! hehehe
ResponEliminaHaha, igual sí, Artur! :)
Elimina