dissabte, 9 de desembre de 2017

Consumisme pur

-M'encanta aquest pont, és consumisme pur!

I té raó la Sara, no és consumisme barrejat amb excursionisme o amb cultura o amb anar a Brussel·les, no, nosaltres portem dos dies practicant el consumisme pur. I com li negarem aquest plaer, si avui 9 de desembre és el seu aniversari!! 11 anys!!



Anirem a Premià i ho celebrarem amb la iaia i els cosinets. I estarem contents però també serà agredolç, perquè el meu pare no hi serà. Encara em sorprèn que s'hagi mort. Sí, em fa tristor i em sorprèn. Encara no fa ni dos mesos. Ja no hi penso contínuament, com em passava al principi, però hi penso. Ah, sí, que és llei de vida... de vegades me n'oblido.

Tornem a la Sara, que també és llei de vida fer anys i ella està molt contenta de fer-los. I dels seus regals de preadolescent: roba de comerç no sabem si just o injust... i un mòbil, poca broma!

I si de cas, ja consumirem de manera justa i sostenible de cara als 12, de moment, ens deixem anar!!

FELICITATS, SARA!!!




Ep, hem fet excurionisme urbà, hem vist Wonder i hem anat virtualment a Brussel·les ;)

14 comentaris:

  1. Per molts anys a la Sara.
    I un record emotiu pel pare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier, per les dues coses, la vida és aquesta barreja, eh?!

      Elimina
  2. com passa el temps! la Sara s'està fent gran ! em sap greu Gemma dos mesos és molt recent...el meu va morir ja fa uns deu anys i encara el tinc present....abraçada per a tu i per la Sara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abraçades de les dues, Elfree! Sempre els tindrem presents, això també deu ser llei de vida!

      Elimina
  3. La meua mare fa 17 dies, però sí, és llei de vida.
    Felicitats per la Sara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, ho sento, novesflors, sembla que a tots ens passa, que seguim sentint les seves presències, primer més intensament, després més suaument. El que em sorprèn, curiosament, és la sensació de sorpresa que encara tinc, potser perquè va ser molt ràpid.
      Gràcies de part de la Sara!

      Elimina
  4. Per molts anys a la Sara, una mica sí, però procura que no s'acostumi massa al consumisme, que el què s'aprèn de jovenets...
    Segur que tots tenim persones que ja no hi són, però els recordem!
    Petonets a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, des de petita que intento frenar la pulsió consumista que jo també tinc (jo més pels llibres), almenys ser-ne conscients!
      Els recordem, i tant!
      Petonets!!

      Elimina
  5. Per molts anys a la Sara!!!! I saps, el meu pare va morir el mateix matí que el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, el mateix matí, que fort, em sap greu.
      Montserrat, t'acabo de conèixer pel blog, però veig que ja l'has tancat, és una mica paral·lel a aquest, amb les evolucions del Marçal (les primeres paraules són fantàstiques), potser hi tornaràs?
      I moltes gràcies de part de la Sara!!

      Elimina
  6. 11 anys, però què és això...? Però si ja és tota una dona la Sara... Sempre recordaré aquell nap-buf, però com dius és llei de vida fer anys, així que és normal que vagi creixent. I a més retira a tu, eh! Ara sí que ja no hi ha excusa perquè ens vingui a explicar coses amb les seves pròpies paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, ja ho pots ben dir, com és que creix tan ràpid? Ja m'agrada que tingui retirada a mi, però ella és més d'imatge que de paraula, més d'insta i musicaly que de blog, deuen ser els signes dels temps, també! Gràcies!

      Elimina
  7. Què fa aquesta pre-adolescent aquí? on es la petita Sara de la barra lateral del blog?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha! No ho sé, Pons, hi és i no hi és, és un misteri quàntic!!

      Elimina