(ara llegeix de baix cap a dalt)
No sé si només en la ficció es pot tirar enrere o donar-li la volta al mitjó mental.
Això va dir un dia la Sara quan tenia 2 anys, i em va fer tanta gràcia que aquí estem, fent un blog.
2. Coses que fan que la vida tingui sentit: una carícia, estimar-se, voler estimar-se, un "mama, no te'n vagis", una traca de petons, un orgasme (o més), un "fem un cine?", jugar a seduir-se, creure que has entès alguna cosa, barallar-te i reconciliar-te amb la teva germana preferida (només en tens una), parir, una confidència amb una amiga, una nova amiga, tenir un amic, fer-se fotos, ballar, riure, inventar-se un joc, tocar-se l'ànima, que encara et renyi la teva mare amb tendresa, que encara et renyi el teu pare amb mala llet, una conversa sobre Déu-l'energia-el més enllà, enviar-se watsaps sense objectiu aparent, la música i el cine i els llibres, la dolçor sorpresa, l'abraçada inesperada.... to be continued.
Ah sí, i preguntar-se pel sentit de la vida.
3. El món és tot el que et cau.
És una variació, que pretén ser graciosa, de la primera proposició del Tractatus de Wittgenstein: "El món és tot el que s'escau". Amb el temps, li vaig trobant un sentit: els actes fallits, maldestres, potaplans (que diría el porquet), els errors, el que no pots assolir, les frustracions, el que no pots controlar, la pèrdua de la joventut, la pell flàccida (que et cau)... tot això forma part del món, encara que sovint fem veure que no. La gràcia és mirar-ho de cara, perquè, almenys, ens faci més savis.
Ara que penso, no hauria d'haver explicat el truc de la màgia, casum!!!
ResponEliminaM'ha agradat molt el vostre vídeo, està molt bé que la Sara vulgui experimentar, potser de gran serà tota una científica!!!
ResponEliminaJo penso que les mentalitats no són reversibles , si que poden canviar...Aquest poema té el perill que algú se'l llegeixi del dret i s'oblidi de llegir-lo del reves...
Petonets a les dues.
Gracies, M. Roser! No sé què serà de gran, però li agrada fer vídeos i fotos experimentant amb filtres, textos... i ho fa a una velocitat que déu n'hi do!
EliminaSí, les mentalitats no crec que siguin reversibles, potser és més fàcil que es reforcin i tot. El meu pare, per exemple, que seria del primer poema, és molt difícil que canviï la manera de veure les coses (tot i que quan hi ha un atemptat, jo mateixa sento que trumpejo). Faré un experiment literaripsicològic: li faré llegir el poema. Ja us explicaré el resultat.
Petonets!
Mon pare no està per la labor, diguéssim que està entre les dues versions...
EliminaM'ha agradat molt el vostre vídeo, fins i tot sabent el truc. Us ha quedat genial!!!
ResponEliminaEl poema també, és una troballa de la cantireta que val molt la pena. és una demostració clara, artística, poètica, que no hi ha només una manera de mirar les coses. Costa molt canviar les mentalitats, i encara més girar-les com el poema. Però per intentar-ho que no quedi.
Bon estiu, boniques!
Gràcies, Carme, ha estat divertit!
EliminaEl poema està molt bé, per punyent, per enginyós i per il·lustratiu. I no sé si la poesia, que és una arma carregada de futur, no?, pot ajudar a canviar les mentalitats, s'ha d'intentar, sí.
Bon estiu, també!!
Sempre he trobat molt meritoris aquests textos que es poden llegir de dalt a baix, i de baix a dalt, o amb frases intercalades, i que canvien de significat. Penso que s'ha de tenir molta traça per fer-los. Més difícil encara, però, canviar la mentalitat de les persones, i donar-li la volta com un mitjó. Les idees que portem a dins el cap són ben difícils de canviar.
ResponEliminaJa veig que no perdeu el temps a casa, esteu ben distrets amb els vídeos. Però em sembla que per arribar a fer màgia es necessita una mica més que programes d'edició de vídeo!!
I tant que s'ha de tenir traça per fer-los, XeXu, perquè flueixen i són punyents. Però canviar la mentalitat, com anem dient, és molt difícil. Potser la clau està en la identificació: creus que podries estar en el lloc del refugiat?
EliminaEiiii, això ho dius perquè us he revelat el truc, que no ho haguessis endevinat! :))
Es molt enginyosa aquesta senyoreta !!
ResponEliminaFelicitats !!
Hehe, gràcies, Artur!
EliminaCaram! Quins efectes especials! Si en el proper vídeo li poseu alguna explosió segur que en Michael Bay us truca per ajudar-lo en la seva nova peli Transformers 14 o 15 no se per quina van ja.
ResponEliminaHahaha, impressionant, ho sé, nosaltres treballem més el tema floretes i tal, però traslladaré el teu suggeriment a la creativa.
Eliminatenir ganes de fer coses és el que mou els nostres infants a fer-se grans i amb un bon futur.
ResponEliminaSí, mentre juguen, aprenen. Ara, la Sara està una mica massa enganxada, intento distreure-la amb jocs de taula i, de vegades, funciona.
Eliminasempre t'he dit que la Sara és genial... ara vídeos....aquesta filla teva promet , és un diamant en brut.....reversible el poema genial també la cantireta .....m'agraden les coses reversibles
ResponEliminaSí que és creativa, la mossa :)
EliminaAra se m'acut... molaria que la vida fos reversible, viuríem dues vegades!
M'ha agradat molt el vídeo casolà (gairebé professional) de la reversibilitat, i molt també el poema. Aquest darrer l'he reenviat per altres canals i ha agradat molt! Abraçada!
ResponEliminaGràcies, Ignasi! al pobre Superman ningú li ha fet cas, però, deu ser que som més d'herois quotidians ;)
EliminaGenial el video reversible!!!!!
ResponEliminaI un gran poema! i tant!!!
Espero que estigueu molt bé. Sé que estic una mica missing, però tornaré. El blog està en guaret. Per tornar amb força!
rits! ja sé qui ets però et trobem a faltar, bitxo.
EliminaGràcieeees, ptons!
Ei, espectacular el vídeo, molt professional. Felicitats.
ResponEliminaI el poema molt curiós. Com canvia radicalment de sentit al donar-li la volta.
Home, professional, professional...:) gràcies, Glo!
EliminaSí, a la realitat costa més donar la volta a les coses, però impossible no és.
Mira que en soc, d'enze, de no contestar una fita com la teua: dir-me que el poema és una manera de rebatre a Déu sobre la inevitabilitat de les coses, i que res pot succeir dos cops.
ResponEliminaI ara, quasi 5 anys després, arribo tard -com sempre- per agrair-te aquest post, i els elogis, i tot el que s'hi ha dit.
T'abraço des de l'Urgell, i poso remei a tanta modèstia carallot :-)