diumenge, 11 de gener del 2015

Liberté, égalité, fraternité

Voldria fer un post relacionat amb França, amb la manifestació de demà, d'avui, però no sé ben bé com enfocar-lo... parlar de llibertat, igualtat i fraternitat seria un bon començament, o un bon final, o un bon entremig.  Voldria dir que necessitem més igualtat perquè hi hagi més llibertat real, però això és una obvietat, i també que la fraternitat, que sempre s'oblida, s'hauria de recuperar d'alguna manera, és a dir, que som germans perquè som humans, però això sembla una ingenuïtat, i potser ho és. 

També podria recordar que vaig viure dos anys a França, que hi tinc amics i bons records. Que m'agraden el Gainsbourg i el Truffaut, que l'au fènix de la universitat de Caen és un dels meus símbols preferits, que m'encanta el camembert i la frase d'aquella pel·lícula que no recordo, "bizarre? vous avez dit bizarre? comme c'est bizarre!"

Voldria anar a la mani de demà (vaig anar a una contra el Front Nacional fa 20 anys, me'n recordo!), voldria dir que els drets humans em semblen el gran invent de la humanitat, abans que la roda i el whatsapp.

Podríem encetar un debat sobre el si el Front Nacional ha de ser a la mani o no, no hi tenien cap interès o sigui que no crec que hi siguin, no té sentit que hi siguin els extrems, els fanàtics, els que no entenen que llibertat, igualtat i fraternitat o són universals o no són.

Doncs ja està, podríem dir que he fet un post sobre França, ara hem de posar una mica de música, per què no la versió que va fer el Gainsbourg de la Marsellesa en plan reggae? En el seu moment va ser polèmica, ja veus tu!

                        La Marsellesa en reagge, doblement revolucionària.

D'acord, en poso una altra!


Amb Moustaki, que la llibertat només sigui a canvi d'una prison d'amour et sa belle geôlière.

36 comentaris:

  1. Si segueixen pujant, a França o allà on sigui, els vots als fronts o plataformes xenòfobes, encara tindrem més lluny la fraternitat, es farà impossible la igualtat i ens retallaran la llibertat.
    Esperem que no passi i que les idees de germanor que transmeten escrits com el teu, acabin imposant-se sobre la força bruta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, xavier, s'ha de lluitar en diversos fronts, l'educació, la pobresa, eliminar els riscos que el gihadisme sigui una opció atractiva pels joves... la xenofòbia i els fanatismes es retroalimenten, aquí hi ha el perill, però no hi veig fàcil solució... per reconèixer l'altre com a germà has de reconèixer una humanitat comuna, bàsica i això és difícil, a mi mateixa em costa reconèixer una humanitat bàsica amb els que han fet l'atemptat, o aquests de Boko Haram que s'han carregat 2.000 persones a Nigèria, he de fer un esforç i de vegades engagaries els esforços humanitaris a fer punyetes. Petons fraternals.

      Elimina
    2. Fins i tot jo em confonc, la humanitat no la comparteixo amb els fanàtics sinó amb les seves víctimes, siguin de la confessió o no confessió que siguin. Aquestes víctimes haurien de tenir el mateix "pes", les 2.000 de Nigèria i les 17 de França, però no el tenen... aquí tenim un problema greu.

      Elimina
  2. En definitiva, els esdeveniments de França d'aquests dies posen en safata de plata la victòria al Front Nacional. Molta pedagogia s'haurà de fer i dir les coses molt clares per convèncer que són uns oportunistes i que no s'ha de confondre les coses. Que els fonamentalistes radicals són precisament els del Front, i que els musulmans, magribins o el que sigui són persones que, com qualsevol francès, volen viure tranquils.

    Per cert, què tal el concert de Violeta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de fer pedagogia, sí, perquè en calent és fàcil barrejar coses, i per sort, la gran majoria de musulmans són pacífics i reben les hòsties dels seus propis "salvadors". Els del Front Nacional no fan cap favor a la humnitat, haurien de reflexionar una mica, ja que són del cantó dels "civilitzats", per intentar trobar solucions a aquest tema. La gran majoria de gent vol viure tranquil.la, i tant.

      Quina memòria, XeXu! Molt bé, la Sara i la seva cosina encantades amb el show (la Violetta també, que estava molt emocionada i ens va animar a perseguir els nostres somnis). La Sara, la que més animada estava, li vam comprar un micròfon de llums i no vegis com cantava!. La propera vegada t'hi vull veure a tu! (pots portar alguna nena de 8 o 9 anys com a excusa)

      Elimina
    2. Només tinc canalla que farà 4 anys aquest any, tret que agafi algun salvatge de castells. Bé, també tinc el meu nebot segon, fill de la meva cosina, que ronda aquesta edat, però molta pinta de seguir la Violetta... no té.

      Elimina
    3. Hahah, la veritat és que el públic masculí (de menys d'1,30 cm) era escàs, què hi farem... El missatge de perseguir els somnis li pots donar tu mateix :D

      Elimina
  3. Liberté, égalité, fraternité .....toutjours la ratlla és prima i sovint s'aprima encara més , en la tragedia del 11 març del 2004 encara tinc present les martingales del pepe....el front nacional és tant radical com els qui han atemptat ull !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Elfree, lo del pepé va ser vomitiu... però tot i que FN i fanatismes es retroalimenten, t'asseguro que prefereixo trobar-me en una habitació amb la Marine Le Pen que amb els tres de l'atemptat... El problema és que la ideologia de la Marine, com la del seu pare, com la dels partits similars europeus, es va estenent entre la "bona gent" que no va pels puestus matant, però tens raó que és perillosa i radical pels valors que defensem.

      Elimina
  4. Fem manis per reafirmar-nos en les nostres conviccions, per demostrar que hi ha valors compartits per molts. Enfront d'altres que no els comparteixen. Una mani reafirmant la llibertat d'expressió i de riure's de la gent que no sap riure's ha d'enfrontar-se als dos pols que deneguen aquesta llibertat.
    El món, però, està també confús per culpa de molts que s'emparen teòricament en la llibertat, en els drets humans. Comprenem bé Síria? Comprenem per què joves francesos es deixen captar pels que mouen la violència a llocs com a Síria. Una violència, no ho oblidem, quantitativament molt superior a la d'aquests dies a París.
    Crec que és aquesta falta de comprensió la que ens fa dèbils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt interessant el que planteges, Eduard, t'asseguro que no vull emparar-me en el discurs "fàcil" dels drets humans perquè tampoc em serveix per entendre-ho, tot i que m'hi agafo, perquè són els valors que defenso, que crec que hem de defensar com a humans. Em costa entendre, sí, però hi ha un element irracional que se m'escapa, entenc que hi té un paper la pobresa, els greuges històrics, els greuges presents, entenc que haurien de canviar molt les coses al món. Però tens raó que aquesta dificultat de sortir de nosaltres mateixos per entendre l'altre ens fa dèbils. Haurem d'intentar entendre per canviar el que sigui possible fins on sigui possible, oi?

      Elimina
  5. Recordo les paraules de la Gemma Nierga a la manifestació de l'atemptat contra l'Ernest Lluch, va dir que l'Ernest, fins i tot amb les persones que l'anaven a matar, hagués intentat dialogar. Segur que els dibuixants de Charlie Hebdo, si haguessin tingut l'oportunitat, haguessin ofert una caricatura gratis als que els anaven a matar... heus ací la diferència entre civilització i barbàrie, no hauria de ser tan difícil :((

    ResponElimina
  6. Reforçar la seguretat, amb el control de les fronteres i compartir informació, no es pot anar una mica més enllà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte. Fixa't que es parla de control de persones. I no es diu res de control d'armes. Les armes que entren per tones a Síria. Traduït: els milions de dòlars que entren a les butxaques dels fabricants.

      Elimina
  7. No m'agradaria pontificar sobre temes dels quals no sóc expert però després d'haver viscut uns anys al Raval, crec que demonitzar el FN no serveix de res.

    Es diu que és horrible que pugi la xenofòbia, es culpa als votants, se'ls insulta i resulta que no serveix de res. Perquè no es va a l'arrel del problema: per què la gent vota partits xenòfobs?

    Recordo un veí del Raval que deia que ell era racista. Estava en contra d'uns negres que venien droga al seu carrer i volia que algú els fes fora. Nosaltres li dèiem "vostè no és racista, està en contra de la delinqüència". Però el cas és que l'Ajuntament no li solucionava el problema i si un partit li promet fer fora "tots els negres" doncs això s'assembla més a una solució.

    En el cas de l'Islam passa una cosa semblant. L'Islam és l'elefant a l'habitació europea. S'hi ha ficat, va creixent i sembla que costi parlar obertament dels problemes que podria generar. Fins que hi ha un 11M, un atemptat a Londres o a París.

    Aleshores molts francesos es miren amb desconfiança els 4 milions de musulmans que viuen a França. I hi ha qui diu que potser no s'hauria de permetre caricaturitzar Mahoma. I hi ha jueus que estan fugint de França perquè hi troben un clima hostil. I ens diuen que els islamistes radicals són una minoria. Però aleshores, per què no hi ha medis com Charlie Hebdo a cap país musulmà? Per què a tants països musulmans es castiga l'homosexualitat i es tapen les dones amb burkes i niqabs? I ens parlen del passat colonial de França, de les guerres a Síria, a l'Irak, a Mali i a l'Afganistan. Ah i d'Israel, és clar, que sempre té la culpa d'alguna cosa.

    En resum, que no sabem gran cosa de l'Islam i partits com el FN proposen allò de "mort el gos mort la ràbia" i potser no és la millor solució, ni la més justa però és millor que tenir un gos rabiós voltant pel barri, pensen molts habitants de les banlieus. Perquè cap dels partits "no xenòfobs" sembla tenir la vacuna contra la ràbia.

    ResponElimina
  8. No sé què dir de tot plegat. Hi ha molta raó en molts dels raonaments que es comenten. Segurament cal una mica de tots ells alhora. Hi ha algunes coses que em grinyolen però. Hi ha un efecte boomerang evident en tot plegat, fins i tot més enllà del que comenta l'Eduard. Durant anys el món benestant occidental ha estat finançant, entrenant, castigant, permetent determinats sectarismes i fanatismes per dominar el territori que els ha convingut, per enfrontar-se amb el poder dominant (encara que fos elegit democràticament) i situar-se geoestratègicament en el món. Indústries armamentístiques han deixat els seus fruits arreu, junt amb les capacitats per manejar-los, i també la pobresa i la desorganització sorgida dels seus canons. Tot això retorna de forma despietada, sota els mateixos fanatismes que al seu dia vam alimentar. El món necessita un gir immens per canviar de rumb. A l'altre costat hi tenim uns ciutadans occidentals plens de prejudicis cap als altres. Una vegada vaig sentir en Joan Barril citant algú dient alguna cosa semblant a què viatjar pel món és una eina eficaç per eliminar els nostres prejudicis cap als altres. En fi, només es tracta d'un parell de reflexions que llenço aquí, poc elaborades segurament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ignasi, segur que estem recollint del que s'ha sembrat, i quan ens toca prop de casa fa més mal, perquè, efectivament, ens podria passar a nosaltres. El gir immens el necessitem i ho diem però no sabem com fer-ho. Hi ha el filòsof aquell coreà que diu que no hi ha revolució possible perquè el capitalisme sedueix, no hi ha sortida, però vull pensar que sí, que és necessari aquest canvi de rumb perquè falta llibertat, igualtat i fraternitat, a occident i arreu, i s'ha d'anar més enllà de la seguretat. Crec que tenia raó el Barril que cal viatjar pel món per conèixer l'altre, i també conèixer el que tens a casa... Ens veiem!

      Elimina
  9. Tens raó, per això trobo decebedor que la cimera antiterrorista d'avui acabi amb un acord per augmentar la seguretat i ja està (la del món occidental, suposo, no sé si han parlat de Nigèria). No dic que no sigui important, però potser s'ha de pensar en altres coses, en causes i efectes, en clau global, perquè si són els grans mandataris, els que estaven a primera fila a la manifestació, deuen manar alguna cosa (tot i que diuen que manen les grans corporacions, el poder econòmic més que polític). El proper divendres a Brussel.les es tornaran a reunir, diu la tele, i el 18 de febrer a Washington, a veure si troben aquesta vacuna que deies, però em sembla que no serà fàcil, perquè precisament s'ha de fer l'esforç de conèixer l'altre... em sembla que deia Gandhi que amb l'ull per ull tots acabem cecs...

    ResponElimina
  10. Realment no sé per què em decebo de la cimera aquesta, què esperava, un compromís per treballar per un món millor, tot ell? Ai... quanta ingenuïtat!

    ResponElimina
  11. serà molt difícil parar tot aquest front de radicalitat que s'està escampant arreu. El pitjor és que hi han interessos per el mig que només fan que posar pals a les rodes per continuar negociant amb armes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs s'hauria de trobar la manera de neutralitzar aquests interessos, no sé com. Per cert, vaig comprar una samarreta oficial del Barça per regalar al fill d'una amiga i em sembla que la tornaré, a veure si els queda alguna d'Unicef preQuatar... diuen que els consumidors tenim poder, no? Doncs que es noti!

      Elimina
    2. Perdó, Qatar, que no sé ni escriure-ho bé.

      Elimina
    3. Doncs la dessuadura sense el logo de Qatar és la mar de xula, escolta, i la noia de la botiga m'ha dit que molta gent busca samarretes sense el logo de Qatar (només hi ha dessuadores, aviso),

      Elimina
    4. http://m.libertaddigital.com/deportes/liga/2014/08/25/qatar-patrocinador-del-barcelona-acusado-de-financiar-al-estado-islamico-1276526584/

      Elimina
  12. Jo també penso que els rets humans,són el millor "invent " de la humanitat, el problema és que no es tenen en compte i per això tot va tan malament. Penso que considerar-nos germans no és cap ingenuïtat, molt millor ens anirien les coses...
    Avui quan he vist per la tele la manifestació de França, on hi havia gent de mots pobles diferents i a més també hi havia polítics de tendències ben oposades, he pensat que potser encara hi ha una mica d'esperança...
    Ai aquesta versió de la Marsellesa no la compro, però la Lliberad d'en Moustaki, preciosa.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, volia dir "drets humans" , mecatxis!

      Elimina
    2. M. Roser, està clar que els drets humans es respecten poc, però jo crec que sense ells encara seria pitjor, i s'haurien d'inventar. Per això la gràcia de França, també, és aquest esperit de defensa de l'humà com a humà, diferents però essencialment iguals. La cançó del Moustaki sempre m'ha encantat. El Gainsbourg era tot un personatge i li encantava provocar, té cançons molt maques i autèntics bòdrius. Petonets!

      Elimina
  13. Aquestes setmanes tenim francesos fins hi tot en la sopa, fins hi tot a la truita!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, pons, i a mi al damunt m'agafa l'atac de francofília que m'agafa de tant en tant... :)

      Elimina
  14. Molt complicat. Després de la sacsejada inicial, ara mil i una informacions que ens fan tot molt més complicat.
    Tot molt més complicat del què ens pensem. Jo no hauria anat a la mani. Per molts motius i alhora també em sentiria malament per no anar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és complicat, fins i tot hi ha qui diu que Washington és al darrera, em costa de creure, si vols pots dir les teves raons per anar i no anar a la manifestació, com vulguis, rits...

      Elimina
  15. Després de tot el que s'ha dit poc afegir. Els extrems i el fanatisme son perillossíssims, ia sobre sempre hi ha que vol treure redits d'aquests fets brutals.Terrible!

    ResponElimina