dimecres, 10 de setembre de 2014

La truita sense ou existeix i està entre nosaltres...

L'independentisme sense nacionalisme és com una truita sense ou




Així parlà Vicenç Villatoro un cop, i jo me'n recordo perquè m'hi vaig sentir interpel·lada. Crec que ja n'he parlat més d'un cop, al blog, i no em vull fer pesada, però m'agradaria insistir que aquest fenomen (independentisme sense nacionalisme o poc nacionalisme, que seria el meu cas) és digne, que en som uns quants i que encara que no cantem "Els Segadors" amb el mateix sentiment (ai mare, que m'he d'aprendre la lletra), ens il·lusiona la idea de fer una nova truita, la possibilitat de girar-la (bé, no exagerem) o almenys de pensar-la, debatre-la i, si pot ser, construir-la.

Hi ha vàries maneres de fer truites sense ou, heus ací la del Carles: 

"Quan a casa fem truita sense ou, la preparem igual que la truita convencional, simplement substituïm l’ou batut per una mescla d’una tassa de llet de soja i mitja de farina de cigrons". 
Jo em sento catalana, però també aragonesa-riojana, espanyola, francesa-normanda i del món en general, sobretot de la banda occidental (deu ser per això que em sento com un peix fora de l'aigua a ioga?). Tornant a la truita del Villatoro, no cal eliminar l'ou, no cal passar de la nació sense estat a l'estat sense nació, però hi podem posar una mica de farina de cigrons o de farina de galette bretona, i les patates? com han de ser les patates? millor d'albergínia? no ho sé, ja ho anirem decidint (tot i que estic fent campana a totes les reunions del Procés Constituent), l'important és que puguem decidir. Aquest argument l'he fet servir amb dues persones que creia que podien passar-se a aquest costat del mirall, però crec que pateixen de colesterol, no hi ha hagut manera! 

Bona Diada a tothom! Ens Veiem!! 

PS. Si algú vol llegir l'article en qüestió (veig que és de fa 2 anys, com se'm va quedar a la neurona...)

24 comentaris:

  1. Em sembla, Gemma, que també sóc d'aquesta classe de truita.... ens veiem en breu!!!!

    ResponElimina
  2. Em sembla que sí :)
    Que vagi molt bé demà i fins aviat!!

    ResponElimina
  3. Es pot fer truita de patates sense ous i sense patates.

    En el cas de la independència no nacionalista, em sembla perfectament normal. Si pots ser no nacionalista a una Espanya que és un Estat independent també ho pots ser a una Catalunya que sigui independent.

    I es pot voler la independència si creus que el nou Estat pot gestionar-se millor que l'antic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sergi, de vegades em sento una mica rara, però ja veig que tampoc sóc tan rara (a més conec més raros com jo). Doncs serem un país normal, això espero, ara cal tornar a demanar poder votar i poder votar, intentaré captar més raros, però em trobo amb l'animadversió a les fronteres i als sentiments amb el poble espanyol (que no el govern ni la monarquia), s'ha de defensar, com feia el David Fernàndez fa poc, que no hi ha d'haver un trencament sentimental amb el poble espanyol... ep, i ho diu la CUP! Abraçada.

      Elimina
  4. Em podeu aclarir el què per a mi és un embolic? Com s'entén ser independentista i no se nacionalista o a l'inrevés. Espero que, com a molt tard, el dia 12 m'ho haureu aclarit.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Glòria, intento aclarir-ho, ara, que som a 11... :)
      Mira, tampoc és que ho tingui molt clar, la Viquipèdia ho explica millor, però per a mi el nacionalisme té més a veure amb el sentiment de pertinença a un grup, per davant (això depèn del tipus de nacionalisme, pot ser "per davant" o no) dels altres grups, mentre que l'indepedentisme el veig com un projecte polític, també d'un grup, que intenta mirar més cap a un futur possible que el defineixi que cap a la història que l'ha definit, i que ha de ser solidari amb els altres grups/nacions/estats, perquè no és ni més ni menys, només és una unitat política amb la seva cultura i les seves lleis, el sentiment primer és el de pertinença a l'espècie humana i el segon el de pertinença al propi grup, que també és important, eh, no dic que no! Potser se'm dirà que això és impossible, que primer ets d'un grup i després de l'espècie humana, segurament són alhora, simultanis, pensem en això, el teu grup et defineix però no del tot, també ets lliure respecte el teu propi grup. En això em sembla que estarem d'acord, amb la idea de llibertat, prioritària, primordial!
      Ah, i pots ser nacionalista i no independentista, esclar, per què no, els convergents ho eren fins fa molt poc...

      Elimina
  5. La meva truita porta doble d'ou, perquè el sentiment hi és des de sempre. Però quin sentiment? No ho sé, només són paraules. M'has fet pensar què redimonis vol dir ser nacionalista, i potser investigaré una mica per fer-ne un post. Dic de mi que sóc nacionalista perquè comparteixo un sentiment amb una altra gent, però que en alguns casos és molt diferent (la gent, no el sentiment). Gent amb al mateix sentiment que jo envers Catalunya són feixistes catalans que odien tot el que faci olor a espanyol, i no seria el meu cas. Així que també hi ha ous de tipus diferents amb el que fer les truites. Això de ser nacionalista entenc que és un eufemisme que és vàlid quan la nació en qüestió no té estat, quan és una regió amb aspiracions. Quan ja tens un estat, per què has de voler ser nacionalista? Jo crec que el terme més adient seria patriota, perquè tens una pàtria. I com que ser nacionalista no sé massa què és, i no reconec Espanya com a pàtria pròpia, podria dir que sóc patriota català.

    Pel que fa a tu, considerar-te una truita sense ou és una mica injust, encara que es pugui fer. Sobretot perquè cap el 50% dels que votarem SÍ seríeu sense ou. El que importa és el que vols, no en quina etiqueta encaixes. El cos ara et demana SÍ perquè vols construir una cosa millor que la que tenim, i és l'única manera de, almenys, intentar-ho. No tens un sentiment identitari fort, però saps com t'agradarien les coses i no funcionen així, per tant, la conclusió és la mateixa que un altre que té una forta identitat catalana, posem per cas, jo mateix, que a banda d'una forta inclinació cap a Catalunya, ho considero una oportunitat per fer net i construir un bon país des de zero, fer-lo més just i que tingui en compte les persones. En realitat, la independència no és l'objectiu per mi, o no únicament. La independència és una eina, una oportunitat. I un descans, per què negar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, la veritat és que la truita de patates amb ous m'agrada molt :)

      Bé, la gràcia és que hem coincidit nacionalistes/patriotes i nacionalistes/patriotes light en un projecte comú, que ja veurem quin ha de ser. Jo vaig anar a una escola catalana, i tinc una mare aragonesa més catalanista que jo, així que el sentiment, una mica light, també hi és, però tens raó que el que em mou és l'oportunitat de fer un país millor, més just i solidari (i si pot ser el món, ehem) i dic jo que això és més fàcil quan tens una democràcia pròpia i forta.

      Ara m'has fet gràcia, "un descans" i què farem els onze de setembre sense muntar shows?? ens haurem d'inventar alguna cosa!! Vona Diada!!

      Elimina
    2. Tinc uns amics que em recorden força la teva manera de pensar. Mai no s'havien destacat mai pel seu independentisme, de pares catalans els dos, sobretot estaven implicats amb temes socials. Quan em veien a mi parlar de temes nacionals feien un 'sí però...'. Tenien un sentiment, però petit, i donaven més importància a altres coses, com tu.

      Ahir eren a la V i hi van anar convençuts, pel que em sembla. Veuen la manera de construir el país que els agradaria, i jo també. Per sentiment, però també per fer les coses millor. Al final l'origen no importa tant, el que importa és que convergim en uns objectius que a la majoria ens engresquen i enamoren. Jo vull un país de ple dret que em permeti fer-ho millor i del qual estar-ne orgullós. Ja veus, al final sóc tant d'utopia com vosaltres.

      Elimina
    3. Genial, XeXu, m'alegren molt les teves paraules, els teus amics i jo no som tan raros i hem acabat "convergint" (ara no trobo una altra paraula) amb volsaltres en un projecte comú. Ho hem d'aconseguir! Les utopies de vegades es realitzen, potser no de manera perfecte, segur que no, però ens hi podem apropar (exemples: declaració dels drets humans, lluites pels drets civils, etc. etc.). Abraçada!

      Elimina
  6. Ui, tot plegat fa pensar en el què és millor i per quí...
    Jo no entenc massa i ho dic amb tot el respecte, que es pugui ser independentista i espanyolista a la vegada,( i no dic nacionalista perquè el terme tampoc el tinc massa clar)ja que precisament l'independentisme, sorgeix perquè no estem còmodes dins l'estat espanyol...
    I que consti que jo no vull ser independent a qualsevol preu, sinó per millorar el país, la sanitat, l'educació, la justícia social i sobretot perquè es respecti la meva parla i no tornem a temps passats...Que no hi tornem? segur? L'altre dia vaig anar al metge (espanyol) i em va dir si li podia parlar amb castellà, que el català no l'entenia gaire... Mai m'hauria pensat que això podés tornar a passar...Quants anys hem retrocedit?
    Si no ha de canviar res, potser no cal ni que votem...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser, si que han de canviar les coses, i tant, i hem de votar. En el comentari al Sergi parlava una mica de la independència i l'espanyolitat... Fixa't amb els de Súmate, no volen trencar amb les arrels espanyoles (que jo també tinc), però volen la independència. No em sembla incompatible, precisament perquè et pots sentir català i espanyol i marroquí, si vols, i voler la independència, per això ha crescut tant el moviment. No ha de ser un país ètnicament homogeni, la societat no ho és ni ganes, volem llibertat per ser el que som i sobretot pel que volem ser! Vinga, petonets!!

      Elimina
  7. ara no tic el cap massa clar per fer una reflexió profunda sobre la truita sense ou o si va primer l'ou o la gallina , com ha explicat molt bé el XeXu jo entenc la independència com una bona oportunitat de bastir un nou estat on començar de zero sent responsables de la totalitat del nostre propi autogovern .....em podria sentir mallorquina, menorquina, eivissenca , de l'alguer, valenciana, alacantina i també aragonesa per afinitat , de llengua cultura i una part important d'història compartida , en cap cas , no em puc sentir riojana ni extremenya.....ara bé no tinc res en contra de ningú , que cadascú es senti com vulgui .....no m'importaria federar-me amb l'estat espanyol, sempre que que fos de tu a tu i en condicions d'igualtat, és a dir amb rangs d'estat propi

    ResponElimina
  8. Jo tenia una iaia riojana que era tot geni i fugura! Em sembla que estem d'acord amb l'essencial, Elfree.
    Ja estem amb les samarretes a puestu, que tinguis una Vona Viada!!

    ResponElimina
  9. Em sembla que després dels comentaris que he llegit poca cosa puc afegir.
    Penso que en el fons tots dieu el mateix. Volem un país millor. Això és estimar la pàtria, ser patriota.
    Però quan comencen a menysprear i a fer greuges comparatius al país que estimes, és quan poden aflorar "ismes" que no són desitjables.
    Provaré la truita sense ou, segur que deu ser bona i a demés no porta colesterol!

    .

    ResponElimina
  10. Hola, Glòria, segur que també t'has emocionat avui a la V. Em sembla que sóc més nacionalista/patriota del que em penso :0
    A veure què passa fins al 9N. Encara et dec un cafè (i si vols, una truita baixa en colesterol :) Petons!

    ResponElimina
  11. No pateixis per la falta de sentiment nacionalista, hi ha casos pitjors, pensa que hi ha gent que només s’apunta això de la independència perquè està de moda. O el meu cas, que només miro pels calers. Què fred que soc, oi?

    ResponElimina
  12. pons, jo crec que el que vols és que tots els catalans llegeixin almenys un Terry Pratchett a la seva vida i que vegin un capítol de "Walking Dead"... i després ho comentin al teu blog :P

    ResponElimina
  13. Havia escrit un llarg comentari una mica pompós, que els déus de la xarxa han volgut fer desaparèixer. En fi, potser millor així. Em remeto al meu acord essencial amb l'article de Villatoro, cavaller amb el qual no tinc sovint el plaer de discrepar.

    ResponElimina
  14. Eduard, puc entendre que estiguis d'acord amb el Villatoro (a més, jo el vaig tenir de director general i em cau molt bé), però reivindico el meu dret a existir en aquest procés i als que són com jo. Segur que tots podem aportar ingredients per fer una millor truita (i dale amb la metàfora...). Abraçada

    ResponElimina
  15. La truita amb ous. I si convé tirem pel dret i mengem ous ferrats.

    ResponElimina
  16. Ous ferrats? Em sembla que se m'està escapant la metàfora de les mans... Fem-ho cadascú com ens sembli, crec que ens en sortirem!

    ResponElimina