dilluns, 9 de setembre de 2013

Tram 36 Carter Lane - Tram 90 El Perelló

Post dedicat a la Lali


Fa 27 anys vaig anar a Londres amb la meva amiga Lali. Teníem 18 anys. A l'alberg del carrer Carter Lane número 36, una de les dèries de la Lali era la "Catalanish Concienseixon": quan ens preguntaven d'on érem, jo deia "from Spain" i ella deia "from Catalonia", a la qual cosa afegia una explicació d'un minut o dos, lleugereta, però perquè a l'individu/a en qüestió li quedés ben clar per sempre.

Potser algun d'aquests individus conscienciats per la Lali fa 27 anys, ara ens veurà per la tele -amb les tres criatures i algun quilo de més- a l'altura del Perelló, i dirà "I knew it!" o "je le savais, ça!".  I ara que penso, ves que no ho digui mirant per la finestra de casa seva!

Uns pastissets ens aniran de perles als del tram 90... (ep, que jo tinc arrels per allà al Matarranya!)

I jo estaré contenta, perquè pioners i somiadors i kamikazes com la Lali potser, no, segur, faran que la resta, més mandrosos o menys tocats per la cosa nacional, aconseguim viure en una nova república, en un estat nou, que potser no serà millor, però ens fa il·lusió intentar-ho (almenys no viurem en un anacronisme absurd). I des de la nova república, podem anar convidant alcoians, cordovesos i manxecs a sumar-s'hi, i inventar-nos sobre la marxa, perquè també vull convidar la Catalunya nord i tot el nord de França... stop desbarrada).

See you a la gran enllaçada!!

P.S. XeXu, puc dir-me independentista de pa sucat amb oli, oi?



                                                        

He llegit una mica La rebel·lió catalana, d'Antonio Baños, i m'han agradat vàries idees, per exemple:

"Comptat i debatut, el catalanisme polític i la seva versió més actual, la republicana, el que volen és una cosa molt més propia de la cultura del nostre segle: pasar de la utopia a l'eutopia".

"Una pluralitat d'identitats personals i culturals i una lleialtat comuna a un projecte de comunitat política, aquesta és la idea."

"No podem fer una revolució perquè ja hem oblidat com es fan. Ens falten crueltat i intolerància. No tenim odi ni desig de venjança. Però sí que ens podem rebel·lar. I ho haurem de fer".


Estem en un tram blogaire molt poètic i molt Carmeril/Carmerià, venim d'Itineràncies poètiques, de la Carme, i enllacem amb Música, poesia i altres contes, de la Carme...
(Això em fa pensar en la meva amiga Carme, aquesta tarda intentaré fer una mica de Catalanish Consciencieixon...)

48 comentaris:

  1. Aquest ja és el post de la cadena, no?

    Te'l tuitejo, eh?

    #cadenablogs11setembre

    Jo t'enllaço el teu, des de les Itineràncies poètiques, ara ja hi podré posar el post i no el blog... Com que allà tots els poemes seran sobre aquest tema, aquesta setmana, enllaçaré aquest posts a tots els d'allà.

    Coi, no tens botó de tuitejar...

    ResponElimina
  2. Sí, Carme, aquesta és la idea, gràcies :)
    Coi, botó de tuitejar, vaig a veure si el trobo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja està!!! Ho he escrit des del twitter, no passa res, només que des de cada blog és més ràpid.

      Si t'hi fixes a molts blogs, (al meu també)

      a sota cada post hi ha uns botonets quadradets per compartir el post amb altres xarxes. Google + Twitter facebook... etc...

      Elimina
    2. Gràcies, Carme, veig que comença a fluir l'energia :DD

      Elimina
  3. Hahahaha jo també buscava el botó de tuitejar!! :-DD

    M'ha encantat aquest post!!... Gràcies als independentistes de pa sucat amb oli és que ho aconseguirem, així que, amb el cap ben alt! ;-)))

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Assumpta! A veure si acoplem les diferents sensibilitats i ho aconseguim, com en el Tetris!!
    Bon dia!

    ResponElimina
  5. Això d'independentista de vegades em segueix sonant a nano jove amb rastes, mal vestit i una mica passat de voltes, no hi puc fer més. Tu estimes el teu país? Estàs farta dels atacs, el menyspreu que rebem per part d'Espanya? Vols un futur millor, un país que pugui administrar els seus recursos amb seny? Llavors no cal que posem etiquetes, ni que mirem qui la té més llarga, senzillament, tenim un objectiu comú. Jo sóc més dels de la teva amiga Lali, però ella era (i és) amiga teva malgrat que no compartíeu idees, oi? Doncs ara encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim un objectiu comú, XeXu, encara que venim de camins una mica diferents (una mica, tampoc no gaire!).

      Jo crec que si es fes del PP, la Lali, l'estimaria igual (la portaría a un centre de desintoxicació, això sí)... l'amor és cec :)

      Elimina
  6. Per cert, que no sé si sóc jo, però veig el blog una mica desmuntat. L'amplada de la columna on hi ha els posts s'ha quedat curta i no es veu el final de les frases, encara que es pot intuir, és clar. T'ho dic per si t'ho vols mirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Ara no sé si continua descuajarinjat o ja està arreglat...

      Elimina
  7. ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh veig un post una mica desconfigurat per les confessions d'alta perillositat!! London London Catalanish concienceixon jajajajaj, ai si que vam riure, la plasta de la Lali un altre cop... quina gràcia uns de Terrasa que vam conìexer a l'Alberg que quan els preguntaven d'on eren deien de Barcelona... aqui va quedar clar que cadascú és d'on vol... república sona taan bé!!!! visca visca anem a encadenar-nos al delta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He dit jo la paraula "plasta"? jajahah!! Jo crec que encara se'n recorden de nosaltres, a l'alberg, sobretot quan vam fer venir els bobbys perquè em vaig deixar el bolso al metro, ai, que començo a explicar batalletes! total si només fa un quart de segle! Muacckksss

      Elimina
    2. jo tinc taaaantes ganes d`aparcar el tema! vull deixar de ser nacionalista ja!! res publica torna!

      Elimina
    3. No, si encara t'hauré d'agafar el relleu...
      Tornarà, tornarà...

      Elimina
  8. Ai ai, jo també veig el post una mica desconfigurat; la dreta(?) es menja part de les paraules...
    I també penso que no hi ha d'haver diferències entre els que volem un país millor, perquè l'estimem doncs és el nostre, o sigui que tots en la mateixa direcció, ben enllaçats, sense que hi hagi cap escletxa...

    Petonets de llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tots en la mateixa direcció, M. Roser, alguns més motivats per la part nacional i altres per la part social, i altres per ambdues alhora, en un fifty-fifty perfecte.
      Petonets!

      Elimina
  9. Jo sóc de les que diuen sempre "Jo sóc catalana", quina altra cosa podria ser? I m'ho pregunten molt a la feina, tinc pinta de mora, índia o sudamericana!
    M'he barallat en un col·legi electoral per defensar el català, jo de catalanista de pa sucat amb oli, gens! I tu, estic segura que tampoc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, jo he tingut moments de més i de menys, em sento catalana però també m'agrada la identitat com una cosa complexa i fins i tot mòbil. Em sembla una gran oportunitat poder decidir col·lectivament el nostre futur, em sembla una pasada!!!

      Elimina
  10. Gemma, jo em quedo a casa meva, que vol dir a la via que passa per Reus, que té la sort de ser lloc de pas encara que formalment no li hagués tocat (mai no ens va creuar la Via Augusta). Al tram 208 em veureu, intentant amb tota la meva família acollir i servir com es mereixen tots els qui hi vagin, siguin "de casa" o de fora (de Catalunya o més enllà).
    Molta sort pel Perelló, terra bonica perquè sí on tinc família i amics.
    I pc (que vol dir postcomentarium): molt bons m els comentaris que reprodueixes: dels que fan rumiar.

    ResponElimina
  11. Ei, Eduard, ja m'imaginava que series en algun tram o altre :)

    La veritat és que cada cop em fas més il·lusió, aquesta cadena-via-enllaçada, i em fa il·lusió que ho visqui la Sara, també :)

    A veure si ens veiem en algun d'aquests trams de la vida! (és que ara m'agafen els 5 minuts lírics haha).

    ResponElimina
  12. Crec que el millor del post -sense desmerèixer la resta- és quan als comentaris ha aparegut la Lali. M'ha semblat sentir la música del "sorpresa, sorpresa" i veure tot de iaies plorant d'emoció i... Bé, ja paro.

    Bromes a part, trobo molt emotiu tot el que està passant. Crec que estem fent Història 2.0. No construïm un país a base de guerres, com es feia en segles anteriors, sinó amb suma de voluntats, amb actes festius, amb mans, blogs i twitters i facebooks.

    Em sento molt afortunat de compartir aquesta aventura amb tu, amb la Lali i amb centenars de milers de catalans més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, no et vaig dir que tinc la Isabel Gemio de becària al blog?

      És molt bonic (i assenyat) això que dius. Igualment, Sergi!!

      Elimina
  13. gracies gracies...sempre he estat per aqui darrere camuflada sota les faldilles del gegant. enchante!

    ResponElimina
  14. Holaaaaaa!!! Molt bé tot plegat, et recomano Incerta glòria de Joan Sales, Les veus de Pamano d'en Cabré, o La voz dormida de la Dulce Chacón, potser jo també sóc una mica de pa sucat amb oli, però amb una mica de sal està molt i molt bé, igual de bé que seria conseguir el dret a decidir !!! Que tingueu una feliç diada. Jo estic al tram 628 a Vilademuls...la veritat és que aprofitarem per a fer turisme per aquest municipi que no coneixemm. Petons guapes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hoooola, Marta! Sí, a veure si m'animo un dia d'aquests amb Incerta Glòria, ni que sigui començar-la i no acabar-la, com acostumo a fer :(
      Pa sucat amb oli i sal, i tant, i formatge! Em sembla que a aquestes alçades no podem no decidir...

      Que tingueu una feliç diada, amb alegria! que si no es pot ballar, no és la nostra revolució (com diría Emma Goldman).

      Pensarem en el 628-Vilademuls, petooooonnnsss!

      Elimina
  15. M'agrada el concepte de Catalanish Consciencieixon ;)

    ResponElimina
  16. Dons vaig seguint els trams blocaires i et desitjo Bona Diada!

    ResponElimina
  17. Bona diada! i agafa paraigües ! entranyable ....emocionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona, bona, estic feta caldu, però em sap greu que s'acabi el dia... :)

      Elimina
  18. Jo no veig amb bons ulls la independència del Principat però et puc dir que la llei Wert ha fet el que no havia fet un munt d'anys de conscienciació.
    Només es pot mantenir una Catalunya dins d'Espanya amb una tolerància i respecte per la llengua mare, el català-valencià, si no el camí està fet cap a la independència.
    El que faria que Catalunya estiguera dins d'Espanya serien lleis de foment absolut del català i l'escolarització plena en aquesta llengua en els territoris propis.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, està clar que els pals a les rodes fan que la gent vulgui posar-se a volar (m'ha sortit una mena de metàfora poètica, mira). El tema de l'Estatut va ser el primer impuls per agafar el vol, i crec que això ja és imparable...
      Anirem parlant i anirem veient, abraçada.

      Elimina
  19. Hi ha i hi ha hagut molts ambaixadors que han explicat al món què és Catalunya! Cal encara molta pedagogia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Víctor, la Lali és molt bona, ella el que vol és que ja no calgui, esclar... Salut!

      Elimina
  20. ho he llegit després de l'11 però em sembla molt be. Jo no vaig trobar lloc aprop de casa, així que em feia mandra anar cap a Tarragona, però be, "teniu la meva simpatia" (aquesta es una frase d'Alien, de part de l'Androide, quan només queda la cara i Ripley li preguntar com es pot destruir l'Alien...)

    ResponElimina
  21. Eoo, Aris, igualment! Un honor recordar-te Alien :)

    ResponElimina
  22. També m'ha agradat molt el teu post, la teva breu història explica molt bé el que està passant. jo era i sóc com la teva amiga Lali, dels que m'he passat anys predicant sovint al desert, intentant explicar al món qui érem, d'on veníem i què volíem ser, jugant-m'hi de vegades la pell. A molts d'aquells companys i amics més escèptics els vaig poder veure a la Via. Gràcies per donar-nos finalment la mà, us necessitàvem.

    Joan

    ResponElimina
  23. Ostres, Joan, m'has emocionat amb el teu comentari, me n'alegro que ens donem la mà, una abraçada.

    ResponElimina
  24. vinc tard..ja ho se
    pero no em vull perdre cap raconet d'aquesta via de blogs

    gracies per esser-hi

    ResponElimina
  25. M'agraden molt, i em fan pensar molt, les frases que has citat. Ens haurem de rebel·lar, tard o d'hora. mentre tant, anem agafant consciència i això només fa que preparar el terreny pel què vindrà.

    Que, per altra banda, t'he de confessar que no sé què serà.....

    Per cert, ara em fixo en les fotos, molt xulis!!!

    ResponElimina
  26. No m'estranya que t'agradin les frases-reflexions del Baños, rits, que tu i jo estem en una ona mental semblant...
    A veure si trobem la manera de rebelar-nos!!

    ResponElimina