El traductor de Google diu que, en suahili, "kinembe" vol dir "clítoris" i "simu" vol dir "telèfon mòbil".
Una dona massai, que he trobat aquí, brutal la bijuteria! (segurament és una foto de fa uns quants anys, pre-mòbil).
Ahir vaig estar parlant amb una botiguera del barri sobre com havia anat el seu voluntariat a un poblat de Tanzània. Molt bé, em va dir, hi tornaria demà mateix. No era el primer cop que anava a l'Àfrica, però sí com a voluntària. Em va ensenyar unes fotos precioses, sobretot de dones i nens massai (realment, molt poc a veure amb els interessos de les protagonistes de Paradís: Amor, que tenen la seva mateixa edat).
Em va explicar que aquests massai no tenen electricitat ni aigua corrent, que els nens fan tres quarts d'hora caminant a l'escola per fer elefants de plastilina i per poder menjar, i que encara es practica l'ablació del clítoris a nenes de 13 i 14 anys (als 15 ja poden ser mares). Això sí, totes les dones porten un mòbil penjant enmig dels collarets espectaculars. No seré jo qui negui a les amigues massai el plaer del mòbil, si jo hi estic totalment enganxada, però el contrast és brutal. (Per cert, "Ola ke ase" en suahili seria "Ase ke ola", segons Google).
Vam riure sobre els usos que poden donar al mòbil, "per dir que arriben tard perquè hi ha un embús no serà!", deia ella, i sobre on coi carreguen la bateria si no hi ha electricitat (sospita que hi ha un espavilat amb un generador). També vam parlar de com acabar amb l'ablació, segurament imposar des de fora és contraproduent, i el millor és fer-ho des de dins, amb l'educació, però rapidet.
I jo vaig pensar que faria un post i que plantejaria que a la nova constitució catalana penséssim en aquesta gent (no en aquesta en concret, s'entén), perquè el concepte lluny/a prop és més relatiu que mai (d'aquí 4 dies li demano a la noia de la foto que m'accepti com a amiga al Facebook). A més, Google, Apple & Co. ja hi tenen tractes, la qual cosa sempre és una garantia de seriositat.
Miriam Makeba amb el súper èxit "Pata Pata" (toca toca). El 1972 li va dedicar a l'Allende, quines coses...
PS. Reconec que si hagués de demanar beca menjador per a la Sara no parlaria tan alegrement (ni pagaria tan religiosament) de cooperació internacional. Però si la CUP i l'Oliveres diuen que ho podem tenir tot, jo me'ls crec.
PS. Reconec que si hagués de demanar beca menjador per a la Sara no parlaria tan alegrement (ni pagaria tan religiosament) de cooperació internacional. Però si la CUP i l'Oliveres diuen que ho podem tenir tot, jo me'ls crec.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
amb la feina que queda en aquest món i de la manera que malgasten el temps qui ens governa
ResponEliminaSi, Joan, queda molta feina, estic per llançar un #SaveKinembe o un #PataPata... Bon dia!
EliminaTrobo de vital importància saber com es diu 'ola ke ase' en suahili! Això del mòbil és greu, eh? Si ni allà se'n desenganxen és que tenim un problema a nivell global. Jo que pensava que era un problema del primer món. Ni allà podem anar a desconnectar-nos... que bé!
ResponEliminaXeXu, ja saps que els teus desitjos són ordres per a mi. He fet un estudi aprofundit de 30 segons i crec que "ola ke ase" vindria a ser alguna cosa així com "uja nafanya ni?" adaptació de la forma correcta "hujambo unafanya nini?". Esclar que potser prefereixen la salutació, ara ja una mica passada de moda, "què passa neng?" i que vindria a ser "Ni nin kijj", de la forma correcta "Ni nini, kijana?" Amb la qual cosa, de retruc, aprenem que "QUÈ" en suahili és "NINI" i que "HOLA" és "HUJAMBO".
EliminaAquesta pot ser la base per a una relació d'entesa bilateral Catalunya-Tanzània, profitosa per ambdues parts.
Desconnectar-nos de nini????
Ostres, ja se m'ha colat el dreamchild!
Eliminadoncs si a la nova constitució catalana hem d'incloure el qui viu i malda per sobreviure a aquí i la veritat a mi no em faria res si ja convertits en estat ens federéssim per exemple amb Tanzània...trobo que seria enriquidor ....mòbil sense electricitat ni aigua....les paradoxes de la "globalització"
ResponEliminaJa ho pots ben dir, Elfree, les paradoxes de la globalització! és una paradoxa que hi hagi plena cobertura tecnològica i que no hi hagi cobertura en els aspectes més bàsics del benestar de la població. Potser ens hauríem de federar alternativament o a la vegada amb tots els països del món...
EliminaÉs molt trist això de l'ablació. Sé que no és políticament correcte dir això però aquest i molts altres aspectes d'altres cultures (com els burques o les lapidacions) em fan pensar que no totes les cultures mereixen el mateix respecte.
ResponEliminaI enllaçat amb això, pensant en la humanitat d'aquí a 50 o 100 anys, em preocupa que el lideratge del món caigui en segons quines mans (Arabia Saudita, Qatar, Xina, Rússia...). Sí, potser sóc etnocèntric i ignoro moltes coses d'altres cultures però crec que els drets humans i els drets de les dones tindran menys oportunitats si el pes d'occident disminueix. Espero equivocar-me.
Respecte a això que diuen l'Oliveres i la CUP et recomano un parell d'escrits, poc sospitosos de ser "de dretes":
http://crashoil.blogspot.com.es/2012/03/que-es-el-bau.html
http://crashoil.blogspot.com.es/2010/06/digamos-alto-y-claro-esta-crisis.html
Segons diuen, en el substrat d'aquesta crisi s'hi troba el límit d'una societat i una economia basades en el petroli barat. Cada dia que passa hi ha menys petroli a repartir i s'ha de repartir entre més gent i més països.
Així que espero que les CUP, l'Oliveres i demés revolucionaris d'esquerres no caiguin en el mateix error que els "neoliberals" de sempre i vagin pensant en un món i una societat més austera, més resistent a les crisis energètiques que vindran.
Sergi, jo crec que per molt relativista cultural que siguis, hi ha certes línies vermelles (per utilitzar una expressió que utilitza sovint ICV), que no es poden admetre, és a dir, si acceptes l'ablació del clítoris per motius culturals estàs defensant la barbàrie. La qüestió no és si ablació sí o no, sinó com eradicar-la. El meu pensament espontani (si no és un oxímoron) és que hi hagi una policia global que vetlli pel compliment dels drets humans fins al darrer racó del planeta. Està clar que tenim una globalització econòmica (simu), però no una globalització ètica/de benestar (kinembe). Però no és tan fàcil, per la mateixa resistència de les cultures/tradicions/persones a evolucionar/canviar. Em sembla un repte poder incidir en això, com a persones i també com a comunitat.
EliminaEstan molt bé aquests dos articles, moltes gràcies, estic segura que l'Oliveres els subscriuria al 100%. Li he sentit dir més d'un cop que s'ha de decréixer i que el PIB és un indicador enganyós i inútil a l'hora de reflectir el benestar d'una societat.
Aquesta tarda, si la família em deixa, trauré el cap per la Plaça Orfila, que hi ha una xerrada del Procés Constituent. Si en trec alguna cosa de profitosa us ho faig saber!
Has tocat el tema de l'ablació que em sembla una de les mutilacions més fortes que pot patir una dona, un usuari gambià que ve a la biblio em va defensar l'ablació i em va dir que jo culturalment no ho podia entendre i que això era un ritual d'iniciació de la vida adulta. Ho sento no ho entenc, ni ho vull entendre, ni ho respecto, quan llegeixo que s'h practicat una ablació m'enfilo! no ho puc evitar, els hi tallaria els collons al qui ho han fet...que dolenta sóc, petons guapes!!! t'he d'enviar les revistes de cocina ligera!!!
ResponEliminaMarta, compartim tota la indignació del món, i m'agradaria que el teu usuari gambià la compartís a hores d'ara, perquè serà tot el ritual d'iniciació a la vida adulta que vulguis, però mentre que la circumsició del noi massai farà, segurament, que gaudeixi encara més de la seva sexualitat, per a la noia massai significa la seva anul·lació, una petita diferència de no res, no et fot!
EliminaPetons, Marta, envia-les si vols, si no, no t'estressis!
Trobo que és un tema molt seriós i complex aquest, i no és tan fàcil trobar solucions que satisfacin a tothom...
ResponEliminaEn concret el tema de l'ablació a mi m'esgarrifa quan veig que les més aferrades a aquesta per a mi, esgarrifosa tradició, són les àvies dels poblats...Penso que s'ha de procurar educar a les generacions de dones que ara van pujant, perquè lluitin per eradicar-la...
Això dels mòbils, és ben curiós, suposo que és un petit estri que per un moment els ajuda a no pensar, en què els manquen les coses més bàsiques, i sobretot que els drets humans son com una anècdota per a ells. Segurament és com una joguina que els fa sentir més propers a un món, prohibit...
Petonets solidaris.
Sí, és complicat, M. Roser, perquè com ho fas? vas al poblat i ho impedeixes a la força? i no miraran de fer-ho d'amagat? El millor seria fer-ho "des de dins", que siguin ells i elles mateixes les que comencin a canviar i convencin les altres dones (crec que vaig veure fa temps un reportatge sobre això), però si trobem la manera d'eradicar-ho de cop, molt millor.
EliminaEm sembla que això del mòbil és llaminer per a qualsevol persona en qualsevol lloc del món. Comunicar-se, jugar... sí, deu ser un estri-joguina per a elles, a més, si no tens aigua corrent, deu ser molt útil demanar-li a la teva amiga que viu al costat del riu que te'n porti una galleda.
Els drets humans em semblen un dels millors invents de la humanitat, sinó el millor, tot i que encara estiguem lluny de respectar-los. Solidaris petonets!
A veure si demà faig un post amb el que m'he apuntat de la xerrada del Procés Constituent. M'ha interessat molt.
ResponEliminaDeia un article d'un diari portuguès citat a l'ARA d'ahir, o abans-d'ahir, que la independència catalana podria ser ben possible, però que era una mala idea i una mala notícia per al món. Que va en contra de la solidaritat. Un diari alemany venia a reblar el clau: no faria un món millor. No? Per què? perquè no pot la futura constitució catalana anar en benefici de la solidaritat? Per què no pot contribuir -modestament- a fer un món millor. Si som capaços de mantenir l'energia positiva d'actes com la Via Catalana, em sembla que és ben possible.
ResponEliminaI tant, Eduard, a mi aquesta idea/il·lusió/energia em mou. No sé si ho tindrem tot, però és el que vull, exactament.
EliminaDéu n'hi do les piulades d'ara mateix al twitter, realment la tecnologia de les xarxes socials pot ser molt útil per millorar les coses, ho ha estat i ho serà, espero que les massais en els seus mòbils també tinguin twitter...
Amb els que defensen l'ablació jo els hi practicaria la trepanació, alguna cosa al cervell no els hi funciona.
ResponEliminaSí, Glòria, fa ganes de trepanar cervells, però em sembla que no ho podem fer pels mateixos drets humans que ells no respecten...
ResponEliminaTotal, si ara subvencionem per exemple als extremenys, perquè no fer-ho també amb els de Tanzània?
ResponEliminapons, això em fa pensar que una manera d'ajudar els de Tanzània seria oferir-los mòbils en comptes de circumsicions, de fet, és una manera d'iniciar-se a la vida adulta... jo crec que els extremenys també ens hi ajudarien.
EliminaJo pense que tot i que semble contraproduent no podem imposar per que sí les nostres coses als pobles del món, mira, hi ha un exemple que em va comentar una amiga que treballava a una ONG que em deia que en un poblat d'Àfrica van posar aigua corrent a les cases amb un pou, i les dones es queixaven perquè així no podien anar a xarrar amb les seues amigues.
ResponEliminaI és que tot poble té les seues coses i històries, i no se li pot imposar cap cosa que no demane.
Vicent
Vicent, no estem d'acord (de vegades passa!), crec que hi ha uns límits que no es poden traspassar, el de les pràctiques inhumanes (com la lapidació, que deia el Sergi), per molt tradicionals que siguin... la qüestió és com eliminar-les de la millor manera possible, i segurament la imposició no és prou efectiva (potser s'ha d'imposar sense que ho sembli). Crec que no passa res per no tenir aigua corrent, si tens un riu a prop, en canvi em sembla que cap dona hauria de ser mutilada.
Elimina(I de tota manera, segur que aquelles dones del poblat que dius van acabar trobant la manera de xerrar amb les seves amigues, amb aigua corrent i tot!).
Abraçada cap a València!!
Jo tb crec que ho podem tenir tot, i que podem estar més a prop dels que estan lluny.
ResponEliminaLa pobresa, tan llunyana i tan propera alhora, té unes contradiccions brutals. Inexplicables, a primera i segona vista. Cal estar-s'hi molt de temps a prop, cal empobrir-se per poder arribar a entendre perquè aquestes dones tenen necessitat de dur un mòbil penjant i en canvi deixen que l'ablació del clítoris es continuï practicant.
Tot plegat ens demana estar molt més atents. Però no per imposar el nostre pensament occidental, sinó per entendre què els porta a actuar i poder arribar a noves maneres d'actuar que respectin els drets universals de les persones, aquells que tenim tots siguem d'on siguem.
Hi ha moltes contradiccions, la gràcia de tenir un món més petit i interconnectat és anar enfrontant-les, no? Si això porta a noves maneres d'actuar, com tu dius, que ens facin evolucionar com a espècie, ja serà per tirar coets.... Mmm d'això se'n deu dir optimisme antropològic.
ResponEliminaMolts petoooons