dimecres, 14 d’agost del 2013

Filosofia (o el que sigui) col·laborativa!

Estimats i estimades, estimades i estimats,

Potser sabeu que en la banda inferior d'aquest blog hi ha unes màximes que vaig fent, refent, traient i posant. La titular és la Gemma Sara Glaukopis, filòsofa resident, però hi ha molt de manllevat d'aquí i d'allà (intento posar les fonts en els comentaris), de filòsofs reconeguts i de blogaires amics.
Aquestes màximes m'han servit bàsicament per divertir-me, però curiosament també per entendre i per entendre'm. Per això, sempre estan i estaran "in progress".

Ara n'hi ha 25. Potser perquè és un número maco, o no sé què m'agafa, però m'agradaria molt que us les miréssiu, si voleu, i que em digueu si hi ha alguna que tingui algun sentit especial per a vosaltres, si creieu que alguna no s'entén de res, o que és una parida integral, o voleu afegir alguna cosa, no sé, marranejar una mica. No sé si se li pot dir filosofia, a això, per a mi ho és (però em van donar el títol a la tómbola de la Marisol -la vida es una tómbola, to to tómbola- així que tampoc us en refieu massa, ep, això de la tómbola es podria aprofitar!).


                                                     D'aquí

Moltes gràcies, filòsofs blogaires!!!!!


Les copio (no cal llegir-les totes, tampoc)

Màximes de Glaukopis, Gemma Sara Glaukopis (in progress)

1. Hi ha altres mons, però estan en aquest. Hi ha un sentit (o molts), però està aquí, entre nosaltres, uau!!
Conclusió després de reflexió comuna blogaire. O sigui, que no hi ha un més enllà místic o religiós que doni sentit al més ençà. L'anhel d'anar més enllà és personal i social, i sempre serà immanent, no transcendent. (El "uau" és d'alegria).

2. Aquest sentit immanent ha d'estar relacionat amb l'amor.
D'alguna manera intuïm que va per aquí. Els grecs tenien boniques paraules per referir-s'hi: eros (romàntic/sexual), fília (amistat), storge (familia), àgape (humanitat)... s'hi juga el benestar, el plaer, l'espècie, la cura... i amb un fons de misteri irreductible... hi he de pensar més.

REFORMULACIÓ DE LA MÀXIMA 2 (18/08/2013)

2. Coses que fan que la vida tingui sentit: una carícia, estimar-se, voler estimar-se, un "mama, no te'n vagis", una traca de petons, un orgasme (o més), un "fem un cine?", jugar a seduir-se, creure que has entès alguna cosa, barallar-te i reconciliar-te amb la teva germana preferida (només en tens una), parir, una confidència amb una amiga, una nova amiga, tenir un amic, fer-se fotos, ballar, riure, inventar-se un joc, tocar-se l'ànima, que encara et renyi la teva mare amb tendresa, que encara et renyi el teu pare amb mala llet, una conversa sobre Déu-l'energia-el més enllà, enviar-se watsaps sense objectiu aparent, la música i el cine i els llibres, la dolçor sorpresa, l'abraçada inesperada.... to be continued.
Ah sí, i preguntar-se pel sentit de la vida.

3. El món és tot el que et cau.
És una variació, que pretén ser graciosa, de la primera proposició del Tractatus de Wittgenstein: "El món és tot el que s'escau". Amb el temps, li vaig trobant un sentit: els actes fallits, maldestres, potaplans (que diría el porquet), els errors, el que no pots assolir, les frustracions, el que no pots controlar, la pèrdua de la joventut, la pell flàccida (que et cau)... tot això forma part del món, encara que sovint fem veure que no. La gràcia és mirar-ho de cara, perquè, almenys, ens faci més savis.

4. Val la pena canviar ressaca per bolquers.

És una gran veritat, però de vegades s'enyoren les ressaques. La saviesa popular diu que "no es pot tenir tot", coi de saviesa popular. L'Anna Grau a Per què parir? diu que es pot tenir tot (ella es refereix a la maternitat i a la realització profesional).

5. L'home és un animal que es busca.
Una frase molt maca del Palau i Fabre (que no sé d'on surt, exactament). Crec que tots ens busquem, d'alguna manera, perquè no estem ben definits, no estem tancats, com diria un existencialista. I millor així.

6. Sigues rebel dels límits.
És un vers d'un poema de la Mireia Calafell. Em sembla una frase revolucionària i poètica a la vegada. M'agradaria ser rebel dels límits a molts nivells (allò d'anar més enllà). Potser tenir-ho escrit aquí m'ajuda a aconseguir-ho.

7. El rellotge és al cervell ("sand keeps pouring in my brain").
El vers en anglès és de la poeta de San Francisco Clara Hsu, que vaig conèixer fa uns anys quan voltava més per feina. M'agrada molt la imatge de la sorra del rellotge lliscant pel cervell, em fa pensar en la mesura íntima del temps, relativa.

8. No es pot acordar raó i follia, tot i que...
Es veu que en J.V Foix s'ho preguntava, ho volia... jo que he tastat la follia no sé què dir. Em sembla que són àmbits excloents, tot i que hi ha experiències que s'acosten una mica a la follia, com l'enamorament o la hipomania.

9. Arriba a ser qui ets i sigues qui has arribat a ser.
En Píndar va dir la primera part de la frase i l'Albert Espinosa la segona. D'alguna manera es troben en la sensació/sentiment/pensament d'estar a gust amb un mateix, de no matxacar-se pel que no ha estat ni pel que és. És allò del gnosce te ipsum, també, sabent que mentre ens coneixem també ens anem fent (v. màxima 5).

10. Compartim els diners entre tots!
És una bona idea de la Sara, sabem que la cosa hauria d'anar per aquí, però no sabem com. Mentre uns es moren de gana hi ha d'altres que estudien com ens afecta. Per això, sabem que si poguéssim conèixer la cara i el nom de cadascuna de les persones que passen gana, seria més probable que ens moguéssim per ajudar-les (té un nom: "identifiable victim effect"). O sigui, que faríem una senyora revolució. Com que això no és possible, ens acontentem a ajudar (una miqueta) a baixar la xifra. La revolució... qui sap.

11. Déu és una ficció necessària per a qui la necessita, com el Gegant del Pi.
Comparar Déu amb el Gegant del Pi pot semblar una tonteria (perdó, bestiesa), i segurament ho és, però és el tema fundacional d'aquest blog, un respecte.

12. La felicitat és tots contents en una festa.
Una de les frases més genials de la Sara. Jo afegiria que les festes poden ser de molts tipus, però no sé si cal.

13. Sempre m'agrada pensar que som menys lliures dels que pensem i que podem arribar a ser més lliures del que creiem.
Així va parlar el metafísic quotidià del barri. Crec que es pot dir que encara que la llibertat sigui "metafísicament" il·lusòria, a la "pràctica" ho som i ho podem ser. És el que té de misteriós i apassionant el tema de la llibertat, trobo.

14. La vida és pa amb formatge (de manera alterna entre camembert, blau, mozzarela, gorgonzola, cabrales, manxego, de cabra, cheddar, tupí, cottage...)
Ho diuen en Casasses i en Miquel Gil, i al meu pare li agrada molt el camembert i a mi també (des dels 2 anys, no se sap si per decisió pròpia o imitació paterna), i a més he viscut a Caen, tot quadra. Això no vol dir, en plan Michel Onfray (filòsof controvertit de Caen), que siguis/pensis el que menges, de fet, no entenc gaire la frase del Casasses, però hi estic bàsicament d'acord.

15. La millor ciència ficció és la quotidiana.
De vegades, la vida quotidiana té coses de ciencia ficció. Per exemple, casualitats extraordinàries entre mons paral·lels, salts en el temps que duren una fracció de segon, o que duren anys, transformacions físiques i psíquiques dignes dels millors efectes especials... és el que té d'extraordinari l'ordinari (i d'ordinari l'extraordinari).

16. Val la pena morir perquè val la pena viure (a partir de 200 anys es podria deixar de considerar una estafa).

En Vinyoli va dir alguna cosa així (la frase abans del parèntesi), i deu tenir raó, perquè viure eternament no és ni pensable, pràcticament. Però, dic jo, ha de ser tan curta, la vida? No hem nascut massa aviat? Segur que els conciutadans de l'any 2.900 viuran molt més... Això sí, em temo que també els semblarà poc i envejaran els conciutadans del 3.500. "All these memories will be lost in time like tears in the rain").

17. Morir no fa por, és com dormir sense somiar.
És veritat que quan la mort hi sigui jo no hi seré i a la inversa, però em quedo més tranquil·la si penso que és com dormir sense somiar, de fet això li vaig dir a la Sara i de moment ha funcionat. (Sento Nietzsche que diu "es pot romandre conscientment en la mentida?" Millor no m'ho preguntis...). Per cert, l'Alba té informació privilegiada.

18. Les coses importants es poden dir clarament.
Algun punt indeterminat entre el primer i el segon Wittgenstein. A veure, les coses importants són inefables, inexpresables (1r Witt), però les formes de vida que anem creant, les anem expressant amb un llenguatge que els correspon ("joc del llenguatge"), inclòs el que es considera inexpressable" (2n Witt). Per tant, tot el que es pot dir (és a dir, tot, inclòs allò important), es pot dir clarament (1r i 2n Witt). No provin de fer-ho a les seves cases.

19. Educa els teus fills com voldries que fossin educats, per exemple, en l'anti-consumisme.
Variació de la Regla d'Or de la moral. Però què carai, tots ens equivoquem, no?
Mmm, espera, si fos com la Regla d'Or de la moral, la frase hauria de ser "educa els teus fills com voldries que t'eduquessin a tu", que potser t'agrada el consumisme, però només per a tu?

20. L'infinit és la sorpresa dels límits. No podem abastar-lo però podem fer com si l'abastéssim.
Chantal Maillard i ganes d'anar més enllà (això ja ho havia dit, em sembla; em sembla que el Buzz de Toy Story és el nostre heroi).

21. Sempre que es pot, s'ha de fer el que es vol.
Màxima garbiniana que sintetitza els conceptes de llibertat negativa i llibertat positiva. Crec que la negativa és el que pots fer en el sentit que no t'ho prohibeixen o que no topes amb la llibertat dels altres, i la positiva és el que vols fer, el que permet desenvolupar-te com a persona, per exemple. Hauria de repassar-ho, però això té sentit.

NOVA MÀXIMA 22:
22. La vida és com les onades del mar, les coses van i vénen...
És tan simple, bell i veritat, que l'he copiat textualment de l'Alba, gràcies!

23. Es pot ser asceta idealista o hedonista materialista. Fins i tot, es pot ser de vegades una cosa i de vegades una altra, i també es poden fer equilibris en el just mitjà.
És una simplificació (les màximes ja ho tenen, això) que pretén reflectir la complexitat de com som i com funcionem.

24. Així que un cop les necessitats bàsiques cobertes, la cosa està entre eros i thanatos, tot cercant moments de felicitat, sense fer massa estralls.
Com a màxima-resum és una mica primària, certament.

REFORMULACIÓ DE LA MÀXIMA 24 (21-08-2013)

24. Trobar el sentit de la vida, és més, viure amb un cert sentit, no és difícil. Com diria John Lennon (més o menys), el sentit és el que vius mentre l'estàs buscant no sé on.
Màxima o mínima, ja no ho sé.

25. Has de trobar la teva pròpia filosofia. Tienes que encontrar tu propia filosofía. Tu dois trouver ta propre philosophie. You have to find your own philosophy.
Ramon, psicòleg i políglota

...................................................................................................................................................................

31 comentaris:

  1. "El rellotge és al cervell". Penso que és una gran veritat. Algú va dir que tot és relatiu, però el temps ho és més que qualsevol altra cosa. No som vells fins que no ens hi sentim,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto, benvinguda! També penso que és veritat (i que la Clara Hsu ho expressa molt bé), la veritat és que és un dels meus temes del moment, perquè la part més absoluta-física del pas del temps m'afecta... però no deixaré que em guanyi. Gràcies!

      Elimina
  2. La número 11 m'agrada, això que Déu és una ficció necessària per qui la necessita. La comparació no em molesta.

    També m'agrada que la vida sigui pa amb formatge, si és camembert o gorgonzola molt millor.

    A la 21, una de les grans d'en Gasull, que té més de filòsof del que hom podria pensar. Només dir que d'aquelles frases que poso jo al capdamunt del blog i que vaig caçant d'aquí i d'allà, en Joan ja en col·lecciona unes quantes.

    I bé, aquestes són les que em quedo, tot i que es podria comentar molt més, és clar. Segueix col·leccionant màximes, t'estàs construint una filosofia personal, com dius a la 25.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, XeXu, que bé que encara estiguis per aquí, se m'ha passat el prime-time, time flies!

      M'alegro que t'agradin (sobretot la de Déu, que és més meva), em sembla que ets més filòsof que jo, vols dir que no et vas equivocar de carrera?

      Sí, sí, el Joan les deixa anar amb una facilitat i simplicitat, que no sé perquè m'embolico a dir res més, sort que les coses importants es poden dir clarament!

      Seguiré, seguiré, gràcies, aquestes frases (amb variacions) m'acompanyen des del principi del blog, més que una filosofía personal, em sembla que és el racó de pensar :) Bona nit!!

      Elimina
  3. deia Dylan que per viure fora de la Llei nomes havies de ser honest, per aixo em quedo amb la 21
    Genial post Gemma.
    Ole tus huevos....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Enric, per les floretes i per la frase del Dylan, molt bona.
      Good to see you.

      Elimina
  4. si haig d'escollir alguna em quedo amb la 11, que per alguna raó ha sigut l'escollida per donar el nom al bloc ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet, pons, els mites iniciàtics s'han de respectar ;) També et dedico la de la ciència ficció, encara que a tu t'agrada més l'extraquotidiana, em fa l'efecte...

      Elimina
  5. La vida és com un pa amb formatge......sigui el que sigui, encara que de vagades aquest formatge està fet amb mala llet, molta mala llet. Això no ens ha d'aturar a l'hora de continuar provant formatges

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no tots els formatges surten bons, però n'hi ha molts més de bons que de dolents. Gràcies per la teva claredat mental, en això us assembleu amb la Sara :)

      Elimina
  6. N'hi ha unes quantes que em fan rumiar (ja ho tenen això aquestes coses!), però avui estic per les coses dites d'una manera molt simple o natural o fresca o espontània (com vulgueu) i per això les que m'han arribat més són les de na Sara (10-12), juntament amb la 6 que em dóna força i coratge.

    Salut i uns bessets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. lluna, mai oblidaré el dia de la frase dels diners: estàvem anant cap a casa, parlant sobre alguna cosa relacionada amb el tema, suposo (la Sara tindria 3 o 4 anys) i de sobte es para, obre els braços, i exclama, il·luminada, "ja ho sé, compartim els diners entre tots!". També és veritat que després va fer la versió El Padrino "compartim els diners entre tota la nostra familia". Però vulguis que no, la llavor ja hi és :)

      Pel que fa a la dels límits, veuràs que el context original és amorós (aferrada!), però crec es pot ampliar. Aquí va el poema, que m'agrada molt, per cert:

      INTERPRETA’M

      Invoca l’esclat de la follia,
      imposa un règim d’excepció,
      abraça’m. I en l’abraçada
      sigues rebel dels límits,
      parla’m de tu, calla’m les nits
      –et demanava.

      No marxis, no te’n vagis encara.
      Equivoca’t abans,
      fes hermenèutica de mi. Interpreta’m
      –et suplicava.

      Llavors jo ja ho sabia:
      més mal que el que s’acaba
      fa allò que no comença

      Mireia Calafell

      Força i coratge i bessets!!

      Elimina
  7. m'agraden força totes ara per ara i vist el que estem vivim em quedaria de grat amb la número 15 la millor ciència ficció és la quotidiana ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree. La 15 és una de les més antigues (antiga de 4 anys i mig...) i si t'hi fixes, en les etiquetes del blog n'hi ha una de ciència ficció quotidiana que posava molt al principi. No ho sé, té a veure amb les coses que et sorprenen, t'admiren (el principi de la filosofia, ja ho saps!), en allò que deia de l'extraordinari en l'ordinari. I és clar, l'extraordinari pot ser negatiu o positiu... Petonets!!

      Elimina
  8. Jo sóc de les que pensa que morir i dormir s'assemblen bastant, la diferència és que en un somies i en l'altre...... qui sap?? ;)) Sempre m'ha agradat "filosofar".... de fet era la meva assignatura preferida i sempre pensava en paranoies estranyes..... així estic!

    Bon recull Gemma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, el "qui sap?" ja me l'explicaràs, que em sembla que tens informació confidencial :)

      M'agrada que fos la teva assignatura preferida, veig que el món de les imatges va guanyar, finalment, eh? jo dubtava entre psicologia i filosofia però la meva profe em va aconsellar filosofia (un consell ben estrany, de fet).

      Gràcies, Alba!!!

      Elimina
  9. M'agrada especialment la de la Sara: "la felicitat és una festa" i "Les coses importants es poden dir clarament". A mi sempre m'han costat de dir les coses importants, de fet, pensava com diu la pel·li de la Cuixet que sovint "les coses importants són les que no arribem a dir". Últimament hi estic posant una mica de remei.

    Molt bon dia de festa, és a dir, de felicitat! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs bona elecció, Sílvia. La de la felicitat, en teoría tots la busquem i la definim a la nostra manera, però en aquesta definició de la Sara ens sentim bé, perquè és intuïtiva, perquè la festa és alegria, per definició, i l'alegria és una de les expressions més genuïnes de la felicitat. Això sí, una festa sense globus no és una festa, que ho sàpigues ;)

      La de les coses importants... m'alegro que l'estiguis posant a la pràctica, em passa una mica com a tu, suposo que el primer pas és tenir-les clares un mateix.

      Gràcies, que siguis molt feliç tu també, petoooons

      Elimina
  10. M'agrada molt la filosofia, però no t'arribo a la sola fent entrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha ha ha, moltes gràcies, Helena, però pensa que aquest post m'ha portat 4 anys i mig de feina i tu fas un poema filosòfic cada dia!

      Elimina
  11. Molt bo aquest hit parade. No sabria escollirna una. Potser la del buzz ligth "a l infinit i al mes enlla"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Aris, ja sé que t'agrada el lema del Buzz, per cert, has vist quina foto més xula ens vam fer amb ell?

      Elimina
  12. Totes fan pensar!
    La 14, la del formatge m'agrada. M'agrada el pa i el formatge. I la vida també m'agrada, encara que a vegades costa d'empassar.
    La 18 és una gran veritat al meu criteri. És més penso que les coses importants S'HAN DE DIR clarament.
    I la 10 i la 12 genials! La teva filla, quina clarividència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Glòria, sí, aquesta és la idea, són frases que m'han fet pensar i algunes les he reformulat vàries vegades (y lo que te rondaré, morena).
      Coneixes el poema del Casasses? Ara mateix te'l busco, és molt maco, l'he alterat unamica, on diu "L'amor és pa amb formatge. El pa amb formatge és vida" l'hi he posar "La vida és pa amb formatge". Per mi vol dir, crec, això, que el pa sol és molt trist i que necessitem formatge, com dius tu, "m'agrada la vida".

      L'AMOR ÉS DÉU EN BARCA
      Lletra: Enric Casassas
      Música: Miquel Gil

      D’acord, no ens entenem
      ni ens sabem estimar,
      la por si l’aprofites
      es torna cerimònia.

      La carta que ara ve
      ja la’n puc destapar,
      l’amor és ritual,
      el ritual és la vida,
      la vida anar tirant.

      La vida anar tirant,
      l’amor és pa amb formatge,
      el pa amb formatge és vida,
      la vida anar paint.

      L’amor és Déu en barca,
      la vida és un naufragi
      en un got de vi blanc,
      l’amor és caure al toll
      i trobar-hi l’amor.

      La 18... tens raó, s'han de dir clarament, però el fet que vagi sortint aquesta màxima en els comentaris vol dir que no és tan fácil...

      I la Sareta, sí, és clarivident, per això la vaig fitxar per al blog! ;D Gràcies!

      Elimina
  13. M'he llegit les vint-i-cinc frases i pense que per a cadascuna d'elles caldria per a fer un comentari omplir tota una biblioteca o més encara, però la que m'ha quedat i m'ha fet somriure una mica passada ja l'efervescència que la va portar a la meua vida és la de que a casa no es pot parlar tot, quina veritat Déu!

    Una forta abraçada des de Russafa amb amistat

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent, és un honor que diguis això, perquè ets un tros de filòsof (encara que de vegades ja saps que no t'entenc).
      I sí, no sé com podríem arreglar això de poder parlar de tot, de manera transparent i meridiana (que passa per casa, per cert).

      Una abraçada cap a Russafa!

      Elimina
  14. Eiiiiii guapes com va l'estiu??? M'he llegit totes les frases i se m'acumula la feina..em quedo amb la 12, la 14 i la 21 i com que crec en la frase que les coses importants es poden dir clarament faig un remake i dic que el millor que pot passar és que anem tots junts en una festa, menjant pa amb formatge (al gust). petons!!! avui em poso al dia llegint blocs!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta! M'encanta aquest remake de màximes enllaçades, què és una festa sense globus ni formatge???!!!! Nem-hi tots contents!

      Molt bé l'estiu, jo tinc sensació de final, però molta gent està de vacances, així que de final res :D

      Petonets i blogueja de gust!

      Elimina
  15. Caram, a mi m'agrada molt la filosofia, però ara amb la calor la veritat és que no em ve gaire de gust endinsar-me en les profunditats de l'ésser humà!
    Però m'he llegit les frases i no sé perquè, això de "l'home (i la dona) és un animal que es busca", ho trobo molt encertat, perquè conec molta gent que navega per aquests mars de la vida, ben desorientada...( segurament, jo la primera)
    Però es busca perquè sap que els altres no el veuen com ell creu que és?
    o potser es busca interiorment, per trobar en algun raconet aquell sentiment que no acaba de treure el nas fora?

    Bé, seguirem buscant-nos, però quan refresqui!!!

    Petonets filosòfics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, m'has fet riure amb això de buscar-nos però quan refresqui ;DDDD La filosofia acostuma a prendre's molt seriosament a ella mateixa, llavors pot fer riure i tot.

      Sí, desorientats ho estem bastant tots, em fa l'efecte. El que és curiós és aquest desdoblament, no? que un es pugui buscar a si mateix, els clàssics ja ho deien: conèixe't a tu mateix, home! però com pot ser, si sóc jo? suposo que notem alguna mena de dissonància entre el que surt fora i el que no surt fora (aquest raconet que dius?). Bé, quan refresqui hi seguim pensant!!

      Elimina
  16. La vida és una tómbola i a mi m'han tocat els millors blogaires del món ;D

    ResponElimina