divendres, 26 d’abril del 2013

Aprimar-se és difícil encara que sàpigues com



Com a lectora de Saber Vivir, la revista de referència per a intel·lectuals com jo, observo que el tema de l'aprimament és recurrent. Per exemple, en el número 149 l'article central era:

"¡Pierde una talla! Adelgaza y reduce volumen", a càrrec de Maria T. López.

Però la Maria T. López no deuria estar molt segura de l'èxit del seu article, perquè al mes següent, en el número 150, ella mateixa firma l'article (central):

"El plan quema-grasa que funciona. Activa tu metabolismo y adelgaza de verdad".

És a dir, en el número 149 es tractava d'aprimar-se una mica en broma, mentre que ara, un mes més tard, la Maria troba la fórmula, l'elixir, la clau de volta de l'aprimament. I jo me n'alegro, perquè he decidit aprimar-me.

He estat temptada de demanar les obres completes de Saber vivir, perquè, com m'havia semblat, un estudi de la universitat d'Stanford ha determinat que 8 de cada 10 portades de la revista estan dedicades a aquest tema.







Però em fa l'efecte que totes diuen el mateix, en poques paraules: "para perder peso cuando haces dieta debes gastar más de lo que comes".

I per què és tan rematadament difícil, Maria T. López? Per què revista rera revista t'has d'exprémer el cervell per explicar el mateix i que sembli diferent?

Se m'acut que és més apetitós un plat d'espaguetis a la carbonara que un plat de bledes, però hi ha altres factors que incideixen en el fracàs, per exemple, el pur cansament, com explica el Dan Ariely a Por qué mentimos... en especial a nosotros mismos.

En Dan ens diu que, en situacions d'esgotament, s'activa el mecanisme de la autoindulgència racional (més aviat irracional), menjar un dolç serveix de "compensació": estic feta caldu, i a sobre no em podré menjar un tros de xocolata??, i ho expressa així: "la idea subjacent de l'esgotament de l'ego és que per resistir les temptacions fa falta un esforç i una energia considerables (...) Això significa que després d'un llarg dia de dir "no" a vàries i diverses temptacions, disminueix la nostra capacitat d'oposar-hi resistència, fins arribar un punt en què ens rendim i acabem amb la panxa plena de danesa de formatge, galetes oreo, patates fregides o qualsevol cosa que ens faci salivar". (No ve al cas, però el llibre també esmenta un estudi que mostra com el cansament incideix de manera considerable en les decisions dels jutges...).

I ara la pregunta que ens fem la Maria, el Dan i jo és: seré capaç de fer una dieta, fer exercici i, en lògica conseqüència, aprimar-me els 10 kilos que em sobren? Ho intento. Demà començo. Demà començo.

51 comentaris:

  1. He après a comptar amb les galetes. JO suspenia Mates a cole. Allavontes, hi surto guanyant...o no?

    Si trobes la Maria i el Dan, te nomeno presidenta del club, jo en siré la secre i aixines mos saltem la llei de la cordura sempre que mos surto del sintiró ( o dels mixeilins)

    Jo també començo demà :=)

    Nanit, guapa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. UN post dedicat. M'agraden les tiquetes del post. Guai!! (ais, lo del club de descastats dels mitjons...també clar)

      Un petó amb crema catalana :DD

      Elimina
    2. Ei, guapa, espero que sigui veritat que comences demà, mira que et vigilaré, eh?? :DD

      La veritat és que aquesta Maria fa una cara bastant saludable, per mi que no ens ho diu tot...

      Petonets de Brownie!!

      Elimina
  2. sempre decidim començar a fer dieta just després d'atipar-nos. Però quan la gana apreta és molt difícil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó... ho tindré en compte avui mateix, que començo :) Que tinguis un bon dia!

      Elimina
  3. La gent que està prima o que res del que menja li engreixa és la que dóna millors consells d'aprimament, normal, ells no pugen mai un gram.
    L'única vegada que m'he aprimat una quantitat considerable de quilos (17) fou als 30 anys amb una dieta de "biomanan". Entre setmana combinava verdures bullides, amb pollastre o conill a la planxa i peix amb amanides ia la nit em prenia un batut de xocolata de l'esmentat producte. Diumenge, que teòricament cremava menys calories, estava amb batuts tot el dia. En aquest temps també vaig deixar el cotxe a casa.
    Ara ja em costa moltíssim baixar un gram, encara que begui més de dos litres d'aigua al dia i mengi verdures i amanides, pollastre o conill. Imagino que l'edat no perdona i que no em diguin que no!!
    Per cert, les carxofes crues amb una mica d'oli i vinagre, mà de sant! jejje

    Ganes, constància!!
    Bessets i molta sort!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El biomanan, quin clàssic! 17 quilos són molts, eh? però realment feies dieta estricta, jo també vaig aconseguir aprimar-me uns quants quilos fa uns 5 anys, però ara m'ha costat molt més posar-m'hi (perquè m'hi he posat, eh!!!!) i em sembla que em costarà més rebaixar-los, perquè, com tu també dius, "Es cierto que a partir de los 40 resulta más difícil adelgazar", Maria T. dixit.

      Gràcies pel consell carxofil i per la sort! bessets!!

      Elimina
  4. Aprimart-te es fàcil: no mengis. Clar que si no menges et pots acabar morint. La segona part es aprimarte una mica i reduir panxa, cel·lulitis. Això significa una hora de gimnàs diària. Per mi es molt difícil. La culpa es que sòc exfumador, quan tenia angoixa em fumava una cigarreta. Ara menjo dolç, el que trobo. Clar, tot això després pasa factura i mai consegueixo baixar. I el gimnàs, es que no tinc temps. Tot i que faig footing un parell de cops a la setmana, de vegades tres. També tinc una bicicleta estàtica. Però tot això son "xapuces". Si realment vols aprimarte, dieta de bail·larina: amanida, amanida, amanida. Ara, pots acabar anorèxica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Aris, crec que entre morir-me i seguir estant gorda em quedo amb la segona opció... però intentaré un terme mig...
      Veig que tu també ho intentes, segur que el poc footing que facis (dos cops o tres a la setmana em sembla que està prou bé) i la bici també ajuden!
      Per l'amanida no hi ha problema, m'agraden molt, el que passa és que també em passo, hi poso de tot (la mítica amanida Sòcrates...), així que l'amanida també s'ha d'aprimar, sense passar-se!

      Elimina
  5. No es pot fer esforços durant tota la vida. Cal tenir uns hàbits alimentàris saludables, fer exercici i sobretot acceptar-se com s'és, la genètica i el rellotge biològic sempre són els que tenen l'última paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor és tenir els hàbits saludables, sí, perquè si no, fas aquestes dietes i després ve l'efecte rebot, l'efecte io-io i tots els efectes possibles. Però ara em toca rebaixar i després manteniment i autoacceptació, ho intentarem, gràcies :)

      Elimina
  6. JO ni m'ho he proposat... no menjo cap disbarat de res ni m'atipo de patates fregides, ni de galetes Oreo... i en canvi em continuen sobrant molts quilos. Més enllà de no fer bestieses, em nego a amargar-me la vida, no poden menjar un trosset de xocolata de tant en tant... :D

    Més que res perquè la vida sense xocolata no és vida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó amb això de la xocolata, s'ha de buscar la manera de no eliminar-la completament de la vida, fins i tot en època de dieta, la nostra gurú ho diu amb aquella elegància que la caracteritza "Así, si sientes unas ganas locas de comer chocolate, tómalo para evitar la ansiedad pero que sea una ración 'mini'". Intentem no amargar-nos la vida, Carme!

      Elimina
  7. haha, ara m'has fet riure molt! Jo tampoc podria viure sense xocolata, ni coses dolces ni menjars greixosos de tant en tant. I si m'engreixo he arribat a la conclusió que no passa res! Sempre hi som a temps a rescatar una revista de la Maria T. i fer una mica de dieta, només una mica, eh?!...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro :DD
      Sí, de vegades s'ha de fer un esforç quan la cosa es desmadra (avui m'han volgut deixar seure al metro i em sembla que no era per vella :0)
      Pel que et recordo crec que no les necessitaràs, però si les necessites, ja saps que vaig fent la col·le de la Maria T. Petoneeets.

      Elimina
  8. Les que tenim tendència al sobrepès -ells també, eh?-
    o estem TOTA LA VIDA contant calories i provant noves dietes, o ens resignem a no estar com dicta la moda.
    Jo, finalment, he optat per la segona opció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ells també, sí, ja podrien posar la foto d'algun home en aquestes revistes, no? de fet, pràcticament només hi apareixen com a "experts", com el Javier Mansa, Experto en Terapias Naturales, o el Dr. José Manuel Menchón, Jefe del Servicio de Psiquiatria del Hospital de Bellvitge, per què coi me la compro? Ah sí, perquè la venen al Dia, just quan vas a pagar els formatges greixosos que t'has comprat.
      Glòria, l'altra opció és viure sense comptar calories i cíclicament posar-te a comptar-les com una boja...

      Elimina
  9. A mi també em sobren deu quilos, però el meu índex de massa corporal encara és correcte. El que passa és que tot se'm posa a la panxa! Sóc de xica vida, tinc gana i m'engreixo per altres raons. Tot i això, aspiro a mantenir-me, si no a aprimar-me.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si vols, ens comprometem a aprimar-nos 10 quilos i ens fem seguiment mutu... bé, jo amb 5 em conformo, crec, no crec que arribi a 10... Una abraçada, Helena.

      Elimina
  10. És un tema molt complicat i jo no sóc un bon exemple. El que ara comentaré val per mi i només per mi, perquè em temo que hi ha poques persones que poden fer el que jo faig. D'entrada diré que la millor i potser l'única manera de perdre pes, és voler-ho. I creu-me que això no té res de tècnica oriental ni de filosofia barata, parlo de voluntat. I resulta que per ves a saber què, jo he nascut dotat d'una voluntat de ferro, almenys per algunes coses, perquè per a altres no hi ha manera. I el tema d'aprimar-se és una d'elles. De fet, jo sóc de menjar en quantitats industrials, si hi ha menjar a la taula s'ha d'acabar. És igual que amb el que hi ha es pugui alimentar tot un poblat de l'Àfrica, jo m'ho endrapo. Ara bé, així com puc menjar sense límits, també sóc capaç de no menjar res si no n'hi ha. I és aquesta la tàctica, quan m'ho prenc seriosament, la meva ingesta es redueix fins el ridícul. Ho aconsegueixo no posant-me menjar davant. Si a casa no hi ha xocolata, és evident que quan a la nit et podria venir molt de gust, no en menjaràs. Jo ho puc fer perquè visc sol i controlo què hi ha i què no hi ha a la meva nevera. I bé, això i fer exercici com un desesperat. La qüestió és que jo passo de tot a res en un segon, d'endrapar com un lladre i no moure el cul per res, a menjar els mínims i fer bici cada dia. I els resultats arriben, em pots creure, ara mateix estic en el meu mínim històric de pes de tots els temps, des que en el procés de creixement vaig passar per aquí per anar cap a dalt. No et diré el pes que he perdut i aquestes coses, però és molt. I no és que estigués com un toixó, estava passadet, però tampoc no era el meu màxim històric. Com deia al principi, això només val per mi, que sóc d'extrems, i quan hi estic posat, ni que em posin delícies al davant ni les toco. No proveu de fer-ho sense la supervisió d'un adult.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, realment tens una voluntat de ferro, perquè és qüestió de voluntat, sí, vols l'esforç que has de fer perquè tens clar el que vols...

      No tenir temptacions a prop és una bona estratègia, però en el meu cas em sap greu deixar sense certs aliments a la família (i a mi mateixa, ehem).

      Ara m'he apuntat a l'Acadèmia Sara Nasarre, normalment fan les classes gratis però en els casos greus com el meu et cobren un cèntim al mes (de moment m'ho puc permetre). L'altra estratègia precisament és aquest post. Crec que dir-ho públicament fa que et sentis compromès, d'alguna manera (també ho he dit a la feina, avui mig mega entrepà a l'hora d'esmorzar).

      No arribaré a la teva disciplina, segur, però espero que els resultats arribin, també, hi ha algun adult a la sala?

      Elimina
  11. Deu ser que els compradors de Saber vivir deuen estar molt interessats en perdre pes.
    Serà per això que jo mai he comprat cap revista Saber Vivir?
    Serà per això que jo mai he comprat cap revista de salut?
    Serà per això que jo mai he comprat cap revista?

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, s'hauria de dir Saber Adelgazar...

      Pons, no et veig comprant-te el Saber Vivir, però sí uns quants fanzines d'aquests frikis :P

      Elimina
  12. Sí que te'n sortiràs!!! Jo vaig començar la dieta fa més o menys dos mesos i m'he aprimat uns quants quilets... al principi has de fer una mica l'esforç i acabes del puré de carabassó fins al monyo, però després la questió està en menjar molt, però amb poques calories, hehehehe! Una merda, vaya... però que no vull desanimar.... que SÍ SE PUEDE!! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba!! i et felicito per la teva dieta (doncs jo et recordo ben prima, per cert...)
      SÍ SE PUEDE Y TANTO QUE SE PUEDE!! ;D

      Elimina
  13. Suposo que la Maria T. López, devia veure que la primera dieta no funcionava i ara experimentarà( o farà experimentar a les lectores) amb una altra, no sé ella com deu està de tipet...
    Jo penso que el principal és està sa i sentir-se bé amb un mateix. De totes maneres , entenc que és més agradable no tenir quilos de més, perquè et permet fer més coses, ja que guanyes en agilitat...
    Crec que si un es vol aprimar, el principal és tenir molta força de voluntat. Jo no estic en aquesta situació, però hi ha moltes coses que no puc menjar, ja que no em senten bé i déu ni do el que costa, al començament, veure que els altres mengen una bona paella, un rostit amb bolets, un gelat de xocolata... i haver-t'ho de mirar. Però arriba un moment que t'hi acostumes i ja no et fa res, per això crec molt en la força de voluntat. De totes maneres per fer qualsevol regim per "l'operació biquini", sempre ha de ser personalitzat per un especialista, si un vol aprimar-se però mantenir un bon estat de salut.

    A veure si ho aconsegueixes, i d' aquí uns mesos ets tota una "sílfide",he, he...Petonets. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, estic començant i de moment em porto bastant bé :) No vaig a un especialista perquè crec que no cal, és una dieta clàssica (pocs greixos, exercici...) per rebaixar uns quilos fins que arribi al "llindar" acceptable, com tu dius, es tracta de trobar-se bé amb un mateix...
      La Maria T. crec que té una bona figura, però no ens l'ensenya (els experts/es mai ensenyen el tipet ;)
      Petonets i bona setmana!

      Elimina
  14. fent brometa fàcil o no...et diria que gracies a la crisi ens podem aprimar ni per pagar el metro pot fer que fem llargues caminades fins la feina ( si en tenim) i si no tenim feina i amb l'encariment alimentari es deixa de menjar i au aprimament segur!
    seriosament....vols dir que et sobren tants quilos? jo et recomanaria caminar, aquest curs una o dues vegades per setmana vaig a peu cap a la feina, és camí que fa pujada i tardo hora i quart hora i dos quarts més o menys i cada dia baixo caminant almenys durant 30 minuts ( o si no camino l'hora)i m'he aprimat sense fer res més uns dos quilets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... però amb la crisi també hi ha perill d'augment d'obesitat i d'obesitat infantil, vaig llegir un dia, perquè l'alimentació és pitjor (aliments més barats, amb més greixos...), ara m'he posat seriosa :(

      Sí, em sobren uns quilos (això, o estic embarassada :0) A veure si et copio i camino més (bé, tu camines molt!), de moment, he decidit pujar els 4 pisos de la feina caminant, que ja es alguna cosa, bona setmana, Elfree!!

      Elimina
  15. Quina gràcia m'ha fet lo de la Sara, el subtítol del teu blog, i el fet que en comptes de comentaris siguin trucades! Sobre lo d'aprimar-se... doncs no sé, es difícil, sí, però el que no s'ha de fer és cas d'aquests tipus de revistes, els metges són els que millor ens poden aconsellar!Et segueixo, salutacions!
    http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Patricia, m'alegro que t'agradi el blog, jo ja m'he passejat per Tarraco ;)
      Faré cas de les revistes mentre responguin al sentit comú (més enllà tampoc no van...)
      Salutacions!!

      Elimina
  16. Mi experiencia teórica (la práctica la tengo peor) es que :
    1: efectivamente, dejar de fumar combinado con la menopausia es nefasto para la linea.
    2: ir al gimnasio y beber litros de agua solo hace que los quilos se te endurezcan alrededor de ti misma y encima consigue sobrecargar peligrosamente los riñones.
    3: no se puede dejar el chocolate a no ser que te agencies inmediatamente un amante
    3; como delgada en potencia y gorda en presencia he constatado que los hiper/supermercados son los peor para la linea; es mucho más saludable la tienda cutrilla de toda la vida en que tienen cuatro cosas mal contadas, a poder ser con capa de polvo incluida en las que no apetece comprar nada y, por supuesto las tiendas especializadas en un solo tema: la carnicería, la pescadería, la fruteria, la verduleria, etc. en donde no hay ni galletas, ni chocolate, ni yogures enriquecidos, solo tres tipos de queso y poca cosa más. Creedme.
    4: creo que adelgazar es, a parte de un tema genético, en gran parte un clic mental que solo lo provoca el desvio inesperado del interés sobre, por y para la comida hacia otro cosa distinta como por ejemplo, enamorarse, "sufrir" un proceso creativo intenso u otras cosas similares en intensidad.
    5: la gente con una enfermedad grave, normalmente adelgaza, por lo que mas nos vale conservar los quilos que tenemos a no ser que entremos en uno de los supuestos anteriores.
    Cambia de revista.
    Cómprate algo de poesía como por ejemplo "Desterrats" de Marc Artigau i Queralt y vete leyendo mientras saboreas una onza de chocolate ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, Pombolita, que me quieres sabotear la iniciativa ya iniciada...
      Hacer régimen no es muy plancentero (nada placentero, realmente), pero tiene algunas cosas buenas:
      -Redescubres el Poleo Menta
      -Tu hija está encantada de que saltes a la comba con ella
      -Tu marido también está encantado (???)
      -Te retas a ti misma, al filo de lo imposible: beberse un litro y medio de agua al día? (esto de los riñones se lo preguntaré a mi hermana, que es enfermera...)

      En fin, para qué seguir... :D

      Me apunto Marc Artigau, no lo conocía, gracias! un beso hipercalórico!!

      Elimina
  17. Et recomano el mètode que ha trobat per atzar el Josep, l'Home que descansa, que per cert busca socis per patentar-lo (jo passo, no tinc interessos crematístics ni ganes de cremar calories).
    Jo crec, parlant d'això, que la majoria de les troballes que han fet avançar la Humanitat es produeixen gràcies a l'atzar (ja sé que això ja ha estat descobert, però a més crec que) i just en el moment que la ment, exhausta de donar-li voltes a milions de problemes, baixa la guàrdia i està oberta a allò que és nou i imprevist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmm, un virus aprimador... no és mala idea, del tot natural, a més...
      Això de la ment exhausta ho dius pel que deia del cansament, no? és veritat, el que passa és que en el cas de a dieta, més que tenir una idea genial imprevista et llences a la presa de xocolata que tenies prevista en algun racó de l'inconscient des de feia hores... no ens alarmem, com diu la Maria T., una ració mínima no fa mal a ningú, que tampoc som ascetes...
      Una abraçada reusenca (vigila amb cert empresari que corre per aquí, eh?)

      Elimina
  18. Doncs vinga, endavant i ànims! Segurament tindràs moments de debilitat, com has comentat al post, de feblesa, de petits pecats que t'estaran incitant, però llavors has de pensar que et trobes molt millor (perquè serà així) i que això ho has aconseguit amb esforç i tenacitat. Tampoc dic que facis un règim espartà, però si que necessitaràs voluntat.

    Va, va, va! I si creus defallir ens ho expliques aquí i et donarem l'energia que et pugui faltar ! (i alguna bronca... ;p)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, porquet, avui he pecat amb tres quarts de magdalena i unes poques patates fregides (que bones són les patates fregides casolanes, redéu!) Com deia Alaska, no, no me arrepiento, volvería a hacerlo, es la gula ;) Demà, millor.

      Elimina
  19. I què? com ho portes?
    Com que no tinc gens de voluntat, això del cansament i l'autoindulgència, m'ha anat de conya. Deu ser el que em passa :)))

    M'hi he de posar ja, estic a màxim històric xò.... buf, com costa!

    ResponElimina
  20. Costa, rits, costa... no sé si estic tan motivada com fa 5 anys... Igual és la crisi, també :( però tu ets més jove i t'ha de ser més fàcil, aprofita-ho!
    petonets

    ResponElimina
  21. Fins el 14 de maig estaré força missing, tinc un examen d'un curs online que dóna el Dan Ariely, precisament... Petonets.

    ResponElimina
  22. Otres Gemma vas forta amb l'operación bikini!!!Jo aquestes revistes les fotaria excloses de prèstec i al magatzem!!!! Segur que et sobren 10 kilos? ja ho has mirat bé això?, Que hi diu en Joan? Segur que per la Sara ets la mare més guapa del món!!!Si pots aconsseguir una revista que es diu "Cocina ligera y salud" hi han moltes receptes i et diu les calories..per exemple Tartar de tomaquet amb patates i bacallà = 198 calories. Dona moltes idees (te'n faig arribar algunes que tinc a la biblio que he donat de baixa!). Es que estic treballant!!!!! Ja utilitzes la bici? Molts petons!!!!!

    ResponElimina
  23. Marta, guapa, primer de tot, et vaig dedicar Inside Job, that you know it! :)
    Doncs sí, amb "operació banyador" ja em conformo, una dona i mama ENCARA més guapa, a veure si ho aconsegueixo! la meva farmacèutica de confiança m'ha donat unes pastilles de fibra saciants que m'he de prendre mitja hora abans de menjar, el que passa és que me'n recordo just quan vaig a menjar!
    Em fa il.lusió que m'enviïs aquestes revistes, si vénen de la biblioteca, per força han de ser bones! :DD
    Bici?? Comor???
    Vaig a estudiar una estona, no saps què vas fer quan em vas ensenyar això del Coursera... Una abraçada torroellenca

    ResponElimina
  24. Gemma!!! que et penses perquè no escric res al bloc!!!! He acabat el curs d'alemany!!! ara ja li puc dir quatre coses a la Merkel!!!! M'han donat un diploma i tot!!!. Ara m'he liat amb un de coursera d'Egiptologia i no vegis la feina que tinc!!

    ResponElimina
  25. Ha ha ha, du bist schön, Angela nicht!

    ResponElimina
  26. T'explicaré la meva tàctica secreta per perdre pes!!! 100% eficaç! (jo aquest any he fet la operació bikini per avançat i ja tinc la feina feta... de fet, és el primer any que la faig, i no ho creia possible, però he arribat a un pes que no havia tingut des dels 13 o 14 anys, crec xDD).

    A mi, l'únic que em funciona és... arruinar-me pagant una dietista!!! Sí, sí, jo sé perfectament QUÈ cal fer per aprimar-se (visc en una casa on he vist fer dietes des que tinc 10 anys, em sé les calories que porta cada aliment i com combinar-los, etc), però pel meu compte mai he perdut més d'un o dos quilos. Ara... escolta, és començar a pagar i veure com marxen els eurus, i començo a perdre pes de forma espectacular. Com podem ser tan estúpids els humans?? Com puc ser taaaaan curta de gambals, jo?? Per sort, ara ja només faig visites de "recordatori" cada dos mesos i no em surt tan cara la broma...
    Espero que t'ho prenguis amb ganes (que no amb gana) i aconsegueixis els teus objectius!!

    ResponElimina
  27. Yáizeta, el teu mètode és molt radical, me'l guardo com a última opció, o perds diners o perds pes... pas mal!
    Gràcies pels ànims i per venir-nos a veure :) per cert, aquest estiu anem a París i a Caen, em fa molta il.lusió!!

    ResponElimina
  28. Respostes
    1. No passis!!! Comença seriosament i quan vegis que funciona, t'animaràs i tot anirà rodat!!!

      Oh là là, tu rentres en France.. est-ce que je peux me metre dans ta valise?? =D

      Elimina
  29. De fet, encara no he llençat del tot la tovallola, la tinc per aquí mig rebregada... moltes gràcies pels ànims, Yáiza.

    Bien sûr! On part le 23 juillet! El que em fa més il.lusió és que faré un hat trick i veuré els meus tres amics francesos, el Patrick, que viu a Caen, la Flo, que viu a Argentina però visita els seus pares prop de Caen, i la Marina, que pujarà des de La Vendée per veure'ns. Pas mal, non?! Ah, també anirem a Eurodisney ;)

    ResponElimina
  30. Vaig tard, molt tard..! Però encara no has marxat de viatge! Pas mal els teus plans per l'estiu! Jo també faré un munt de coses: estudiaré a la biblio del Clínic, a la del Raval, a la de la UAB... Molta varietat!! Hehehehe! ;) però quan d'aquí uns mesos hagi acabat tot aquest intensiu d'estudi m'encantaria poder tornar a París uns dies... El problema és que voldré fer tantes coses que si no em toca la loteria serà un desastre!

    ResponElimina
  31. Doncs fes-ho igualment, però en plan més humil, hotel humil (algun amic, millor), menjar de baguette humil, fromage humil... tot un món de possibilitats :)
    Estudia molt, que quan algú digui si hi ha algun metge a la sala blogaire, puguis sortir tu de seguida... (i el Macip). Força!!

    ResponElimina