dissabte, 6 d’abril de 2013

35marques en 35mm

ATENCIÓ, POT SER QUE AQUEST POST CONTINGUI SPOILERS CINEMATOGRÀFICS INVOLUNTARIS I INEVITABLES
 
 
- Quan vingui l'Aina a casa podrem veure juntes l'Amenaza fantasma, oi?
 
Sí, i serà la segona o la cinquena vegada que la veurà. Mentre escric això, a les fosques (m'hi estic deixant la vista), els altres dos terços de la família estan començant a veure l'Amenaza fantasma, o sigui, la quarta que van fer d'Star Wars, la primera de la saga. M'agrada perquè la Sara comença a veure-li la gràcia a això del cine, no només per les pelis en si, sinó, perquè com diria aquell, el cine és el cine i les seves circumstàncies, sobretot la circumstància "qui/amb qui".

Tot confabula perquè estigui escrivint ara mateix aquest post: ahir vaig veure una peli que el Joan feia molt temps que em recomanava, El secreto de sus ojos, i que em va agradar molt i molt, avui la Sara diu això (fa dies que va darrera l'Amenaza fantasma, des que va veure la trilogia en un cap de setmana, fa poc), i per acabar-ho d'adobar, quan torno del Dia veig a la revista Saber vivir un anunci d'un llibre de Francesc Miralles: Cineterapia: 35 películas para mejorar tu vida. Ep, Miralles, això de les 35 pel·lícules ho estava barrinant jo des que m'he llevat aquest matí!!! Per una escletxa de l'espai-temps m'has robat la idea! (bé, no és tan original, ben mirat).
 
Total, que hi ha pel.lícules que et marquen. No sé si et milloren o no, però et marquen d'una manera o altra. I ni curta ni peretzosa m'he posat a aplegar les meves 35, per la il·lusió de veure-les juntes i per compartir-les. Podrien ser 23 o 54, però que hagin de ser 35, limitades com els sonets o els haikus, té la seva gràcia...

TOT COMENÇA A LA INFANTESA (NO PER OBVI MENYS VERITAT)

Heidi (la primera primera que recordo al cine)

La dama y el vagabundo (l'escena dels espaguetis està entre les meves millors escenes de tots els temps)

Dersu Uzala (la primera pel·lícula adulta sent nena)

Programa doble famós: Quién puede matar a un niño i Niñas al salón (descobrir que ta mare també s'equivoca, sempre ha estat una mica Bambi, veuràs després). Per cert, la peli que més m'ha aterroritzat de gran ha estat Funny Games, hi veig un paral·lelisme en la violència com a joc.

Grease (a les nenes de 10 anys ens agraden els nens -i el Travolta-, els nens no s'han assabentat de res)

Atenció, la Sara veu que estic fent un post sobre cine i pregunta "podem posar colorins? "has posat Star Wars?"
 
L'APASSIONANT MÓN DE LA PARELLA

Conflictes inicials: trobar-lo

High Fidelity (veure que tenia el llibre a casa seva la primera nit va ser un gran senyal, que ens agradés tant la peli als dos va ser definitiu, no diré que dec la meva parella al Nick Hornby i al John Cusack, però...)

Atenció, moment de reflexió, sembla que l'Anakin es tornarà dolent perquè no té la confiança que tindrà el seu fill, el Luke "Skywalter".

Jules et Jim (gran escena la de la Jeanne Moreau cantant "le tourbillon de la vie", una peli tràgica, perdéu)

Blade Runner (emparellar-se amb un possible replicant, que acabarà en ex (no sé com van acabar, en Deckard i la Rachel). La inevitable gran escena, la de les llàgrimes a la pluja i jo plorant pels carrers de Londres, mentre plovia, tot recordant-la. De joves som molt pel·liculerus, no?).
 
Conflictes avançats: conservar-lo

Ficció (ets gran, Cesc Gay)

Si fuera fácil i Blue Valentine (dos films molt recents sobre un mateix tema, les gràcies i desgràcies d'una parella de llarga durada, i amb dos finals diferents, en coherència amb el gènere de cadascun, comèdia romàntica un, drama l'altre).

PROGENITORS UNA MICA CINÈFILS

La sal de la tierra (la consciència social i ma mare. Dos cops hem vist la pel·lícula juntes)
West Side Story (l'amor per la vida i ma mare. Boy, boy, get cool boy... fantàstica)
Mones com la Becky (la bipolaritat i ma mare, la nostra malaltia, portada amb dignitat)

Yo maté (hagués matat per aconseguir-li aquesta pel·lícula al meu pare, que va veure rodar de petit. No va caldre, el meu jefe va autoritzar fer-ne una còpia en VHS que li vaig portar al meu pare amb tota la il·lusió, va ser emocionant, no havien passat tants anys des que ens portàvem a matar)

JA HO DEIA ARISTÒTIL, NO HI HA RES COM L'AMISTAT

Thelma i Louise (llibertat, complicitat, autofoto, si de cas canviem el final, que no hi hagi final, la Lali)

Happiness (una peli tan poc feliç per un d'aquells feliços 1 de gener que vam passar juntes, la Carme

Down by Law, La última noche de Boris Grushenko (perquè tenir un amic mascle és possible, el David).
 
CINE I FEINA, CURIOSA COMBINACIÓ

Things I Never Told You (estava treballant per promocionar la peli a la Berlinale, el 1996. Mai oblidaré quan, en el passi del mercat, el distribuïdor de Wanda em va dir que li digués a la Coixet que volia distribuir-la. Tampoc oblidaré aquella estona caminant amb l'Andrew McCarthy, un encant. La pel·lícula també ho és).
 
PASSEM EL RELLEU ALS QUE VÉNEN

Star Wars. El imperio contraataca: des que la Sara era ben petita, però ben petita, que el seu pare li feia la broma... "Yo soy tu padre". Crec que això l'ha començat a marcar, espero que per bé.

Rio. Un dels millors films d'animació que hem vist amb la Sara. Lluminosa, la Sara i la pel·lícula.

Toy Story 3: L'escena del gaaaaancho ens fa molta gràcia a les dues, crec que, posats a posar-li una mica de xitxa emocional, per mi simbolitza l'amor, allò que et salva, i que et salva amb alegria, el ganxo sempre estarà aquí, que lo sepas.
 
Crec que en porto 25, ara ve un BONUS FILM, que ja no puc més, vaig a sac:
 
Manhattan
Another Woman
The Wall
El Show de Truman
El apartamento
Le rayon vert
Un tranvía llamado deseo
I em queden 3 per dir 3 cinemes, en això no has pensat, Miralles!: RIO, VERDI I ICÀRIA.
 
 
PS. Si algú s'ha llegit tot el post que sàpiga que em fa molta il·lusió, que té molt mèrit. Però alguna escena hauríem de posar, no? ja sé quina.
 
 
 


GRANS ESCENES

My Beautiful Laundrette, Stephen Frears, 1985 (Allau)



Love and Death, Woody Allen, 1975 (XeXu)



First Blood, Ted Kotcheff, 1982 (Joan Gasull)

 

Pride and Prejudice, Joe Wright, 2005 (rits)



Poltergeist, Tobe Hooper, 1982 (Aris)

 

Easy Rider, Dennis Hopper, 1969 (Alba)



The Philadelphia Story, George Cukor, 1940 (Pombolita)



Los Bingueros, Mariano Ozores, 1979 (Pombolita 2)



Bigas Luna



Le goût des autres, Agnès Jaoui, 2000 (Carme)


 
Jules et Jim, François Truffaut, 1962 (Elfree)



Mars Attacks!, Tim Burton, 1996 (Pons)

 

Remando al viento, Gonzalo Suárez, 1987 (Helena)



También la lluvia, Icíar Bollaín, 2010 (Mercè)



Two For The Road, Stanley Donen, 1967 (Glòria)



Before Midnight, Richard Linklater, 2013 (Sergi)



Life of Brian, Terry Jones, 1979 (Josep)



Höstsonaten, Ingmar Bergman, 1978 (Eduard)

 
 
 
West Side Story, Robert Wise & Jerome Robbins, 1961 (M. Roser)
 
 
 
Grease, Randal Kleiser, 1978 (Glò)
 
 
 
Ruby Sparks, Jonathan Dayton & Valerie Faris, 2012 (Sílvia)
 

 
 
Novecento, Bernardo Bertolucci, 1971 (Clidi)
 

 
 
Exotica, Atom Egoyan, 1994 (Enric)
 

 
 
La vita è bella, Roberto Benigni, 1997 (Lali)
 


 
 
Il Gattopardo, Luchino Visconti, 1963 (Carme)
 

 
 
My Life Without Me, Isabel Coixet, 2003 (Cantireta)
 

 
 
Inside Job, Charles Ferguson, 2010 (Marta)
 
 
 
Chariots of Fire, Hugh Hudson, 1981 (porquet)
 
 
 
A Night At The Opera, Sam Wood, 1935 (Jp)
 
 
 
Un homme et un femme, Claude Lelouch, 1966 (Ona)
 

 
 
Le voyage dans la lune, Georges Méliès, 1902 (sa lluna)
 






73 comentaris:

  1. Molt d'acord amb la majoria d'elles, però la Convenció de Ginebra hauria de prohibir passar a una criatura un xurro com "L'amenaça fantasma".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa especial il·lusió el teu comentari, Allau, perquè és un cinèfil acabat (acabat no, eh?, que vull llegir les teves crítiques durant molt i molt de temps).
      Doncs la mossa ha sortit prou contenta del visionatge, però com les tres clàssiques, res, això ja ho té clar.

      Elimina
  2. Jo m'he llegit tot el post de principi a fi, i per demostrar-ho diré que m'ha fet molta gràcia això de 'ni curta ni peretzosa', perquè tinc un amic que ho diu així, i com que m'he empassat fins i tot el vídeo diré que la versió en xinès, és com si haguessin posat una cinta de casset al revés.

    Quines coses que fa el Miralles aquest, toca tots els pals. Pel que fa a la teva llista, com que he de reconèixer que sóc mal cinèfil i fa uns quants anys que no li faig ni cas al gènere, em quedaré amb 'L'última nit de Boris Grushenko'. Una nit qualsevol de fa molts anys, ja retirava a dormir. Mon pare va canviar de canal i començava aquesta pel·lícula de l'Allen. Era curiós, generalment la que es quedava fins més tard era ma mare, i jo amb ella. Però em va encuriosir la pel·li, en aquells moments havia vist molt poc del director. La veritat és que mon pare i jo ens vam fer un tip de riure, era tan absurda que no podia parar. 'Sortint d'aquí aniré a la seva habitació. Molt bé, jo aniré a la seva!'. Ains...

    El cas és que se'm va gravar com una pel·lícula completament hilarant. Temps després la vaig tornar a veure emocionat i no em va fer ni una desena part de gràcia. Però igualment, és una història que tinc amb una pel·li concreta, i això no passa sovint. I aquí te l'he colada, fent-me una mica l'interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs em fa especial il·lusió el teu comentari perquè ets poc cinèfil :DDD

      Realment, és molt divertida, aquesta peli, vam riure molt amb el David, com tu amb el teu pare. Mira, buscaré alguna escena i la penjaré. Em tornaré a escoltar el Darth Vader en xinès, igual hi ha un missatge satànic que ens estem perdent...

      M'acabaré comprant el llibre del Miralles, què t'hi jugues... trobo que aquest fenomen de la confabulació fa molt pel teu blog, think about it ;)

      Elimina
    2. Home, sempre hi ha un motiu pel qual ens surt d'escriure els posts, de vegades gairebé ens hi veiem obligats. Si a tu t'agrada el cine, havies pensat fer una cosa així i de sobte al teu voltant tothom parla de pel·lícules i descobreixes aquest llibre, per força l'has d'escriure! A mi m'ha passat alguna vegada que tinc un post pensat però, a l'hora d'escriure'l, el que me'l va fer pensar ja ha passat i fora de context no trobo la manera d'escriure'l. Però més endavant es dóna una circumstància en la que hi torna a quadrar, i surt sol. No sé si és exactament el mateix, però que de vegades no podem fer altra cosa que escriure la nostra idea, això està clar. Hi donaré voltes, potser sí que es pot convertir en un post, però dóna'm un cop de mà per fixar els punts clau, no?

      Com van els missatges satànics, avança la investigació?

      Elimina
    3. Doncs sí, està clar que té a veure amb l'atenció, és allò típic de veure embarassades per tot arreu quan estàs embarassada, però no deixa de ser un fenomen curiós, com si ho atraguessis (el llibre aquell que va tenir tan èxit, "El secret", que és bastant abominable, anava una mica per aquí, però fins a la ridiculesa).
      Sí que té pinta de caset al revés, però no aconsegueixo desxifrar el missatge, catxis.

      He penjat un vídeo i he tingut una idea. Aniré penjant vídeos de grans escenes, les que em digueu i les que em vinguin de gust, oi que és maco??? Gràcies per ser per aquí, XeXu, és un plaer.

      Elimina
    4. Ja me l'he mirat el vídeo, que segueixo per aquí, hehehe. M'ha tornat a fer riure, qui sap, potser a la tercera en torno a gaudir com el primer cop. Quina parella amb la Keaton! El diàleg delirant, i la reflexió-monòleg posterior són brutals. Tota la pel·li és així, jo crec que la paraula que defineix la pel·lícula és justament aquesta: delirant.

      És una bona idea, espero que tinguis molts comentaris, i a veure quines escenes tries. Per cert, una de les altres pel·lis de la llista en la que he parat un moment és Blade Runner. És la meva eterna pendent, encara no l'he vista, i això que la tinc per casa. Tothom en parla meravelles. Jo, fidel al meu estil, vaig voler llegir el llibre en la que es va inspirar, i em volia tallar les venes. En aquest cas sí que hauré de veure la pel·lícula algun dia. Potser ara que hi he pensat seria el moment. Bé, que m'hi has fet pensar.

      Elimina
    5. L'has de veure, Blade Runner! Jo em vaig llegir el llibre després i m'agrada molt més la pel·lícula. Em sembla que és inevitable posar l'escena mítica... la posaré però si de cas no la miris, val? O potser poso una altra escena, sí, potser una altra. Ja saps, si et fa il·lusió alguna altra escena m'ho dius i la penjo. Em posaria a penjar ara com una boja però millor m'espero si hi ha suggeriments...

      Elimina
    6. Ja he vist Blade Runner, apa. Has vist que ràpid? No està malament, dóna més sentit al llibre, encara que no s'assemblen gaire, però tampoc no la posaria com a pel·li imprescindible. A més, a dia d'avui es veu tan antiga... Serà que no m'agrada el gènere?

      Elimina
    7. Ostres, potser abans de veure-la t'hauria d'haver presentat el meu ex :))
      Bé, espero que encara que no t'hagi agradat molt, t'hagi agradat veure-la, jo no la veig antiga, no sé si és qüestió de gènere, per a mi és un clàssic... en fi, ja saps, tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja.

      Elimina
    8. Quan vaig sentir aquesta frase no vaig poder evitar pensar en la cançó dels Piratas 'Promesas que no valen nada' que m'agradava molt. Jo que pensava que era d'ells això de les llàgrimes en la pluja, i resulta que citaven un clàssic. Quines coses.

      Elimina
    9. Bé, és igual que sigui d'ells o una cita, és una imatge ben maca i ben trobada... No coneixia aquesta cançó, la veritat és que s'enganxa, sempre descobrim coses per aquests barris, gràcies ;)

      Elimina
  3. Tot llegint i repassant la historia cinèfila meva m'adono que les pelis que més m'han marcat són pelis ja velles i ara no sé si ha canviat el cinema o els meus gustos. Sempre he estat amant del cinema per no pensar massa i que em faci distreure, potser per això he estat fan de bond, rambo i altres del mateix estil. Ja sé que això em col·loca en una pila de cinèfils de poc criteri però m'agrada l'acció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, cinèfil és aquell a qui li agrada el cine, encara que tingui aquesta connotació d'entès i refinat i tal, així que, encara que a mi l'acció no m'agrada gaire, ara mateix et busco una escena, bon diumenge, Joan, gràcies!

      Elimina
  4. ooh! quuin post tan i tan xulo!! et copiaré, que lo sepas!!!!
    xò han de ser 35???? son moltes, gairebé una per any de vida (bé, i una mica més, que estic apunt dels 37).

    I m'han vingut moltes ganes del llibre del Miralles. Xò ara no sé què fer, si fer el post abans o després?

    Com a mínim, coincidirem amb tres, ja veuràs, ja... xò t'asseguro que té pinta que la meva llista serà força cursilona.

    Ah, i fas posar babejar amb això de promocionar Cosas que nunca te dije... quina enveja i quins bons records!

    Diga-li a la Sara que quan vagi en metro a pl Catalunya, el transbordador entre linia 1 i 3,.... és el falcó mil·lenari!! ja ho veruàs, ja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moooltes gràcies, rits, la veritat és que m'ho he passat teta fent-lo, m'encantarà que el copiïs (ves que el teu post sobre anar al cine no m'hagi influenciat, també :)

      Això de les 35 no té més importància que la coincidència amb els 35mm, fes les que vulguis, esclar, a més, ara amb el cinema digital això dels 35mm està en vies d'extinció, cada vegada hi ha més 2D i 3D...

      Ai, sí, quan vaig començar a treballar al Departament de Cultura, als 25 anys, vaig entrar a Catalan Films & TV (que ara depèn de PROA, les associacions de productores), 3 anys. Vaig poder pujar per la catifa vermella de Cannes, veure pel·lícules, conèixer gent intereressant i cinèfils per passió i per coneixement, vaja, que hagués pagat per treballar. També vaig tenir les primeres depressions, no tot va ser tan bonic. I de la Berlinale tinc molts bons records i alguna anècdota diver, com quan a la sortida d'un taxi, tota mudada jo amb un vestit per una party em vaig ficar en un senyor toll i vaig quedar xopa fins a dalt.

      Benu, ja paro amb les batalletes, et busco una escena, a veure què surt... en això del falcó m'hi he de fixar, que hi passo cada dia!

      Elimina
    2. ooooh! quines ganes de veure cinema que porta tants enllaços de pelis!!!! xulíssim!

      m'encanta l'escena i la música que l'acompanya. Wright és un gran director que cuida tant la fotografia que és sempre brillant. L'escena quan Darcy es declara tb m'encanta. Defuig de la trobada en una casa, que podria ser més fred, i provoca l'escena en una capella, amb la pluja que evoca tot el romanticisme, tristesa i tendresa del moment. Gran, molt gran http://www.youtube.com/watch?v=DNZ5NXKtdxs&feature=share&list=PL9FA5FA4BCE9C8E07

      Elimina
    3. Gràcies, rits, m'ho he passat la mar de bé :)
      Saps, la teva pel·lícula és l'única que no he vist de totes les que he penjat (be, Before Midnight tampoc, que encara no s'ha estrenat...). L'hauré de veure one of these days! Ara, trobo que el Colin Firth és el Darcy de veritat (com ja sap la Bridget...).
      Déu n'hi do la remullada!
      Kisses!!

      Elimina
  5. ja ja molt be, jo també dic "soy tu padre" a la meva. Ja està una mica farta de la brometa, ja es adol·lescent, però, ara li agrada pulseres vermelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia, fer la mateixa broma, em sembla que la Sara també se'n cansarà un dia d'aquests :) Ep, Polseres vermelles, està molt bé, a veure què en fa l'Spielberg, no? Et poso una escena d'una peli produïda per l'Spielberg que segur que t'agrada... (no sé si a la teva Sara també).

      Elimina
  6. Ueee!!! Tinc mèrit sol per haver llegit tot el post! :P Mira... ja sé que potser és un pecat perquè sent comunicadora audivisual no són gens (però gens) cinèfila, és més, m'adormo a totes les películes que començo a mirar per la tele i al cine hi vaig un cop a l'any (com a molt!!). Ara, quan era petita sí que tenia unes pel·lícules que me les mirava tot sovint... Solo en Casa 2, liberad a willy i betoven :DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ueeee, això és allò de en casa del herrero cuchillo de palo! Benu, encara ets jove i igual un dia d'aquests reprens l'afició que tenies de petita. Vaig a buscar-te algo al youtube (com m'agrada això de fer de video jockey!!), petonets d'estrelles.

      Elimina
    2. hehehe!! La cançó és xula i mira, si és una peli de moteros que viatgen segur que m'agradaria! Me l'apunto per veure-la un dia d'aquests! :-)) Gràcies!!!

      Elimina
    3. Saps, a la feina un cop vam fer un muntatge d'adjudicar pelis a persones (una mica el que estic fent ara) i a mi em va tocar Easy Rider, t'he volgut passar el relleu, et veig una mica així :)

      Elimina
  7. Veo que hemos coincidido hablando de peliculas, yo me limito a recomendar Blue Valentine y Searching for Sugar Man, pero de tu lista, será por edad, excepto los clásicos, no coincido tanto, ya que la saga de Stars Wars, ni la he visto (me aburre mucho el género, sobretodo en cine, menos en literatura) y de Woody Allen, creo que lo que menos me hace gracia es ese tipo de pelis como "la última noche de Boris...", en cambio adoro "Manhattan" y, mi favorita es "Misterioso asesinato en Manhattan", en fin, que para gustos los colores, como se dice vulgarmente.
    Por Nick Hornby, tengo debilidad como novelista y guionista, y "An education", me encantó, si nos has leído "Naked Julia", te la recomiendo.
    De niña,soy del 55, -la prehistoria-, me encantaban las entonces ya antiguas de Cukor y así, pero recuerdo una pelicula que me gustaba mucho y ví un montón de veces, que se llamaba "La taberna del irlandés" de John Ford.
    No sé porqué.
    Y odio las del oeste y violentas pero me ha encantado "Django desencadenado", o sea que soy pura contradición.
    Con cada una de mis hijas, tengo una pelicula favorita, con la tercera fue, "101 Dalmatas"; ella, con tres o cuatro años la miraba e al mismo tiempo, iba avanzando en voz baja los dialogos que se sabía de memoria.
    Con la segunda vimos 300 veces "Cariño he encogido a los niños" y nuestra escena favorita, que ella intentó copiar, era cuando el padre fabricaba un artilugio volador para encontrar a los niños en el jardín sin chafarlos.
    Con la primera estrenamos todo y cómo no, a Disney, y lloramos mucho con el pobre Dumbo y su mamá. Momento culminante: cuando sacaba la trompa desde el carromato-prisión, para acariciarle.
    Eso ya era un drama y los "¿porqué?" dramaticos de mi hija, tenían la misma intensidad aunque ya fuera la sexta vez que viéramos la pelicula.
    En fin, el cine..., nos encanta a todas y si podemos coincidir, algo cada vez mas díficil, las cuatro, en una buena peli, es fantástico.
    Disfruta con Sara; sin tener mucho que ver me has hecho recordar esta entrada de hace un tiempo:

    http://unavecina.blogspot.com.es/2010/01/hoy-6-de-enero-en-mi-casa-se-acaba.html

    ¡Feliz primavera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que post tan bonito, las piernas amontonadas de tus hijas, las risas de las pelis malas (cómo olvidar un filme de culto como Los bingueros, por cierto), ésta es la parte más emocional del cine que contaba yo en el post, y que tú cuentas tambíén con las películas que tienes con cada una de tus hijas, ese vínculo especial a través de una ficción. Bueno, hoy pensaba que no tengo conexión cinéfila con mi hermana, pero da igual, nos montamos cada película hablando por el whatsap...

      Veo que coincidimos bastante en gustos (también me gustó mucho Django, y no me lo esperaba!), y hay algunos clásicos que me encantan, me encanta Cary Grant, de hecho pienso que los actores y las actrices son muy importantes y no lo he comentado...

      Me gusta que te guste Nick Hornby, me cogió fuerte durante una época, me leí los quatro primeros libros (incluso fui a una conferencia suya en el British) y no he vuelto a retomarlo. A ver si vuelvo.

      Feliz primavera para ti y tus Ppp, también!!

      Elimina
    2. No te lo vas a creer, pero salgo en esa pelicula mítica, Los Bingueros. Exactamente n la cola de entrada al bingo, gran papel sin frase que me pagaron muy bien y compensó el rollo de rodar toda una noche. Era muy joven y muy mona y tenía un nvio actor. También hice un prospecto para un anuncio de preservativos, que por suerte debía de ser para uso interno de m médicos y ats. Qué carrerón, menos mal que no me he dedicado, eso si, mi hija 2 es actriz, aunque tiene mas nivel que yo: sale en las Polseres. Vamos bien...

      Elimina
    3. Que fueeeeeeerte!!!!! Suerte que he dicho que era de culto jajajaja. Esto se merece un homenaje, a ver si te encuentro en el youtube, ya veo que sois una familia de artistas!

      (Por cierto, a propósito de preservativos, ya sabes que Bill Gates ha ofrecido una buena suma para el que los mejore... por si te animas... :DD)

      Elimina
    4. No hace falta que la busques, he procurado olvidar alguna etapa de mi vida y tampoco me vas a reconocer, de hecho ni yo me reconozco.
      En cuanto a los preservativos así de pronto, no se me ocurre nada , ya pensaré.
      Mira mi niña que mona aquí, pero dale dos veces que no se porqué a la primera, no sale...
      http://rollingstone.es/noticias/view/estreno-rs-siempre-esperandote-de-carlos-sadness-con-ivan-ferreiro

      Elimina
    5. Es muy guapa, y el video triste y bonito (una pequeña película, no de comedia romántica precisamente...) y la canción me ha gustado, no conocía a este músico(Sadness!), un beso.

      Elimina
  8. Jo sí que he llegit el post, però m'he saltat els vídeos!!!

    Em sembla difícil triar pelis, igual de difícil si són 35 que si són més o menys. Segur que sempre n'hi hauria alguna que és importantíssima i que no em ve al cap... :) Hauria de ser una llista amb rectificacions possibles!!!

    Ara que n'hi ha unes quantes de les teves que hi serien segur, segur:

    Heidi
    La dama y el vagabundo
    Dersu Uzala
    Jules et Jim
    Manhattan
    West side story

    i afegiria

    Matar un ruiseñor
    Un lugar en el mundo

    Alguna del Bergman que m'encantava, però no totes.
    Més del Woody Allen, però tampoc totes.

    I moltíssimes menys conegudes, de cine francès, que d'aquelles de vida quotidiana, que la transformen en màgica... però em costa triar-les, molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ara hi ha més vídeos, i n'hi haurà un per a tu, que no serà ianqui, que m'està sortint molt americà...

      Coincidim molt, eh? Sí, això de la llista és una mica absurd, però és una mica com un joc, de tota manera, et faig cas i les 7 darreres pel·lícules són mòbils (avui ja he canviat El tercer hombre per La vida és bella).

      Recordo un cicle de Bergman a la Filmo quan estava a Travessera de Gràcia, potser vam coincidir i tot, em van agradar algunes (El manantial de la doncella em va impactar, és molt dura).

      El Woody Allen sempre m'ha agradat molt, bé, quasi sempre, de fet, l'última que em va agradar molt va ser Melinda i Melinda, que veig que és del 2004, ja fa d'anys! Com m'enrotllo, eh? A veure què trobo de cine francès pel youtube (gràcies, Youtube), gràcies, Carme!

      Elimina
  9. fa temps que no estic al cas del cinema, però has mencionat un bon grapat de pel·licules boníssimes...fent una tria rapida em quedo amb Jules et Jim.....i Blade Runner, ben diferents totes dues....i amb west side story que em va impressionar molt quan la vaig veure....bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que també t'agradin, Elfree! Ara mateix et dedico la Jeanne Moreau cantant Le tourbillon de la vie, bon dilluns! petons!

      Elimina
  10. A part de l'imperi contraataca no coincidim gaire en gusts, si haig de reconèixer que n'hi ha que si que son bones, però pel meu gust no per estar en el meu top 35. De fet no tinc top 35 però tinc filmaffinity

    ResponElimina
    Respostes
    1. El filmaffinity és dels que primer surt quan busques una peli, va molt bé! Iep, això no pot ser, alguna coincidència més hem de tenir, estic pensant en una peli... a veure si l'encerto...

      Elimina
  11. Jo fa anys que no vaig al cine, ni em miro cap pel·lícula sencera. L'última, Bon apetit. Les pel·lícules que més m'han agradat, però, normalment són les versions d'algun bon llibre. Pride and prejudice, i sobretot també The remains of the day.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Helena, fa il·lusió veure't, bé, això va a gustos, esclar, nosaltres nem un cop al mes, més o menys... The remains of the day és molt maca, me la vaig llegir, també. A veure què trobo demà, ara me'n vaig a dormir, que és molt tard! Bona nit, Helena!

      Demà us responc, Mercè i Glòria, Gràcies!!!

      Elimina
  12. Ostres Gemma, per ara no coincidim gens ni mica en els gustos cinematogràfics! De les que has dit, les que més m'agraden són West Side Story, Thelma & Louise i La vida és bella. Haurem de fer intercanvi de DVD's!!

    No faré ara la llista de 35, però segur que n'hi haurien MOLTES d'en Ken Loach o del Costa Gavras. També del Clint Eastwood, com a director. I altres que em venen al cap ràpid: Erin Brockovich, Slumdog Millonaire, Persepolis, El pianista, Diarios de Motocicleta, Paradise Now, María, llena eres de gracia, La Haine, The Wave, Women Without Men, American History X, Elisa K, Salvador, La ciutat cremada, Azuloscurocasinegro, La lengua de las mariposas...
    I de petita m'encantava Karate Kid!

    Buf, vaia bajón. Fa massa que no vaig al cine!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que coincidim, Mercè, la majoria de les que cites m'agraden, sobretot Persépolis (molt) i La Haine... Elisa K la volia veure i encara no l'he vista i hi ha algunes que no conec, com Women Without Men o The Wave (sí que vaig veure Breaking de Waves, de l'animal del Lars von Trier...). Del Clint Eastwood trobo brutal Mystic River i també m'agrada molt Gran Torino, i el Ken Loach també, of course, i del Costa Gavras em va agradar molt La caja de música però encara no he vist Missing, que ja sé que és molt bona (ni El capital). Les tens??

      Hem de pensar una estratègia per anar més al cine!!! (bé, l'estratègia acostuma a dir-se avis, no?). Petonets

      Elimina
  13. Quin post tan currat! Me'l he llegit "de cabo a rabo".
    Jo, que ja tinc una edad, coincideixo en varies pel·lícules: "Jules et Jim", "Thelma y Louise", les del Wody Allen, i sobre tot "Con faldas y a lo loco".
    Ara no vaig gaire al cine. L'ultima que he vist "Con dos pistolas" m'ha agradat força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria! Que bona és Con faldas y a lo loco, quina peli més feliç.
      Vols dir Una pistola en cada mano, no? la del Cesc Gay, a mi em va agradar molt, crec que retrata molt bé els homes, em sembla a mi, vaja!
      Gràcies per llegir-te'l de cabo a rabo :)

      Em sembla que et posaré una road-movie, per recordar els kilòmetres que vam fer el dia de la calçotada, jeje, és molt bona, segur que l'has vista!

      Elimina
  14. A mi em costaria fer un post com aquest perquè és molt llarg i cal fer molta memòria i molts links (i a sobre amb colorins!). Hi ha algunes pelis que m'han agradat molt però em costa recordar-les quan em pregunten "quina peli em recomanes?". Doncs home, hi ha el Padrino, Cinema Paradiso, Casablanca, 2001 Odissea a l'espai i també alguna de "recent" com... no sé Looper, Inception, Matrix, Memento o Before Sunset (i Before Sunrise, que més o menys són la mateixa peli i ja no les distingeixo).

    Però el que volia comentar-te és això d'Star Wars que sempre dóna lloc a la pol·lèmica. Mira, jo havia vist fa anys les 3 úniques pelis d'Star Wars. I llavors va sortir la nova, l'Amenaça Fantasma (realment era una amenaça per a la saga i una mica fantasma també) i la vaig anar a veure al cine i vaig dir "renoi, quin ***** de peli. Aquí no m'hi veuen mai més".

    Després, un altre dia, amb uns amics vam quedar per fer un marató d'Star Wars (les 3, les de veritat). Vam començar cap a la mitjanit i durant la primera hora de la primera pel·lícula ens vam quedar tots clapats. Des d'aleshores ja no he tornat a veure res d'Star Wars, més enllà de les paròdies típiques de totes les sèries de ficció modernes "x, yo soy tu padre". I ja no sé si m'agrada o no, Star Wars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Sergi, a mi no em costa gens, de fet és un dels posts amb els que m'estic divertint més ;)

      Totes les que pelis que cites m'agraden, sobretot Casablanca. Looper no l'he vista. I també m'agrada molt Before Sunset/Sunrise (em passa com a tu, que no recordo quina és quina). Saps que ara han fet la tercera part, no? És genial que cada 9 anys facin una pel·lícula d'aquesta història, perquè els actors, que també són personetes, també es van fent grans i també els passen coses... A veure com acaba la cosa, ja comentarem.

      Saps que la Sara, en un moment del cap de setmana, ha dit "M'estic enamorant d'Star Wars"? Ara, em preocupa que us adormíssiu amb les de veritat, si arribeu a veure les preqüeles no dureu ni un quart d'hora.... Jo no és que sigui molt molt fan, realment, però carinyu sí que li tinc a la saga, i ara amb aquesta febre que tenim per aquí quasi que hi estic obligada.

      Sergi, repeteix amb mi, "m'agrada Star Wars".

      Elimina
    2. Sergi, tinc la sensació que m'he/ens he spoilejat, amb aquest tràiler del Before Midnight, a qui se li acut...

      Elimina
    3. No recordava haver vist la dedicatòria, ni tampoc haver comentat aquest post. No he mirat el trailer, per si de cas m'espoilejo. Un cop hagi vist la peli, tornaré aquí per mirar el trailer (si me'n recordo, que la meva memòria sembla un formatge emmental).

      Elimina
    4. Sergi, si la teva memòria és com un formatge emmental, quan t'arribi la segona part del llibre, ja no recordaràs la primera! (ehhh, però has anat a parar al post correcte, així que alguna cosa recordaves :)

      Elimina
  15. Hellegit el post íntegre -i això que ara mateixsem'enganxen els ullets, que vaig força cansat-, i encara que no he vist les seqüències m'he llegit de quina pel·li són. M'ha sorprès la quantitat relativament gran de pel·lícules que no conec, encara que just quan has anat a sac hem coincidit en totes.
    Jo podria afegir-ne tantes!!!
    Però vaja,deixa'm dir-te que no podria ser el que sóc -potser- sense haver vist "Raíces profundas" ("Shane"), "Matar a un ruiseñor", "Casablanca", "La guerra de las galaxias" (la 1a que és la 4a, suposo), tantes de Bergman..., "Ordet", uuuuuuuuuuuufff, ara veig que has fet una tasca molt dura resumint. Bé, no puc acomiadar-me sense esmentar "Ciutadà Kane". La millor, penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, per moltes llistes que fem sempre ens en deixem, Ciutadà Kane és molt bona, és veritat, per molts la millor (per cert, no sé si has llegit "Arcadia todas las noches" del Cabrera Infante, que parla del Wells), però a mi m'emociona més The Third Man, per exemple, (que ja sé que no és del Welles però com si ho fos...), en fi, no sé, jo crec que potser molts de nosaltres tenim 20 o 30 pel·lícules preferides o que ens han "marcat" pel que sigui, "que no podria ser el que sóc -potser", i després un centenar que ens agraden molt... i les que ens queden... Ordet és d'aquelles de la carpeta de pendents i ara hi afegeixo Raíces profundas (aquest és l'altre objectiu ocult del post, farcir la carpeta de pendents :) Potser algunes de les que estan per venir formaran part del selecte grup de les 35 ;) En fi, no sé què m'ha donat amb els números si jo sóc de lletres... i imatges en moviment!
      Per al teu vídeo, he dubtat entre El ángel exterminador, genial, però els fragments són molt llargs, i aquesta que he posat al final, que vaig veure de joveneta, massa joveneta. Bona nit, mestre reusenc.

      Elimina
    2. Se m'ha erissat el pèl només de reviure aquesta escena -els dos Bergman, és clar :-). Crec que no es pot dir més amb menys paraules(...Liv Ullmann!!!)
      Sobre Raíces profundes, sento dir-te que jo crec que fas tard, que és d'aquelles que o veus d'infant o ja no tindrà mai el mateix regust. Una mica com Matar un ruiseñor.
      Gràcies, mestressa!

      Elimina
    3. M'alegro que t'hagi reagradat... Doncs Matar un ruiseñor l'he vista de gran i és veritat que no és una pel·lícula que m'hagi marcat... no ho sé, si mai la veig, et diré què m'ha semblat. It's a deal.

      Elimina
  16. Hola Gemma, he llegit tot el post, però he de confessar que no he mirat els vídeos, veig que ets tota una cinèfila. A mi em sembla que em costaria fer un llistat, tot i que coincideixo amb algunes...

    A mi m'han encantat:
    Dublinesos
    Dersu Urzala
    West Side Story( la primera que vaig veure en un cinema de la capital, l'Aribau.
    Manhattan
    Matar un ruiseñor
    Memòrias deÀfrica
    Els ponts de Madisson
    Como agua para chocolate
    Tomates verdes fritos
    El color púrpura
    Fresa y chocolate
    Casablanca
    La reina de Àfrica
    Entre d'altres...
    El que si et puc dir, és que no m'agraden les de Boody Allen, ni les de terror.

    D'aquestes n'hi ha que les he vistes tres o quatre vegades, de totes maneres a mi, més que anar al cinema, m'agrada veure-les a casa , ben repapada al sofà.

    Bona sessió de tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, veig que no t'agrada Woody Allen però si Manhattan, eh?? I tens raó, amb aquella escena de les coses per les que val la pena viure... També coincidim en altres. Les de terror com més gran em faig menys m'agraden, però hi ha haver una època amb Viernes 13, La matanza de Texas i aquestes coses edificants.

      Crec que és el moment de posar West Side Story, potser hauria de ser de visió obligada a les escoles... (bé, millor no obligar, li he posat unes escenes a la Sara, amb una mica d'explicació, i sembla que li ha agradat "per què ballen tan bé els de Puerto Rico?")

      Jo prefereixo el cine però al sofà de casa també s'hi està bé, i tant! Petonets!!

      Elimina
    2. Ai, em vaig fer un embolic amb els noms, la peli que m'agrada és Philadelphia...En les del Woody, em pot agradar algun moment puntual, però no el conjunt...

      Elimina
    3. És estrany aquest lapsus... Philadelphia em va agradar força (ara estic escoltant la cançó de l'Springsteen). Em fas pensar que hi ha pel·lícules que t'agraden i hi ha pel·lícules que t'agraden sobretot per alguna escena. Per exemple, a mi m'encanta, però molt, l'escena de la cançó Raindrops Keep Falling on My Head, amb el Paul Newmann i la Katharine Ross, a Dos hombres y un destino, en canvi no recordo que la pel·lícula m'agradés tant, l'hauria de tornar a veure... Curiós. Petons.

      Elimina
  17. ei, me l'he llegit quasi tot el teu post...

    ara et sorprendré: m'encanta el cinema anglés i durant una època me les empassava totes (al Verdi), també em molen les pelis d'amors impossibles (Un corazón en invierno), i les d'amors possibles també (Tienes un imeil).
    La meva primera i oblidable: Blancaneus i els set nans, a primera fila (horrible!) i a la faldeta del meu germà que em tenia mania (horrible també)
    La segona: ET vaig fer cua i es van acabar les entrades just quan em tocava així que vaig seguir fent cua per a la propera sessió, quina paciència teníem aleshores!
    La tercera i inoblidable: Oficial i Caballero, amb totes les nenes de la classe i soles! divina adolescència!
    Però tot això era abans, ells meus gustos han variat amb l'edat i ara veig moltes de dibuixos animats (d'acord amb el que dius de Rio) la nostra peli de capçalera és sens dubte Bojos pel surf l'hem vist mil vegades!

    I d'adults tot el que em faci riure i fugir de la realitat, destacaria:
    Odette
    Cuatro bodas y un funeral
    Notting Hill (no riguis!)
    Holliday (que et veig!)

    I això és tot de moment, hi ha molt més però ara no ho recordo...

    ei, surt en algun lloc que soc la Glò?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glò, (surt Glò quan preguntes si surt en algun lloc que ets la Glò :)

      Després de llegir el teu comentari atentament i íntegra, em vénen al cap dues cosetes:

      - l'escena que m'has inspirat (no sé si t'agradarà però ja saps que les connexions neuronals van com van...)

      - Que mentre l'Aina i la Sara veuen l'Amenaça Fantasma podríem anar al cine, no?????

      Petons!

      Ah, hem de veure Bojos pel surf!

      Elimina
  18. No sé què passa que no puc penjar res... demà hi torno again, Sam (em sembla que tanta borratxera cinèfila m'està afectant el cervell... :o)

    ResponElimina
  19. Quina currada de post, Gemma! L'altre dia vaig veure "Quien puede matar a un niño" i vaig pensar molt en tu de petita amb ta mare al cine. Estic totalment d'acord amb tu "Funny games" fa posar la pell de gallina.

    Ah, i segur que la Sara heretarà el teu bon gust pel cine, ja apunta maneres ;)

    Un petó des de Cancún!

    ResponElimina
  20. Ostres, quina il.lusió que m'escriguis des de Cancún, deus estar moníssima amb el barret mexicà!

    Doncs sí, aquestes dues pel.lícules són per posar els pèls de punta. Un dia d'aquests em miraré el final de Quién puede matar a un niño (com pots imaginar, ma mare em va treure de la sala abans que s'acabés, me'n recordo perfectament... després vam tornar a entrar per Niñas al salón, amb unes nenes una mica crescudetes, per cert...)
    L'altre dia li vaig posar l'escena dels marcianitus de Mars attack a la Sara i després no podia dormir, la pobra, ja li podia dir que era de broma... (ara m'he recordat a aquella de l'anunci, cómo me parezco a mi madre...) La Sara apunta maneres, i nosaltres li reforçarem ;)

    Has vist que et vaig dedicar Ruby Sparks? Si no l'has vista i la vols veure, no miris l'escena, que és molt spoilejadora.

    Besitos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No l'he vista, no... Gràcies, mai m'havien dedicat una pel·lícula, uoooh. Ja tinc ganes de veure-la!

      Elimina
    2. Ooooh, I like it very much!!! L'acabo de veure ara mateix i l'he trobat genial. Mai no és massa tard per tornar a començar, i escriure és un acte de màgia, com l'amor. Una història meravellosa i profunda alhora. Moltes gràcies per dedicar-me-la i descobrir-me-la. Un petonàs

      Elimina
    3. M'alegro molt que t'hagi agradat, l'escriptura té molt poder ;)

      Ara estaré uns dies missing estudiant, però aviat ens trobarem per aquí, petons, Sílvia!!

      Elimina
    4. Ànim, bonica!! I molta sort! Jo també estic una mica missing últimament.

      Elimina
    5. Gràcies a lot! Ja ens retrobarem, fins aviat.

      Elimina
  21. Hola Gemma!!!

    Necessitaria la teva adreça de mail, pel meu Joc dels Si fossis, al qual et recordo que et vas apuntar, he, he, he...

    Me l'envies al meu? crosanas@gmail.com

    Gràcies, guapa!

    ResponElimina
  22. No l'he vist, la que m'has dedicat! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  23. For latest news you have to pay a visit web and on world-wide-web I found this web site as
    a best web page for latest updates.

    Check out my web site ... http://www.youtube.com

    ResponElimina