Ens ha fet molta il·lusió que la Marta ens hagi concedit aquest premi. Però és un premi que em crea un curtcircuit mental. M'agrada que em triïn però sóc incapaç de triar, sempre em deixo algú que no em vull deixar. Per això, encara que no seguim les normes, volem compartir-lo amb vosaltres.
.jpg)
És més, en un moment d'inspiració sense precedents, se m'ha acudit concedir-vos el Lobster, que és un premi alternatiu, individual i col·lectiu, com a reconeixement als blogaires amics pels bons moments, per fer-me pensar, riure, descobrir, emocionar-me... per tot això.
I per acabar, una frase de la Sara, que és la gràcia d'aquest blog :)
-Aquesta és l'última. I després una altra.
Efectívement, aquesta és l'última. I després una altra. La veritat és que la vida ens posa constantment en disjuntives com aquesta, a mi també em van donar el premi i vaig fer, amb les mateixes angoixes que tu, el que vaig poder, hi va haver qui ni em va contestar i altres que m'ho van agrair, per aquests últims hi visc, pels meus amics i també pels que no em van fer ni cas, que també compten com els meus amics.
ResponEliminaPerò és això, jo que he jugat als escacs t'ho puc dir, cada jugada nova és un punt de trencament amb tot allò anterior, és un nou repte i tant se val com la faces, el cas és fer-la, ja siga amb el Lobster o repartint el Liebster pertot arreu, el cas és fer-se'n responsable, una abraçada valenciana:
Vicent
Vicent, és curiós que un premi, fet suposo per donar a conèixer blogs i repartir alegries, sigui un repte, com dius tu, i ho és, el repte de triar o no triar. I suposo que acabem triant el que ens fa sentir millor, amb el que guanyem i el que perdem. Però si es tracta de premis, no perdem l'alegria, no?
EliminaUna abraçada!
Molt més bonic el premi Lobster, on vas a parar! Ens agrada aquest blog, i no només per les frases de la Sara, que sí, que és l'estrella, però sense tu que ens les expliques i desgranes tampoc no arribarien enlloc!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi el Lobster, jo el trobo molt mono!
EliminaGràcies per la floreta repartida entre la Sara i jo, però sóc conscient de qui té la gràcia aquí ;).
Millor el Lobster!! I amb arròs, què carai! :)
ResponEliminaSí, el Lobster té moltes possibilitats, sol, amb arròs, a la platja, sota l'ombra d'un cirerer... Que vagi de gust!!
EliminaGemma, felicitats pel premi, i gràcies per la part que em toca com a seguidor teu. A mi també m'han triat dues vegades pel "Liebster" aquest, però es fa difícil realment escollir cinc blogs, jo també passo, a banda que francament no hi crec gaire en això dels premis en cadena. Ens llegim!
ResponEliminaGràcies, Òscar i felicitats pel Lobster i felicitats pels Liebsters (quantes felicitats, no? :-) Sí que es fa difícil escollir, però pensa que dues persones ho van fer per tu, està molt bé. Això dels premis en cadena... no ho sé, potser al final tots els blogs estaran premiats, no? s'haurà d'inventar alguna altra cosa...
EliminaLa idea que al final tots els blogs siguin premiats és prou maca, més que una cadena seria una xarxa, que és el que som, de fet.
Eliminaboníssim els dibuix del Lobster, es teu? crec que es millor el premi Lobster i amb paella!
ResponEliminaSí que és bo, Aris, no, no l'he fet jo, ja m'agradaria! Després enganxo el link (How to draw funny cartoons). Amb paella va estupendu, va per tu!
EliminaEnhorabona pel liebster i molt original el lobster!!!! bon premi! m'encanta! visca la llagosta!
ResponEliminaElfree, gràcies, m'alegro que t'agradi La llagosta!! Te la donem amb il.lusió! :)
EliminaJo tb em quedo amb la frase de la Sara! fins la propera!
ResponEliminaSí, la frase de la Sara és el millor :-) Ens veiem!
EliminaHolaaaa, la meva intenció no era posar-vos en cap compromís....però mira a mi la llagosta m'agrada molt i molt! Aquest premi m'ha fet pensar en unes cartes que fa molt anys arrbaven....que començaven: "Eres afortunado, has recibido esta carta".....i aleshores tenies que enviar no sé pas quantes còpies i la carta acabava que si no ho feies t'arribaven un grapat de desgràcies. Jo quan ho vaig rebre el fet el que bonament vaig poder.... Tres petons i fins aviat
ResponEliminaEi, Marta, no, no et preocupis, al contrari, el que passa és que quan s'ajunta la indecisió amb la por a decebre és letal... i m'agrada que t'agradi la llagosta, aquesta és la idea, tornar una mica d'alegria als nostres blogaires preferits (encara que és una mica "quien mucho abarca poco aprieta"). Per què no donem un premi a qui inventi el premi ideal? :D
EliminaTres petons, ens veiem pel barri!
Suposo que em puc sentir agraciat -o regraciat- també . Acceptaré llagosta com a animal de companyia. I a per la següent!
ResponEliminaI tant, t'estàvem esperant la llagosta, el gegant, la Sara i jo, tot i que potser preferiries el premi Lubster, que és un premi que es dóna a... és broma!
EliminaEn fi, que ens agrada el teu blog i els teus comentaris, mira que és senzill :-)
I ara something completely different (tot i que quan s'acaba una en ve una altra...)
També va per la Clidice, la Yáiza, l'Allau, el Llop Estepari, el Jordi Banyeres, el Joan Garbí... and now something completely different!
ResponElimina