Com ha arribat la Sara a aquesta curiosa conclusió? L'hi pregunto i em diu que alguns nens es porten malament (alguns ja no són tots, uf), que el Roger no fa cas a la mestra i que el Leo sempre vol ser el primer (casos paradigmàtics del que a la meva època se'n deia "fer-se notar"). Sí, d'acord, però en un blog d'investigació com aquest no podem deixar cap hipòtesi sense verificar. I si de vertitat els nens fossin molt tontos? I tontos en el sentit de simples o de ximples? És veritat que les dones som més complicades?
La qüestió es que els tòpics sobre les diferències entre el cervell masculí i el femení tenen una base científica i una explicació evolutiva: en general, els homes tenen més desenvolupat l'hemisferi esquerre, racional, i tenen majors capacitats espacials, més destreses motores, són més agressius i tenen més punteria (francament útil per caçar) i les dones tenim més desenvolupat l'hemisferi dret, emocional, i tenim més empatia (per una major connexió entre els dos hemisferis), som més verbals, tenim millor motricitat fina i major emotivitat (francament útil per cuidar de la canalla).
Sempre m'havia fet més aviat ràbia, però l'altre dia em vaig comprar Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus, de John Gray (ep, per un euro a l'Instant Cash). I el John Gray, inspirat per la seva esposa, Bonnie Gray, entre d'altres consells inestimables es dedica a llistar "101 modos de ganar puntos a los ojos de una mujer":
- Abrázala cuatro veces al día.
- Cuando os cojáis de la mano, no dejes que tu mano esté fláccida.
- Sé comprensivo cuando se demore o decida cambiarse de ropa.
- Cuando la escuches, muéstrale tu interés soltando pequeñas interjecciones tales como "ajá, vaya, mmm, pues sí, oh".
- Dale un beso y dile adiós cuando te vayas.
Impressionant. Els altres 96 consells presenten el mateix grau d'inspiració. I això no és tot, perquè guanyar punts no és una metàfora, la dona també en pot guanyar, oitant:
- Ella no da consejos mientras él conduce o aparca el coche y luego le muestra su apreciación por haber llegado hasta allí .... 10-20 punts
- Cuando él se aleja, ella no le hace sentirse culpable .... 10-20 punts
-En ocasiones especiales, ella pasa por alto errores de él que normalmente la disgustarían .... 20-40 punts
- Disfruta haciendo el amor con él (!) .... 10-40 punts
I la millor:
- Ella le pide apoyo sin exigencias cuando él cree que la puntuación está más o menos igualada .... 1-5 punts
Jo no sé si la Bonnie és la responsable d'aquesta cosa que m'he comprat (per un euro, repeteixo). No sé si és fruit d'una ment molt simple o d'una molt retorçada. Si hem de fer cas de Cioran (del matrimoni Gray a Cioran hi ha un salt evolutiu), les dones som més complicades que els homes: "Si prefiero las mujeres a los hombres es porque ellas tienen la ventaja de ser más equilibradas, más perspicaces y cínicas, por no hablar de esa misteriosa superioridad que confiere una esclavitud milenaria".
No ho sé, tampoc li veig la superioritat. La cita l'he tret de Virtudes públicas de la Victòria Camps, on diu que entre un feminisme de la igualtat i un feminisme de la diferència s'ha de trobar un equil·libri. I que si la història i la tradició (no una suposada essència femenina) ens ha portat a desenvolupar l'afectivitat, l'empatia i la manca d'agressivitat, aquests valors els hauríem de potenciar per fer avançar el món. A més, diu la Camps que els valors que han imposat els homes no tenen perquè ser millors que els de les dones: "¿Por qué tiene que valer más la fuerza que la debilidad, el mando que la sumisión, el autodominio que el sentimentalismo, la coherencia que la dispersión?" Ella mateixa diu que cap d'aquests valors és absolut i que en un moment pot ser millor la força i en un altre la feblesa (la feblesa com a força, entenc jo...). Però, se m'acut, com es pot "imposar" la feblesa des de la feblesa? I no es diu, també, que les dones som més fortes, en realitat?
Però la destroyer total és la Valerie Solanas, Manifesto per l'eliminazione dei maschi (títol original: Society for Cutting Up Men Manifesto, no recordo per què el tinc en italià): "En aquesta societat la vida, en el millor dels casos, és un avorriment sense fi i res és per a les dones: així, a les dones responsables, a la recerca d'emocions aclaparadores, només els resta enderrocar el govern, eliminar el sistema monetari, instituir l'automatització global i destruir al sexe masculí (...) El mascle és completament egocèntric, atrapat dins de si mateix, incapaç d'identificar-se amb els altres, incapaç d'amor, d'amistat, d'afecte i de tendresa". Per cert, que la Valerie ja va intentar eliminar un mascle en concret quan va disparar contra Andy Warhol el 1968...
Entre el Gray, la Solanas i la Vicky em quedo amb la Vicky. No ens agrada parlar d'essencialismes, l'home no és essencialment agressiu (ni tonto) ni la dona essencialment afectiva (ni tonta), però hem arribat fins aquí i hem de jugar amb les cartes que tenim (i intercanviar-nos una mica les cartes tampoc aniria malament). Si volem guanyar punts de veritat, necessitem la Sara i el Roger i el Leo. I fins i tot la mestra.
PS. Reivindico l'ús legal de la paraula "tonto" i "tonta" en català.
PS2: Bona revetlla! I moltes felicitats als Joans i les Joanes, a les Joanes i els Joans! I 20 punts per al Joan Gray!
Mira has fet un bon repàs a les teories i llibres sobre la matèria en qüestió i t'aplaudeixo ....però jo em quedo , ja ho saps , amb la teoria comprovada de la Sara ! a més t'afegeixo un exemple La Merkel és una dona i tonta no n'és pas....Bona revetlla! petons a la Sara per ser tant i tant espavilada! i a la seva mare que no té res de tonta al contrari....m'ha encantat el teu escrit! per cert això dels hemisferis....ara resulta que hi ha neuròlegs catalans que investiguen la diferencia en tre líus dels hemisferis entre persones esquerranes i dretanes i ves per on tot indica que no és com s'havia dit...hi ha esquerrans que fan servir el mateix que els dretans i viceversa , i algun dia es desmuntarà també diferencia cerebral entre homes i dones, el cervell és tan plàstic que comencem a canviar-lo ja des del naixement...actituds de la gent diferenciades cap un nadó nen o nena, educació diferenciada, no m'enrotllo més ....
ResponEliminaGràcies, Elfree!! De fet, crec que no li vaig arribar a desmentir la idea a la Sara hahaha, però ho faré ho faré.
EliminaDoncs a veure si ens aclarim amb això dels hemisferis, de fet no és tan senzill com ho deia jo, perquè el llenguatge verbal està a l'esquerre i l'orientació espacial al dret... a més cada cop és més clar que el raonament està impregnat de les emocions, en fi, que com dius tu, de tota manera el cervell és molt plàstic i l'ambient pot crear noves connexions neuronals. És interesting, eh?
Jo no soc tonto! Be una mica mes tonto els nens que les nenes si som. Som mes cromanyo. Ara, lunic defecte que li trobo a les dones es que els hi costa decidir molt. Per pendre una decisio es poden tirar dies ;-)
ResponEliminaMmmm, una més cromayons sí que sou, és veritat :-).
EliminaDoncs mira, aquí entro en el tòpic, sóc molt indecisa, em poso nerviosa a mi i tot! Ara, acabo de llegir en un article d'una catedràtica de biologia mol·lecular que diu que "També és més gran en les dones l´escorça cingolada anterior, que sospesa les opcions i pren les decisions, i és l´àrea que processa les preocupacions menors." Vol dir que com que és més gran sospesem més? No hauríem de fer-ho més ràpid? No ho acabo d'entendre...
Aquest tema és complex i no aconsegueixo pensar sempre el mateix, com en tants altres temes, d'altra banda. De vegades us declararia a les dones decididament superiors, de vegades penso que la variabilitat entre dos individus de qualsevol sexe sempre pot ser molt gran, i potser cap aquí hem d'anar, cap a generalitzar el menys possible. Però, generalitzant, m'estimo més tractar amb dones que amb homes, i puc demostrar només en dues paraules que no sóc un mascle prototípic: no condueixo. Un tema molt complicat, només sé que The Cure sempre m'agraden molt, això segur... Bona revetlla!
ResponEliminaJo tampoc ho tinc molt clar, però el que tinc clar és que cap sexe és superior a l'altre. I sí, pot haver-hi més diferències entre dos individus del mateix sexe, i de tota manera, hi ha un gran ventall de graus entre un cervell "típicament femení" i un de "típicament masculí".
EliminaJo tinc coses molt "típicament i tòpicament femenines", com que no tinc sentit de la orientació, es van oblidar de posar-me aquest accessori, directament, i altres molt poc, per exemple, no sóc gaire xerraire (en canvi, m'agrada escriure, ves per on).
Bona cançó, eh?? Bona revetlla, again!!
Ara sí que estem fotuts. Pensava que les dones trigàveu més a adonar-vos que els homes som ximples, però ja veig que comenceu molt d'hora, així que no tenim res a fer.
ResponEliminaDesprés de llegir el que has explicat, aquestes tres visions, no puc comentar massa cosa pel meu desconeixement de tots aquests estudis. El llibre no l'he llegit i suposo que és mig en conya, però no podem negar que ens passem el dia mirant de fer punts els uns amb els altres, he arribat a veure casos en que sembla una competició de totes totes.
Jo sempre he pensat que les dones teniu alguna cosa que us fa estar per sobre, no em facis dir què, i que si la història ha anat com ha anat, ha estat per aquesta necessitat dels homes a no ser inferiors, cosa que eren, i miraven de camuflar amb violència de tota mena. A dia d'avui, en alguns països civilitzats, que no n'hi ha massa, penso que la cosa s'està igualant i ja era hora. No dubto que ara podria començar l'era de les dones, el la que dominéssiu sense problema per les vostres aptituds, però no crec que els homes ho permetessin i ja s'inventarien alguna cosa per rebaixar-vos de nou. És una lluita que suposo que no acabarà mai. Així que més val que ho feu de manera molt subtil, com ja aneu fent amb les vostres parelles, per exemple, i mireu de que no ens sentim menystinguts, si us plau, que també tenim el nostre petit (o gran) orgull i això fa mal. Igualtat és la paraula, a veure si s'aconsegueix. Si no, seguirem barallant-nos pels segles dels segles.
Ja veus, Xexu, una cosa que a mi mai se m'havia acudit!!:D
EliminaAra que ho dius, potser el llibre de Mart i Venus és volgudament divertit, però deuen ser molt subtils, perquè l'estil és del tot seriós, per exemple, a l'atzar "Del mismo modo que los hombres deben aprender el arte de escuchar a fin de satisfacer las necesidades afectivas primarias de la mujer, las mujeres deben aprender el arte de dotarlo de fuerza." Queda claret, no?
Com li deia a l'Òscar, no m'agrada parlar de superioritat o inferioritat. La teva teoria tampoc és descabellada, però potser, simplement, el vostre avantatge quant a força física es va anar ampliant a les altres esferes de la vida. La cosa s'ha anat igualant i és d'esperar que, com deia la Victòria Camps, els valors "femenins" s'imposin, per exemple, l'empatia, l'empatia entre persones, entre col·lectius...
Sigui com sigui, no us menystindrem, no, ni que sigui per poder barallar-nos en condicions ;)
I ara, a per la coca!!!! Gràcies a tots!
Efectivament Gemma, canviar les cartes és el que proposa Freud i sobretot Jacques Lacan quan planteja la seua teoria dels cinc discursos, es pot estar en un o altre discurs en qualsevol moment del dia sense haver de casar-se ni amb una dona ni amb un home, jo ho he comprovat per mi mateix, de vegades sóc el més dona dels homes, de vegades el més home de les dones, i de tant en tant mascle dominador i dona summisa, tot en un sol dia, el cert és que només aquells que s'entesten en posar noms i etiquetes les neguen en el moment de pronunciar-les, d'ací la impossibilitat de posar-se d'acord en una definició exacta, a més de saber que no hi ha homes i dones sinó vagines i penis, el sexe físic no fa el psicològic tot i que no és el mateix sexe que gènere.
ResponEliminaEn fi que jo dec ser un home diferent, això sí, encara cal identificar-se per a que no et confonguen i dir que estàs casat o fadrí, l'etiqueta és el mal d'Occident, i del món, o un d'ells i la ciència en té molta a veure per intentar defugir la seua mare, la filosofia.
Bé et deixe Gemma, tot dient-te que jo personalment, ja, o a partir d'ara la Història hauria d'escoltar la gent individualment, no cal parlar d'homes i dones sinó de persones, seria el més adient tant com impossible la seua popularització per caure en allò contrari a l'etiqueta i per tant en la paradoxa que crea la Història, en fi que cal que hi haja de tot.
Una forta abraçada i fins a un altre article
Vicent
Això de les etiquetes em sembla que és tan emprenyador com inevitable, però tens raó que s'haurien d'evitar el màxim possible. Aquesta era una de les idees de Nietzsche, que creem conceptes i paraules, metàfores, per apressar la vida, que és fluïda, múltiple, canviant. I així ens fem un món habitable i així pensem que el coneixem.
EliminaNo conec això dels cinc discursos, però m'agrada la plasticitat del cervell i dels papers que som, que fem, per això deia que no m'agraden els essencialismes... encara que a l'engròs podem dir que som diferents, només a l'engròs.
Una abraçada cap a València!
Perdó, és la teoria del quatre discursos tot i haver cinc i de vegades fins a huit si incloem el religiós i alguns més.
EliminaAl meu bloc hi ha la traducció d'un article on fa una síntesi de la teoria:
"Teoria dels quatre discursos de Jacques Lacan"
Vicent, he llegit l'article i no sé si és l'estil algorítmic o jo que he perdut la pràctica, però em sembla que no l'he entès gaire... Em quedo amb les teves paraules que es pot passar d'un discurs a l'altre, del de l'amo a l'universitari, per exemple, així com podem passar d'un gènere a un altre fins i tot en un mateix dia... Gràcies per (intentar) il.luminar-me! :D
EliminaÉs que només sabent això ja has entès la major part, no cal que ho sapiguem tot dona! A més després de molts anys de psicoanàlisi jo no he arribat a comprendre-ho del tot tampoc, i més quan jo visc la filosofia més que entendre-la.
EliminaPerò gràcies per haver-te passat per ca meua, i dir-te que m'agrada despullar-me fins i tot a la platja, mira, a la platja de la Malva-rosa he estat depullat i m'he banyat a les dotze del matí, això sí en hivern, he, he, he... en realitat tots els que escribim tenim quelcom d'exibicionistes, però ja no ho faig això de la platja, des de que m'he casat eh!
Bé fora bromes dir-te que estic molt agraït que em llegisques i molt content de llegir-te, fins a un altre article.
Vicent
Ah, que bé, em deixes més tranquil·la!
EliminaSí que tenim alguna cosa d'exhibicionistes, tots plegats, però com que estem a la mateixa platja, mateix vaixell o mateix com vulguis dir-li, no hi ha cap problema...
Un plaer, també. Ens veiem!
A mi em sembla clar que de forma primitiva, l'home tenia un rol (aconseguir aliments i defensar dones i criatures) i la dona un altre (portar les criatures al món i pujar-les bé). Però tenint en compte que ara als homes tenir punteria no els serveix per a res més que per a jugar a dards al bar, i que per portar alimnets a casa només cal baixar al súper, no té més sentit voler perpetuar aquests rols. Tot i que segueix sent cert que l'embaràs i la lactància posen a la dona en una situació en què l'home no es veu mai, per molt que "pares ho són els dos"... la que s'ha de quedar a casa és ella. No sé. Jo penso que a nivell de societat encara estem lluny d'una igualtat real, perquè... vaja, és que no som iguals! Però això no vol dir que un sigui més que l'altre, no?
ResponEliminaPerò per començar trobo que les coses s'han de portar còmodament a casa casa. Que cada relació de parella sigui equilibrada i que ningú estigui per sobre. Però d'altra banda conec unes quantes parelles en què és ella qui té la paella pel mànec i fa d'ell el que vol, i això tampoc m'agrada. Suposo que al final acaba anant més a caràcters que a gèneres. O no hem sentit cops això de "fer creure al marit que mana ell"?.
Dins de la parella crec que és important saber què fa sentir bé i a gust a l'altre. És a dir... potser ell no necessita moltes demostracions d'afecte per estar bé, però si sap que a ella li reconfortarà una abraçada o un petó, per què no fer-ho? Està bé que tingui vista per tenir detalls amb ella. I el mateix deu ser aplicable en sentit invers... tot i que ara no se m'acut! =D
Yáiza, sembla que això de l'evolució segueix tenint el seu pes... ahir llegia per exemple que els nens petits tenen una por instintiva ("evolutiva") a les serps que veuen al zoo, mentre que no tenen cap mena de por als endolls... (ara no recordo si la Sara té por de les serps, la propera vegada m'hi fixaré). Però és veritat que la maternitat lliga d'una manera especial, crec que sí.
EliminaPel que fa a l'apassionant món de la parella, tant criticar al matrimoni Gray i ara penso que la idea de les quatre abraçades diàries és una gran idea!! Sí, el truc és conèixer-se (un mateix i l'altre) tenint en compte, com dèiem amb el Vicent, que l'un i l'altre també són canviants... que complicat, senyor!
Que estudiïs molt, una abraçada (virtual no és igual, però...).
Les nenes/dones madureu molt abans, i per tant, entenc que ja des de petites sou més madures que els nens. No sé si es deu a que sou més llestes, a que el vostre ADN és diferent... o segurament al que has dit dels hemisferis del cervell. Suposo que sí, perquè si hi ha estudis és per alguna cosa.
ResponEliminaAra, la convivència home/dona en parella ja són paraules majors. És cert que els homes som més senzills que les dones. No li donem importància a petites bagatel·les que vosaltres sí, i per aquí venen tots els problemes. És cert que potser als homes ens manca escoltar, però és que tu saps com de complicat és el futbol?? :-)
Tens raó que madurem abans, potser per això la Sara ja comença a agafar distàncies (bé, no tantes, perquè des de P4 que té un "nòvio", el Dídac!). De tota manera, quan hi ha aquest avançament en la maduració és en la pubertat-adolescència, no?
EliminaJo no tinc tan clar que sigueu més senzills, però hauré d'acceptar-ho, perquè sembla que tothom hi està d'acord.... A veure, potser sí que a nivell emocional tireu més pel dret i no us feu massa preguntes, però també hi ha homes molt complicats, pel que sigui, i no només per la complexitat d'aquest gran joc que és el futbol... ;)
Espero que hagueu passat una bona revetlla.
ResponEliminaDe totes tres cites, crec que tb em quedo amb Camps.
Homes i dones som diferents, sentim diferent i actuem diferent, d'acord, xò no és ni millor un ni l'altre. La simplicitat dels homes m'agrada molt, xq em fa adonar de la meva complexitat i desfer-me de segons quins recargolaments. La necessito. I de vegades, tb la maleeixo, perquè sembla que no donin importància a coses que tu si li dones.
En fi, que la guerra de sexes sempre ha estat present i la Sara l'ha començat ja. Amb totes les seves coses bones i les seves dolentes.
Sí, vam estar tirant petards (bombetes i les clàssiques bengales) i després vam estar ballant la Sara i jo, amb el Joan d'espectador (per cert, ara no ve a tomb però hem fet una coreografia espectacular amb una cançó de La Iaia que m'encanta i demà la fem en públic, uau!!, veus? això no ho hagués pogut fer, molt segurament, amb un fill mascle..., tanco parèntesi).
EliminaAra li comentava al Jordi això de la simplicitat, que potser és veritat a l'engròs, però quan vas al detall de les persones... en trobes de complicats, eh? Però en general és veritat que són poc recargolats i és una sort per a nosaltres que siguin així (no ho maleeixis, dona :-)
En la guerra de sexes de la Sara em sembla que bascularé entre passar-li munició o fer de força pacificadora hehehe
Quina por aquests llibres conec el dels planetes i he llegit algun fragment! a la biblioteca em passa sovint per les mans és demana molt! Jo em quedo amb la Sara, t'ho asseguro! encara te'n has deixat un que també deixa'l anar: "hombres: modo de empleo d'una tal Teresa Viejo "Modo de empleo: Composición: Testosterona, entre otros. Excipiente: cuerpos para todos los gustos. Acción: Eficaz para conseguir la felicidad. Alivia diversos dolores. Indicaciones: Amor, pasión, sexo, embarazos deseados, protección... Contraindicaciones: Se recomienda no luchar contra el hombre con sus mismas armas. Precauciones: Puede llegar a confundir el amor o el enamoramiento con una erección. Efectos secundarios: Malentendidos. Cuando su pareja le cuenta un problema ofrece rápidas soluciones, pero no suele escuchar ni consolar. Los hombres no son como las aspirinas, no incluyen modo de empleo. En este libro, Teresa Viejo ofrece una reflexión íntima a la vez que documentada para ayudarnos a entender mejor a nuestros maridos, amigos, amantes o compañeros de trabajo. La clave para convivir con ellos es asumir y aprovechar un hecho contrastado: son diferentes." Apalí
ResponEliminaTambé amb la Sara, Marta? Ai ai ai... ;)
EliminaOstres aquest de la Viejo és estil planetes però en plan "a graciosa no me gana nadie". Déu n'hi do, això de confondre amor o enamorament amb una erecció el matrimoni Gray no ho hagués dit mai!!
Comencem a desmuntar algun tòpic? per exemple, això de que no escolten, a mi no m'ho sembla. Amb una mica de sort, també desmutarem tòpics sobre les dones, que em fan més ràbia.
En fi, que som diferents, però no tant, ho deixem com a conclusió provisional? Petons cap a Torroella!
Sobre això de "tonto/tonta": algú ha fet la broma que com és que "guapo/guapa" s'accepta, si de guapos n'hi ha molt pocs, i de tontos molts!
ResponEliminaM'ha agradat la teva entrada.
Moltes gràcies, Helena, no et pensis que tampoc tenia molt clar si la guapura estava acceptada... D'on coi treuen els criteris, aquesta gent?!
EliminaA mi també m'ha agradat molt l'entrada i voldria que tonto s'acceptés per l'ús. Tot i que no descarto els sinònims més genuïns com ruc, ximple o ase... Li has dit posat la cançó dels The Cure a la Sara? Segur que li encanta i veurà que a part de tontos els nens també tenen cor i ploren.
ResponEliminaSí, sí, també hi ha "bajà" de "bajanada"!
EliminaT'he fet cas i li he posat la cançó a la Sara. I hem estat d'acord que els nois ploren igual que les noies. Com deia el Xexu, igualtat és la paraula. Però també diferència, però també igualtat, però....
Moltes gràcies, Sílvia, i benvinguda!
L'últim post està molt bé, homes i freud, perdó amb majúscules que és cognom Freud!
ResponEliminahttp://volardenit.wordpress.com/
Gràcies, Marta, el text està molt bé, de moment no m'ha passat, aquesta parafília del rellotge, i espero que no em passi, és tirant a depriment... podem dir que els homes amb rellotges molt grans i molt cars són tontos? (i escriuen poc), podem?
EliminaUf! doncs a casa tenim un bon embolic de gèneres! Qui llegeix els mapes i sap situar-se en l'espai sóc jo, i ell és qui es dedica a comprar mentre jo arrossego el carro fastiguejada al seu darrera (no aconsegueixo que m'emocioni això de triar entre mil coses idèntiques!). Potser perquè m'he criat entre xicots mai els he trobat "tontos", tot i que prefereixo dir-ne beneït, bastrús, ximplet :) a més, si et fan riure ja n'hi ha prou :)
ResponEliminaClidi, m'agrada que et posis de contraexemple (no em podries passar una mica d'orientació espacial, així per mail?), perquè em sembla que va guanyant la Sara (ai, que l'he de desmentir, que no se m'oblidi).
EliminaTens raó, que et facin riure és de les millors coses que hi ha! :D
PS. Bastrús? aquesta és nova!
Te n'he buscat alguns: bastrús, tanoca, totxo, batusser, borinot de sèquia, budell foradat, cap de lluç amb barba, cap desgavellat, capsigrany, figamolla, putxinel·li, tastapets, torrabolets, trepitjafarigoles, tros de carn batejada, tros de filferro, zum-zum, ximple, bajà, insensat, imbècil, estòlid, ximplet, beneit, beneitó, liró, fat, babau, ruc del cabàs, enze, pocapena, badoc, benaventurat, toix, betzol, ceballot, mec, sabata, sabatot, ésser més curt que la màniga d'una armilla, talòs, capsigrany, pallús, gamarús, tros d'ase ... i paro que semblo el capità Haddock :P Comprendràs que tenim tant a triar, que això de tontu ho trobi una mica fluix :D
EliminaI per si vols saber tots els insults del company de Tintin aquí en tens uns quants :)
El que està clar és que el que dóna joc és la diferència. Sense contraris, no hi ha moviment. Crec que la filosofia hinduïsta i els déus de la trimurti ja ho van dir tot sobre això, però és clar... sempre podem dir de nou el que ja ha estat dit!!!
ResponEliminaBàsicament perquè el moviment és el que fa evolucionar les coses i sempre apareixen amb formes diferents.
Sobre la pertinent pregunta que fas, com es pot imposar la feblesa des de la febelsa, he llegit fa poc una interessant cita d'Stephen Spender sobre la guerra mundial a Londres. Bertrand Russell, un savi lúcid, va predir que la ciutat es vindria avall sota la pressió dels bombardejos alemanys, i que la població cauria en el desordre.Pel contrari, sembla que la reacció va ser ben contraria, i Spender ho atribuïa precisament a la capacitat de resistència que la població londinenca havia hagut d'assumir en els molt mísers barrirs obres dels anys 30.
Hola Eduard! No em poso d'acord amb mi mateixa sobre si s'ha d'emfatitzar la igualtat o la diferència en aquest tema. La diferència dóna joc i fa evolucionar, però ha de ser igualitària, eh?
EliminaÉs veritat, els febles poden resistir, perquè han resistit abans, però carai, aquesta resistència es podria traduir més sovint en victòries!
Us he deixat un regalet al meu bloc..........
ResponEliminaMoltes gràcies, guapa!!
EliminaNomés per dir-te que no puc accedir a la nova entrada que has fet. No sé perquè. Serà el ditxos blogger....
ResponEliminaAris, aquest cop no és blogger, és que sóc un desastre tecnològic i se'm va publicar quan no s'havia de publicar... Próximamente en sus pantallas! Gràcies!
ResponElimina