dissabte, 2 de juny del 2012

Celebru 44

- Se'm veuen arrugues, Sara?
- Sí, algunes, però estàs guapa, eh?


Amb aquesta frase animosa inauguro aquest post de celebru del meu aniversari. Un fet que pot semblar banal, i de fet ho és, però que em fa il·lusió. I també m'ha fet il·lusió saber que el 2 de juny de 1968 la Mafalada es va tornar a publicar al setmanari Siete Días, després de 5 mesos de no publicar-se pel tancament del diari El Mundo.

De vegades he dit que vaig néixer amb la ressaca del Maig del 68. (De fet, ara que ho penso, ja sé per què no es publicava la Mafalda, perquè la teníem a París aixecant llambordes i dient frases desarmants).

Una pel·lícula que em va encantar, Milou en Mai, de Louis Malle.


Però també hi havia la Primavera de Praga i moviments de protesta a molts altres llocs. Com diu el Dany Cohn-Bendit, en un llibre que no m'he llegit però que té un títol que m'agrada molt, La revolución y nosotros que la quisimos tanto: "En 1968, el planeta se inflamó. Parecía que surgía una consigna universal. Tanto en París como en Berlín, en Roma o en Turín, la calle y los adoquines se convirtieron en símbolos de una generación rebelde. We want the world and we want it now ('Queremos el mundo y lo queremos ahora') cantaba Jim Morrison".

La música, per cert, va ser molt important per aquest moviment. L'altre dia vaig anar a una taula rodona en què Fermín Muguruza, la cantant americana Buffy Sainte-Marie i un activista de la cultura lliure discutien sobre el paper de la música en els moviments socials. Es plantejava si en el moviment 15 M - Occupy Wall Street la música és tan important com ho era als anys 60 i 70. Es pot dir que la música hi és, però no identifica un moviment. Muguruza creu que aquest moviment musical relacionat amb  l'anticapitalisme està per venir, i que no trigarà gaire. (?). Algú altre va dir que fins fa poc la música ocupava un lloc central en l'experiència juvenil i que ara ja no, que potser aquest paper ara el tenen les noves tecnologies. Em sembla un tema interessant...

Però ja que parlem d'identitat, de música i d'aniversari, se m'ha acudit recuperar les meves arrels musicals tal com em vénen de ma mare i de mon pare, perquè jo sóc Raimon i també Camilo Sesto. Que no faltin a la festa, doncs!

Aquí una gravació matussera, amb cors incorporats, m'ha fet gràcia.



També m'ha fet gràcia, en el seu estil de fer gràcia.


I com tothom ja sap, Raimon + Camilo = Janis...


Tornant a les revolucions (quin liu de post, m'estic marejant a mi mateixa), crec que la dels anys 60 potser no va canviar el món, però el va deixar més lliure. No sé ben bé en quin punt estem nosaltres.

I ara arriba el millor del post, us convido a birres, caipirinyes, tequila, mojitos, gintònics i cubates!! sense por a la ressaca*!!

* Un cop vaig llegir que la ressaca és com tenir tot de vidres trencats al cervell, i em va semblar una bona descripció. Però amb vidres trencats al cervell també es poden fer coses, no? Per exemple, un celebru!

35 comentaris:

  1. felicitats!
    feliz feliz es tu dia, amiguita que dios te bendiga
    y que cumplas muchos mas!
    La meva filla diu que la profe es molt vella "té més de trenta anys, papa" snif
    em recordo de la meva avia que deia, ara vindra la nena (la nena era una neboda de seixanta anys)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aris!!
      Sí, depèn de com t'ho miris sóc una cranca i depèn de com una xavaleta. En realitat sóc una cranca-xavaleta! Ai, Los payasos de la tele, quins records :-)

      Elimina
  2. Es parla molt de la revolució del maig del 68, i ara s'intenta fer una cosa similar, però penso que estem massa anestesiats per fer res. Totes les accions es perden, sembla que falta unitat i ganes. Però bé, tard o d'hora s'haurà de fer alguna cosa que tingui efectes. Moltes felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tard o d'hora, esperem que sí, que aquestes energies donin fruits, què més necessitem? potser ens falta la música? més que ganes potser falta unitat, em fas pensar...

      Moltes gràcies!!

      Elimina
  3. Eeeeeeh! Escolta, menys revolucion i més birres, que això ho hem de celebrar!!! PER MOLTS AAAAANYS!!!! 44, un número molt parell, molt simètric i molt divisible entre... 2, 4, 11, i 1, clar. Quines coses...
    Em fa molta gràcia com en diuen de tenir ressaca els francesosts, allò d'avoir la gueule en bois. La cara de fusta? Quines coses, també. (Són bojos, aquests gals!).

    Tema revolucions, mira, a mi el Maig del 68 em queda molt, molt lluny, i si em sona és gràcies a cantautors nostàlgics d'aquells temps, com l'Ismael Serrano (que tampoc ho va viure de primera mà, segur) cantant Papá cuéntame otra vez.

    Tema música i xarxes socials... potser tens raó. En aquells moments, la música era la manera de fer anar tothom a una. Tothom escoltava i cantava el mateix. Ara, xarxes com el twitter és que el que fan que la gent vagi a una, és a dir, al mateix hashtag! Hi ha cantants que segueixen fent cançó protesta (penso en Cesk Freixas) però de vegades dóna la sensació que s'han quedat anclats en una època que no han viscut... I es fan una mica pesadets, sempre cantant sobtre el mateix! La resta de cantants que ens agraden, però, canten sobre altres coses i deixen els temes socials de banda. N'hi ha pocs que cantin una mica de tot... però n'hi ha!

    Doncs res, em deixo de profundes reflexions i espero que passis un bon dia d'aniversari. I per cert, la teva filla, com sempre, molt crack. Sincera, però animant al personal! =D

    ResponElimina
    Respostes
    1. GRÀCIES, YÁIZETAAAAAAAA!!!!

      Força birres, sí, que a la teva edat senten molt bé al cutis. Per cert, jo el que volia era fer un post sobre la no contradicció entre bellesa i vellesa però se m'ha anat la mà amb això de la revolució. És culpa de la Mafalda!

      Aquest Cesk Freixas em sona però no he sentit res, he sentit el Feliu Ventura, per exemple... bé, ja veig que m'he de posar al dia. La gràcia és que la cançó protesta no es faci pesada sinó que ens mogui a actuar (ni que sigui a anar a manifestacions, almenys) i que ens doni energia i bon rotllo, també.

      La Sara és una crack, sí :) espero amb il·lusió el dibuix que m'haurà fet de regal (un clàssic, que serien els aniversaris dels papes sense un bon dibuix?!). Bisous i vigila amb les cares de fusta!

      Elimina
  4. Per molts i molts anys!!! jo el 30 de maig vaig fer-ne 46!!!!! Geminis!!!!. Ara riuràs...quan arriba l'hora de fer la carta als reis "mags" de l'orient, sempre hi apunto una cremeta "rellenadora de arrugas", em fa riure quan sento rellenador de arrugas..hi ha un còmic de Paco Roca Arrugas molt bo, em sembla que han fet pel·lícula...i explica amb precisió la batalla contra l'envelliment...ostres no vull acabar així, per molts i molts anys Gemma!!!! Estem "estupendas" i m'apunto al club dels que tenen vidres trencats al cervell!!!! Ara mateix em preparo un gintònic! a la teva salut! petons a la Sara segur que ets la mare més maca del món mundial!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, és veritat! Ja vam veure l'any passat que estàvem a propet en això de l'edat... Moltes felicitats per a tu també!!!!!

      Sí que m'has fet riure amb la teva crema "rellenadora de arrugas", l'autèntica revolució seria una crema anti-arrugues que fos de veritat anti-arrugues hahahaha.

      Aquest còmic i peli que dius, Arrugas, ha d'estar bé, sí, ja n'he sentit a parlar.

      Em prenc un altre gintònic amb tu, Marta!

      Gràcies i gràcies pel piropu!!!!

      Elimina
  5. Moltes felicitats! Amb permís passo i em serveixo un gin-tònic. T'he dut un cassette de Rafaella Carrà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uau, la Rafaella Carrà no podia faltà! (fa rodolí).

      Moltes gràcies, Allau. Encara em queda gintònic, a la teva salut, també!!

      Elimina
  6. Llavors és pot considerar que ets una super-revolucionària?? Moltíssimes felicitats. Ja m'explcaràs com es porta això dels 44 perquè jo en faré 35 el juliol i estic tremolant...

    Ah! T'he agafat una cervesa de la nevera. Imagino que l'envàs és no retornable, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Super-revolucionària.... ja m'agradaria a mi. Super-revolucionarieta!

      Moltes gràcies!! Aìxò dels 44... no ho sé, encara porto poques hores :-). Però qui enganxés els 35, noi!

      Que vagi de gust la cerveseta. L'envàs al contenidor de vidre, eh!

      Elimina
  7. Jo ja fa temps que no bec alcohol o sigui que faig un brindis amb cervesa sense alcohol si no et fa res!!!! per molts anys! dintre de poc , el 5 jo en faig 53 !!! m'ha agradat molt la teva manera de celebrar-ho! ara enlloc de revolució em temo que estem en franca involució! jo també tinc el mateix signe zodiacal....amunt que 44 anys és ser molt jove..tot és relatiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree!! I tant, tenim una remesa de cerveses sense alcohol especialment per a tu i a més necessitem algú amb el cap clar!
      També ets bessona, jo no crec en els horòscops, pero haberlos haylos, fa gràcia, vaja. Involució... A veure com ho fem per canviar de prefix!
      Em vaig preparant per als teus 53, eh?

      Elimina
  8. Agafofo una mica de tot....ja que hi ha barra lliure aprofitem.........i moltes Felicitats amb arrugues........:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agafa, agafa, ja veus que en aquest celebru no ha arribat la crisi...
      Les meves arrugues (arruguetes) i jo et donem les gràcies, Joan!!!

      Elimina
  9. Ara mateix estic en fase (provisional, molt provisional) de vida fastigosament sana, o sigui que em demano una birra, una caipirinha, un tequila (no, dos tequiles), un mojito, un gintònic i un cubata (que virtuals no fan mal). A la realitat, una orxata a la teva salut! La revolució és un estat mental, perquè la realitat no estarà mai a l'alçada dels millors somnis. Però que continuem somniant, tots plegats! Gràcies per la música, amb pulsera i sense. Per molts anys, Gemma!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui ha dit que són virtuals? Potser el que és virtual és l'orxata :))
      M'ha agradat això que dius que la revolució és un estat mental. I està bé que ho sigui. De fet, de vegades voler passar de l'ideal al real ha portat molta desgràcia, però sempre pensem que la propera serà la bona, no? Somiem sí... però con el mazo dando, eh? M'alegro que t'agradi la música, polseres a part...
      Mooltes gràcies, Òscar,

      (Ep, hora de sopar, fins ara!)

      Elimina
  10. Sí, és un post molt dens, però no m'he marejat!
    Moltes felicitats! T'accepto un mojito després del matí al sol que he tingut...
    Estic plenament d'acord amb tu, el maig del 68 ens va deixar un món més lliure, amb relacions més naturals i obertes. Matiso: entenent maig del 68 com a referent o esclat d'un seguit de moviments populars que es van anar gs¡estant almenys durant tota la dècada.
    I en aquest sentit va canviar una mica el món. Però no hem d'oblidar que això no va per tot el planeta: a zones molt i molt grans encara està per arribar la revolta de la llibertat dels costums, i no cal anar tan lluny i contemplar a molts dels que entre nosaltres avui fan burla despietada del moviment de maig i dels moviments en general dels seixanta.
    Em fi...vinga aquest mojito fresquet i visca la revolució i els seus fills com la Gemma i els seus néts com la Sara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va, t'acompanyo amb el mojito, que també m'agrada molt!
      Tens raó, no podem perdre el món de perspectiva, esperem que totes les revoltes i revolucions dels països àrabs acabin en fantàstiques democràcies imperfectes... segur que hi arribaran, la qüestió és amb quanta sang vessada.
      Visca la revolució (la mental, la que ens porta més llibertat, la somiada) i nosaltres que encara l'estimem!!
      Moltes gràcies, Eduard!!

      Elimina
  11. Sooooort, sooooort que has posat la barra lliure al final del post... m'estava agafant una set!... set de felicitar-te i de dir-te, PER MOLTS ANYS! I que sí, que potser tens algunes arrugues, però qui ha dit que l'arruga no sigui atractiva? Jo no ho he dit... al contrari! (ep ep ep, ara no pensis que t'estic tirant la bateria de trastets, eh? Que de porc i de senyor se'n ve de mena!).

    I ara em poso una mica seriós i em pregunto, vivint el que estem vivint, si tantes revolucions ens han dut a bon port... no ho sé. Potser sí que s'han aconseguit coses, però malauradament, sembla que estem caminant com els crancs i perdent bous i esquelles que abans s'havien aconseguit.. aix, no ho sé Gemma.

    En fi... Vinga va, porta un cuba libre! (mira, almenys ens n'ha quedat el nom d'un combinat clàsic) Humor àcid mode on...

    Va, no, de veritat, per molts i moltíssims anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinga un cuba libre pels dos! Ara ja començo a estar una mica marejada, eh? No sé si això de la revolució entraria millor amb aigua mineral sense gas... MOLTES GRÀCIES, SUPER PORQUET!
      Doncs potser s'hauria de mirar la història de les revolucions... en general, potser és un optimisme absurd (o un pessimisme, depèn de com t'ho miris), em sembla que la història i les seves revolucions han fet progressar la humanitat, però alhora em sembla que encara som molt primitius i que encara hem d'EVOLUCIONAR a més de revolucionar, en fi que tampoc no sé...
      Així quedem que l'arruga és bella, eh ;)

      Elimina
  12. Tu i jo Gemma som cohetànis, jo vaig nàixer al 1964 un vint de maig, i ara tinc quaranta-huit anys, aquella revolució va ser "dissolta" pels poders amb una consigna, l'imperatiu patern, el superego freudià de gaudix-ne! que va portar molts maldecaps a aquesta la nostra generació, ara es van aconseguir moltes fites que a poc a poc es van perdent i cal que el catúfol de la sínia torne a agafar aigua una altra vegada per a tornar a somniar, aquesta vegada ja no ens enganyaran amb el mateix sinó que demanem el camí abans que la meta, el desig amb l'amor, tot i que també amb gaudi. No sols el gaudi i a més com a imperatiu.

    M'ha agradat el post i dir-te que jo des dels 44 als 48 he viscut els millors anys de la meua vida, així que endavant Gemma i molts més que acomplisques.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicent, "Gaudeix-ne" com a imperatiu és una mica contradictori, no?, com obligar a ser espontani... Alliberar els costums no vol dir forçar-los, entenc...
      Amb això de demanar el camí abans que la meta em fas pensar que no ens hem de donar per vençuts en aquesta nova revolta que va explotar el maig de l'any passat, que encara hi som...
      M'alegro que hagis viscut aquests anys fantàstics!
      Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  13. Amb una mica de retard, moltíssimes felicitats!!!!!! jo em pillo un nmojito! que fa estiu!!!!

    I de revolucions,... no crec que es pugui comparar el que va passar al maig del 68 amb ara. Va ser una revolta, i això d'ara, que encara està a les beceroles és un canvi de sistema. I encara ens falta, encara hi ha molta gent adormida xò el sistema està tan podrid que és el canvi de sistema el que ve. Vas llegir la contra d'Evole a la Vanguardia de divendres? diu molt. Hi ha tantes coses que ens plantegem que no sabem ni cap on anar ni què fer. Molts, xq som molts, ja sortim al carrer x dir prou, per pensar i organitzar-nos. I poc a poc aniran sortint propostes. N'estic convençuda.

    I per això no hi ha música, xq és un canvi que ens engloba a tots, afecta des de grans (ahir van agredir un iaioflauta al Corte Inglés!) als infants com la Sara. I tots som diferents i ens agraden coses diferents.

    Ens venen temps combulsos xò amb les nostres arrugues, pors i valenties anirem avançant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, rits!! Que vagi de gust el mojito (jo ja tinc alguns vidres al cervell però t'hi acompanyo!).

      Deia el Muguruza que aquests són els últims moviments sísmics del capitalisme. Jo veig també que això està podrit i que cal, que ha de venir un canvi de sistema, com dius tu... I que s'ha de fer un canvi de xip, com diu l'Évole (l'acabo de llegir, gràcies!). Al mateix temps, reconec les meves contradiccions, el consumisme de la burgeseta que juga a un món millor amb un iphone a la mà... (això sí deixant-se una pasta en ongs). Per canviar el sistema tots hauríem de canviar de xip de veritat. Mira que si aquest camí, aquest somni que dèiem fos de veritat possible!?!
      Jo voto per avançar, amb arrugues i contradiccions i, si pot ser, amb música!
      Petons!

      Elimina
  14. Tots els sants tenen vuitada ... i espero que els aniversaris també. Per molts anys bessona (jo sóc cranc, però no m'ho tinguis en compte), vaig a escurar alguna ampolla de tequila (ándeleándeleándeleee!).

    ResponElimina
  15. I tant que en tenen! De fet, tenia un gintònic aquí guardat especialment per a tu, amb això del tequila m'has descol·locat! :-)

    Gràcieeees, Clidi!!

    ResponElimina
  16. Amics i amigues, he trobat el disc "Occupy This Album" (està a l'Spotify). L'estic escoltant a veure si trobo l'himne de la revolució (estic pesadeta amb el tema, eh? hahaha). De moment guanya el clàssic "People Have The Power" de la Patti Smith, però no descarto descobrir alguna perla.

    Petonets i gràcies a totes i tots, tots i totes, per venir a la festa!

    ResponElimina
  17. He arribat tard, però com fa uns 25 anys que no hi arribava... encara estic a temps de felicitar-te?

    Un petonet molt fort des de València

    ResponElimina
  18. Ei Robert, quina il.lusió! Fa temps que no et passaves per aquí... I tant que ets a temps. Moltes gràcies! Tu sí que em vas veure sense arrugues (i jo a tu) ;)

    Un petó i una abraçada cap a València!

    ResponElimina
  19. Gràcies, Rafael!!
    He passat una bona estona llegint els teus poemes (i els comentaris). Gràcies per passar-te per aquí, ens veiem!

    ResponElimina
  20. 44 segura? no te n'has tret cap? les dones sempre ho feu de treure anys de sobre a partir de segons quina edat...

    ResponElimina
  21. Pons, l'arruga és bella però no enganya...

    ResponElimina