dissabte, 5 de maig de 2012

Dies

- Aquest és el segon millor dia de la meva vida!




I ho diu amb aquella il·lusió! L'expressió li deu agradar perquè més d'una vegada ja m'havia dit "Aquest és el millor dia de la meva vida!". I fa il·lusió que et diguin això, alguna cosa estarem fent bé, penses, però això del segon dia em va agafar desprevinguda. I a més, la criatura tenia clar per què era el segon, perquè el primer encara havia de venir "el primer, quan vagi a casa de la Lucía".

Avui m'ha vingut al cap la frase perquè he tingut un dia bastant demencial. Diria que si he viscut 16.040 dies en aquests quasi 44 anys, aquest deu ser el 12.040è millor dia de la meva vida. O dit d'una altra manera, el 4.000è pitjor dia de la meva vida. I quin va ser el dia 8.020è? Un equilibri perfecte de forces, sens dubte. I el primer? Quan va néixer la Sara? Quan em vaig casar (x2)? Es pot ser més tòpica? (tòpica, sí, però que van ser moments exultants, també).

I si parlem de la humanitat? Quin va ser el millor dia de la humanitat? El primer que em ve al cap és el dia de la Declaració Universal dels Drets Humans, ves per on, que diu la wiki que va ser el 10 de desembre de 1948. També m'agrada el dia del naixement del cinema (28 de desembre de 1895), el naixement d'internet (1 de gener de 1983) o fins i tot el naixement de Nietzsche, aquell que havia de partir la història de la humanitat en dos (15 d'octubre de 1844), però també hi ha l'arribada a la lluna, amb el doble pas per a l'home i per a la humanitat (21 de juliol de 1969) o la negativa de la Rosa Parks a cedir el seient a un blanc (1 de desembre de 1955)... Però veig que no vaig gaire lluny en el temps, podríem anar més enrere i fins i tot molt enrere, en els principis dels temps, i trobar aquell dia en què algú va dir per primer cop "aquest és el segon millor dia de la meva vida" i aquell dia en què algú ho va escriure per primer cop. O per segon cop. I ara ja m'estic començant a liar.

Ben mirat, això de fer un rànquing de dies és una bestiesa, la segona major bestiesa que es pot fer amb els dies.



I parlant de que el millor és el que està per venir, com diu la Sara, aquesta és inevitable; no l'evito, levito:


35 comentaris:

  1. També podríem associar “el nostre millor dia ....” a la consecució del Nirvana (penso que això a tu ja t’agrada). Personalment he aconseguit arribar a dos “moments Nirvana” (un luxe): El primer va durar unes dècimes de segon i l’altre quasi tot un dia (ja pots imaginar, per tornar-se boig). I diré que tots dos tenen relació amb la Natura. Com que imagino que vols saber el segon moment te’l dic: Va ser “levitant” per les muntanyes de l’Himàlaia.

    Encara udolo al recordar-ho: Aauuuuuuuuu!!

    Quin ha estat el teu “moment Nirvana?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ua, el nirvana! Em sembla que no hi he arribat mai, almenys mai he reconegut un estat com a tal (tampoc he estat mai a l'Himàlaia, això deu influir...), però sí que he tingut deliris, que no és el mateix, però és una experiència extrema, radical, perfecta per al rànquing "els dies més estrambòtics de la meva vida".

      Un udol, Llop!

      (Si se t'acut algun consell per arribar al Nirvana sense haver d'anar a l'Himàlaia, let me know...)

      Elimina
    2. Em sembla que sí he tingut alguna experiència propera al nirvana, i té a veure amb flotar en l'aigua, especialment al mar... gràcies per fer-m'ho recordar!

      Elimina
  2. Jo tambe soc tipic: el.millor dia es quan em vaig casa
    El segon quan va neixeer la meva fillaa

    el tercer no el trobo pero sera quan sacabi la crisi :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Aris, podem ser típics i tòpics i no sentir-nos bitxos raros (paradoxalment?).

      Quan s'acabi la crisi seria un bon tercer dia (perquè dir quan s'acabi la fam al món és un pèl agosarat, no?).

      Elimina
  3. el millor dia ha de ser cada dia....si aconseguim que ahir sempre sigui pitjor acabarem sent molt feliços

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, aquesta em sembla una bona manera de plantejar-ho, potser no sempre és possible, però provar-ho ja és una manera de conjurar les forces per aconseguir-ho...

      Elimina
  4. Quin post més xulo. A mi m'agrada molt fer llistes i rankings, però em sembla que no sabria dir-te els millors dies de la meva vida. Per sort, penso que els pitjors tampoc. Tots els dies tenen alguna cosa, no?
    I pel que fa a globalment, la veritat és que a nivell domestic ens afecten molt poc aquests dies que cites, tenint en compte que els drets humans se'ls passen pel folre a molts països... Per això em quedo amb el dia que es va inventar Internet. Si no, mai hauria pogut llegir posts com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, XeXu, i moltes gràcies a la invenció d'internet, per poder rebre comentaris com el teu :-). Hi ha molts millors dies, només que alguns, com un naixement o un casament, acostumen a ser especialment intensos i a tenir un lloc privilegiat a la memòria, vaja, estic descobrint la sopa d'all... però tots els dies tenen alguna cosa, esclar. Els dies que cito m'han sortit un pèl ianquis, potser... Els drets humans em semblen una gran fita, encara que se'ls passin pel folre a la pràctica.

      Elimina
  5. La veritat és que no es pot matematizar els sentiments fer-ne un dia, ara, jo si haguera de dir els millors dies de la meua vida serien la meua infantesa i actualment amb la meua dona. Però en la Humanitat tots estan encadenats com un vell trencaclosques. M'ha encantat l'article, molt crític i irònic alhora. Molt bo.

    Salutacions des de València de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que tu fas un conjunt de millors dies, amb la infantesa i ara amb la teva dona, també és una manera de veure-ho, les èpoques més felices de la vida. Pel que fa a la humanitat, em sembla que també es pot parlar d'èpoques més i menys felices (per exemple, altres dates que volia posar són la fi de les guerres mundials...), però crec que t'entenc quan dius que és un trencaclosques, a més, mentre en una banda poden passar els millors dies, en una altra els poden passar pitjors, complicat parlar de la humanitat en global...

      Moltes gràcies i salutacions cap a València!

      Elimina
  6. Ja m'he perdut entre tanta dat i xifra...el primer dia? el segon? vull creure que el primer dia més feliç devia ser el primer dia que vaig treure el caparró a la llum...o potser no... el segon espero encara que arribi...molt bon post potser el segon millor que has escrit? saluda a la Sara de part meva, li dius que en sóc una fan...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha ja t'imagino el primer dia que vas treure el caparró a la llum, segur que ja vas veure anagrames en els rostres dels teus pares :D. El segon serà millor que el primer!
      Gràcies per la floreta, no sé com portem el rànquing de posts, però fa il·lusió. Per cert, li he dit a la Sara que té una fan i saps que m'ha dit, rient tota ella? "i tu noooooo". Catxis.

      Elimina
  7. Vols dir que no hi ha tants millors dies com persones a la terra? I no és fantàstic això?
    No et sabria dir quin ha estat el millor dia de la meva vida fins ara? crec que està per venir, això m'agrada pensar.

    El més fascinant dels nens és que cada dia pot arribar a ser el millor dia de les seves vides. M'agradaria poder-ho assaborir així, com ho fan ells quan estan contents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rits, no m'ho havia imaginat així, sí que és maco.
      És curiosa aquesta manera que tenen els nens de combinar dues coses: viure cada dia com si fos el millor dia de les seves vides, i tenir una il·lusió brutal per un esdeveniment que ha de venir (una festa, unes colònies...). Assaborim-ho així, va.

      Elimina
  8. Jo no sabria dir quin ha estat el millor dia de la meva vida. Un dia és difícilment avaluable en la seva totalitat, em sembla a mi, encara que és més o menys clar a nivell astronòmic què significa un dia, és a dir, el petit interval de temps en què un diminut planeta d'un diminut sistema solar d'una galàxia qualsevol fa un tomb al seu mateix voltant. Realment, el temps no deixa de ser el mateix desplaçament del petit planeta al seu mateix voltant, i alhora al voltant del seu sol i alhora en la llarga i difícilment mesurable rotació del braç de la galàxia que alhora fuig contínuament de les galàxies veïnes. O sigui, que som dins una perfecta tautologia. Per marejar-se. Ja et vaig avisar un dia que em passa això quan penso en l'univers. I això parlant només dels meus dies. Ja si parlem dels dies de tota la Humanitat...
    Per cert, quin dia devia començar la Humanitat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, has aconseguit marejar-me també a mi!! La Humanitat devia començar el dia 1 (micona de trampa, no?), és veritat que en aquest continuum (continuum?) que és la humanitat és difícil establir fites. Tinc aquí al costat "Moments estel·lars de la humanitat" d'Stefan Zweig, que té bona pinta però que no m'he llegit. Alguns moments estel·lars de la teva vida segur que sabries trobar, encara que potser no el més rutilant de tots, no?

      Elimina
    2. Lamento haver-te marejat. Jo, de fet, sobre aquests trànsits de què parleu en alguns comentaris, n'he tingut també diversos,però el més fort s'apropa a una sensació de vertigen. L'he aprofitat per inserir-lo en algun relat meu,però crec que encara el tinc per explorar. També m'identifico amb aquella sensació inefable d'harmonia absoluta que descriu l'`Òscar aquí a sota, i que pel que he vist és usual en la infantesa. Està meravellosament descrita a "Seymour, una introducció" per J.D. Salinger.
      De Zweig no conec gairebé res, llevat de la seva història personal i el seu final tan de pel·lícula. Sospito que arribat a la seva fi va descobrir que els moments estel·lars de la Humanitat havien arribat al seu final també.

      Elimina
    3. Ep, que aquesta mena de marejos són agradables...
      No sé si la teva sensació de vertigen era agradable, d'entrada fa respecte.
      M'alegro que també hagis tingut aquesta sensació d'harmonia total, com diu l'Òscar, suposo que a la infantesa, i que jo crec associar a certs estats aquàtics i el llop a la natura.
      Buscaré el Salinger, gràcies!!

      Elimina
    4. Abusant de la teva cordialitat, en lloc de repondre el teu dubte, et passo un dels contes on apareix aquesta experiència mig mística, be que sigui de biaix (o no, no n'estic segur): http://relatsencatala.cat/relat/aixecat-i-escolta-les-campanes/1034756
      Són 16 minuts. Segur que no seran els millors setze minuts de la teva vida, però en fi, potser et pot interessar. Crec que és el conte més salingerià que he escrit mai,però no deixis de fer-te amb el conte que t'esmentava -jo et recomanaria tota la saga de la família Glass, de la qual vaig parlar al bloc a http://antiartistes.blogspot.com/2011/09/el-mirall-de-salinger.html

      Elimina
    5. Disculpa, millor al bloc: http://antiartistes.blogspot.com/2011/10/la-literatura-oculta-de-jd-salinger.html

      Elimina
    6. Eduard, l'he llegit dos cops i encara no sé si l'he entès bé. M'agrada i el trobo molt suggerent, però no sé si el que em suggereix és el que tu volies que suggerís. Em sembla que el vertigen, l'experiència mig mística de què parles està relacionada amb aquesta identificació amb l'altre que ha viscut el capità i que apunta, però no aconsegueix, el Paternòster. No sé si hi ha més angoixa en un o en l'altre. I no sé si angoixa és la paraula.
      Moltes gràcies pel conte i per acostar-me a Salinger! (només he llegit El vigilant).

      Elimina
  9. Un dels millor dies de la història de la humanitat segur que va ser el dia que va néixer l'Anestèsia, la filla de la primera mare que va parir sense dolor gràcies al cloroform. Sembla mentida que un dia com aquest no estigui més ben documentat però només he pogut esbrinar que va ser a mitjans de desembre de 1847. La nena va portar un nom absurd tota la vida per culpa d'una mare lògicament molt agraïda, però l'invent s'ho valia. Poc abans, l'11 de desembre de 1844 el doctor Horace Wells ja 'havia utilitzat òxid nitrós amb èxit com anestèsic en l'extracció de dents, o sigui que el millor i el segon millor dia de la història de la humanitat per mi estaria entre aquestes dues dates. A nivell personal no ho tinc clar, però per això que parlaveu del nirvana amb el Llop, recordo com a curiositat dos dies que no sé quin dia éren, un quan era un nen, i l'altre quan era un jove, en que no m'havia passat res d'especial, però vaig entrar com en una mena d'estat en què la vida em semblava perfecta i em sentia en harmonia amb el Cosmos i la resta de la humanitat. No cal dir que aquell estat no em va durar ni un dia sencer. I no sé què s'havia pres el Chucho quan va compondre "Magic", però jo en voldria un del mateix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar, em semblen molt bones aquestes dates que dius, jo no vaig gaudir de l'anestèsia al part de la Sara per una sèrie de circumstàncies rocambolesques, però la gesta hagués estat igual de magnífica amb molt menys dolor gratuït. Les afegim a la nostra llista de dates estel·lars de la humanitat (sempre parcial i subjectiva i revisable, etc).
      Així que vas arribar a una mena de nirvana qua eres nen i jove en dos dies identificables! Caram, doncs deuria ser molt especial perquè t'hagi quedat gravat així. Ni que durés un segon, és fantàstic!
      Si noi, el Chucho es deuria haver pres un elixir barreja de flor de l'Himàlaia amb essència de cannabis i un toc de canyella. Màgic!

      Elimina
  10. Com sempre Genial Gemma!!, no et sabria dir quin és el millor dia de la meva vida, el que si sé de cert és que intento orientar la meva vida per ser, per sentir-me feliç amb les tres personetes que convisc, en Quim, en Pol i l'Anna, aaa i la Pruna (gossa). M'he perdut una mica amb tants números, de fet ara portava unes setmanes sense internet, crec que tres, s'ha espatllat! i ha anat molt bé!. Hem parlat! hem rigut! també ens hem barallat més, però està bé!. De les coses que faig cada matí quan poso els peus a terra, és pensar...avui serà un bon dia! M'apunto amb tu amb el tema del cinema, per cert...hi ha una peli del 2002 de la directora Cristina Comencini "Il Più bel giorno della mia vita" el millor dia de la meva vida, és la història d'una família romana......bé Gemma, dos petons cap a Barcelona!!! Les neretes ja han tornat!!!ja li diràs a la Sara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, la Sara m'ho posa fàcil! :) Orientar la vida cap a les persones que estimes fa augmentar exponencialment el nombre de millors dies, i tant que sí! I pensar que el dia que comença serà un bon dia, també, amb internet o sense (3 setmanes senseeeee??).
      Records als teus i 2 petons nord enllà!!
      I records a les neretes!

      Elimina
  11. Per cert Gemma i Sara!!!!! per la festa major de Torroella, per Sant Genís (24 d'agost o 25 ara no ho tinc massa clar) venen de gegants convidats el gegant del pi, els que surten a la foto que teniu aquí més amunt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si per aquells dies som a Tossa, venim!!!

      Elimina
  12. El millor del #millordiadelamevavida és que sempre hi pot haver un altre dia que el desbanqui, així pots anar col·leccionant #millorsdiesdelavida sense por de perdre'n cap. Encara que no m'estranya que la Sara els classifiqui, quan tingui alguns anys més se'n descuidarà de comptar-los i aprendrà que cada matí és un regal :D Sort d'ella que ens fa rumiar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidi, és el que deia la Marta ara, també, allò de posar el peu pensant que serà un bon dia, un dels millors, qui sap si el millor? Però em sembla que el que esteu dient és que no cal pensar en termes de millors o pitjors... deixem-ho en que sigui un gran dia, un regal, com dius tu :). Petó.
      Sí que ens fa rumiar, aquest bitxo!

      Elimina
  13. Bé, l'important és que avui la Sara està amb la Lucía. Això sí que és un bon millor dia!

    ResponElimina
  14. Doncs jo ni tinc fills ni m'he casat... així que puc assegurar, amb solemnitat, que el millor dia de la meva vida encara no l'he viscut! Ni el segon! I encara que m'hagués casat i hagués tingut fills... seguiria dient el mateix! Que a la vida sempre hem d'intentar anar a més... almenys intentar-ho...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet! Segur que per aquestes muntanyes del món per on vas has tingut molts millors dies, o moments nirvana d'aquests que diem per aquí. I els que vindran, sí, no ens tanquem la porta, si de cas ja farem el rànquing quan arribem als 90 (tot i que no se sap mai què pot passar als 90+1...).

      Elimina
  15. Que bona la Sara, com sempre! El segon dia el té clar... perquè el primer ha de venir! No sé si jo mai he dit (des que sóc una mica grandeta) alguna cosa com "avui és el millor dia de la meva vida". Juraria que no. Evidentment, guardo moments especials als records... però potser per com han anat les coses després, aquell moment no converteix el dia en el millor de la teva vida. Potser és una cosa que es pot veure més a posteriori sí, per exemple, una decisió presa en un dia especialment bonic, et reporta molta felicitat a llarg plaç. Però de vegades, els començaments, no són precisament el millor de tot... (ara penso en relacions sentimentals, suposo que es veu!). D'altra banda, veig clarament que el moment de tenir un fill ha de ser sens dubte dels millors moments de la vida. Quines reflexions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yáizeta, m'ha agradat això de la decisió presa en un dia especialment bonic... Sí que es veu a posteriori, això del millor dia, per això li deia al porquet que potser hauríem d'esperar als 90... però hi ha moments, com el de tenir un fill, que com tu dius, és dels millors, per intens, per esperat i per extraordinari, té molts punts per encapçalar el rànquing. Però de fet no cal fer un rànquing, el millor és viure moments especials i guardar-los als records, yeah!

      Elimina