dissabte, 7 d’abril de 2012

Pentinar, cantar, ballar

 - CANTES   FATAL



La meva venjança contra la sinceritat infantil és que exploto al màxim les seves aptituds professionals en benefici propi. Perquè la criatura vol ser perruquera, cantant i ballarina. I no és cap problema, perquè si tenim cinc dies laborals a la setmana (quan ella sigui gran suposo que seguirà igual, tot i que si l'espècie evolucionés com hauria d'evolucionar, treballaríem de dilluns a dijous i tindríem tres dies de festa), si tenim cinc dies, doncs, diu que dilluns i dimarts serà perruquera, dimecres, cantant, i dijous i divendres, ballarina. Trobo que és una bona idea diversificar, et converteixes amb una persona més completa i si mai falla una pota, sempre et queden les altres dues.

Això m'ha fet pensar en aquestes dues pel·lícules:



No recordo gaire la pel·lícula d'Ang Lee, però sé que em va agradar. La de la Julia Roberts (com si en fos la directora) era prou fluixa i prou toveta (i el Bardem no sortia fins al final...). Les dues buscaven la recepta de la vida, com diu l'anunci. Veiem que coincideixen en menjar i estimar. I no serem nosaltres qui ho contradirem. De fet, es pot dir que estimar està implícit en pentinar, cantar i ballar, almenys a casa nostra.

PENTINAR
Curiosament, una de les coses que més m'agraden a la vida és anar a la pelu. M'encanta que em toquin el cap i em pentinin. Tenir la perruquera a casa és una loteria que m'ha tocat. Per la meva banda, intento ser bona clienta, només faltaria. Li veiem possibilitats, a la criatura, però no l'hem apuntat a cap acadèmia.

CANTAR

Dels tres habitants de la casa, la Sara és l'única que es pot permetre cantar i que algú l'escolti. I amb embaladiment. És un espectacle com s'inventa les lletres i el sentiment que l'hi posa. I els títols de les cançons són impagables ("Flor del núvol", "Com era el món abans", "El movimiento del corazón", "Como una mariposa en el interior del planeta"...). Li veiem possibilitats i l'hem apuntat a coral. (Més que res, que va més contenta que un gínjol).

Aquí les nostres cantants preferides...



BALLAR
És una de les coses que més ens agrada de fer a les dues. Li agrada que la imiti. I la veritat és que balla molt bé, té molta gràcia. Fins i tot hem fet algun espectacle amb públic (el Joan) (jo intentant no fer gaire el ridícul). De petita també m'agradava molt ballar. De fet, els meus mites infantils eren el Ballet Zoom (m'encantava el ros, Bob Nico) i la Raffaella Carrá...

També li veiem possibilitats i l'apuntarem a una acadèmia de dansa l'any vinent, si continua l'afició.


En fi, no sé si la Sara serà perruquera, cantant i/o ballarina. Pot ser que acabi sent una cosa absurda, com tècnica de cultura o una cosa amb més sentit, com periodista. Potser serà fornera, dentista o enginyera industrial. O directora de cine, i llavors farà una pel·li que es dirà "Pentinar, cantar, ballar" i serà una pel·lícula fantàstica.

35 comentaris:

  1. Ara que tots ens especialitzem en una cosa molt concreta, no està malament aquesta idea de tenir tres oficis i fer-los en dies diferents de la setmana. La Sara se les empesca totes, ella ens traurà de la crisi.

    Ja veig que ja l'encareu en les coses que li agraden. Com et surti algun dia que vol ser astronauta, què faràs? O ara els nens ja no volen ser astronautes? De fet, jo no vaig voler mai, que recordi...

    No em diràs que a sobre composa les seves cançons? Doncs ens podria fer una demostració d'interpretació algun dia, no teniu cap vídeo??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, XeXu, a mi també m'ha fet gràcia aquesta idea de treballar en diferents coses... ara, no pots anar gaire despistat... no te'n vagis a pentinar quan has de cantar...

      Mmmm, amb un Google la NASA es troba fàcil, no? :-)

      Un vídeo... no sé... hi pensarem!

      Elimina
  2. ja ja, la meva sara de petita li agradava el high school i em va fer gravar-la en video amb tota la classe cantant varies cançons, bé, en playback...
    la iaia i la meva filla se'm disputen com model per pentinar-me...amb això coincidim, m'encanta que em pentinin...
    No sé, de gran desgraciadament, un acaba sent el que pot, però com em va dir un dia un amic pakistani, quina sort poder imaginar-te que vols ser de gran, perquè diu que ell de petit ni s'atrevia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, es diu Sara la teva filla? No ho recordava! T'imagino la mar d'aplicat gravant l'espectacle... Aris Scorsese :-)
      Carai, iaia i filla perruqueres, no et pots queixar!
      Doncs sí, és fort però poder imaginar-te què seràs de gran és una sort que no tothom té.

      Elimina
  3. Veig que la petita Sara toca (o vol tocar) moltes tecles. Això és bo, així no s'avorrirà mai!

    Així per parts, dir-te que de les dues pel·lícules, no n'he vist cap, així que no puc opinar. No sóc un gran cinèfil.

    Anar a tallar-me els cabells és una "feina" uff, com ho diria, que em fa mandra anar-hi. Ara, després, quan comencen a tocar-te el em ve una soneta...

    Quan jo canto, sobretot a la dutxa i fora (és a dir, moltes vegades), no tinc el seguiment de la concurrència de casa, ans al contrari, sempre em fa callar i em diu que ho faig fatal. No sé si deu ser per la meva mania d'acabar-ho tot com si cantés ópera...

    El tema ballar el deixarem a part, que no en sé ni en vull saber. Em moc com puc!

    Ara, que si se li dona bé aquestes tres coses, potser innovant obre un negoci que et tallen el cabell mentre ballen i canten. No estaria malament, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi de la banyera, m'ha encantat la idea aquesta de negoci multiplaent. M'he imaginat anant a la pelu com qui va a un musical. Ho hem de patentar!

      Mira si toca tecles la Sara que el quart ofici en espera és cuinera, avui em deia que pensava ajudar al seu cosí Albert, que serà cuiner... pugen imparables!

      De les dues pel.lis, et recomano la d'Ang Lee, que crec que és millor.

      Ei, estic pensant que a aquesta pelu nostra potser et faria menys mandra fer-te tallar el cabell, a més podries cantar i t'escoltarien... :)

      Elimina
  4. M'agradava l'Amy, i sobretot la Janis, detesto la Julia Roberts i la Rafaella Carra també és un mite hortera per mi. Els homes durs no ballen, i jo tampoc. De vegades canto a la dutxa, però afortunadament l'aigua tapa el soroll. Quan porto el cabell una mica llarg sempre vaig despentinat, però és que sempre em fa mandra anar a que me'l tallin. I, quan sigui gran "ansiós estic d'un got de vi i d'un subsidi per vell", que deia una cançó dels Umpah-Pah. Crec que no és gaire important de què treballi la Sara de gran mentre li continuï agradant cantar, ballar, i vagi sempre ben pentinada, això sí.

    ResponElimina
  5. Ah, de l'Ang Lee em va agradar molt "Sentit i Sensibilitat", però aquesta que dius no l'he vist.
    Visca Emma Thompson! Abaix Julia Roberts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar, l'Amy i la Janis eren unes cracks, cracks és poc. Tenia la idea que havien mort a la mateixa edat i ara ho he confirmat, als 27, com Jimi Hendrix i Kurt Cobain...

      Oju amb clavar-te amb la Carra, eh?, amb la Julia Roberts et deixo, tot i que tampoc em cau malament, d'acord, no és l'Emma Thompson...

      Llàstima que no ballis i que et faci mandra tallar-te el cabell, això és perquè no has provat la perruqueria que ens hem inventat amb el Jordi, descomptes especials per a homes durs.

      Sí, que sigui el que vulgui, (o el que pugui, no, millor el que vulgui), la Sara i que segueixi contenta i ben pentinada, of course.

      "Sentit i sensibilitat" també em va agradar molt.

      Elimina
  6. la teva filla sobretot és una petita gran artista i filòsofa , una avançada al seu temps, ella té clar que hem de saber tocar quantes tecles millor i el seu per ara possible tripartit futur laboral trobo que promet ....pentinar, cantar i ballar ....genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree!

      Segur que tocar moltes tecles el millor possible és bo, i en aquestes societats complexes i en crisi encara més. No sé en quina situació es trobarà la generació de la Sara. Si les crisis del capitalisme són cícliques és d'esperar que es trobaran entrant o sortint d'alguna... Esperem que tinguin les millors eines per superar-les. I si trobessin un sistema alternatiu més just ja seria per llençar coets!

      Ep, avui he pensat en tu, he vist que un dels productors de la mítica sèrie "La pantera rosa" es diu Fritz Freleng :D

      Elimina
  7. Quin post més xulo, Gemma! Hahaha! Ostres, la Sara i jo no ens assemblem gens. Pentinar algú puntualment no em fa res, però no sóc cap crack. Cantar i ballar,... ho faig fatal! Mai no he tingut bona veu, ni capacitat per entonar, i molt menys gràcia per moure l'esquelet. Sóc fatal, en això! T'ha sortit una nena molt apanyada, si tot li agrada i ho fa bé! ;)
    Està bé que l'encareu a les coses que li agraden, i tant. Ma mare sempre deia que ja que l'escola és obligatòria (peti qui peti... ella és mestra!), les activitats escolars les podia triar jo (sempre una mica... "orientada" per ella, clar).

    Per cert, no sabem pas què serà de nosaltres, blogairement parlant, en els propers anys o dècades. Però si quan jo sigui una senyora amb la vida feta un dia veig a la cartellera "Pentinar, cantar, ballar", t'asseguro que pensaré en vosaltres... l'aniré a veure... i en faré una bona ressenya al blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Yáiza, m'ho he passat molt bé fent el post!

      Ja veig que tu, en comptes, de cantar i ballar, eres més d'estudiar "El cos humà" (que també el tenim, eh?).

      Sí, ta mare tenia raó, val la pena reforçar les coses que li agraden, sobretot perquè més enllà del grau d"excel.lència" al que arribi, s'ho haurà passat molt bé i s'haurà sentit bé aprenent.

      M'has fet molta gràcia amb això de la senyora amb la vida feta! Tota una senyora metgessa i blogaire! Esclar que quan tu siguis tota una senyora i la Sara una directora revelació, jo seré tota una iaiona! Això sí, blogaire! Ens agradarà molt llegir la teva ressenya de la pel.li, després de guanyar la Palma d'Or! Bisous.

      Elimina
    2. No et pensis, de petita un cop em van regalar un llibre del cos humà per nens (podies desplegar la caixa toràcica i trobar-hi els pulmons i després el cor, per exemple) perquè crec que algun cop se'm va acudir dir que volia ser infermera, i no li vaig fer mai ni cas. Jo volia ser mestra, com ma mare! Després escriptora (bé, això encara vull, però clar... it's not so easy! =P), biòloga, química, periodista, filòloga,... a última hora se'm va acudir que volia estudiar Medicina. I aquí estic! =P (ostres, això és un post també! quines idees em dónes!)

      Elimina
    3. Em sembla que sí que ets una mica totes aquestes coses, no? escriptora (le blog, ça va de soi), periodista (perquè fas cròniques parisines), biòloga (perquè fas medicina)... en fi, que no som tots d'una peça, per dir-ho d'alguna manera. Seguint la idea del post, lu teu seria "ensenyar, escriure, curar". Aquesta també seria una bona peli, francesa, això sí, nouvelle vague del s. XXI :-)

      Elimina
  8. De pentinar, ma filla en sap més que jo, però flipo quan em renten el cap! Cantar i ballar ens agrada, tot i que el ball és cosa seva i el cant, meu. Al petit, ballar se li dóna bé, tot i. Al pare, cantar. Jo vaig anar a cantar i tocar la flauta fins als 22, imagina't!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta, veig que a ca teva teniu molt clar això de la divisió del treball, bé, de les aficions. Us veig una família molt animada, eh? :)

      Déu n'hi do cantar i tocar la flauta fins als 22, jo també tocava la flauta a l'escola però allà es va acabar...

      Jo també flipo quan em renten el cap!

      Elimina
  9. Ostres Gemma, amb aquest post m'has fet reviure moltes coses, estic amb la Sara!!! jo també volia ballar i cantar, no fa massa ho vaig escriure, volia ser gogo girl d'en George Dann...el ballet zoom m'agradava moltíssim un programa que es deia Aplauso!!!. El que més m'agrada es això de fer una cosa diferent cada dia, de fet ja va bé tal i com van les coses ser "plurifuncional". Sóc periodista després de treballar uns quants anys en mitjans de comunicació vaig abandonar, Gemma t'asseguro que no té massa sentit, ja que actualment la informació objectiva i neta no existeix...no tenia cap sentit l'ètica periodística no sé massa bé on ha anat a parar!. Directora de Cine! això sí! i perruquera!!! que sigui el que vulgui, però que sigui feliç! Dos petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa! Aixi que tu o jo deuríem estar cantant i ballant per la mateixa època... A mi m'encantava Aplauso, sobretot aquell mític concurs "La juventud baila", la de vegades que havíem jugat la meva germana i jo al concurs aquest. I el Ballet Zoom era genial. Quina gràcia això de la gogo girl!

      Sí, és bona idea ser plurifuncional, plurifuncional i adaptable... Tu t'has readaptat. El periodisme... no sé si s'ha perdut l'ètica periodística en general, el que sí que sembla és que amb la crisi han de fer el mateix producte amb menys gent, menys mitjans, cada cop més precarietat i això passa factura...

      D'acord amb que sigui feliç :)) Dos petons!!!

      Elimina
  10. Una vegada una amiga em va explicar un somni seu: la gent anava a la feina amb metro i l'anaven fent baixar a l'atzar, i havia de posar-se a treballar al lloc que li indicaven, en sabés o no del que anava la feina. Crec que seria una evolució lògica del nostre mercat de treball,i la teva Sara demostra ser molt llesta preparant-se per a la polivalència que requerirà treballar al futur.
    I... vaja, quins records el ballet Zoom! Aquella colla de ballarins del tardofranquisme eren com una porta a la internacionalització que se'ns obriria molts anys després, com el Cruyff i els primers futbolistes estrangers que van venir l'any 73. També tenia els meus ballarins preferits, eprò en aquest cas eren elles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo aquest somni, Eduard, de vegades diem mig en broma mig en sèrio a la feina que les feines haurien de ser rotatives. Que seria bo per nosaltres i se suposa que per la feina. Bé, hi ha límits, perquè no em veig en el lloc de la Yáiza (metge). Sigui com sigui, la polivalència de gustos i habilitats ja em sembla bona, tant pel present com pel futur...

      M'alegro que també t'agradés el Ballet Zoom, fent el post he disfrutat molt veient uns quants vídeos (gràcies, inventor/a del youtube!). A més, després de tants anys he reconegut molts dels ballarins, i alguns com són com de la família. Sí, era (estranyament?) multiculti, el Ballet Zoom!

      Elimina
  11. Ostres, si a més a més doneu menjar a aquesta nova perruqueria on també es canta i es balla, em tindreu de client fix!

    ResponElimina
  12. Oooh! doncs trobo que son tres professions ben boniques! La mare era perruquera i sempre els he tingut estima (tot i que no m'agrada massa que em toquin el cabell). I cantar i ballar, quines professions tan alegres, xq si, donen alegria!! senyal que és ben alegre.

    ResponElimina
  13. Sí que és una nena molt alegre, rits, gràcies!

    ResponElimina
  14. A mi m'ha agradat sempre que em pentinen i m'ha portat alguns problemes, per exemple amb mon oncle, que pensava que jo era homosexual pel fet, així era l'home, pobre home que en pau descanse, ballar no m'ha agradat ja tant, i de fet a les discoteques de jove intentava ballar i acostar-me a alguna dona però era rebutjat terríblement, em veien com un veritable xaró per la manera en que ballava i cantar, això també és una altra cosa, jo cante, sí, però a la dutxa tot i que de vegades he somniat ésser el Raimon o el Llach i cantar llurs cançons, però tot va acabar en un somni i una discografia atapeïda d'aquests cantautors, també m'ha agradat la música negra com el blues o el jazz.
    M'ha agradat l'article, i he vist l'amor cap a la Sara, la seua filla, és encomiable i digne d'admiració.
    He trobat el seu bloc mitjançant el d'Eduard i m'ha agradat, molt fresc i sincer.

    Salutacions des de València de

    Vicent

    ResponElimina
  15. Molt benvingut al blog, Vicent!

    A la perruqueria musical de la Sara et pentinarem amb molt de gust. I no caldrà que ballis, si no vols.... En canvi podràs cantar Raimon i Llach, que ens agraden (mai se sap quan es pot revelar un artista).
    Gràcies pel que dius de la Sara i el blog.

    Salutacions cap a València!

    ResponElimina
  16. L'alegria dels somnis infantils és de les millors coses que he guardat en una capseta, juntament amb el melic, dels meus fills. T'envejo que estiguis jugant tant, perquè jo ja no ho faig (espero poder arribar a ser àvia algun dia per tornar-hi). I de l'Ang Lee només he vist Lust, caution, però aquesta me l'apunto. Si no et fa res, la Roberts me l'estalvio tot el que puc, gràcies :)

    I, on dieu que teniu la perruqueria? És que se m'hauria de tallar les puntes :)

    ResponElimina
  17. Sí, fa molta il.lusió veure (i viure) la seva il.lusió! També hi ha jocs una mica pesats, com fer vestits per a les princeses... Però segur que també t'ho deus passar bé amb els teus ganàpies, com va l'efecte Orzowei?
    La perruqueria està al carrer Gegant del Pi, número 5, Premià de Mar, a tocar de la platja, t'esperem!!

    ResponElimina
  18. posats a triar jo em quedo amb ballar, no es per què balli bé, es per que les altres 2 encara les faig pitjor xD

    ResponElimina
  19. Pons, la Sara i jo volem veure't en acció. Si penges un vídeo al teu blog, nosaltres en pengem un al nostre! Ai, que maco era La juventud baila...

    ResponElimina
  20. De moment jo alterno entre els dies que treballo i els que estic a l'atur (ja saps, la pàtria demana sacrificis). Els dies en què treballo no penso massa, però els altres vaig variant: un dia escriptor, un dia pintor, un dia lector i un dia cuiner. Si no fos per la precarietat del subsidi, crec que aquest és l'estat ideal de l'home.

    ResponElimina
  21. Ep, Lluís, i un altre dia videoartista. Em sembla millor tenir vàries vides, encara que no es pugui viure d'elles (viure en el sentit monetari, si és pogués ja seria l'hòstia!).

    ResponElimina
  22. A mi també m'agrada molt d'anar a la perruqueria! Però la feina no m'agradaria gens.

    Gràcies per fer-te seguidora meva.

    ResponElimina
  23. Igualment, Helena, m'agraden els teus poemes, ens veiem a la pelu blogaire!

    ResponElimina