dilluns, 9 de maig de 2011

"Moments"

-Mama, l'Albert d'on ha sortit, del papa o de la mama?
-De la mama, de la tieta, tots els nens surten de les mames.
-I què passa amb el papa?

Ens hem afanyat a dir que el papa també hi contribueix i que hi posa la llavor. Sempre havia pensat que no recorreria a això de la llavor quan arribés el moment, però de tota manera tampoc no sé si sap que és una llavor, i tampoc sembla que aquest sigui "el moment". Ja vaig veient que el moment són diferents moments, amb les seves explicacions més o menys matusseres.

imatge manllevada de: http://ca.xuxulanstrum.com

M'ha fet molta gràcia la seva lògica: els nens, com el seu cosí Albert de 6 anys, vénen dels pares, i les nenes, de les mares. Curiosament, aquesta lògica s'acostaria a la idea de reproducció per clonació, que també pot arribar en un futur més o menys llunyà. 

Aquest possible futur fa una mica de por, i també el de l'úter artificial (em ve al cap Un món feliç...), però per què no? La Sara tampoc ha estat concebuda pel mètode tradicional. Els seus tres primers dies de vida els va passar en un tub d'assaig... i molts nens passen els darrers mesos de gestació en incubadores i no té res a veure amb Huxley; potser a la Sara li haurem d'explicar primer aquest mètode i després el tradicional... bé m'estic embolicant i no n'hi ha per tant.

Més difícil va ser quan em va preguntar "què vol dir morir-se?" I sé que aquest moment també tornarà a aparèixer, segur!

15 comentaris:

  1. Fas bé, no cal córrer, ella et dirà quin és el ritme adequat :)

    Encara em tremolen les cames quan el gran, amb un parell d'anyets em diu: "mare, això de la llavoreta ja m'està bé, però, exactament com hi arriba?". És biotecnòleg especialitzat en genètica, és clar :)

    ResponElimina
  2. Jo no em preocuparia gaire. Avui troben molta informació i molt completa. A cicle inicial (6 i 7 anys) és habitual tenir converses amb vocabulari i continguts que abans ens arribaven als 14. Fa dos anys, una mare em va venir a trobar esgarrifada:
    -El meu fill m'ha dit que volia follar amb mi. Diu que el tutor els va dir que follar no és res dolent, que ho fa la gent que s'estima i que serveix per reproduir-se.
    (El tutor era jo. El nen havia captat part del missatge i l'havia adaptat, però això és el que hi ha).

    ResponElimina
  3. Carai, Clidice, 2 anys el teu petit biotecnòleg, si la Sara va tard! Sí, la cosa és anar seguint el seu ritme, però el que em sorprèn és que em costi parlar de sexe amb la meva filla, no m'ho pensava pas, si és més fàcil parlar de clonació!

    ResponElimina
  4. Ostres, m'imagino com deuria flipar aquesta mare:)! És curiós com es van muntant la pel·lícula en el seu caparró. De tota manera 6-7 anys ja em sembla una edat millor... bé, no ho sé, tens raó que no cal donar-li molta importància, i que depèn més del nen que de l'edat, tot amb naturalitat...

    ResponElimina
  5. Menys que vénen en una cigonya se li pot explicar tot a un nen, curiosament a la bilio a la zona infantil els llibres menys prestats són els de sexe en canvi són els més remenats, cada dia els he d'endreçar, fins i tot els amaguen. Pel que fa a la mort hi ha un conte "El senyor Mort dins d'una avellana" i és un conte que explica la mort als infants a mi m'agrada molt.

    ResponElimina
  6. Déu n'hi do, Marta, això que dius dels llibres sobre sexe a la biblio, sembla que encara falta molta naturalitat amb aquest tema. Jo en tenia un, de més grandeta, que m'agradava força, "Aviat seré un adolescent". Ara m'he recordat que la meva àvia creia que els nens sortien del genoll (una mica surrealistes, els meus besavis).
    Gràcies per la recomanació, he googlejat i un personatge diu "necessitem la mort perquè existeixi la vida", això també ens serveix als grans...

    ResponElimina
  7. Els nens , les nenes són els millors filòsofs!

    ResponElimina
  8. És veritat, són els Natural Born Philosophers!

    ResponElimina
  9. És curiós. Com un presagi al teu apunt: quan vaig fer el conte de la Caputxeta, primer vaig escriure “es va estirar fent veure que estava mort”, me’n vaig adonar que no era massa correcta i ho vaig canviar per “es va estirar fent veure que estava dormint”. De totes maneres tot arribarà i si ets de mena patidora .... que no et passi res!
    Udols.

    ResponElimina
  10. Doncs si vols li pots explicar:
    Hi han nens que neixen directament a la mama i daltres primer els tenen 3 dies a un tub per que creixin millor, abans de ficarlos a la panxa de la mama.
    Però si no li expliques el segon métode, tampoc passar res, l'important es el concepte :)
    La meva va nèixa per cesarea i quan li varem explicar, anava dient
    que "van tenir que tallar a la mama per treurem" i tots els altres nens l'escoltaven amb els ulls com plats...

    ResponElimina
  11. Llop, la primera aproximació al tema de la mort va ser "desaparèixer", però de seguida vaig rectificar per "dormir". Morir és com dormir, no?

    ResponElimina
  12. Aris, m'ha agradat això que l'important és el concepte. Hi ha moltes maneres de néixer, l'important és néixer! (després et mors, però that's another story, com deien en una peli que no recordo, bé és o no és la mateixa història? podem néixer perquè morim, sí, la teoria ja la sabem, però quina putada).

    ResponElimina
  13. És curiós. Com un presagi al teu apunt: quan vaig fer el conte de la Caputxeta, primer vaig escriure “es va estirar fent veure que estava mort”, me’n vaig adonar que no era massa correcta i ho vaig canviar per “es va estirar fent veure que estava dormint”. De totes maneres tot arribarà i si ets de mena patidora .... que no et passi res!
    Udols.
    (Comentari recuperat dels meus arxius degut als problemes de Blogger)

    ResponElimina
  14. La meva primera aproximació al tema de la mort va ser "desaparèixer", però de seguida el vaig canviar per "dormir", perquè morir és com dormir, no? no?

    ResponElimina
  15. Ara veig que ens hem repetit, serà com un bucle?

    ResponElimina