dimarts, 9 de novembre de 2010

To go with the flow

-........ (no camina)

Ahir vaig fer un experiment: vaig seguir el ritme de la Sara al tornar de l'escola a casa (bé, algun moment li vaig dir va vinga, però molt poc). És a dir, vaig deixar fluir la cosa. Fluir, pensament líquid, Heràclit, vam trigar quasi una hora però I què? La qüestió és que ens ho vam passar bé i a l'hora de sopar es va menjar tota la carn ella sola. Digue'm agosarada però potser hi va tenir a veure aquest bon rotllo que vam portar tota la tarda.

Em vaig comprar un llibre que es diu Fluir (Flow), que no m'he llegit, esclar, però que ara utilitzaré per extreure'n alguna idea sobre el tema (està bé això de documentar les experiències, i més en un blog seriós com aquest).

Diu el senyor de nom impronunciable i inescribible (Mihaly Csikszentmihalyi), a l'atzar:

"Ni el aburrimiento ni la inquietud son experiencias positivas, por ello Alex se motivará para volver al estado de flujo. ¿Cómo lo hará? Observen nuevamente el diagrama (hi ha un diagrama): vemos que si está aburrido (A2) y desea estar nuevamente en el flujo, Alex tiene esencialmente una única elección: aumentar el desafío al que se enfrenta. (También tiene una segunda elección, que es dejar de jugar a tenis; en este caso A desaparecería simplemente del diagrama). Desaparèixer del diagrama? però això és horrorós, i llavors on va l'Alex?

Això ens ensenya que per tornar a l'estat de fluxe hem d'enfrontar-nos al desafiament d'una nena que s'encanta amb tot el que veu, però no podem deixar de jugar al joc de caminar fluidament, perquè llavors desapareixem del mapa, altrament dit, agafem un atac de nervis i de mala llet que ens dura tota la tarda i que fa que el sopar sigui una lluita i anar a dormir una altra lluita. No. A partir d'ara fluirem i ens ho passarem bé. I per acabar llegirem un altre fragment a l'atzar, que ens acabarà d'il·luminar.

"En una situación amenazadora es natural movilizar la energía psíquica, dirigirla al interior y usarla como una defensa contra la amenaza"

El que jo deia. El Carlos González estaria orgullós de mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada