-Ara el Lou Reed
-No, noooo
Avui he fet una petita revolució: he tret La Navidad mágica de Mickey i he posat A Night with Lou Reed. Sense entrar a valorar quin dels dos personatges té més pes en la cultura americana i en la cultura en general, està clar que el Lou Reed havia de guanyar alguna vegada (de moment, una vegada). El millor és que després de rondinar una estona, la Sara s'ha posat a ballar amb mi. I ens ho hem passat la mar de bé. Això vol dir que no cal que estiguem subjugats per l'imperi del Mickey, la Hello Kitty i la Blancaneus? Anirem provant... de moment ja estic albirant un Leonard Cohen i uns Luthiers...
P.S. Acabo de venir del concert del Raimon amb la meva mare. El nostre vint-i-pico concert del Raimon, des d'aquell a Arenys de Munt quan jo tenia 7 o 8 anys i vam haver de marxar abans que s'acabés perquè van començar els "Catalunya lliure" i van començar a aparèixer els grisos. Doncs bé, pensava al concert que potser la Sara també "recordarà" el seu primer ball del Lou Reed amb la seva mare. Espero que aquella barreja d'alegria, resignació i amor segueixi per molt temps, i que trobi el seu Veles e vents com jo he trobat.
La banda sonora d'aquest post és un homenatge a la meva mare: Veles e Vents del Raimon.
Jo tem la mort per no ser-vos absent, que bonic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ummmm... un concert d'en Raimon, Lou Reed i en Mickey de mestre de ceri´`onies a l'Eurodisney. Un pack per a tota la familia: àvia, mare i filla. Potser en Gay Mercader pot fer alguna cosa...
ResponElimina