divendres, 5 de març de 2010

Changing places

-Vostè no és vostè

Avui m'ha passat una cosa digna del Millás. Estava jo al psicòleg, al nou psicòleg, il·lustrant-lo sobre el meu passat i present -bla bla bla, mirant per la finestra, ell escrivint l'informe sense parar, bla bla bla- quan de sobte em diu "un moment, hi ha un problema" (hi ha més d'un problema, segurament, però no es referia a aquest tipus de problema, era un problema de veritat). Veig que mou amunt i avall els fulls de l'informe i em clava "no és vostè". "No sóc jo, jo?" "L'informe no és vostè, he vist que alguna cosa no quadrava i veig que no és vostè". I jo que li dic (pensant en el Millás directament) "potser m'agradaria més aquest que el meu..." Però sense fer-me cas busca, compara i canvia d'informe "ara sí, ara ja pot seguir amb la seva vida". Ostres, quin descans, o no, i he continuat amb el bla bla bla cara la finestra i ell amb el bla bla bla cara l'informe. "Algun consell abans de marxar?" m'he atrevit a preguntar-li, "no, perquè el que li diria ja ho sap". Fantàstic.

4 comentaris:

  1. Ja ho veus: som un paper, de vegades plastificat. Potser un document de word. I el psicòleg no ens diu res pq sabem el que dirà. Així doncs, per què hi anem si l'ajut surt de nosaltres mateixos? ¿Potser pq són com Guardiola, que sense dir gran cosa els fa jugar bé? 'Oxalà'

    ResponElimina
  2. Efectivament, oxalà... (no ha tornat a perdre els papers, però no ho descarto).

    ResponElimina
  3. Trobo que et vas prendre prou bé la pífia del psicòleg. Seria injust jutjar-lo per l'anècdota millassiana, però aquest psicòleg suposo que estava de pràctiques, o que era ell mateix el que s'havia equivocat de lloc. No seria pas el cambrer del bar de baix, que pujava el cafè i va voler usurpar-li el lloc?

    ResponElimina
  4. Hola Lluís! Sí, ja ho diuen que els cambrers (bé, els barmans) són una mica psicòlegs... El proper dia me'n vaig directament al bar!

    ResponElimina