L'amic que em va fer conèixer el Leonard Cohen em diu que escolti l'última cançó de l'últim disc. Preciosa. Precioses les dues. Amb la primera jo tenia 18 anys, era "Chelsea Hotel", sí, aquella en què el Leonard Cohen i la Janis Joplin tenen un rotllo. S'escau a la joventut, a l'amistat, a la trobada, és lleugera (però mai banal). Fins i tot ell acaba dient "That's all. I don't think of you that often".
L'última que escolto, que escolto bé, perquè m'havia comprat el disc però no m'havia parat a escoltar-lo, és "String Reprise / Treaty". Greu, de maduresa, de vellesa, de bellesa sempre. La poso sencera:
"I wish there was a treaty we could sign
It's over now, the water and the wine
We were broken then but now we're borderline
And I wish there was a treaty, I wish there was a treaty between your love and mine"
Pura bellesa. Potser és això el que el defineix, bé, no m'atreveixo a definir-lo però aquesta bellesa ens ha seduït a molts, en discos i en directe, encantador, fins i tot balla, en directe. Potser és el que hem de fer ara, escoltar-lo i ballar. Fins al final de l'amor. Fins sempre.
L'última que escolto, que escolto bé, perquè m'havia comprat el disc però no m'havia parat a escoltar-lo, és "String Reprise / Treaty". Greu, de maduresa, de vellesa, de bellesa sempre. La poso sencera:
"I wish there was a treaty we could sign
It's over now, the water and the wine
We were broken then but now we're borderline
And I wish there was a treaty, I wish there was a treaty between your love and mine"
Pura bellesa. Potser és això el que el defineix, bé, no m'atreveixo a definir-lo però aquesta bellesa ens ha seduït a molts, en discos i en directe, encantador, fins i tot balla, en directe. Potser és el que hem de fer ara, escoltar-lo i ballar. Fins al final de l'amor. Fins sempre.
L'any que ve, si anem a Grècia, m'agradaria anar a Hydra, on el Leonard va comprar una casa i va conèixer i viure amb la Marianne. A veure si la família em deixa!
Un cop vaig fer marxar abans d'hora l'autora d'aquest post d'un concert del Cohen. La Sara era a casa amb l'àvia, ja molt gran, i allò s'estava allargant molt més del que haviem pactat. Aquell senyor canadenc enfilava quasi la tercera hora de concert i jo patia, més per l'àvia que per la filla. Pragmatisme i un sentit de la responsabilitat segurament estúpid contra un moment inoblidable del qual ens vam perdre el final. Avui no ho faria, però avui ja és tard.
ResponEliminaHaha, em deus dos bisos del Cohen, els vull amb barret!:))
Eliminasap greu que s'hagi anat , per sort la seva música i les seves cançons són presents ....espero que et tornin els bisos del Cohen !!!
ResponEliminaSí, les tindrem per sempre, bé, per sempre no hi ha res, però ens fem la il.lusió que sí!
EliminaCrec que el Joan ja s'està posant el barret :)
Petonets, Elfree
Justament la cançó que adjuntes "Dance Me To The End Of Love" és la que més he escoltat aquests 2 dies. Des de sempre que l'he trobada d'un romanticisme immens.
ResponEliminaSense les moltes altres que ens ha deixat.
Volia dir:
Eliminasense menystenir les moltes altres que ens ha deixat.
Xavier, ara he llegit que és una cançó inspirada en una melodia que cantaven ens jueus en els camps de concentració, abans d'anar a la mort, no sabia que tenia aquest tranfons, fa estremir.
EliminaAh, així que Cohen sí que era per ballar? Llavors el nou ministre espanyol no anava tan desencaminat!
ResponEliminaEm sap greu, com a tanta altra gent que homenatgeu, no els he escoltat ni poc ni gens com per sentir la seva pèrdua. Em sap greu per vosaltres, que sembla que uns agrada molt, però aquest serà l'únic post que comentaré al respecte.
XeXu, m'he perdut això del ministre...
EliminaLes autoritats emocionals adverteixen: vigila si entres en l'univers Cohen, t'hi pots quedar enganxat!
Sempre els cantants, els artistes en general que ens han transmès una percepció de senzillesa i autenticitat i, a més, ho han fet bé, han gaudit de l'estima i el respecte dels amants de l'art.
ResponEliminaÉs veritat, a més era empàtic a escena i feia ganes de veure'l, no com en Dylan que no diu ni mu i és bastant frustrant, encara que t'agradin les cançons. Bé, els artistes són personetes i tenen el seu caràcter...
EliminaEl recordarem amb tendresa.
ResponEliminaI tant, Glo, i els seus versos, com "here is a man still working for your smile".
Elimina:)
A mi m'agrada molt aquella de Lady Midnight: "she says don't try use me,/ or slightly refuse me", que acaba dient "yes you want me, my lord...".
ResponEliminaA mi també m'agrada, Helena, és de les "alegres" del Cohen! ;)
EliminaDe fet, diu "you won me", però podria haver dit "you want me", perquè està clar que la vol!
Ostres, no ho sabia. Encara m'agrada més!
Elimina:))
Eliminaell ha marxat, massa aviat encara, però almenys ens deixa un llegat que perdurarà molts anys.
ResponEliminaSempre se'n va massa aviat la gent que estimem, Joan, es pot estimar un artista? i tant
EliminaPobre Cohen! Com s’ho farà el germà que queda per fer pelis...!
ResponEliminaCasum, Pons, ets únic trencant el misticisme del moment!
EliminaUna peli dels Coen sobre el Cohen... podria molar, ja van fer aquella del cantautor outsider :)
EliminaSaps, quan em vaig assebentar em vaig enrecordar d'unes amigues de la uni i de tu. Sabia com us agradava.
ResponEliminaJo no el connec gaire, però tots en destaqueu la bellesa de les seves lletres. Segur que em perdo algo ben important!
Gràcies, per pensar-hi, rits.
EliminaNo t'ho perdis, per sort tenim els discos, el youtube... tens moltes grans cançons!
Te'n dic unes quantes que m'agraden molt, a més de les que he comentat i penjat, a veure si t'animes: Take This Waltz (la preferida del Sergi!), If it be your Will (m'encanta molt), The Guests (la tinc de despertador aquests dies, m'encanta la tornada), Take this longing (un cop me la van dedicar..), Suzanne (segur que ja l'has escoltat, tot un clàssic), The Partisan (la preferida del David Fernàndez :), I've tried to leave you (el vers final és fantàstic)... i després més!
EliminaLa primera vegada que vaig sentir a parlar de Leonard Cohen va ser en una cançó de Nirvana. Deia "give me a Leonard Cohen afterworld / so I can sigh eternally".
ResponEliminaI trobo que ara que ha mort en Cohen, aquest vers té més força.
De Leonard Cohen m'agradava molt "Take this waltz". I fins i tot vaig participar en un melorepte de Relats en Català on s'havia d'escriure un poema inspirat en aquesta cançó. Em penso que és l'únic poema que he publicat a Relats en Català i també és l'únic melorepte on he participat (i guanyat).
Te'l deixo aquí, com a homenatge:
http://relatsencatala.cat/relat/melorepte-33-take-this-waltz-de-leonard-cohen/751631
Sergi, he buscat aquesta cançó que dius, Pennyroyal Tea, m'agrada.
ResponEliminaOstres, quin melorepte més bo, em sembla molt xula la idea d'inspirar-se en Take this Waltz, però em sembla difícil, eh? És bonic el teu poema-cançó, m'agrada especialment "cridant a la lluna i a la Mort", em sembla molt lorquià (he de dir que el conec molt poc, però!). I vas guanyar, felicitats! És una cançó preciosa.
Amb en Cohen em passa una mica com amb la pel·lícula 2001, que al cap d'un quart m'he adormit. Sí, ja ho sé, pareu de tirar-me pedres! Però bé, m'agrada el Dance to the end of love, i m'ha agradat saber el que n'has dit. No cal dir que el meu parello és supermegafan, per allò dels contrastos.
ResponEliminaHehe, és molt bo perquè el meu parello també s'adorm al quart d'hora però li agrada molt "So long Marianne". A cadascú, el seu Cohen! Petonets, Clidi!
Elimina