dissabte, 4 de juny de 2016

De vegades veig cançons

- Per què mires el youtube i no busques a l'Spotify, Sara?
- Perquè així veig el videoclip, també.


És veritat, pregunta tonta. Avui he anat a unes conferències al PrimaveraPro, la part professional del Primavera Sound, i una de les conclusions és que el Youtube és el primer canal de consum de música per als més joves. En aquest gràfic es veu l'ús del Youtube per veure/escoltar música als EUA, per trams d'edat i és força il·lustratiu. El que és curiós, també, és que no sempre es mira la imatge. Per exemple, la Sara de vegades es posa una cançó i després es posa a cantar o a fer la vertical sense veure el videoclip, però allà està.

Recordo que als anys 80, quan jo era adolescent, gravava en VHS els videoclips de la tele (I want to break free de Queen, amb el Freddy Mercury passant l'aspiradora), però diria que era complementari als discos, havies de tenir l'objecte disc i llavors enganxar el videoclip era com un trofeu extra. Ara no, ara l'objecte és el continent, la tablet, i el contingut el fas aparèixer en un instant. No estic descobrint res de nou, només que m'ha fet gràcia arribar a casa i lligar caps entre el que diuen els experts i el que veig cada dia. 

I jo mateixa busco cançons al Youtube, encara que diversifico més, a la feina em poso iCat, a casa em poso un disc o busco per l'Spoti... Potser és que els joves són molt audiovisuals, estan immersos en aquest mitjà, no ho sé. També em plantejo si té a veure amb el tipus de música. De moment, la Sara diu que li agrada la música comercial. I és molt accessible amb el Youtube, com és lògic. Però la música menys comercial també és fàcil de trobar. Potser més endavant buscarà altres coses, ja veurem. També canta "El Mag d'Oz" i "Mar i Cel"...  A mi als 9 anys m'agradaven Los Diablos, més comercial, impossible. Amb un parell de clics, els veig!


El videoclip de Queen que em vaig gravar de la tele, és fantàààstic (bé, no és exactament el mateix, però quasi).

Les Sweet California versionant Justin Bieber, a la Sara li encanta (i a mi també, aquesta).

"Un rayo de sol", de Los Diablos, com m'agrada el Youtube, tu!

PS. Com que això sembla un publireportatge de Youtube, direm, en la seva contra, que paga poc per les reproduccions dels vídeos.

23 comentaris:

  1. Doncs jo ho faig servir molt. Per què? No t'ho podria dir amb raons de pes. Unes vegades pels muntatges de fotos que fan, altres pels videoclips i altres per recordar antigues glòries. Depèn del dia i del meu estat d'ànim. Això que ja pas l'edat del gràfic. ;)
    Aferradetes i bona música!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el youtube forma part del nostre dia a dia. Segons l'estudi és més utilitzat en la franja més jove de la població, però tots ens hi hem acostumat. A més, així podem veure concerts i sentir la música en viu, d'alguna manera.
      Aferradetes i bona música també per a tu, lluna! Blue Moon... ;)

      Elimina
  2. ....psstt!! un secret....la Sara s'està preparant per Eurovisió !! hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, que no... que s'està preparant per l'espectacle de Mag d'Oz i Mar i cel!! Però tot és possible, eh??

      Elimina
  3. l Sara és una persona del seu temps .....la veritat és que o escolto gaire música encara que m'agrada però igual que la Sara m'inclinaria pel youtube

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una persona del seu temps, i tant, i veig que li agrada molt la música, com al seu pare (bé, i com a mi, però no tantíssim!) i esclar, combina música i (noves?) tecnologies.
      Doncs Elfree, avui que és el teu aniversari t'has de regalar una bona dosi de música, sí??

      Elimina
  4. Jo al Youtube, miro més vídeos d'aquests que són petites històries, més que escoltar cançons...Potser als joves els farà gràcia, però jo tinc força cassetes i de vegades encara els escolto!
    Dius que a tu t'agradaven els Diablos? Però si eren de la meva època!És clar tu tenies 9 anys i jo ja havia deixat l'adolescència enrere feia temps...
    Petonets, Gemma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que si m'agradaven Los Diablos? Són el grup de la meva infantesa! Es veu que el primer disc, "Un rayo de sol", me'l van regalar quan jo tenia 2 o 3 anys (el disc és del 1970, jo sóc del 68) i avui encara l'hem estat escoltant a casa dels meus pares, m'encanten aquests atacs de nostàlgia musical!
      Els cassets, uau!! La Sara amb prou feines sap que són, però que bonic era fer cintes i que et regalessin cintes amb cançons especialment triades per a l'ocasió!
      Petonets, M. Roser, i records als teus cassets!!

      Elimina
  5. Quan he entrat a llegir el teu post, estava escoltant, pel you tube, la música d'un video clip de l'Adrià Puntí. (la clau del taller)
    L'he aturat, per veure els que ens poses. M'ha sorprès no trobar el Fredy Mercury passant l'aspiradora i la resta de genials Queen vestits de dona. (Sortien de l'armari?)
    Jo també havia gravat molts videoclips en cinta de video. Qui sap on paren!!
    Sort del youtube.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha, no sé si el Freddy Mercury ja havia sortit de l'armari, però està fantàstic en el videoclip.

      Segur que tens les cintes en algun armari, el que passa és que si les trobes, on les veus? Jo sí que sé on les tinc, però no les llenço igualment (em costa llençar coses).

      Ei, acabo de veure aquest clip del Puntí, m'ha agradat, gràcies!

      Elimina
  6. Sens dubte el youtube és un referent, per tot. Per la música també, però és a tots nivells. Jo també feia això de gravar-me videoclips, i també cançons de la ràdio. Part de la gràcia no era gravar-los i tenir-los, sinó enganxar-los a temps, pescar-los. Ara ho tenim molt més fàcil, però jo conservo la meva llista de cançons que segueixo ampliant, no em conformo només amb reproduir-les a internet i perdre-les després. He de dir que abans el meu referent quan volia escoltar una cançó a la xarxa era el Grooveshark, però el van tancar. La meva parella va directament al youtube, i he pres també aquest costum. Hi ha vídeos que val la pena veure, i altres cops és només per la cançó. I fins i tot, en alguns casos, el que val la pena és el vídeo, i sense aquest la cançó no val massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que tenia gràcia córrer a pitjar el "rec" quan veies o sonava una cançó que t'agradava, quan fa d'això? 25 anys? Bé, ha canviat molt, segurament hem guanyat, perquè ara tenim a l'abast una quantitat de música brutal, com mai, i a més, la podem sentir i la podem veure. I d'alguna manera també ens la fem nostra. Tu mateix tens una llista de cançons, com les volguessis posseir.
      Que no pari la música, doncs, bona nit, XeXu!

      Elimina
  7. Donavem, temps enrera, importància a l'objecte coleccionable pel que fa a la música. Tenir l'objecte, gaudir dels dics, la portada, el CD, la seva caràtula... tot això s'ha perdut. Va desaparèixer amb l'arxiu mp3, Spotify. L'audició per streaming. Youtube n'és un exemple més. Sentim i veiem la canço sempre que volem. No importacomprar ni posseir ñ'objecte. El fantàstic documental All Things Must Pass, sobre la caiguda de les tendes Tower Records, que eren el més gran store musical del món, explivs molt bé aquest canvi de cultura

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, s'ha perdut l'objecte o s'ha convertit en un fetitx: vam estar 4 hores fent cua per aconseguir que les Sweet California signessin un disc a la Sara (un disc que no escolta, perquè té el youtube!), i aquesta tarda hem estat escoltant els singles de la meva infantesa... Els discos físics s'han convertit en llistes immaterials i en videoclips volàtils, però bé, seguim escoltant música. I alguns devorant-la, com tu :))

      Elimina
  8. i molt més que música al you tube hi és tot és quasi la wikipèdia amb so. Si vols aprendre a fer alguna cosa allà està.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, hi ha tutorials de fer plastilina amb pasta de dents i farina, per exemple, tot un món!

      Elimina
  9. Jo ara faig servir molt el Youtube per buscar vídeos per al nen. El problema és quan a classe busco vídeos de temes acadèmics i, als suggeriments surt la Peppa Pig, el Mic o 5 little monkeys jumping on the bed.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que fas cas dels suggeriments del youtube, Sergi!
      Ostres, com podíem estudiar sense vídeos...?

      Elimina
    2. Quan l'Albert sigui més gran, recorda't de dir-me si utilitza el youtube com a tocata, ok? (si és que no s'ha inventat una altra cosa!)

      Elimina
  10. Sóc poc musical, ho reconec, al youtube miro vídeos de gatets

    ResponElimina
    Respostes
    1. De gatets i de coses rares... però algun post musical sí que fas (raro, també).

      Elimina
  11. Sóc poc musical, però sempre que he de buscar una cançó ho faig al youtube, clar que jo no tinc tants recursos com de bon segur de la Sara.

    ResponElimina