Los Cinco! I el primer llibre, a més! M'ha donat una alegria! I se m'ha notat, esclar. M'ha preguntat si l'havia llegit, i tant! i n'he llegit uns quants de la col·lecció, m'agradaven molt! Potser era una mica més gran que tu, 10 o 11 anys (perquè se sentís important) i m'agradaven molt (per reforçar el missatge). Llavors ha dit: doncs ara m'estic llegint un dels Hollister i aquest, 2 llibres antics!"
Ehhhhh, com que antics!!!???? Bé, potser sí, que la senyora Enid Blyton el va escriure el 1942 i per a una nena de 9 anys, això equival a pleistocè.
És igual, el cas és que està llegint un dels meus llibres preferits i em fa molta il·lusió. Això sí, quan hem arribat a casa, el llibre s'ha quedat on estava i s'han desplegat màgicament i a l'uníson dues pantalles: la tablet i la tele. Bé, tres, perquè no se m'ha acudit una altra cosa que venir a explicar-vos-ho.
Sóc capaç de llegir-me'l jo.
I és clar que són antics per a ella!
ResponEliminaLa Sara es fa gran i ja li agrada llegir, això és fantàstic!!
I tu ben contenta i noltros també!
Aferradetes.
Sí, sí, li agrada llegir, però també li agraden molt les sèries de Disney i la tablet, és molt pantallera (com jo, ehem), crec que hauria de limitar-la una mica, però sóc de poc limitar, jo...
EliminaAferradetes!
EliminaLlegeix-te'l i digue'ns després si s'aguanten o han quedat molt quicos.
ResponEliminaJa hem quedat que me'l deixarà quan dormi, que m'han entrat ganes! (hi ha el perill que em caigui el mite infantil pel terra, però no, no deixarem que caigui)
EliminaAquests llibres i altres semblants els vaig llegir encara amb més anys, als pobles petits hi havia poques possibilitats de tenir llibres, tot i l'edat quan els vaig llegir em van ajudar a somiar i imaginar societats més justes. Segur que a ella li ajuda a crear les seves fantasies.
ResponEliminaJo no recordo les històries concretes però sí que vaig passar bones estones... i aquells títols "Los cinco en el cerro del contrabandista", o simplement "Los cinco se divierten", per què escalfar-se el cap.
EliminaSegur que sí. Bona nit, Alfonso!
És curiós que parlis de societats més justes, jo els associo amb l'aventura, però sí, també hi podia haver aquesta connotació. Ahir quan començava a rellegir-lo vaig pensar que Jorge és un personatge atractiu, que no vol ser el que li ha tocat ser (es veu que està inspirat en la Blyton mateixa). To be continued...
EliminaJa ho diuen "que la història es repeteix!", però en aquesta ocasió, és un bon motiu d'alegria !
ResponEliminaBon cap de setmana !!
Sí, de vegades la història es repeteix per bé, com els clàssics. Bon cap de setmana, també, Artur!
EliminaDe petit jo també havia llegit algunes històries de los Cinco. I un altre club, també de l'Enid Blyton: "Los formidables chicos del club de los siete",
ResponEliminaA més de les aventures on es ficaven, que a vegades feien por i tot, m'agradava molt la relació entre els companys, les sortides a la muntanya, el descobriment a les cases deshabitades...
És una bona col·lecció.
xavier, crec que em vaig llegir un parell de los Siete Secretos, però sobretot m'agradaven Los Cinco. Sí, les aventures i el grup d'amics-família... i el pastel de jengibre!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJo en tenia un munt de la Blyton: els cinco, aventura, misterio... els vaig deixar casa la mare pensant que els meus fills els llegirien i en gaudirien com jo. Ho hem provat però no ha funcionat. I això que l'Aran, que té deu anys, és un devorador de llibres! I s'ha esforçat a entrar-hi i també ho hem provat junts de nit, però no. Crec que malgrat les històries li semblen interessants els ha trobat nyonyos, amb un llenguatge que no és del segle XXI (helado de zarzaparrilla, cáspita...) i un munt d'expressions i maneres de parlar que no l'han enganxat en absolut. Estic d'acord amb ell i, malgrat que em sap greu perquè a mi sí que em van donar grans satisfaccions l'entenc. Curiosament no ens passa tant amb llibres d'adults encara que siguin antics. Avui l'oferta literària infantil-juvenil és molt gran i interessant. Suposo que cal adaptar-se als temps. Malgrat tot celebro que la Sara hagi trobat el gust en els cinco... i que li duri!!
ResponEliminaOoops, de moment no ens sembla nyonyo, ni a mi ni a ella, o potser és que ja som nyonyes de sèrie :) Veurem, veurem.
ResponEliminaL'oferta que hi ha ara és amplíssima, és veritat, m'alegro que l'Aran sigui tant lector.
Helado de zarzaparrilla, espectacular!!
Gràcies, Ignasi :)
És natural que la Sara els trobi antics aquests llibres, que ja tenen uns quants anys...Però ma fet pensar que la mainada, en el fons té gustos semblants als que teniem abans, el que passa que s'han deixat enlluernar per la tecnologia, però si són bons lectors, també s'enganxen a les històries del passat, encara que de primer els semblin "carques", acaben passant-s'ho bé...Suposo que de vegades també els convé una alenada d'aire fresc!!!
ResponEliminaPetonets a les dues.
Uix, quina falta, volia dir "m'ha"...
EliminaM. Roser, m'agradaria que la Sara llegís de tot, de moment li agraden molt els de la Zoe, el Geronimo... sèries d'aquestes. No sé si s'enganxarà als Cinco perquè aquests altres són més actuals, però si pot anar llegint alguns "antics", fantàstic. A mi també m'agrada més la literatura actual, de fet. Que llegeixin i que tinguin curiositat, no?
EliminaPetonets!
Per una nena de 9 anys, i per un nen de 38, escrit al 42 equival al pleistocè. Podríem parlar de clàssics infantils. Jo a aquelles edats llegia llibres d'autors d'aquí (com ara, mira...), i d'aquesta autora havia llegit més aviat 'Els set secrets' que 'Los cinco'. Desconec la relació entre les dues sagues, si és que n'hi havia, però crec que també em van agradar. Sobretot que llegeixi. Si no és allò que t'agradava a tu, tampoc no hi fa res...
ResponEliminaÉs que tu ets un xaval, XeXu :)
EliminaJo també llegia "El Zoo" d'en Pitus", "La casa sota la sorra...", però reconec que amb els Cinco em vaig adonar que m'agradava llegir llibres, potser per això em va fer tanta il·lusió veure la Sara amb un d'ells, per a mi són especials, està clar. Però que llegeixi el que vulgui, i tant. Crec que a la meva mare també li va fer il·lusió quan em va veure llegint "West Side Story", un llibre que per a ella va ser important (i hi havia tatxat les paraulotes, quins temps!!). O quan jo vaig veure a casa del Joan "High Fidelity". Els afectes també passen pels llibres, of course ;)
ves per on jo també m'havia llegit de llibres dels "cinco" ....
ResponEliminaÉs que ets una aventurera, Elfree! :)) Segur que t'agradava el personatge de la Jorge, tan rebel, eh?
EliminaOh, i tant que ha de fer alegria compartir les mateixes lectures!
ResponEliminaNo he llegit a la Blyton, em va agafar massa gran. Jo a aquesta edat llegia a Louisa May Alcott i a Mark Twain:"Mujercitas" i "Tom Sawyer", l'Huckleberry Finn era el meu personatge preferit.
És fabulós que la Sara tingui afició per la lectura i és molt normal que ho compagini amb la tablet: estem al segle XXI!
Caram, Glo, això també són clàssics!
EliminaLa tablet és invevitable, però encara em fa més por el mòbil, quan arribi, que no desplaci la lectura, perquè és fàcil enganxar-s'hi, eh??
10 anys. A la classe de cinquè amb la germana Maria, que sempre s'adormia a les classes de la tarda. Era l'única ocasió que tenia de llegir-los, perquè a casa no en tenia d'aquests. A casa Salgari. A col·legi Blyton. :) Sí, nou anys està bé. I jo volia ser la Jorge ^^
ResponEliminaLlegint en hores de classe, Clidi?? Bé, segur que van contribuir a fer-te la lectora voraç que ets!
EliminaNo m'estranya que t'identifiquessis amb la Jorge ;)
1942! Això es la segona guerra mundial! Jo no m’he llegit el llibre, però em penso que no li agradarà perquè segur que hi troba a faltar les Monster High
ResponEliminaBona memòria, Pons! Però resulta que ara les Monster High són in-fan-tils, com ho sents... creixen ràpid!!
ResponEliminaJo sóc de la quinta d'en XeXu i de la mateixa opinió: ple-is-to-cè. Val a dir que jo era molt fan d'el Petit Nicolàs (el de Goscinny, no pas el del PP) i també comença a tenir uns anyets...
ResponEliminaEstà clar que això va per generacions, però alguna cosa es pot repescar!
ResponEliminaM'has fet por, una infantesa amb el Pequeño Nicolás del PP hagués donat un Sergi molt diferent... no me'l vull ni imaginar!
són els que llegia jo quan tenia tretze anys.....no fa massa vaja
ResponEliminaEl temps és relatiu, Joan, pots ser el pleistocè i pot ser abans d'ahir... eii, ja som uns quants els dels Cinco!
ResponElimina