dimarts, 9 de desembre de 2014

Cop de vent, ventada, vendaval, huracà, ventet, airet, brisa, aire

Potser no ho sabeu, però cada tombant de 8 a 9 de desembre hi ha un cop de vent brutal, ho diuen a les notícies i es fa pal·lès al carrer. Per què? perquè el 9 de desembre a quarts de 3 de la matinada va néixer la Sara.

Oeoeoeoeoe!!!

Ja vaig explicar en un post que mentre jo cridava a l'ambulància el Joan perdia les claus del cotxe amb un cop de vent, davant la Maternitat. Les va trobar al dia següent, no hi havia massa temps per rebuscar entre els arbusts (recordem que jo estava cridant dins l'ambulància perquè havíem d'anar a Sant Joan de Déu).

I gràcies a aquest fenomen metereològico-sentimental res és igual. Es canvien les ressaques per bolquers, els bolquers per Bob Esponja i el Bob Esponja per la Violetta. Perquè cantar i ballar és de les coses que més li agraden a la Sara. I demà, vull dir avui, ballarem i també cuinarem, bé cuinar és un dir, intentarem seguir una recepta que ja estarà mig feta i tot i així se'ns cremarà (o no!).


Això és una fotocreació de la Sara... calla... que és un missatge subliminal: vol un gosset.


Aquesta fotocreació amb la ploma... voldrà retratar el contrast entre la modernitat i l'antigor?

A les 7.00 la despertaré per felicitar-la pels seus 8 anyets i per donar-nos aire tots aquests anys.


29 comentaris:

  1. Tot i que no falta gaire, no crec que aguanti fins a quarts de tres per felicitar-la, així que ho faig ara i quan es desperti li dius. Per molts anys Sara, ja ets tota una doneta, però et volem aquí amb les teves frases preclares de sempre, que no faltin!

    La Violetta em fa més por que una pedregada... mentre només es dediqui a cantar i ballar... ja sé que insisteixo, però és que la seva predecessora també era molt mona de petita...

    ResponElimina
  2. Gràcies, XeXu, l'hi dic!
    Per què et fa tanta por la Violetta? La predecessora qui era, la Xuxa? Em falta info... De tota manera, l'únic problema que li veig és que és una mica avançat per la seva edat, però li causa una atracció irresistible...

    ResponElimina
  3. Per molts anys, Sara! Dóna gràcies a qui pertoqui, perquè de mares com la teva no se'n troben cada dia.

    ResponElimina
  4. Hahaha, em sembla que no cola però gràcies, Allau, la felicito, bon dia!

    ResponElimina
  5. Una mica de vent? Quan jo vaig néixer hi va haver una tempesta elèctrica, un tornado i una calamarsada amb pedres com pilotes de golf.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que m'enredes, pons, quan tu vas néixer feia un sol resplendent, bufava una suau brisa marina i els ocellets cantaven dolces melodies, a que sí??

      Elimina
  6. És increïble, el vent ha arribat a Vic i no sabia d'on venia. Que maco que cada any vingui per celebrar el seu aniversari. Mooltes felicitats a tots tres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho veus? els elements es posen d'acord per celebrar el seu aniversari, això és poderío :D
      Petonets cap a Vic, fresquets però càlids!

      Elimina
  7. Jo pensava: qui ha tombat l'arbre del pessebre?

    Per molts anys es tombin arbres dels que no fan mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier, per molts anys, i tant! ara la tenim patinant, tot el que sigui ballaruga la fa feliç ;)

      Elimina
    2. Ostres, no havia vist això dels arbres caiguts q fan mal :(

      Elimina
  8. Moltes felicitats, Sara!

    Ara m'explico per què deien aquest matí que cops de vent inusuals arribaven a la Catalunya central...

    Que gaudiu tota la jornada tots plegats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eduard, em sembla que hi ha un mite de la filla del vent o algo així, no? sona bé!
      El celebru el vam fer diumenge tots plegats, ara de plegades només hi serem la Sara i jo, però avui és la reina així que em plegaré als seus desitjos! Abraçada!

      Elimina
  9. Caram, si que va venir ben ventilada la Sara, em sap greu perquè a mi em, posa molt nerviosa, podia haver arribat amb un bon Arc de Sant Martí....
    De totes maneres tota la felicitat del món per la Sara, Que 8 anys ja són molts! Veig que és de les petites de 3er...Però amb l'espavilada que es veu, no es deu pas notar.
    Petonets a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, amb un bon Arc de Sant Martí hagués estat espectacular! S'hauria de poder encarregar, això :)

      Sí, és espavilada, de moment va prou bé, sobretot en música, que sempre treu 10!

      Petonets, M. Roser!

      Elimina
  10. felicita a la Sara de part meva !!!! recoi de nena ara resulta que apart de totes les seves virtuts té el poder de convocar a Eol i a tos els deus dels vents!!!! felicitats a tu i al pare fer confegir una nena tant airejada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho faré, Elfree, ara ja deu estar somiant amb coreos espectaculars...
      Gràcies! ja veus, el padrí Eol ens ve a visitar cada any, no falla!

      Elimina
  11. moltes felicitats i espero no hagis cremat res

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!
      Doncs no creguis, que a punt he estat, però amb una maniobra hàbil he aconseguit que només quedessin cremades les parts de dalt de les magdalenes i han sortit bones i tot! I a sobre he aconseguit imitar (de manera parcial) algunes coreografies de la Sara, o sigui, déu n'hi do ;))

      Elimina
  12. A mi m'agrada d'associar el vent amb l'art, però suposo que hi ha moltes altres coses belles amb les quals es pot associar! Felicitats!

    ResponElimina
  13. Ei, Helena, i tant, el vent pot ser perillós, però en una dosi adequada es pot associar a moltes coses belles, i personetes! Gràcies!!

    ResponElimina
  14. Amb retràs jo també em vull afegir a felicitar a la Sara. I als seus pares. Per moooooooooooooooolts anys!

    Ja ens explicaràs que tal va sortit la recepta.

    ResponElimina
  15. Moooooooooooooooooooooooltes gràcies, Glòria!!
    Les magdalenes àlies muffins van sortir una mica cremades pel damunt (catxis aquest forn) però bones, miracolo!

    ResponElimina
  16. Per molts anys! A tots!
    (a mi també em fa il·lusió el projecte Zurich)

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies, Jordi! Contenta de veure't per aquí!
    I esperem que el projecte surti bé! :)

    ResponElimina
  18. FELICITATS, PRINCESA DEL BLOG! :-))

    Quina edat tan bonica!!!

    ResponElimina
  19. MOLTES GRÀCIES DE PART DE LA PRINCESA, ASSUMPTA, que ara dorm com un angelet ;)

    ResponElimina