dissabte, 3 d’agost del 2013

fer rentadores, revisar el correu, fer un post

He fet un petit reportatge sobre les vacances a França, és allò de voler atrapar el moment, la idea era fer més vacances blogaires, però el post està tossut que vol sortir i qui li diu a un post que no!

9 dies a França per ordre alfabètic

A. Avió. Cada cop em fa més respecte, als 18 anys no me'n feia. Li preguntem a la Sara què és el que més li ha agradat de l'avió i diu "les turbulències!" Redéu!!!


                                   Le soleil et les nuages, des de l'avió.

B. El Bateau Mouche al Sena. Encara no ho havíem fet cap dels tres i caram, és maco! M'agafen ganes de pujar a un bus turístic a Barcelona, però és una pasta indecent si no ets un turista. (Em jugo un sugus que molts parisencs no hi han posat mai els peus, al Bateau Mouche).

C. El Carinyo generalitzat a Caen (abraçades!). De vegades la realitat supera les expectatives, xe.

D. Descobrir la Lou Doillon, filla de la Jane Birkin i el Jacques Doillon (fa 10 anys vaig descobrir la Carla Bruni, esperem que tingui més bon gust per escollir nòvio).

             M'encanta "I.C.U.", de Lou Doillon (videoclip rodat a París, per cert).

E. L'Entusiasme de la Sara en arribar a Eurodisney. "Estem a punt de viure una cosa important, emociona't, mama!".

F. La sensació que és el Final de les vacances i encara queda una setmana. (I el concert del Pablo Alborán amb la meva germana, això sí que és un brotx final!).

G. La distància Geogràfica va fer que visquéssim l'accident de Galícia amb menys intensitat, segur. Els mitjans francesos es preguntaven si això podria passar a França (normal); es van respondre que no.

H. La honte, la vergonya pròpia en sentir-me dir a la dependenta que volia una crema hidratant barata perquè m'havia deixat la meva a casa, ha ha, que fantasma i que pija, la meva encara és més barata...

I.  La Il·lusió de trepitjar la universitat i fotografiar-me amb l'au fènix, símbol de la reconstrucció de Caen després de la segona guerra mundial.

L'au fènix al campus de la universitat. Tinc un parell de fotos de fa 20 anys al mateix lloc, un dels dos ha canviat.

J. El Joan i la Sara s'ho passen molt bé, a Caen. Bieeen (i em fa sentir menys egoista).

K. Por "k" no me viene nada...

L. Llibres: m'he comprat un munt de llibres, ara el repte és llegir-los de manera integral i omnicomprensiva.

La llibreria Memoranda de Caen, amb llibres de 2a mà i saló de te al pis de dalt, un caos delicíós.

M. Riure amb el còmic "Mères Anonymes". La frase de la Sara: "És que, mama, ets una mica friki".

Mères Anonymes, de Gwendoline Raisson i Magali Le Huche, editorial Dargaud, 2013.

N. "Mai oblidaré aquest dia". La Sara a la Torre Eiffel el 27 de juliol de 2013. Nosaltres No oblidarem que ho va dir.

                   La Sara, amb una Torre Eiffel a la Torre Eiffel.


O. Els moments Obscurs, que haberlos húbolos, per exemple, la bronca que vaig rebre (amb raó) del Joan a Eurodisney, quan em vaig penjar durant més d'una hora llegint La vie révée des philosophes mentre m'estaven buscant desesperadament. El Mickey i la Minnie encara se'n recorden.

PPI. Aquella mousse de xocolata a l'aeroport: un Petit Plaer Inesperat.

Q. "Quant falta per arribar?", "Quant falta perquè s'acabi la cua?" "Quant falta??"
Així va parlar la Sara Quantfalta Justribó Barberan.

R. De Rohmer. El dinar a casa dels pares de la Flo a la campagne, amb el solet, el vi, xerrant, per un moment em va semblar estar a la pel·lícula Le rayon vert...

S. De Salivar. El que vam fer el Joan i jo quan vam veure les tres tendes i sis plantes de Gibert Joseph, espectacular llibreria-botiga de discos i pel·lis al barri llatí de París. I amb exemplars de segona mà al costat dels de nou de trinca en moltes referències, gran idea. Per salivar i estalviar.

                   Qui es pot resistir a una caixa amb 8 LP de Johny Cash per 8 euros...

T. El Temps de les vacances és diferent, passa més rápid, però alhora dura més, una paradoxa que no em veig capaç de desentrallar ara mateix.

U. Univers: "mama, darrera teu hi ha una constel·lació, crec" (i després sóc jo la friki...).

V. La Vie, les Vacances, on a de la chance.

W, X, Y, Z. Resumim, que m'està quedant llarg. De tota manera, aquestes lletres sempre han sigut una mica rares. Bizarre? Vous avez dit bizarre? Comme c'est bizarre!

No he vist la pel·lícula (Drôle de Drame, Marcel Carné, 1937), però aquestes paraules de Louis Jouvet formen part de l'imaginari lingüistic (?) dels francesos, i s'enganxen, eh? 


Ja pots estar content, post, ja has sortit a la llum. 

36 comentaris:

  1. Quan el post crida, no s'hi pot fe res. De tot plegat, em quedo amb que han estat unes grans vacances, i com no, amb les frases de la Sara. La que va dir en entrar a Eurodisney em sembla genial, quina claredat d'idees, ja sabia que realment estava passant una cosa important. I el 'mai oblidaré aquest dia' em sembla tan senzilla i natural que es converteix en genial. Sara, ets una mina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la il·lusió que em fa va veure't per aquí!
      Sí, la Sara és una mina (menys a l'hora de menjaaaarrrr). La veritat és que Eurodisney no va ser tan traumàtic com pensàvem, l'atracció de Star Wars és molt bona i la pel·lícula sobre la màgia del cinema estil "La rosa porpra del Caire" també està molt xula. I la cara de felicitat de la Sara, esclar! Aquest viatge no l'oblidarà, segur.

      Elimina
  2. Magnífica manera de resumir les vacances. Original i ordenada.

    ResponElimina
  3. Una original manera de resumir les vacances, que per cert, unes vacances en les que t'has copiat de la mateixa zona que vaig anar jo abans. No vas preguntar si havien vist el Pons a principis de juliol?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pons, de fet, vam notar un decaïment general a la ciutat, al principi, i ens van dir que era perquè "Pons est parti", però els vaig dir que tornaries aviat, així que ja ho saps!

      Elimina
  4. que contenta estic del post tossut! un bon i personal resum! esteu molt guapes les dues! ben tornada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no es pot anar contra els instints blogaires :) moltes gràcies, Elfree, per les floretes! També ve de gust estar "chez soi".

      Elimina
  5. La cara d'un nen a la Tour Eiffel no s'oblida mai, i la cara que posen a Main Street d'Eurodisney és inesborrable....... Bones vacances......pero ara toca estendre la rentadora. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que tens experiència amb la felicitat dels nens :) Sí, sí, rentadora i a hores d'ara rentaplats i tot!
      Per cert, coincidència: El Sagrat Cor és com un pastís de nata (com es diu a la novel·la "Un capvespre a París") i el Castell de la Bella Dorment a Eurodisney és com un pastís de nata i maduixa. Ho deixo aquí...

      Elimina
  6. Quin post més xulo que t'ha sortit, i quines fotos més maques, esteu estupendos! Tens raó amb això que el temps de vacances és diferent, passa més rápid i alhora dura més perquè el vius més intensament. I es nota en totes les lletres! Espero que la tornada sigui lleu, això de les rentadores és la part més feixuga però si encara et queda el "brotx final" és un bon al·licient.

    PS: Vigila amb això de jugar-te sugus, que és un tema seriós ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, això de jugar-me un sugus ja forma part del meu imaginari lingüístic :D

      Doncs això del temps de vacances, quan surts fora i fas coses diferents, sí, és més intens, com dius tu, per això aquesta doble sensació... no sé si Einstein va tenir la inspiració durant les vacances...

      Y tú y tú y solamente tú y tú y tú... estar amb ma germana en estat de felicitat és un súper al·licient!

      Elimina
  7. Molt maco aquest viatge. Quina enveja! És contradictori, perquè no m'agrada gaire de viatjar. Sóc molt casolana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahhh, així ets com la meva germana, no sé què ho fa, que a alguns ens agrada moure'ns i a uns altres estar més a casa, la gràcia està en poder-ho fer, i també en combinar-ho una mica. Petonets, Helena!

      Elimina
  8. Jo, aquest any començaré per la V de vendetta... no, de vacances, no, de Verdú :))

    M'agradeu molt, feu un tàndem perfecte. Ais, sospiro...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapa, Verdú també és un lloc ben maco, i crec que és un lloc propici per a la poesía (ara recordó el poema de l'Ángel González, "Lugares propicios para el amor", que segur que t'agrada). Mira, vaig a reproduir-lo, fora parèntesi, regal d'estiu per a la cantireta (per cert, som un tàndem, però no perfecte!):

      INVENTARIO DE LUGARES PROPICIOS AL AMOR
      Ángel González

      Son pocos.
      La primavera está muy prestigiada, pero
      es mejor el verano.
      Y también esas grietas que el otoño
      forma al interceder con los domingos
      en algunas ciudades
      ya de por sí amarillas como plátanos.
      El invierno elimina muchos sitios:
      quicios de puertas orientadas al norte,
      orillas de los ríos,
      bancos públicos.
      Los contrafuertes exteriores
      de las viejas iglesias
      dejan a veces huecos
      utilizables aunque caiga nieve.
      Pero desengañémonos: las bajas
      temperaturas y los vientos húmedos
      lo dificultan todo.
      Las ordenanzas, además, proscriben
      la caricia (con exenciones
      para determinadas zonas epidérmicas
      -sin interés alguno-
      en niños, perros y otros animales)
      y el «no tocar, peligro de ignominia»
      puede leerse en miles de miradas.
      ¿A dónde huir, entonces?
      Por todas partes ojos bizcos,
      córneas torturadas,
      implacables pupilas,
      retinas reticentes,
      vigilan, desconfían, amenazan.
      Queda quizá el recurso de andar solo,
      de vaciar el alma de ternura
      y llenarla de hastío e indiferencia,
      en este tiempo hostil, propicio al odio.

      Elimina
    2. És un dels meus poemes preferits, gràcies!! :)) El vaig llegir a l'escola, i tots estaven en silenci... va ser emocionant (no crec que s'haguesson adormit,hehe)

      Verdú és silenciós, també fa estiu estar amb un mateix, puc escriure més. Petons.

      Elimina
    3. La veritat és que jugava amb avantatge, que des del minut 0 que sé que t'agrada el González (com a mi). Que gaudeixis escrivint i publicant. Muac.

      Elimina
  9. m'encanta aquesta entrada teva amb ordre alfabètic!.
    De moment jo no en puc fer una , perquè no tinc vacances fins el 15 d'agost...però m'encanta.
    ja ja penjada llegint més d'un hora mentre tothom et buscava a Eurodisney? a mi m'hauria passat igual, ja he rebut més d'una bronca en aquest sentit per la meva companya...jo jo que bo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aris, ja et queda poc per les vacances!
      A tu que t'agraden els fenòmens paranormals, jo crec que això d'Eurodisney s'ha d'atribuir a una abducció en tota regla, o a un episodi de "La dimensió desconeguda", segur que t'hagués passat :))
      (bé, la hipòtesi pur despiste tampoc es descarta, he d'anar més centrada per la vida).

      Elimina
  10. Quin resum més eixerit!!! M'encanta la Sara, hehehe, però per descomptat m'encanta la seva mare! ;)

    Les vacances d'aquest any s'han acabat.... però en vindràn més! Anims!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem encantades d'encantar-te, a veure quin dia ens tornem a encantar en directe ;)

      Sí, que vinguin vacances que això voldrà dir que tenim feina!! Perquè qui vol vacances sense feina, noooo!

      Elimina
  11. Caram Gemma, quines vacances tan ben aprofitades...M'ha agradat molt aquest abecedari (no passa res si et saltes alguna lletra), és una manera diferent d'explicar les coses, molt mes original i entenedora.
    A la Sara li agraden les turbulències, ves per on! Aquest paisatge des de l'avió és molt guapo, passar per sobre els núvols que semblen un mar d'escuma blanca...Una vegada que vaig anar a Mallorca, al davant de la finestra hi tenia la lluna plena, tot un somni...
    Jo tampoc sóc gaire viatgera, per això m'agrada que la gent m'expliqui coses dels llocs on han anat...
    Ah, i a mi el Pablo Alboran, m'agrada molt, encara que no sigui una fan esbojarrada, trobo que canta tan dolç!!!
    Petonets estiuencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, això de les turbulències em va impactar, bé, ja li havíem dit que l'avió és un mitjà molt segur, el més segur, però realment ni calia, perquè té clar que tot ha d'anar bé, que anirà bé, fins i tot si hi ha turbulències, que divertit. Que la vida sigui tan fràgil que pugui dependre d'un despiste (teu o d'algú altre que ni coneixes) acollona molt. I em sembla que ni amb els anys ho assimiles.

      El Pablo Alborán... com que sóc una mica "snob" (però una mica, eh?), tinc prejudici amb la música melòdica, però s'ha de reconèixer que l'home té algunes cançons maques ("Te echado de menos" és la que més m'agrada), i ara que no em sentiu ni tu ni la meva germana, moltes de pasteloses (que es passa de dolç!) Però és tan mono!!

      Petons de lluna plena estiuenca!!

      Elimina
    2. Ma Roser. tenies raó, és dolç però no és pastelós, m'ha encantat el concert!

      Elimina
  12. Un post genial per unes vacances genials! Me n'alegro molt que hagin anat tan bé, tot i els moments obscurs (que tots els tenim, mai hi ha unes vacances sense moments obscurs. La gràcia és que després es difuminen per complert).

    Fa molt de temps vaig llegir un article de la Lou Dillon i el vaig perdre. Si que sona ben interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, ja veus que m'he inspirat en els teus bocins, de fet :)

      Parlant de clarobscurs i de la Lou Doillon, m'agrada molt la cançó "Devil or Angel" (Devil or Angel, I'm not one or the other). Tu en parlaves fa poc, per cert...

      http://www.youtube.com/watch?v=N1nSeYks3Qw

      És curiós com no sabia res de la Lou Doillon, perquè m'agrada molt la Jane Birkin (la vaig veure a Barna en el concert Arabesque fa anys i l'he escoltat en moltes cançons amb el Gainsbourg), però m'havia quedat en la seva família amb el Serge Gainsbourg i la Charlotte Gainsbourg (bona actriu). Però abans la Jane s'havia casat amb el compositor John Barry (James Bond, Midnight Cowboy...) i van tenir una filla, Kate Barry, que és fotògrafa. I després del Gainsbourg, amb el director de cine Jacques Doillon van tenir la Lou. Vaja, ara semblo una mica la revista Hola!, però em fascina bastant aquesta barreja de sentiments i gens artístics. A més, la Jane Birkin la trobo guapa i encantadora perquè sí (i no sóc l'única, està clar!).

      Que continuïs passant un bon estiu, rits!!

      Elimina
  13. Coucou, ma chèeeere!! Em penso que aquí hi havia un post esperant que passés a veure'l! =P M'alegro que hagi anat tan rebé..! M'has fet recordar cosetes... Jo també vaig anar a Disneyland (jo li dic així) l'any passat... i oooooh! La Gilbert Joseph de tres plantes del Bv Saint Micheeeel!! Allà també vaig tenir un dia de compres descontrolades (però molt econòmiques). Això que els llibres de segona mà estiguin just al costat dels nous i puguis comparar preus i valorar què et surt més a compte... Xulo, xulo.
    Si tornés a París, jo també tornaria a la facultat i als hospitals que vaig estar... així que entenc la il·lusió de tornar a la Facultat de Caen!
    Per cert, això d'empanar-te llegint i que et caigui bronca a mi també m'ha passat... però tenia 7 anys i em vaig amagar a l'altell d'un apartament on passàvem les vacances, just quan anàvem a sortir de casa. Els meus pares creien que ja havia baixat al carrer, i al no trobar-m'hi es van espantar molt. I jo immersa en algun llibre del vaixell de vapor... Em van fotre un ensurt quan van començar els crits!

    I res. Ja et tenim de tornada... ens anem veient per ici. Bisous!

    PD: La Sara no s'anima a étudier français? =P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ouais!!!Bien sûr qu'on t'attendait!!

      Sí, ens ho hem passat molt bé, i a Caen va ser fantàstic estar amb els meus amics, és un tòpic però al cap de poqueta estona semblava que ens haguéssim vist ahir, les noves tecnologies estan molt bé però també s'agraeix el directe! I tornar a la fac és xulo, i tant. Ja ho saps, d'aquí uns anyets, tournée nostalgique à Paris!
      Ostres, ostres, 7 anys, i jo en tinc 45... la honte! és que no ens ho van explicar bé, a mi on m'havia d'esperar i a tu que ja sortíeu... (o els nostres receptors estaven una mica empanats, efectivament :)

      Ens veiem!! Ho he intentat, però crec que la Sara amb bonjour, oui, merci i au revoir ja en té prou, almenys de moment. Això sí, el "francès inventat" el parla molt bé. Bisous, Yáizeta!!

      Elimina
    2. Ei, crec que t'agradarà "Un capvespre a París" de Nicolas Barreau. És una comèdia romàntica (noi coneix noia...) que passa en un cinema de París, molt maca...

      Elimina
  14. Doncs t'ha quedat un post molt distret i interessant.
    Bona idea això del abecedari.
    La teva filla és un genial, quins acudits, que graciosa!
    Veig que ho vareu passar molt bé. Ho celebro :)

    ResponElimina
  15. Ei, Glòria, la Sareta fa molt riure (i emprenyar també, eh?), es va inventar el joc de palmes (palmades?) "tenim-un-apartament-a-parís".
    Em sembla que penjaré alguna foto d'Eurodisney, sense ànim publicitari ;)
    Gràcies, petonets.

    ResponElimina
  16. Espere que hages tingut unes bones vacances amb els francesos, que poden ser una mica estranys quan menys t'els esperes, però si ha estat d'allò més bo m'alegre, jo m'he quedat a casa i treballant, però encara puc donar les gràcies tal i com està tot.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, espero que estiguis, estigueu a gust per aquí aquests dies, treballant, és veritat que això de les vacances comença a ser un luxe i anar a França exòtic i tot...
      Abraçada!!
      Ei, no em semblen estranys, els francesos...

      Elimina
  17. Quina envejota que em feu!! Amb O, no pas amb E. ;)

    Us ho heu passat molt bé, doncs d'això es tracta.
    Enhorabona als tres i aferradetes també!! :)

    ResponElimina
  18. Jo també tinc envejota de mi mateixa, avui que he començat a treballar... (però agraïda, eh? :)
    Espero que estiguis molt bé, amb la calma illenca i els bons vicis... Aferradetes i petons!

    ResponElimina