diumenge, 2 de juny del 2013

Àlbum


Els singles estan molt bé, però com deien els Led Zeppelin, on hi hagi un bon ÀLBUM... amb el seu tema, la seva coherència estilística, de vegades amb una certa evolució... No sé si una vida s'assembla més a un àlbum o a una col·lecció de singles, potser a les dues coses, depèn de com estiguem de revolucionats, de vegades... En tot cas, aquest àlbum és més fluid que compacte, es ramifica i s'enllaça en totes direccions, amb altres àlbums, això és el que fa que tingui gràcia, em sembla...

Parlant d'àlbums, em fa il·lusió penjar aquestes fotos. És el que té això del blog, que pots fer el que et doni la gana ;)


La Maria Rosa i el Miquel, mons pares, quina bona pensada van tenir fa 45 anys...

                       Ma mare, mira que era (i és!) guapa!!!

 
            La Gemmeta, a la Fresneda (aprenent Lapao o algo així)

  Jo a l'edat que té ara la Sara, 6 o 7 anys, sempre m'ha agradat ballar; a ella també.


Amb la meva sister Esther (esquerra), a Mallorca, amb 12 i 18 anyets.

EHH, I EL JOC-CONCURS?? Qui diu que no ha estat exitós? S'han presentat dos concursants i han empatat a 7 punts! Però com que em sembla una mica absurd desempatar, XeXu i Sílvia, heu guanyat i rebreu alguna cosa en justa recompensa!

(preguntes no encertades: XeXu, sembla que la venda de discos (singles) digitals supera la venda física (singles) d'altres èpoques, si aquesta web no ens enganya:
Sílvia, la cara B de "Hey Jude" era la "Revolution" més rockera, la més coneguda, de fet...)


I aquí un dels discos preferits de la meva infantesa (voilà la resposta a la pregunta 5!):



Bon diumenge!!

PS. Posant les etiquetes, he recordat la idea de l'arbre genealògico-musical. Està format per les cançons que ens agraden i les que agraden a totes les persones d'aquest arbre (o àlbum), es veu que m'agraden les metàfores :) 

26 comentaris:

  1. Ostres, ja estem a diumenge i gairebé ni me n'he adonat... No està malament, dos participants, i els dos empatem, ja està bé. A més cadascú vam fallar una pregunta diferent, no és que cap fos especialment punyetera. Res, que un plaer jugar, encara que sigui tan tard! I moltes felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps vola, XeXu! Doncs un plaer que hagueu jugat (el temps, a més de volar, és relatiu...). Moltes gràcies!!

      Elimina
  2. molt bé, ara que no soc un dels empatats ara no es fa desempat, molt bé, molt bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. pons, ja saps que diu la dita: "No diguis mai d'aquest joc no jugaré..." :P

      Elimina
  3. ui ho sento ara ja no puc participar en el joc? pensa que no és mai la quantitat sinó la qualitat...
    com dius bé el blog és per fer el que ens ve de gust....els àlbums familiars ens transporten una mica al temps de la nostra infantesa, adolescència, joventut...en fi un rayo de soool oh oh oh

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esclar que pots jugar..,!
      Sí, quin gran invent, això del blog, francament... Mira, m'ha donat per una mica de nostàlgia, ara veuré tots aquests encantadors éssers davant d'un arròs i un pastís :)) Segur que tu també coneixes Los Diablos, a que si?!

      Elimina
  4. ei, quines fotos, qui son aquesta dona i aqueste nena tan maques?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la dona guapa és la meva mare i jo sóc la nena, i també hi ha mon pare i ma germana. Potser que ho posi a les fotos! Gràcies!!

      Elimina
  5. Eiiiiii!!!! Jo que arribo tard i ni concurs ni res.... :(( però això sí, vinc a temps per a desitjar-te un MOLT BON ANIVERSARI!!!!

    A mi també m'agrada això dels blogs on un pot fer el que li doni la gana! ;))) Ptonets bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Don't worry gens, em fa il·lusió que em felicitis, MOLTES GRÀCIES!!!!

      Petons, Alba (llàstima que no puguis venir a Premià a fer-nos fotos ;))

      Elimina
  6. Gemma,
    moltes felicitats! I molt guapes a les fotos!

    ResponElimina
  7. Sha la la la la, oh, oh, oh... Un rayo de sol, oh, oh, ooooh... Per moooooolts anys, Gemma!!! M'encanten les fotos antigues, de vegades quan cauen a les meves mans m'hi passo hores mirant i remirant. Ets igualeta que quan eres petita. No sabia que et dedicaves a la dansa, a mi també m'hauria agradat però a casa mai m'hi van apuntar.

    Estic flipant amb les respostes encertades, 7??? No m'ho puc creure, i sense consultar el sr. google, eh?! Que bé!!! I quina casualitat que tots dos n'encertéssim les mateixes, molt bo.

    Avui ha fet un dia molt bonic, això és que el sol ha sentit la teva cançó. Petonets i un somriure embolicats amb un llaç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia!!, amb un bon raig de sol, bé, ara ja de cara a dilluns!

      Doncs la meva carrera de ballarina es va veure truncada quan vaig començar la catequesi, quant de mal ha fet la religió en aquest país! ;D

      Molt bé les respostes, si és que el sr. google està sobrevalorat...

      Petonets cap a Vic!

      Elimina
  8. A mi m'agraden molt els àlbums de fotos, trobo que són el reflex de moltes vides, i la il·lusió que fa mirar-los de tant en tant...Veig que tens una família, de guapes i guapos! Felicitats!
    Ah, i a mi també m'agradava El rayo de sol...
    Un petonet per cada raig de sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que fa il·lusió, mirar fotos, diria que té alguna cosa de màgic..., gràcies pel piropu, el meu pare també tenia força èxit, però sobretot pel sentit de l'humor que encara té...!

      M'alegro que t'agradés la cançó, també m'agradava molt, de Los Diablos, "Sol, amor y mar" (sembla que el marc conceptual en què es movien està bastant clar haha).

      Petonets!

      Elimina
  9. M'encanta mirar fotos. M'hi puc passar hores!
    Quins pares més guapos, no m'estranya que hagin tingut unes filles tan guapes!
    No vaig participar al concurs perquè, com et vaig dir, no en tenia ni idea. Si en fas un altre posam-ho més fàcil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és fantàstic mirar fotos, i fer-les...

      Moltes gràcies, els ho diré la propera vegada, que sempre fa il·lusió :) ma mare té un parell de retrats que són pura bellesa (abans es feien pocs retrats però els que els feien eren espectaculars). A més és un sol.

      D'acord, ves-te preparant perquè quan hagueu descansat m'empescaré un altre concurs. Petó!

      Elimina
  10. uaaaaaaau! Quina passada la foto de ta mare amb aquests pantalons tant curtets que tornem a portar! I tu de ballarina, m'encanta!
    Per molts anys de nou!

    Mercè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que està maca? és que sempre hi ha fotos que t'agraden especialment, i aquestes ho són.
      També en tinc una de papallona que se'm cau el gorro però he pensat que era millor mostrar-me amb dignitat :)
      Ens veiem, gràcies, Mercè!

      Elimina
  11. La vida és una col·lecció de singles, o un àlbum? Fantàstica pregunta que,com totes les preguntes fantàstiques, no té resposta. O en té moltes, que ve a ser el mateix. Suposo que vivim la vida com un àlbum d'aquells que fonen un tema amb l'altre, sense talls, però tendim a reconstruir-la amb la memòria com un conjunt de singles, vivències que hem rescatat de l'oblit no sé per quins atzars i capricis. O potser, en el top dels tops del memoriosos filosòfs, els engalzem com un àlbum d'aquells que s'han anomenat temàtics, que tant m'agraden.
    Les fotos antigues, que ho són totes perquè totes són inevitablement passades, ens ajuden a reconstruir la vida com un àlbum o una recopilació, però on suren en aquest oblit inevitable i saludable imatges que creiem recordar bé, però que en realitat recordem perquè les hem viscut ja com a contemplació del reflex que va quedar en el paper imprès -o, avui, me´s aviat en aquesta tan terrible, procel·losa i indiscrimada memòria digital-.

    ResponElimina
  12. Eduard, m'agrada aquesta idea que vivim la vida com un àlbum i la recordem com una col.lecció de singles, em sembla que t'agraden les metàfores tant o més que a mi. I a més, mira que escrius bé...!

    ResponElimina
  13. A mi també m'agraden molt més els àlbums que els singles, i tinc bastants d'aquests a la meua discografia, però com que cal que hi haja de tot també tinc alguns, molts menys singles, però mira, fa uns dies vaig comprar onze discos per tres euros i un d'ells, que era de la Barbara Streisand era de quaranta-cinc revolucions i com que al meu tocadiscos està espatllat la opció de posar-los a quaranta-cinc revolucions me'l vaig haver d'empassar sense escoltar-lo o escoltar-lo en veu ronca i de baró, i no era qüestió, així que el vaig deixar al bagul de les coses per encetar i a una altra cosa, però fixa't que per dos euros vaig poder comprar discos de música clàsica, exactament deu, no, huit i un de Paco Muñoz, un cantant valencià i el de la Streisand, que no vaig poder fruir amb garanties, i és que hui és un "xollo" comprar-ne d'aquests, perquè la gent ja només escolta en mp3 i en cedé. El cedé que vaig comprar de Raúl em va costar ja un euro ell a soles.
    M'ha agradat la versió de Revolution, jo era amant dels Beatles en la meua època allà pels anys huitanta i noranta i hui encara els escolte, tinc cassettes i un aparell per a escoltar-los i que dure per molts anys.
    Me'n recorde com en un somni quan jo era xicotet i tenia un mig amor en una dona de l'escola que la seua família era amiga de la meua i anava a ca mon cosí i ell escoltava música dels Beatles, jo me'n recorde aquella dolçor delicosament agra d'aquella música i encara recorde els bons moments que aquest grup em va donar, i et parle dels anys setanta.

    Quins temps aquells, i tu estàs molt bonica en les fotografies i ta mare és una autèntica bellesa a l'igual que la teua germana, i és que les famílies donen més que trauen.

    Una abraçada ben valenciana

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  14. M'ha fet gràcia pensar en el Vicent xicotet enamorat d'una dona de l'escola i escoltant els Beatles, és el que dic, que la nostra vida també està en les cançons que ens agraden i que ens han agradat, perquè estan tenyides de les emocions i les persones amb què estan relacionades (com en el cas de moltes pel·lícules). La gràcia és que també en tenim per endavant, en el format que sigui.

    Sí que són unes belleses, ma mare i ma germana, i, a més, les persones més generoses que conec, per això tens raó, donen més que trauen (i mira que també t'hi baralles, eh?).

    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Amb mooooolt de retard, i per aquesta xarxa, mooooooltes felicitats!!!!!!

    quina ràbia arribar tan tard i perdre'm el concurs!!!!!

    molt xules les fotografies!! m'agrada molt la darrera, és ja molt tu!

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies, rits!! Com diu el ditxo, mai és tard si la ditxa és bona!
    Em fa il.lusió que em felicitis per aquí, també...
    Gràcies per "reconeixe'm" a la darrera, diria que estava més contenta que un gínjol :)
    petonets i bon dia!

    ResponElimina