dimecres, 10 d’octubre de 2012

Ho ha dit la Patti

- Tu estàs compromesa, mama?
- Compromesa, què vols dir?
- És que hi ha un anunci que diu "El Periódico, per a gent compromesa"


Bona aquesta. Compromís. Li vaig dir que una mica sí que estava compromesa i li vaig intentar explicar què volia dir... i què coi vol dir?

Fent una mica de teoria barata (low cost, vull dir) diria que hi ha tres tipus de compromís dins l'esfera pública:

1. Compromís social amb el benestar de les persones properes i llunyanes (eix esquerra-dreta)
2. Compromís nacional amb el propi poble/nació/país (eix nacionalisme-internacionalisme o també eix autonomisme/unionisme-independentisme)
3. Compromís ecològic amb la Terra com a ésser viu i amb la resta d'éssers vius (eix... de la Terra)

Ara calcularem el meu grau de compromís en cadascun d'ells (que potser té algun interès i tot).

1. COMPROMÍS SOCIAL

Es poc dir que sóc una pijaprogre o una bobo o alguna cosa així. M'agradaria viure en un món millor però em costa fer el canvi que realment caldria per arribar-hi (per exemple, no m'hauria d'haver canviat el mòbil per un iphone, ja que això és a costa de la guerra pel coltan al Congo, Oliveres dixit).

Total que vaig a les manis sense saber massa si puc fer o no puc fer fotos amb el meu iphone... les acabo fent, esclar, cal un bon testimoni gràfic de les lluites populars! De vegades hi porto la Sara, que veig que promet amb les seves idees per fer un món millor.
 
Sigui com sigui, el moviment indignat encara respira, cueja, es mou, parla, fa soroll, fa soroll i s'espera que faci molt soroll el 13 d'octubre, en una acció que es vol mundial i que cada país adaptarà a les seves característiques. Aquí es tracta de denunciar el deute il·legítim, que es considera que no hem de pagar. Com diu el Manifest: "més d'un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l'obtenció d'un benefici econòmic." A les 18h a la Plaça Catalunya. Hi serem. Amb l'iphone.

 

 
D'altra banda, el 17 d'octubre és el Dia Mundial Contra la Pobresa, dia que s'aprofitarà per sensibilitzar els partits polítics perquè tinguin en compte les polítiques socials en els seus programes. He llegit que el capitalisme s'ha de substituir per una economia social de mercat, que tingui la persona com a eix (potser aquest és el millor eix que podem trobar).

Compromisòmetre: tenim la col·laboració a 3 oenagés, un compte de Triodos a mig fer, assistència a manis, signatures d'Amnistia i Avaaz... però vivint més o menys bé (amb retallades) dins el capitalisme consumista... Grau de compromís: mitjà.

2. COMPROMÍS NACIONAL

Avui llegia a El Periódico, precisament, en un article de Nacho Corredor, que "l'èxit de l'independentisme està a generar il·lusió en un món fosc." Segurament té raó, almenys en el meu cas m'he anat anat apropant a l'independentisme perquè em fa il·lusió pensar en una república catalana, amb la seva història, però sobretot amb un nou guió per escriure.
 
Compromisòmetre: A veure, tenim la senyera penjada amb un Visca Catalunya (model inaudit, només n'he vist un altre igual el dia de la mani), voluntat de votar per un partit independentista o independentista/federalista, assistència a uns 25 concerts de Raimon a llarg de la vida (i aviat el proper)... però passat de lectures savaterianes "Contra las patrias", poca vibració amb els símbols nacionals... Grau de compromís: mitjà-baix.
 


3. COMPROMÍS ECOLÒGIC

Mai he estat molt compromesa amb aquest tema, més enllà de reciclar i votar Iniciativa en 4 de cada 5 eleccions. Ah, i l'escola de la Sara cuida molt aquest tema. És una de les coses que em va agradar de l'escola (per compensar).
 
Nota frívola: ahir vaig comprar al Veritas i em vaig assabentar que un pollastre triga 90 dies a créixer i que els que mengem habitualment en triguen 25. Aquesta diferència és exactament la diferència de preu entre un i altre. Per a ecologistes amb pasta.
 
Compromisòmetre: A veure, reciclatge, escola... però poca cura per la natura en general, hi pensaré. Grau de compromís: baix.
 

RESUMINT...

Ara que he fet aquesta anàlisi acurada del meu nivell de compromís, ja puc dir-li a la Sara que estic... una mica compromesa.

I commit my dream to you!!

 
 
 
 

43 comentaris:

  1. Que bona la Patti Smith! Tu ets una addicta a les manis, eh? Jo últimament he estat molt despistat i apolític, però em sona que s'ha posat de moda el tema de la independència, no? En qualsevol cas, comparteixo tots aquests ideals, tot i que des d'un cert escepticisme. Però que mai perdem el sentit de l'humor, que no hi ha món perfecte sense ell. I què faig a aquestes hores comentant blogs?! Salut, revolució i bons somnis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les 3 de la matinada i bloguejant, Òscar? Si quan jo dic que és un retorn...

      Que bona la Patti, sí, la vaig veure fa 20 anys al Central Park recitant amb el Paul Auster, en tinc un record fantàstic, encara que no deuria entendre un borrall. Acabo de trobar una entrevista per internet, en transcric un fragment:
      "- Le preocupa, ante todo, el medio ambiente. ¿Qué es lo más urgente en esa materia?
      - Para mi el medio ambiente es lo primero. Cada ser humano tiene que ser consciente de lo que hace día a día y cómo afecta al medio ambiente. De cara al futuro, creo que va a haber un movimiento global en ese sentido por parte de las nuevas generaciones. Ellas tienen el poder. Va a haber una unión global a través de la tecnología. En los sesenta y setenta los jóvenes dimos con una manera de unión impensable hasta entonces, un lenguaje común: el rock and roll. Ahora los jóvenes hablan un idioma tecnológico que a algunos les puede parecer frívolo, pero están buscando su camino. Si deciden unirse, tienen el poder.
      - Hay mucho que cambiar...
      - Mucho. El mundo apesta, y la gente por la que estamos gobernados es mierda absoluta. No tienen ni idea de lo que están haciendo, ni se preocupan por lo que le ocurre a la naturaleza. Están jugando a su juego. Lo llevo viendo desde que era niña: se inventan enemigos, y cuando uno ya no sirve, lo reemplazan por otro. Lo único que tenemos es nuestro poder como números. Pero es un gran poder. Millones de personas dejando de consumir, por ejemplo, tumbarían cualquier corporación, a cuaquier país. Nosotros votamos, nosotros compramos, nosostros decidimos. Unidos, podemos cambiarlo todo."

      M'ha quedat una resposta una mica llarga però val la pena, no? Salut, revolució i bons somnis!
      (ah, això de les manis es culpa de ma mare, de quan ens portava a manifestacions per l'escola pública...:)

      Elimina
  2. Aixxx... un altre comentari sense accents...maleida tablet!!!!
    A l, atencio de la Sra compromesa en grau mig...
    Benvolguda Sra, que sapiga voste que m'ha fet riure amb aquest post, que son dels que a mi m'agraden, amb la finissima ironia dels que son inte.ligents i no s'ho acaben de creure, ni realment els importa, dels que no fan tragedies ni versions apocal.liptiques de la vida....
    para Bague que se te'n va l' olla i la Patti sempre t' ha dit que la cassoleta nomes se li pot anar a ella.
    Un peto dels que fan soroll per les dues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Enric, altrament dit Sr Bagué... Una mica sí que se me'n va l'olla, però sempre sóc a temps de recollir-la (menys en algunes poques ocasions, però això és una altra història).
      Un petó de les blogaires cassolaires! (d'això... a veure si serem quatre gats el dia 13, em sembla que canviaré la imatge del post de manera estratègica).

      Elimina
  3. Quina reflexió tan honesta, Gemma!...També hi ha el compromís amb tu i la teva filla i, aquest, segur que és alt-molt alt. Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Núria, sí, aquesta és la idea, compartir el que ens passa pel cap, el que ens interessa o amoïna, no? el compromís amb la Sara és alt-molt alt, i tant! Un petó!!

      Elimina
  4. Molt bona reflexió Gemma... i molt sensata! Si jo hagués de fer el mateix no sé pas quin grau de compromís sortiria, però segur que no gaire millor que el teu, molts ens em acostumat a viure en una societat tant "còmoda" que tot el que requereixi esforç per part nostra se'ns fa costa amunt! aix.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes la prova, Alba, passa pel compromisòmetre! :D

      Moltes gràcies, sí, la cosa del compromís implica activitat, a més de voler un món millor, que és fàcil de voler. Hem de pensar quines activitats, que costen, són les que hem de fer per aconseguir-ho. I fer-les. (Ep, avui he signat per la dació en pagament, ep, el termini acaba el 31 d'octubre, i és fàcil!)

      Elimina
  5. Quines grans preguntes que fa la Sara! És curiosa i observadora. I em sembla que no conec ningú que sigui tan sincera parlant del seu compromís social, polític i ambiental com ho has fet tu. Ho has exposat amb pèls i senyals i amb molt sentit de l'humor. Com diu la Núria, com a mare estàs molt i molt compromesa i com a persona encara més. Un deu per al post! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, la Sara està feta un bitxo, sí!

      Bé, no sé si sóc del tot sincera amb el meu nivell de compromís, la realitat és pitjor ;) No... la veritat és que el blog és un exercici fantàstic de despullament mental (tu ho fas a través de la literatura...).

      Moltes gràcies, una abraçada!

      Elimina
  6. Com diu la Núria, aquest bloc és un mostra (tan sols una) del compromís que tens amb la teva filla.
    Aplaudeixo la sinceritat de la teva reflexió, m'has fet pensar en el meu compromís a tots els nivells i crec que això ens ajuda a fer-ho millor...no està gens malament per una pijaprogre ;)

    Bessets, compartits amb la Sara!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluna lluneta, a part de passar-m'ho bé espero que el blog li serveixi de record per quan sigui gran...

      M'alegro que t'hagi fet pensar-hi, les grácies les hem de donar a l'equip de màrqueting d'El Periódico, que se les saben totes!

      Bessets dobles!

      Elimina
  7. tenim molts de compromisos si, perô és una llàstima que nosaltres no rebem els que hauriem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, tens raó que de vegades els compromisos poden i han de ser bidireccionals. No sé com s'aconsegueix.

      Elimina
  8. Molt bo aquest esquema de compromís i sobre el grau de compromís, tot i que els que vivim actualment i no som rics, jo crec que els compromisos els hauria de signar la gent amb diners, ja tenim prou amb poder passar un dia més amb el menjar brossa, l'aire contaminat i els vells aparells de televisió, que si no els tinguérem, doncs estaríem sota els límits de la intel·ligència normal, doncs si vols parlar d'alguna cosa amb la gent te n'has de preparar.
    En fi que jo també estic una mica compromés i que més voldria jo, però el grau de compromís funciona amb l'Altre o l'inconscient col·lectiu, aquell misteri o consciència universal en la que tots incidim.

    Bé, ja veus que sóc una mica pesimista en quant al compromís, tot i que en les coses que veritablement puc m'hi compromet.

    Et deixe per hui i alegre de que hages tornat, una forta abraçada des de València de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, estaria molt bé que aquest 1% famós es comprometés amb l'altre 99%. De fet, gent com el Bill Gates fa grans donacions i va aconseguir que uns quants milionaris donessim la meitat de les seves fortunes a entitats benèfiques (deuria vendre molt bé la "recompensa moral" o "de prestigi"). La gràcia, esclar, seria que el sistema no generés aquestes desigualtats tan bestials.

      Dius, crec, que et pots comprometre amb les persones properes però no tant amb l'altre, amb la consciència universal... és veritat que és difícil casar-se amb la humanitat sencera. El truc, se m'acut, és la proximitat, l'empatia, també se m'acut que si hi ha justícia ja no cal tanta empatia. Carai que complicat que és tot.

      Una abraçada cap a València.

      Elimina
  9. jo també estic una mica compromés, com tu.
    Abans la gent es prometia en matrimoni, comprometres deu ser algu semblant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, estar una mica compromès no està malament, i a més sempre ens queda recorregut ;).

      Em sembla que això que he dit en el comentari anterior de casar-se amb la humanitat estava influït pel teu... bé, en el fons tot són compromisos amb personetes, bé i amb els animals i la Terra tota, que no ens deixem ningú!!

      Elimina
  10. Home, qui més qui menys actualment està una mica compromès amb els temes que menciones. En el teu cas, em sembla que ets estricta amb tu mateixa, segurament molta gent no dóna tant com tu i té l'esperit més tranquil. Només el fet de pensar-hi ja et fa estar a l'aguait, voler fer les coses bé. I les fas. Perquè què més se't pot demanar? Dedicar la teva vida a l'ecologisme? També té les seves desavantatges. Treballar pels altres? Anar-te'n de missió? No sé, per ser que hem de treballar i mantenir el nostre nivell econòmic per viure, tal i com funcionen les coses, no podem fer massa més del que fem. Que potser és fred i frívol donar diners destinats a finalitats socials, en comptes d'implicar-nos més? Home, jo confio que els meus diners, els pocs que puc donar, serveixen per alguna cosa, per poc que sigui. Però no donaré el 80% del meu sou i del meu temps als altres, no puc. Llavors viurien millor ells que jo, i de què serviria llavors? Ajudar en el que pots, tenir cura del medi ambient, però cadascú en la justa mesura.

    El tema del compromís nacional és un altre, aquí no posem el granet de sorra, aquí posem un vot en una urna i esperem que les nostres demandes siguin ateses. Ara molts demanem la independència, i veurem si els que ara la prometen després la seguiran oferint.

    ResponElimina
  11. XeXu, no sé si sóc estricta però hi penso, sí, i sé que podria donar més temps, per exemple, però tampoc em vull matxacar (i tampoc no sé d'on el treuria!)

    No veig tanta diferència entre la lluita nacional i les altres dues. Precisament em va agradar la Marta Rovira ahir quan va dir que respectava però no compartia la renúncia de Reagrupament en favor d'en Mas perquè la independència ha d'anar de la mà de la justícia social (no desmantellar els serveis públics, etc.). Em costa creure que no hi ha cap alternativa a les retallades, cap marge. Vull dir que el vot a la urna no només expressarà la voluntat d'independència d'un país, sinó quina mena de país es vol, no? No es pot fer alhora? Bé, encara tenim uns dies per pensar-hi.

    ResponElimina
  12. en el meu cas:
    compromís social: molt baix
    compromís nacional: baix
    compromís ecològic: baix
    resum, ara ja li puc dir a la Sara que soc una persona horrible

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, al contrari, ets una persona amb moltes possibilitats ;), a més m'estic plantejant introduir la categoria
      - Compromís amb el Terry Pratchett

      Elimina
  13. A mi la paraula compromís sempre m'ha fet una mica d'angoixa. Té unes implicacions semàntiques que no m'agraden gaire. Per exemple, si una noia em diu "estic amb tu per compromís, si fos per mi estaria a algun altre lloc", trobo que el seu esforç s'està malbaratant perquè jo no vull que la meva felicitat depengui de la seva infelicitat.

    És cert que la paraula compromís també s'utilitza per afirmar que algú està determinat a treballar per alguna causa. Però fins i tot en aquest cas, passa una mica el mateix. Quan vaig a una manifestació, ho faig perquè m'hi veig obligat pel meu compromís amb aquella causa o perquè m'agrada anar-hi? Són més lloables els que trien la primera opció o tot aniria millor si n'hi hagués més dels segons?

    Després també hi hauria el tema de si els ideals que defensem són els correctes o si ens estem equivocant en l'anàlisi de la situació. Imaginem per exemple una ONG que molt cristianament decideix que uns indis de l'Amazònia han de civilitzar-se per assemblar-se més a nosaltres. No seria millor que els deixin tranquils i que respectin la seva vida senzilla allunyada de les necessitats materials?

    Així que en general respecto molt a la gent una mica compromesa. I crec que és preferible pensar molt i actuar una mica que no pas al revés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi, benvingut! No hi havia caigut, tens raó que estar compromès amb algú o amb alguna cosa/causa "per compromís" és fatal.

      No sé si és inevitable aquesta deriva semàntica, vull dir que et compromets a algú/alguna cosa perquè vols, perquè hi creus, i després hi ha certes coses que no et fan tanta gràcia però que es deriven d'aquell compromís, i que, ara sí, les fas per compromís... pel compromís. Ara, si només queda aquest compromís derivat i tristot no sé si la causa i tu en sortiu molt beneficiats... hi donaré un parell més de voltes.

      Pel que fa als ideals i l'Amazones... reconec que les ong amb què col·laboro m'inspiren prou confiança com per deixar-les fer, potser les deixo fer massa, vull dir que moltes vegades no trobo temps ni per llegir-me els butlletins (bé, sí, en diagonal, però no es tracta d'això, m'estic deprimint).

      En fi, Sergi, em sembla que encara hi he de pensar més, moltes gràcies per ajudar-m'hi.

      Elimina
  14. Caram, la Sara amb aquesta pregunta de si estaves compromesa, et va posar en un bon compromís. Aquesta nena fa unes preguntes molt encertades...Tota una esperança pel demà!
    A tothom li costa fer canvis, però si cadascú arregla la seva parceleta i les ajuntem totes, potser sí que farem un món millor.
    Si més no tenim la il·lusió que ja és molt.

    Jo també diria que estic una mica compromesa, amb la natura un compromís bastant alt( que no radical), socialment, mitjà, i potser necessito millorar amb el nacional, no per les idees, sinó per les accions...
    Que no perdem mai aquesta il·lusió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, em sembla que un cop vaig fer un post que deia "un món millor per a la Sara, una Sara millor per al món", hem de fer un món millor per ells i educar-los perquè facin un món millor, aquesta és la idea, no?

      No m'estranya el teu compromís amb la natura, he vist que ets una mica "el baró rampant" :). Sí, hem d'arreglar cadascú la nostra parcela, ja que és difícil que les coses s'arreglin "des de dalt", haurem de fer-ho "des de baix" en la mesura que puguem. De moment, si fa bon temps, potser diumenge fem una mica de natura (és absolutament necessari llevar-se d'hora per anar a la muntanya?)

      Elimina
  15. Comparteixo la visió que en el compromís nacional el que m'ha seduït és la possibilitat d'elaborar un projecte nou. He notat, en tots els àmbits que m'he mogut, especialment i no cal dir-ho des de la Diada,que hi ha una il·lusió compartida que s'encomana i que engresca. Sí,ja sé que sona al Mas de Polònia, però...sembla que predomina aquesta idea positiva, que pensa en tirar endavant més que en la càrrega del passat o en el que faci el del costat. Just el contrari de l'actitud que ens arriba Ebre enllà, que tan bé pot exemplificar un Fernando Savater.
    (Ui... Tenim un passat amb Savater? ...uf, confesso que el vaig seguir bastant a El País fa un grapat d'anys, fins que precisament el seu nacionalisme histèricament imperialista disfressat d'universalisme me'l va fer repel·lir...)
    Fa temps que intueixo sense acabar d'enxampar de ple el llaç, el nus, que lligaria els tres ordres de compromís que tan bé enuncies i analitzes. Sospitant, així, en una racó enteranyinat de les meves neurones, que els tres han d'anar de bracet per poder avançar, per poder salvar(nos) aquest planeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, sí, com deia la Roser, també, es tracta d'il·lusió, no volem ser il·lusos, per això, tampoc és qüestió de creure en un país de colorins, però d'entrada el cap d'estat ja no serà un senyor a qui no ha votat ningú, això ja em sembla un gran avenç.

      Savater, sí, el vaig llegir bastant durant una època quan jo era més jove i ell també. Quan deia, a "Contra las patrias" (1984): "¿Patria? No, gracias. Tengo a las patrias por justificaciones alucinatorias del enfrentamiento bélico y de la militarización de la sociedad", "Renegar de patrias y naciones es devolver a los individuos la capacidad de inventarse y de olvidar, de ser distintos y de ser nuevos, de ser libres y de pensar por si mismos". Curiosament, a mi em sembla que si no entens la pàtria com a submissió sinó com a reinvenció, per què no pot ser progressista, també? A més, el tema de la militarització ha canviat molt des dels 80...

      A mi també em sembla que hi ha un nus que lliga aquests tres ordres i que l'hem de saber trobar. Una abraçada.

      Elimina
  16. A mi la paraula compromís em fa una mica de por, m'agrada més responsabilitat i coherència tan social, ideològicament nacional i ecològica. Jo també baixaré a Barcelona a fer sorroll!!! Oeeeee amb la Patti Smith, encara conservo un vinil. Gemma me'n vaig a dormir tinc soneta i demà seguint amb la meva coherència treballo, jo no celebro genocidis! Dos petons!!! potser m'he passat...tinc son

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé per la teva coherència, em sembla que al Departament de Cultura ningú ha fet objecció de consciència...

      Sí, compromís té aquell vessant una mica antipàtic que dèiem, però si l'agafes pel bon vessant és el mateix que la responsabilitat i la coherència... Ens veiem a Barcelona! t'imagines que fos mundial de debo!!???

      Espero que hagis descansat, petons!!!!

      Elimina
  17. arribo molt tard i no vull ara quedar be per compromís....només et vinc a saludar!

    ResponElimina
  18. Que bona ets, Elfree, per sobre de tot, sinceritat :), bon dia, petonets!!

    ResponElimina
  19. Ostres, acabo de veure que el 19 de novembre actua la Patti Smith al Palau de la Música, com mola!

    ResponElimina
  20. Hola Gemma Sara!
    No entro a casa vostra i us deixo una carta (comentari) per compromís sino per què VULL.
    Estic amb el Sergi i la Marta quan diuen que la paraula compromis no els agrada o els fa por, a mi en concret no em dona cap compromís. El que facis en l'aspecte que sigui, ha de ser perquè VULGUIS i acceptar després les conseqüències, és a dir...responzabilitzar-te.

    Et felicito per una de les frases del compromís social... quan dius " un compte de Triodos a mig fer...". He rigut força, darrerament conec un món de gent Més o menys compromesa (?) que obrint compte a triodos (o a d'altres) li permet poder obrir la cartera i no sentir vergonya quan es despleguen, amb un ordre impecable, totes les vises, targetes i targetes moneder de "La caixa", això sí...té un compte a una banca ètica (potser per alguna cosa es comença).

    És d'agraïr la teva sinceritat i dir-li a la Sara que té una mare que "promet" ;)
    Un petonet per les dues!

    ResponElimina
  21. Hola Ona! El teu comentari és pura energia positiva, gràcies! Això que dius de Triodos... home, potser sí, si comencem tots per obrir-hi un compte, potser després hi posarem tot el que tenim i potser després tota la banca serà ètica i ja no caldrà afegir-hi aquest adjectiu, tot és voler-ho!! ;)
    Dos petonets!

    ResponElimina
  22. Sí senyora, quina lliçó.
    Jo crec que també.

    ResponElimina
  23. Ei, hola Josep, benvingut, no sé ben bé a que et refereixes amb que tu també... també obriràs un compte a triodos? jo em sembla que ho posaré tot, al final, sempre que no em torni a agafar un atac de comoditat!

    ResponElimina
  24. JO em comprometo amb la rentadora, els nens, la fenya i el de casa. La resta, la porto com en una corda fluixa, baixa tirant a tibenta ;) Lo 3r compromís me fa pessigolles, deu ser que no li faig cas.

    PD. També tinc compromisos amb la decència i la poesia... però no deuen comptar, oi?

    ResponElimina
  25. :D cantireta, veig que amplies déu n'hi do el concepte, amb la rentadora també hi tinc un compromís ferm i decidit. El compromís amb la decència i la poesia compta, compta.... en el bon sentit de compromís, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El compromís amb la decència i la poesia són eines per a que la Cantireta sàpigui on s'acaba fer poemes i comença fer mal als altres, que és una cosa que NO em permetria per res del món. Compromesa amb els altres, per educar i fer pensar, amb poesia o sense, però des de l'honestedat. Sempre he volgut mostrar-me tal com sóc, sense ofendre a ningú. Espero continuar fent-ho amb el teu ajut i el de molts altres.
      Gràcies per ser-hi.
      Una abraçada ben forta,
      Montse

      Elimina
    2. Montse, està clar que ets honesta, amb tu, amb la poesia i amb els altres, entre els que em compto... em sembla que aquest post ha derivat en el compromís amb un mateix i amb els altres, en general, potser és que el compromís personal està lligat amb el compromìs social, no ho sé, em perdo, una abraçada, cantireta-montse!!

      Elimina
  26. Sincers compromisos :)
    Particularment jo em comprometo amb el que veig i sento.
    Està molt bé fer reflexions i actualitzar el que fem , som i sentim.
    Una forta abraçada :)

    ResponElimina
  27. M'ha agradat això de comprometre't amb el que veus i sents, la gràcia està en no trair-se un mateix...
    Gràcies per passar per aquí, una abraçada forta :)

    ResponElimina