dijous, 13 de setembre de 2012

Bocins sarians d'estiu




A la manera de la rits amb els dimecres, se m'ha acudit abocar bocins d'aquest estiu, amb la Sara de protagonista, un xic desordenats i sense gaire criteri temàtic i/o estilístic, però és que encara sóc de vacances...

- "Sabies que a la prehistòria els romans menjaven estirats?" Ep, d'això ja fa teeeemps, ara ja sap distingir la prehistòria de la història, que si et pares a pensar, és ben curiós.

- Al cap de 10 minuts de manifestació independentista, la Sara s'agobia i vol marxar a casa. Jo em quedo perquè si a més de nouvinguts hem de marxar només començar... no crido gaire però m'hi trobo bé.

- El Jerry, el nostre hàmster, desapareix de les nostres vides, drama contingut, decidim que ha mort de mort natural.

- "Aquest càmping necessita un Spa!", sospites de tenir una filla pija, per sort, afegeix "ho he dit de broma perquè riguis".

- Primer dia de primer curs, el pare s'adorm (perquè no ha sonat el despertador, eh) i la nena arriba tard el primer dia de primer.

- Primer dia de primer, porta una nova agenda que no tenim molt clar on s'ha d'ubicar, s'ha de quedar a casa però si hi ha d'apuntar alguna cosa de l'escola se'n recordarà? Necessitarà una agenda per apuntar-se el que ha d'apuntar a l'agenda.

- Primer dia de primer, ens ha tocat la mestra de P4, la que ens va dir que era molt llesta però molt mandrosa i que l'havíem d'espavilar. El curs promet.

- Maquíllate, maquíllate. Descobrim o més aviat confirmem que li encanta maquillar-se, de noia, de papallona, de Hello Kitty, del que sigui. Li poso la cançó de Mecano, un èxit.

- El purpuritzador. Descobrim o més aviat confirmem que és una malalta de la purpurina. Li encanta, de fet, no sé com s'ho fa que per molt que la banyo sempre porta algun punt brillant al damunt. Un dia fins i tot em va fer comprar-li una joguina que no sabem perquè serveix però que li diem el purpuritzador, tot el que entra surt purpuritzat, no sé, em fa pensar que les coses tristes i lletges de la vida podrien passar pel purpuritzador i sortir brillants i renovades.

- L'enganxamenta al mòbil. Sí, és un joc per aprendre els països, però no li hauríem de deixar jugar tant, culpa meva culpa meva, ma germana està igual amb el seu fill de 7 anys i la Nintendo, i això ens porta al punt següent.

- Xantatges/eines motivacionals a dojo que fem sabent que no hauríem de fer: si fas els deures et deixo 10 minuts de Nintendo, per cada paraula que m'escriguis un xoco-crispi....

- La farra nocturna que es van muntar la Sara i la seva cosina el dia que va venir a casa. El crit del Joan que va donar per acabada la farra.

- La il·lusió de veure com els cosinets de la Sara, l'Albert i l'Aina, són com els seus germans. Que no s'hagi queixat mai de no tenir germans potser és gràcies a això.




PS. Volia penjar una foto de la criatura amb un dels seus maquillatges però no hi ha manera, a veure si un altre dia...

32 comentaris:

  1. així doncs no se li ha fet una autopcia oficial al hamster?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ehem... com que tenia aigua i menjar i ja rondava els dos anyets (que es el viuen aquestes bèsties) vam fer aquesta deducció, (la veritat és que no estem preparats per afrontar un suïcidi...)

      Elimina
  2. Jo mai he pogut fer servir una agenda, sempre acabo fent servir la memòria, o apuntant-ho en un paper solt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, sí, és que t'has de recordar que tens una agenda per utilitzar-la... va bé que sigui motivadora, jo en tenia una amb vinyetes del Quino que feia goig d'utilitzar ;)

      Elimina
  3. i el purpuritzador on el vau comprar? crec que en necessito un urgentment! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Clidi, he passat per la botiga, Cash Instant, de segona mà, i com em temia ja no en queda cap més, d'aquest artefacte rosa del qual alguna nena (o nen!) es va desempallegar sense escrúpols... però puc parlar amb la Sara a veure si te'l deixa una temporada, que sabem que en faràs un bon ús :D

      Elimina
  4. A mi també m'agradava molt maquillar-me de petita, em posava la cara com un cromo. Els meus germans se'n reiein de mi i em deien que feia por. De gran, gairebé no em pinto mai. M'has arrencat molts somriures amb aquests bocins del vostre estiu! Bona tornada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós això de voler maquillar-se, no? és com disfressar-se, també agrada molt als nens. Jo tampoc em pinto ara que sóc gran (crec que em pintava més als 14 anys, la clàssica ratlla...). Un plaer arrencar-te somriures!! Gràcies!!

      Elimina
  5. Quina gran idea la del purpuritzador. Heu pensat de patentar-lo? Em sembla que li trobaríem molt d'ús, encara que a mi em molesta trobar-me puntets brillants per tot arreu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, abans de patentar-lo l'hem de perfeccionar (tu i la Clidice ens fareu de testers), la gràcia seria que a més de purpuritzar per fora purpuritzés per dins, o sigui entrar i sortir amb el cos i l'ànima radiants!! (ho farem de manera que no et molesti, tu no patiscos). També valorarem si purpuritzar idees, projectes, somnis...

      Elimina
  6. No m'agrada maquillar-me, a ma filla sí. Lo lluent m'agrada, a ella també. Les agendes són per a perdre-les. Fer tard...ai...és oficial a casa nostra (entre les dones). Pegament neuronal als mòbils...casumdena...i el whatsap dels pebrots. Sí, la meva també és espavilada i gandula... I els cosins són germans, per a ella.
    Vols venir a viure a casa nostra?

    M'agradaria que vinguéssiu al recital... Potser en la propera trobada blocaire?

    Ben tornades :0)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta, em sembla que portem camins bastant paral·lels, eh? (Al whatsap encara no hi hem arribat -ella, jo sí). Vinc vinc!

      Fas un recital? On? Quan? No veig info al teu blog. Tell me.

      Gràcies!

      Elimina
    2. Sí, has de visitar la Núria Pujolàs, a ca
      http://miramelsmots.blogspot.com , a l'entrada que diu "Tardoral Poètica".
      Ens faria il·lusió que vinguéssiu!

      Elimina
    3. Gràcies, cantireta, és un poc lluny però si el Joan té festa podem pujar-hi, m'agradaria!

      Elimina
  7. Vull un purpuritzador!!!!! tinc certa dèria per la purpurina!!

    Doncs sembla que ha estat un estiu fantàstic, no? endavant amb les seves troballes, bocins de vida que regala a dojo!!!

    Preciosos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai, quin èxit, el purpuritzador, li he de dir a la Sara! A veure si haurem de començar a fer tràfic de purpuritzadors a la xarxa...

      Sí, sí que ha estat bé, l'estiu, amb les seves piscines, platges, Tibidabo, Aquàrium, gelats...

      Gràcies, rits!!!

      Elimina
  8. He pensat en la Sara, arran d'un comentari que acabo de deixar en un altre bloc: la felicitat és una festa. La mani de l'altre dia, a mi, em va semblar una festa. Molt concorreguda, això sí. Algunes vegades no em molesten les multituds. Al contrari, em carreguen les piles. Em passa en les festes majors de Reus, i molts poques vegades més. Una va ser el 10 de juliol de 2010. Un altre, els recitals del Boss. I un altre, l'onze de setembre passat. Com si el purpuritzador hagués caigut sobre l'eixample i més avall fins al port!
    (ei, crec que has trobat un clàssic immediat, que es diu, amb això del purpuritzador :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eduard! Doncs ja em fa il·lusió que recordis la frase de la Sara de la felicitat, és bona... Sí que va ser una festa, la mani, i tant, a mi tampoc em molesten les multituds, a la manifestació del 10 de juliol no hi vaig ser perquè érem a Calella de Palafrugell i no vaig aconseguir convèncer la família per baixar, però n'he estat en algunes d'indignades que et carregaven les piles, com dius tu. No sé què hagués passat amb un milió i mig d'indignats al carrer, se m'acut ara, el fet és que se sabia més contra què s'anava que a favor de què concretament, cosa que la mobilització per la independència sí té clar, esclar, bé, la qüestió és que la gent s'ajunta per millorar les coses i això sempre és emocionant. A veure si aconseguim una bona república catalana, no?? De moment, la purpuritzarem ben purpuritzada (m'ha encantat això de clàssic immediat).

      Elimina
  9. bons bocins sarians .....menys pel hamster em temo....ja ens seguiràs explicant la Sara promet molt i ara a primer! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree, espero seguir explicant-vos coses, aquest blog és el nostre raconet i la nostra memòria per quan siguem velletes i recordem batalletes :-) Abraçades!!

      Elimina
  10. Genial!!! la Sara continua imparable! Jo firmo per anar a passar uns dies a un spa i no sóc pija, diga-li a la Sara si vol venir....això d'en Jerry....si no va ser una mort natural....un suïcidi...assessinat?. La purpurina, que té la purpurina que a totes les nenes els hi agrada?. Jo no recordo si m'agradava, però segur que sí, apali!! una mica de purpurina i de farra que pel que veig també li agrada!!! Bocins bonics, i inoblidables!! aaaa! ser llesta i mandrosa són dues coses totalment compatibles, a mi no m'ha anat tan malament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!! Això de l'Spa... és que la pija sóc jo, que vaig escollir un hotel a Tossa amb Spa i esclar, després al càmping la Sara el va trobar a faltar :). El Jerry se n'ha anat a la tomba amb el seu secret, no, està al cel dels hàmsters, que deu estar ple de rodes que donen voltes i tubs que pugen i baixen...

      Ja veig que la moraleja del post serà: posa una mica de purpurina a la teva vida!

      Mmmm, això de llesta i mandrosa... ja t'ho diré, que aquesta mestra ens fot canya, ja li diré que tenim un exemple exitós a prop hahaha

      Bona nit, guapa!

      Elimina
  11. La meva tambe es filla unica pero te 3cosinets i quan es veuen monten cada festa que nno vegis. I lo del mobil,quan senganxen es com una droga

    ResponElimina
  12. Tenim sort dels cosinets... Ara, has pensat que si elles són filles úniques i les seves parelles fills únics i tenen fills únics, aquests no tindran cosinets? Bé, no hi pensem, a més sempre hi ha els amics!

    El mòbil és un perill públic, també ho dic per mi, s'ha de limitar...

    ResponElimina
  13. Us he descobert avui i com m'he quedat encantada, us seguiré visitant, si no teniu res en contra;)

    Instants molt interessants, un per un i en conjunt!!

    Aferradeta, nines.

    ResponElimina
  14. Quina il·lusió veure't per aquí, de fet t'he vist doblement perquè vinc del teu raconet...

    Ens veiem, nina!

    (de fet hi ha instants que combinen molt bé, com el del maquillatge amb la purpurina, el màxim, equivalent a muntar en una Harley :)

    ResponElimina
  15. Caram caram, doncs crec que entre purpurines i festes la Sara ha passat un estiu que déu n'hi do!

    ResponElimina
  16. Ei, porquet, fa il.lusió veure't per aquí! Sí, l'estiu és un gran invent de la natura i la humanitat i els nens el viuen el doble (per no dir el triple), no només perquè dura més, sinó perquè no temen que es pugui acabar...

    Espero que estiguis estupendu, una aferradeta, que diria la teva veïna sa lluna!

    ResponElimina
  17. M'ha fet riure un munt això d'aquest camping necessita un spa, i a més la xiqueta ho ha fet de broma, tot pensant que és una criatura t'ho mires amb més amor i més carinyo.
    I és que ha de ser una experiència tenir una filla o un fill que et faça sentir a cada pas el que tu has passat o el que tu eres temps abans, una meravella i un amor.

    Passa't pel meu bloc si pots que tinc una disculpa per a tu i els lectors.

    Una abraçada de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Vicent, sí que et fa reviure moltes coses, una criatura, encara que quan jo era petita encara no s'havia inventat això de l'spa omnipresent (i tampoc recordo haver anat mai a un balneari, versió arcaica de l'spa...). I no calen disculpes, eh? Abraçada!

      Elimina
  18. M'agraden aquests bocins sarians!!! La teva filla se segueix superant dia a dia, està feta una crack! Ah, jo també penso que els càmpings amb spa estarien súper bé...!! (és broma!! o no...?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yáizeta, m'alegro que t'agradin els bocins de la criatura, aquest del càmping també em va fer molta gràcia, em sembla que farem un suggeriment formal al càmping Roca Grossa... serà, com diem de vegades amb la Sara, "un lujo a tu alcanse" (amb "s"). Bisous la belle!

      Elimina