dimecres, 18 d’agost del 2010

Societat de consum

-Em compres això?
-Compra'm això!
-Em compres això, sisplau?
-Vull un globus, sisplau, vull un globus, sisplau, va, sisplau, vull un globus!
-Sisplau em compres un ou de la Hello Kitty quan tingui setze anys?

2 comentaris:

  1. Doncs em preocupa una mica aquest súper consumisme. De fet, té una pulsió per comprar, comprar que fa una mica de por. Intento comprar-li poc, però alguna cosa va caient. Per exemple, la revista Princesas, que dius, tenint el Tatano i la Cucafera te'n vas a les Princesas? Doncs sí. A més, va provant noves tècniques, per exemple, no si el regal no és per a mi, és per a la Joana (una amigueta de l'escola) o la darrera, que quasi em desarma, si el regal és per a tu, et vull comprar el llibre per grans de color lila... o la compra diferida, avui no però demà sí, eh? No ho sé, suposo que jo també sóc consumista (per això ma germana em diu que no tinc res de hippy), haurem d'anar aprenent a viure d'una altra manera (decreixement...) de moment, però, ja friso amb el meu llibre lila (que pretenia comprar als xinos, a més).

    ResponElimina
  2. En realitat, em preocupa més el meu consumisme que el seu.

    ResponElimina