-Hala, és un dia perfecte!
Això ho va dir la Sara l'altre dia, anant a casa dels cosinets. Em va meravellar que trobés que era un dia perfecte i que fes servir aquesta expressió. Ara li preguntaré si avui també és un dia perfecte... diu que també. Li pregunto si tots els dies són perfectes o què i diu que sí. Vaja, això és tenir una filla feliç! Això o encara no ha entès del tot el significat de l'expressió. Ja m'agradaria trobar un 30% dels dies perfectes... Ho aconseguiré, ara m'han canviat la medicació i ho aconseguiré. D'entrada, tenir una filla feliç ajuda, i un marit força feliç, tot i que preocupat tot i que cansat... i per acabar aquest post agafarem a l'atzar un trosset de text que ens ha de servir de guia cap al Perfect Day. L'agafarà la Sara, que té poders:
"El primer problema que se presenta es cómo levantar el omóplato de manera que los músculos que lo rodean queden más accesibles. Sitúese a la derecha de la persona (trabajando en una mesa puede resultarle más fácil hacerlo de rodillas), cójale la mano derecha y póngala con la palma hacia arriba sobre el centro de la espalda."
Aquest és el secret, la mà al mig de l'espatlla, ben bé al centre, i ara la Sara dirà unes paraules per acabar-ho d'arreglar:
rhhhhhhhhhhhhb bnm bqwetyjjjjjjjnn yhnb nm
.
You're Going To Reap Just What You Sow... (o You're Going to Read Just What You Saw).
Banda sonora del post, evidentment: Perfect Day de Lou Reed.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada