Recompte de desgràcies domèstiques

1. La rentadora nova que ens ha comprat ma mare, que comença a manifestar l'alzheimer tot sigui dit de passada, no es pot connectar perquè el paio que ens va instal·lar la caldera va tapar l'endoll amb un tub.

2. El llum del lavabo fa pampallugues des de fa mesos. Has de ser precís a l'hora d'obrir el llum. Depèn de com, és com una discoteca. I ens coneixem l'espai prou bé per no fer cap desgràcia.

3. S'ha trencat un botó del forn. Gràcies a la perícia de la Sara i el seu xicot podem engegar el forn amb una mena de pal que fa les funcions del botó.

4. Les claus del cotxe xulíssim que tenim, un Mazda, no ens estem de res, s'han desmagnetitzat. O és alguna cosa de dins del cotxe, no m'ha quedat clar. La qüestió és que el mecànic de Mazda, que no és japonès, ens ha dit que ens costarà uns 400 euros. Gràcies, company.

5. No hi ha quatre sense cinc, però ara no em ve al cap res mes... Com no sigui que encara hem de pintar les humitats de quan filtrava la banyera i l'assegurança es va fer l'orni. Sort que tenim Luis Aguilé, el nostre gurú espiritual: la vida pasa felismente si hay amor. 

Textuals contra numèrics

  

1.000. Què és mil? És molt? Poc? Depèn de què i de com. Ho has de contextualitzar, comparar. En relació amb el Big Bang és un no-res; en relació amb un euro és deu-n’hi-do. Els mileuristes. Encara ho som, saps? Ho som més que fa anys, tot i que cobrem més.

Bellesa. No cal que em contextualitzis gaire que ja sé per on vas. La paraula s’explica per ella mateixa, oi? És més autònoma i més lliure. I la pots declinar, si vols. La pots adjectivar de mil (ai) maneres.

Tot això ho penso, filla, ara que aviat tocaran les sis (d’acord, va bé) de la matinada o del matí. Per mi és la matinada, ja t’ho dic. Et sonarà el despertador i sortiràs allà fora a lluitar i a divertir-te. I pertot arreu et diran que el número és el més important. Creu-te’ls a mitges. La paraula sedueix. La xifra, no. Només t’encanta a final de mes. I tampoc seria la paraula.