L’última estrella
L’última estrella de la nit
L’última estrella de la nit
no vol anar a dormir
vol que la gent la miri
i que demani un desig
Llegir
M’agrada llegir
M’agrada llegir
històries divertides
novel·les i còmics
i a vegades filosofia
M'agraden molt els poemes de la Sara. Tots dos. El primer em sembla molt i molt bonic i suggeridor.
ResponEliminaSara! No paris d'escriure que jo fas molt bé!
Carme, gràcies! Demà li ensenyo el teu missatge que li farà il·lusió, a mi m'agrada especialment el primer i el segon em fa gràcia perquè això de la filosofia s'ho ha tret de la màniga ;) Petonets!
ResponEliminaPoèticament, millor la primera, no ens enganyem. Però les declaracions de principis tenen molt de futur en un món més prosaic. O sigui que caldrà que la Sara decideixi.
ResponEliminaBen vist, caldrà seguir la seva evolució de prop, bona nit, Allau!
ResponEliminaAquesta mosseta promet!
ResponElimina:)
Sí, gràcies, fanal blau! :))
EliminaSara, ets una estrella!!!
ResponEliminaEl primer poema m'ha agradat molt, em sembla que me l'aprendré de memòria :)
El segon em sembla que l'últim vers l'ha escrit la Gemma, hehe
La Sara diu que l'últim vers no l'ha escrit la Gemma, però que és mentida que llegeixi filosofia (és la grandesa de la ficció, hhahaha, això ho diu la Gemma).
EliminaEl primer poema és molt bonic, em fa pensar en la Joana Raspall!
Digue-li a la poeta que m'agrada tant que el posaré a la barra lateral del blog (amb el seu permís)!
EliminaOstres, quina il.lu, segur que sí, però primer li demanem permís, oitant!
EliminaDiu que vale!!
EliminaTan petita i llegeix filosofia? Tan petita i ja fa poesia?
ResponEliminaPoesia, sí, de moment sembla que li fa gràcia, a veure!
EliminaMolt bé, Sara! A mi també m'agraden molt els còmics, especialment els d'Astèrix i els de Tintín!
ResponEliminaGràcies, Ignasi! a la Sara li encanta llegir però és més de la Tea Stilton, de moment...
EliminaA casa també ens agraden molt la Tea i el tiet Gerònimo... ara hem passat als "clàssics"!
EliminaEls clàssics! Això són paraules majors, fa impressió i tot!
EliminaEt començarà a demanar drets d'autor, com ja te'ls demana d'imatge... Doncs mira, a mi que no m'agrada la poesia, he de dir que la primera em sembla molt i molt bonica, i que es foti qui ho pugui llegir, considerablement millor que alguna que he llegit d'altres blogaires.
ResponEliminaLa segona més aviat es pot traduir com a 'mama, deixa de tocar-me les pilotes amb aquests paios barbuts i acosta'm el llibre de Crepuscle'.
Hehe, ja li he donat algo en concepte de drets d'autor (idea meva) però es confidencial entre autora i editora...
EliminaÉs molt bonica, la primera, sí. Ai, Crepuscle, no em facis por que ja va massa de pressa amb la Violetta i la Katy Perry!
que mona la Sara, m'encanta!
ResponEliminano sé qui no vol anar a dormir,si l'estrella o ella..:)
felicita-la de part meva, el primer m'ha encantat!
Em sembla que totes dues :D
EliminaLa felicito, sí, el primer poema s'ho mereix! Gràcies, Lolita!
Quins poemes tan bonics que fa la teva Sara i caram, fins i tot a l'hora de llegir, s'atreveix amb la filosofia...
ResponEliminaPodia tenir el seu propi bloc!
Un petonet a les dues.
Bé, això de la filosofia... la tenim però de llegir-la, poc!
EliminaNo sabem si tindrà blog independent, fins ara ha crescut amb aquest ben a prop!
Petonets, M. Roser
Aplaudiments i encoratjament a aquesta noia tan prometedora.
ResponEliminaMoltes gràcies, xavier, si aconseguim que miri menys la tele i escrigui (o pinti) més, serà un gran què!!
EliminaMoltes gràcies, xavier, si aconseguim que miri menys la tele i escrigui (o pinti) més, serà un gran què!!
EliminaLa Sara apunta maneres!
ResponEliminaM'han encantat els dos poemes. Entenc que això de la filosofia és una llicencia poètica,he,he. Aquesta noia té recursos literaris!
Sí sí, digues-li llicència poètica o broma a sa mare... Gràcies! Petonets!
EliminaOooh!, artistassa! Molt tendre el primer, i tant!
ResponEliminaSí que és maco, a veure si en fa més! gràcies!
ResponEliminaEm fa una il·lusió mol especial llegir aquests poemes tan macos, tan plens de sensibilitat... És absolutament cert que hi ha estrelles allí dalt que ens esperen, estan allí, pendents que nosaltres els hi demanem alguna cosa i, llavors, ja estan contentes i ja poden anar a dormir (elles i nosaltres)
ResponElimina(Perdona!!! Sóc l'Assumpta, del Blog de l'Assumpta... que estic fent una altre feina i he volgut descansar un momentet i no m'he canviat de vestit) :-)
Elimina