Truquem al Gegant del Pi?

Això va dir un dia la Sara quan tenia 2 anys, i em va fer tanta gràcia que aquí estem, fent un blog. (Un blog és com tenir un segon cervell, com una caseta de cap de setmana, només hi falta la llar de foc).

dissabte, 5 d’abril del 2025

Primera presentació: uf, va dir ella!

›
Va ser dissabte passat i va anar molt bé. Quinze dies abans vaig tenir una mena de pànic escènic avant la lettre (però si jo soc tímida de ...
5 comentaris:
diumenge, 16 de març del 2025

›
Atenció al moment umbralià (que serà molt pitjor el proper 29 de març): Si voleu i podeu, blogueres i bloguers, jo encantada de la vida. Pet...
9 comentaris:
dijous, 16 de gener del 2025

Un segon abans de passar-te

›
Em diu una amiga a l'hora d'esmorzar que ha llegit no sap on que en l'obra d'art s'ha de posar el punt final just un mom...
10 comentaris:
divendres, 22 de novembre del 2024

Recompte de desgràcies domèstiques

›
1. La rentadora nova que ens ha comprat ma mare, que comença a manifestar l'alzheimer tot sigui dit de passada, no es pot connectar perq...
19 comentaris:

Textuals contra numèrics

›
    1.000. Què és mil? És molt? Poc? Depèn de què i de com. Ho has de contextualitzar, comparar. En relació amb el Big Bang és un no-res; ...
4 comentaris:
dilluns, 9 de novembre del 2020

El sentit de la vida, hòstia

›
 -Doncs troba-li el sentit a la vida d'una puta vegada, hòstia! Segur que no és la millor manera de desencallar una depressió que fa qua...
22 comentaris:
dilluns, 23 de març del 2020

Descol·locada pel corona

›
M'observo i veig que en un moment de descol·locament pel corona em faig la ratlla a l'altre costat, porto pantalons amples (sempre ...
22 comentaris:
dissabte, 28 de desembre del 2019

Canvi d'any

›
Ep, fa un munt que no bloguejo. Aquest any ha estat complicat. Ma mare ha passat de ser una dona força independent (i de jove molt activa...
19 comentaris:
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Tot el que sempre has volgut saber sobre aquesta blogaire doble (o triple o múltiple...)

La meva foto
Gemma Sara
Barcelona - Caen - Premià de Mar
Vaig començar aquest blog l'any 2009, als quaranta anys, arran d'aquesta frase que va dir la meva filla Sara de dos anys. Després d'una desena d'anys de força activitat, la cosa es va anar esllanguint fins que l'any 2020 (curiosa data) vaig parar d'escriure-hi. Ara, quatre anys més tard, sembla que torno al barri. S'hi està bé :)
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.