Portes

Diu Ramón Cotarelo (que un dia d'aquests s'aixecarà català):

"En España nunca se ha vivido nada así, Arranca un tiempo nuevo. Todo va a cambiar y el viento de la historia barrerá la podredumbre de siglos, la inercia, la resignación, el fatalismo. Gracias a la puerta que han abierto los catalanes."

Que algunes (poques) veus des d'Espanya vegin la independència de Catalunya com una porta a la regeneració d'Espanya em motiva encara més a votar independència, potser s'encomani això de voler fundar una república ;)

Feliç dia d'eleccions (ja falta poc, aixx)!!

                           Comptem amb els Txarango, també.

What's Up, Doc?

A LA CONSULTA

- Què em passa, doctor?

- És una reacció al·lèrgica a cert tipus de fluït. Ha estat exposada a cert tipus de fluït, últimament?

- Bé, sí, abans d'ahir...

- Era un fluït de classe C.

- Classe C?

- Corrosiu.

- M’està espantant. Hi ha remei, doctor?

- Sí, exposar-la immediatament a un fluït de classe A = Agradós.

- Però vol dir que...?

- En sóc especialista.

       

D'acord... m'ha sortit una mica molt Benny Hill!

Segona i segurament última participació meva en aquest concurs tan maco que s'ha empescat el Joan.

Un lustre il·lusionat, esperem que no il·lús

Fa 5 anys no hagués anat a una manifestació independentista (si no fos per acompanyar a la meva amiga Lali, com vaig fer als 20 anys, a València!).

Fa 5 anys no hagués fet manualitats per anar a una manifestació (si no fos contra la guerra, com vaig fer contra la guerra d'Irak).

Fa 5 anys no hagués votat la CUP (si no fos... és que no sabia ni que existia! però igualment hagués votat Iniciativa, un CSQEP llavors inexistent).

El 10 de juliol de 2010 era a Calella de Palafrugell, discutint amb el Joan si baixàvem o no a la manifestació. Allà va començar el click mental que m'ha fet baixar a l'Ebre, pintar una fletxa de vermell i votar la CUP. En el camí, he vist amics que han fet el mateix o molt semblant. Altres, no. Em parlen de germanor, de convivència i de solidaritat. I jo responc que sí, que com diu el Baños ens volem separar de l'Estat espanyol, no del poble o pobles d'Espanya. I que jo vull ser solidària amb Extremadura, però potser també amb Burkina Fasso. En fi, deu ser que porto poc en això de la independència, però trobo que és difícil convèncer, i ja no ho intento. Igualment, aquest camí, vagi on vagi, el farem junts.

                                    Ets una crack, Patti Smith!

5 de diferència

EL 74

- Fem un 74?
- Què dius??
- És que sempre fem el mateix numeret.
- Numeret? Te'n fots o què?
- Que no. Només dic que fem un 74. Per variar, un número quadrat.
- Tu sí que ets quadrada!
- El quadrat ets tu, jo només li he sumat 5 al numeret, els anys de parella!
- Quadrat jo? Vols un número rodó? Què tal un 00?


Aquesta és la meva participació al Concurs de 69 del Joan Gasull (il·lustració de la Carme). Hotel a la vista!!

Hem quedat al Zurich i...

ens ho hem passat genial!

Un dels grans moments de la vetllada: la Carme llegint "El blog de la Pia" de la Sílvia, que no havia pogut venir, tot un post sobre la felicitat possible amb comentaris del filòsof Manel Cèntric que acaben... en una quedada al Zurich, of course. Sílvia, t'hem trobat a faltar.

Un altre moment: la Maria Valldeperas dient que agraïa aquest llibre no només per ella, sinó pel seu pare, el seu avi, el seu besavi i el seu rebesavi, que el llibre li havia agradat tant, i que llocs com el Zurich fan que una ciutat sigui el que és.

Un altre moment: l'Eduard preguntant-se què aportava el llibre respecte dels blogs i l'Elfee defensant que sí, que és una altra cosa, amb el seu valor, igual que escriure a llapis no és escriure amb ploma. I l'editor afegeix que d'aquesta manera gent que no té blog el pot trobar a les llibreries.

I més, bon rotllo, dedicatòries que anaven i venien, 10 llibres venuts, el cartell que s'ha mantingut ferm... i jo contenta (amb els nervis que portava!).


I aquí vénen més fotos...

 La Maria Valldeperas (un encant de persona) donant la benvinguda i parlant de la seva família i el Zurich

Jo dient que això era un projecte on havia participat molta gent i alguna cosa més

 L'editor Albert Calls parlant de Quorum Llibres i d'aquesta aventura editorial

      El Rafael explicant la història del Zurich (des de 1862!)

 L'Eduard presentant el llibre (foto de l'Elena Giménez, com les 3 primeres)

                             La M. Roser recordant Raimon

L'Elfree i la seva cita de seguretat explicada al Jaumet (amb Eduard rient)

La surrealisticolírica cantireta, el vi i l'Otto

  La Glòria i els seus poemes d'intensa cafeïna (foto de la Carme)

La poesia de l'Helena obre el nostre llibre (foto de Sa Lluna)

Sa Lluna va tancar les lectures amb el seu text que tanca el llibre (foto de Barbollaire)

Públic (s'hi pot veure la Rits, el Joan Gasull, la Cantireta i la família de l'Eduard)

I això no és tot, es veu que durant la copa es va estar tramant un altre possible llibre... som insaciables!!

No sé si ja ho he dit... GRÀCIES A TOTHOM!